Balneari de la Font d’en Segures.És un petit nucli urbà que cobra vida quan aplega l’estiu. Té una gran infraestructura d’apartaments i hotels. El punt central és la font d’on brolla la deu, a 950 m d’altitud: una construcció feta amb blocs de pedra picada i culminada amb una cúpula triangular. La va realitzar l’arquitecte castellonenc Vicent Traver tot just acabar la Guerra Civil espanyola.

L'aigua de Benassal és un dels símbols del poble. És un aigua&nbsp,&nbsp,mineromedