Artistes locals. Esporles gaudeix d’un gran nombre d’artistes reconeguts a nivell local. Escultors que treballen la pedra i el ferro així com pintors figuratius i abstractes. Anmomenarem un parell d’ells:

Escultors: Joan Costa, Damià Ramis Caubet, Guillem Aulí, Rafel Tugores, Rafel Sastre, Kake Portas.

Pintors: Miquel Planas, Rosa Cendra, Magdalena Trias, Gaspar Sabater, Rafel Nadal, Bernat Pascual, Lurdes Noguera,

Alfonso Quesada, Clara Catalan, Virginia Roviralta, Francisco Sans Serra.

Isabel Pérez: Ceramista

Amalia Bernabé: Fotògrafa

Sportulis. La revista municipal d’Esporles és una revista del poble i per al poble que edita el propi Ajuntament.

Els bonsai. Esporles es sens dubte la capital del bonsai a Mallorca, en aquesta vil.la Antoni Bauçà va fer fa vint i cinc anys la primera exposició de Bonsai de les Balears,i es fundá la primera societat cultural bonsai balear que perdura fins avui,els bonsai atoctons conformen la colecció que tenen a Marivent SSMM Els Reis d'Espanya, així com exemplars a la colecció del Emperador del Japó cedits igualment per la familia Bauçà,ara finalment al jardí interior del Ajuntament d'Esporles es podrán contemplarels exemplars cedits fa un temps per aquesta familia a aquest poble. També hem de dir que en aquest poble hi ha uns dels millors artistes del Bonsai entre els quals destacam a Miquel Fuster,Miquel Angel Servera i Joan Matas entre altres.

La Banda de música. La Banda Lira Esporlerina, a més de ser una banda de música, és una associació, una entitat cultural, un punt de trobada per molta gent. La Banda Lira, és una de les bandes amb més història de Mallorca. Esporles, a principis del segle passat, va comptar amb dues bandes de música. Paral·lelament es desenvolupa l’activitat docent musical, activitat que inicialment&nbsp, tenia com a objectiu la formació de nous músics fins a conformar el que ara és l’Escola Municipal de Música i Dansa d’Esporles, que a més de formar músics per a la Banda Lira, realitza la tasca de fomentar la música i la dansa al nostre municipi. La Banda Lira és una entitat que participa de l’esdevenir diari del municipi, i és per això que la podem veure oferint concerts per les festes, més assenyalades i patronals, també la veiem desfilant en les processons de Pasqua, en la Rua, i fins fa poc amb l’arribada del Reis d’Orient.

L’Escola de Música. El mes de setembre de 1990 es crea de manera oficial l’Escola Municipal de Música per iniciativa del llavors regidor de cultura, Jaume Balaguer. La creació de l’escola va coincidir amb l’arribada al poble del director de la banda Vicent Murillo. A partir del curs 1991-1992 es varen contractar a 3 professors de música: un de vent fusta, un de vent metall i un de piano i violí. Amb aquests professors es pretenia formar nous músics per a la banda. A partir del curs 1993-1994 s’incorporen especialistes de cada instrument i també es comencen les classes de dansa clàssica. En aquest mateix curs deixa la direcció de l’escola Vicent Murillo i passa a ser el director Tomeu Aulí. El curs 1995-1996 es creà l’escola de Pop Rock, on s’impartien les assignatures de bateria, guitarra elèctrica, baix elèctric, piano modern i el coordinador era Mariano Portas. Després de 2 anys les dues escoles es fusionen per formar el que actualment és l’Escola Municipal de Música i Dansa d’Esporles. L’objectiu de l’escola és potenciar la formació musical de les persones del municipi.

Casal de Joves de Tramuntana. El casal de Joves de la Vilanova va sorgir l’any 1993 com a local per albergar unes quantes entitats com el Centre d’Esplai la Cadernera, la Ràdio Filigrana i el Grup de Natura. Més endavant, el Casal de la Vilanova ha passat a ser el local únicament del Centre d’Esplai la Cadernera (dedicat a la realització de tallers, jocs i campaments d’estiu per a infants de 5 a 12 anys) i del Casal de Joves de Tramuntana (entitat que fa activitats puntuals per a joves d’entre 13 i 18 anys). Les activitats i projectes més importants duites a terme han estat: un campament cada d’estiu, &nbsp,participació en projectes de col·laboració amb Nicaràgua juntament amb l’associació Quetzalcoalt de Manàgua, reconstrucció de la Ermita Vella d’Esporles (des de fa uns 7 anys i encara en curs) amb un futur ús destinat a ser un alberg de muntanya per als excursionistes i associacions que en demanin prèviament la clau deixant una fiança, realització del Caminho de Santiago, participació a la Rua d’Esporles, realització de diversos Camps de Treball amb joves majors d’edat de tot l’estat espanyol dedicats a la reconstrucció de l’Ermita Vella i a la rehabilitació i neteja de zones del poble d’Esporles com els voltants de l’IES Josep Font i Trias o el camí de la font de Son Trias de baix.

El projecte de més interès és el de la reconstrucció de l’Ermita Vella. Aquest projecte va sorgir perquè l’Ermita Vella estava enderrocada i a Esporles no hi havia cap refugi de muntanya. Es varen demanar els permisos al bisbat, que és on pertanyen els terrenys on està ubicada (a 10 min. de l’Ermita de Maristel·la) i al Consell de Mallorca. Els materials de construcció, dificultat per no tenir ni aigua corrent ni electricitat) el futur refugi ha anat avançant a partir de materials el més naturals possibles i amb les mateixes mides que tenia antigament fa aproximadament 100 anys quan es va esbucar.

Grup d’excursionistes d’Esporles i els Ermassets. L'Ermassets Club de Muntanya d'Esporles és un club d'esports de muntanya de recent creació que ha sorgit degut a l'inquietud d'un grup d'esporlerins interessats amb la muntanya, el medi ambient i els esports que en ell s'hi desenvolupen. Aquest club esportiu engloba diversos esports de muntanya i té com a objectius bàsics: el foment, el desenvolupament, la difusió i la pràctica continuada d'activitats i esports de muntanya i estarà inclòs a la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada (FEDME).

Delegació de l’OCB a Esporles. Es constituí el 12 de juny de 2008. Se’n féu la presentació pública el 8 de novembre, amb la presència del president de l’OCB, Jaume Mateu, i en el marc d’una exposició de fotos antigues del poble recopilada i muntada pels membres de la junta. Per la Festa de l’Estendard de 2008, el 28 desembre s’organitzà un dinar de germanor en què participaren més de seixanta persones. Per les festes patronals de sant Pere de 2009, la Delegació organitzà una visita guiada per Esporles amb Tomàs Vibot, en què participaren més de cinquanta persones.

IMEDEA

L’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats és un centre mixt entre el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB) que es centra en les aproximacions Interdisciplinàries a la ciència marina, costanera i insular i que fou inaugurat l’any 2008. Està situat a l'edifici conegut com "Les escoles velles" d'Esporles. L’objectiu general és contribuir a l’avenç del coneixement en àrees crítiques, estratègiques i contribuir a la millora de la qualitat de vida.

Espais ludicoculturals, cinemes a Sóller.&nbsp,

Els cinemes a Sóller formaren part d’una història social recordada avui dia per gran part dels ciutadans de la Vall que visqueren l’evolució del cinema com una finestra cap al món a més d’un espai lúdic on poder relacionar-se. Així tant vells, joves com infants, gaudiren dels cinemes sollerics fins a mitjans dels anys 90, data en què es va tancar el darrer cinema actiu del moment, l’Alcázar, avui gairebé a punt de desaparèixer definitivament. La destrucció d’aquests espais ha estat planificada i sistemàtica dins del teixit històric per ésser substituïts per nous productes urbans, en alguns casos, en altres deixats caure en la runa. El record de les relacions socials que es creaven entorn al fet d’anar al cine a Sóller, com es divertien i què sentien els joves d’aquella època o millor dit, el que els agradaria haver pogut fer, i no feren.

Esclatabutzes. El grup solleric Esclatabutzes es va crear l’any 1996 i des de llavors fa possible la celebració cada any de la Gran Nit del Foc de les festes de Sant Bartomeu a la Vall. Tots els components del grup son amateurs i amb la voluntat de tots es prepara la part d’escenografia i de pirotècnia durant gran part de l’estiu.

Centre Cultural "Can Dulce", Carrer de La Gran Via. Sóller. Palauet senyorial i d'estil modernista, reformat per acollir a l'Associació Cultural del mateix nom. El projecte s’inicià&nbsp, l’any 1980, amb la finalitat d'apropar molt més la cultura popular.

Xeremiers de Sóller, Neix el 1 de Desembre del 2.001 amb la finalitat de realitzar tot tipus d´activitats culturals relacionades amb la música popular de les Illes i preferentment amb els instruments tradicionals del folklore mallorquí Xeremies, Flabiol i Tamborí. Actualment l´associació té una Banda formada per dotze instrumentistes ja formats, més una dotzena en període d´aprenentatge per tal d´entrar a formar part de la citada banda.

Aires Sollerics, Grup Folklòric, el grup es va crear l'any 1969 i el seu principal objectiu ha estat la divulgació del ball popular tradicional, respectant sempre els seus orígens i essent un dels majors defensors de l'escola boleristica del segle XVIII, sobretot a l'hora de transmetre a les noves generacions aquest llegat. Aires Sollerics és, també, el grup fundador de 'Sa Mostra', un festival folklòric que es ve realitzant a Sóller des de fa més de vint anys, i que, durant la segona quinzena de juliol arreplega i intercanvia experiències amb sis o set grups folklòrics d'arreu del món.

Estol de Tramuntana, fundada al Port de Sóller l'any 1981, l'agrupació Estol de Tramuntana ofereix un mostrari de la roba, costums, música i ball de la nostra terra. L’agrupació s’ha dedicat a la recuperació, conservació i promoció de tradicions, costums, balls, música, instruments, vestuari i llengua pròpia de l’illa de Mallorca.

Mestres Artesans de Sóller, grup d’artesans que disposen de la carta que entrega la Conselleria de Comerç i Indústria de “Mestre-Artesà”. Treball en fusta, torn, maquetes, brodats, agrupen a aquests artesans i artesanes en les distintes fires.

Banda Municipal de Música de Sóller, el centre compta actualment amb 205 alumnes, i imparteix un total de devuit assignatures, les quals es reparteixen entre vint-i-quatre professors. L'Escola ha participat en més de 200 actes culturals, la majoria dels quals a la nostra ciutat. Actualment, s'organitzen de 20 a 30 actuacions a l'any.

Joventuts Musicals de Sóller, és una organització internacional dedicada a posar la bona música a l'abast dels joves mitjançant el foment de l'educació en l'art del so i la seva pràctica, és un gran referent des de l'any 1939. Va ser creada, simultàniament, a Bèlgica i a França, i avui s'estén per un bon nombre de països. L'associació de JJMM de Sóller va ser fundada l'any 1960.

Arquers de Sóller, l'associació Esportiva Arquers de Sóller va ser fundada per un grup d'entusiastes del tir amb arc el 2 d'agost de l'any 2000, després d'uns quants anys de practicar aquest esport en unes condicions molt precàries i en un constant peregrinar per sales i terrenys cedits per institucions públiques i privades. Finalment, però, van aconseguir el seu objectiu, i avui en dia, Arquers de Sóller és un dels motors del tir amb arc a les illes.

Col·lectiu de Moros i Col·lectiu de Sant Ponç 1561

Ambdós col.lectius són els que es dediquen a organitzar el Firó de Sóller.

Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu de Sóller. La Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu de Sóller, fundada el 22 d’abril de l’any 1899, ha evolucionat d’acord amb els temps per seguir mantenguent l’activitat agrícola i mantenir la imatge del vall de taronges i olivars. L’esforç de la Cooperativa de Sóller en torn a productes com l’oli de qualitat ha evolucionat cap a marques de garantía com la Denominación de Origen “Oli de Mallorca” i treballa’m activament per destacar “Taronges i llimones de Sóller” com a producte diferenciat al mercat.

Per s’Illeta, reserva marina. Aquesta propossta neix del Club Nàutic del Port de Sóller en la defensa de crear un àrea que compti amb un status de protecció legal que reguli la protecció de la pesca i de la fauna marina amb la intenció de mantenir un ecosistema marí saludable. La reserva aniria des de Ses Puntes a la Cova des Cavall, ses Cambres, s’Illeta i Na Mora.

El municipi de Santa Pau compta amb una rica i potent societat civil que es tradueix en nombroses entitats i associacions que dinamitzen la vida pública i social del municipi. Podríem afirmar que a cada casa almenys hi ha una persona relacionada amb alguna entitat.

&nbsp,

Una de les entitats més importants i populars del municipi va ser el Grup Cultural i Esportiu Passabigues, sorgida a inicis dels vuitanta. Els passabigues van ser els creadors de l'homenatge a la vellesa i d'una marxa excursionista que portava el mateix nom que l'entitat. Sens dubte, però, que la gran obra dels passabigues va ser la recuperació del patrimoni local, primer amb la recuperació dels oratoris del terme municipal, i més tard, amb la restauració de l'església de Sant Abdó i Senén i de Sant Julià del Mont.

&nbsp,

La Colla de Santa Pau és una de les associacions santapauenques amb més recorregut. Formada a l'entorn del bar Can Pauet, organitza any rere any la matança del porc a Santa Maria de Finestres, posa la bandera al cim del campanar quan l'ocasió s'ho requereix i és l'encarregada de mantenir en condicions els diferents camins i caminots dels nostres boscos. Alhora, participa activament en la Festa Major del municipi.

&nbsp,

L'entitat que ha agafat més projecció i empenta en els darrers anys ha estat la Penya Jove Cal Borratx, formada per bona part del jovent santapauenc d'entre 18 i més de 30 anys d'edat. Amb gairebé un centenar de socis organitza des del 2004 el Descampat, una de les festes de referència d'entre el jovent garrotxí, aplegant en les darreres edicions més de 2000 persones al Poliesportiu del municipi. La Penya Jove Cal Borratx és especialista en gresca i diversió, i per això organitza cada primer dia de la Festa Major de Santa Pau la Gran Batuda i l'Engatussada: un recorregut de bar en bar amb acompanyament musical i discomòbil a la Vila Vella fins a la matinada, respectivament. Altrament, cada Sant Jordi organitza la caminada a l'oratori de Sant Jordi, així com també altres activitats com la Quina durant les festes de Nadal.

&nbsp,

Els Marxosos de Santa Pau van formar-se arran de la participació en els carnavals de Platja d'Aro i Olot, on participen cada any creant la seva pròpia carrossa. Durant la campanya de Nadal han organtizat quines i a principis de juliol congreguen un gran nombre de santapauencs a la pista poliesportiva amb un sopar de germanor. L'Associació de Caçadors de Santa Pau pot fer gala que té més d'un centenar de socis, i que a part d'anar de cacera els dijous, dissabtes i diumenges durant la temporada de caça, té cura de la neteja de camins i antigament organitzava la competició del tir al plat. Els Amics de Santa Pau tenen com a finalitat la recuperació i divulgació del patrimoni local. En els darrers anys han organitzat la Jornada Medieval i cada primer dissabte d'octubre organitzen els Premis Salvador Reixach per a treballs de recerca de Batxillerat.

&nbsp,

De més edat són Santa Pau Activa. Disposades a col·laborar amb tot, les àvies de Santa Pau Activa preparen refrigeris i pica-piques quan l'ocasió s'ho requereix. Durant anys van confeccionar els vestits del Pessebre Vivent de Santa Pau i actualment ho fan per la desfilada dels Reis Mags de l'Orient. Per tot això el 2008 van ser distingides amb el Fesol d'Or.

&nbsp,

En el món de l'esport destaca el Club Poliesportiu de Santa Pau. Compta amb una secció de futbol a la categoria de 2a Regional, amb secció de tennis, categories infantils de futbol i al llarg de l'any organitza una sortida amb BTT i una marxa a peu per les muntanyes del municipi.

&nbsp,

L'Associació de Cultivadors de Fesols de Santa Pau és l'entitat que s'encarrega de produir, envasar&nbsp, i divulgar el nostre producte local per excel·lència: els fesols. La nostra terra volcànica, única a Catalunya, és que dóna als nostres fesols un tret únic i distintiu. Si voleu tastar els fesols de Santa Pau amb els productes de la terra teniu una cita durant el diumenge de Sant Antoni, al gener, on l'Associació de Cultivadors de Santa Pau organitza una fira i degustació de fesols de Santa Pau a la Plaça Major.

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Albert Planas&nbsp,&nbsp, &nbsp, Data:&nbsp,primavera de 2009

&nbsp,

&nbsp,

La visita a la cooperativa La Fageda ofereix una experiència única i plena de sensacions. Ubicada a la Fageda d’en Jordà, en un entorn protegit i incomparable dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, permet al visitant conèixer el procés de producció del iogurt de granja.

 ,

La visita, d’uns quaranta-cinc minuts de durada, s’inicia amb un recorregut per la granja, on el visitant pot acostar-se a les vaques, acaronar els vedells petits, veure com s’alimenten amb farratges naturals, com es munyen... La planta d’elaboració de làctics fa possible després conèixer el procés de fabricació del iogurt i de les postres elaborades amb la llet de les nostres vaques, productes que no contenen ni conservants ni colorants.

Fer un tomb per la cooperativa la Fageda és també conèixer una manera de ser i de treballar respectuosa amb l’entorn, les persones i els animals, és acostar-se a un model de desenvolupament sostenible, veure com es preparen els plançons d’espècies autòctones i respirar aire pur.

La ruta guiada acaba amb la projecció d’un audiovisual i amb un  ,tast  ,de làctics perquè el paladar del visitant gaudeixi d’aquell producte que abans ha vist com s’elabora. Més que una visita, trepitjar les instal·lacions de la cooperativa, esdevé una experiència inoblidable.

 ,

 ,

Dades:

Cooperativa La Fageda

 ,Mas Els Casals, s/n

 ,Santa Pau 17811 ( La Garrotxa)

 ,Servei d’Atenció al Visitant

 ,Per concertar una visita guiada cal trucar al 972 68 10 11. Podeu fer la reserva online a:

http://www.fageda.com/visites/

 ,[email protected]

 ,http://www.fageda.com

 ,

 ,Text redactat , per: Esther Carreras , , , , Data: , primavera de 2009

L’Ateneu Popular l’Arboç, inaugurat el 22 d’octubre de 2005, sorgeix d’un grup de joves d’Arbúcies vinculats activament a la vida social del poble que, després de parlar i valorar la davallada de la mobilització juvenil i la seva situació a la vila, veu necessària la creació d’un espai de debat, de trobada i de formació, una infraestructura pròpia i autogestionada on la joventut arbucienca pugui desenvolupar-hi les seves inquietuds, un espai dels joves i per als joves. Perquè creiem que l’única manera de trencar amb aquest món cada vegada més asfixiant i globalitzat és treballar per a transformar la realitat més propera que ens envolta (en aquest cas, la realitat arbucienca) partint en tot moment dels valors de l’esquerra independentista.

Text elaborat per: Ateneu Popular l'Arboç&nbsp,&nbsp, Any: 2007

A Senija hi ha entitats ciutadanes com són l'Associació de Columbicultura, l'Associació de la Tercera Edat i el Club de Pilota.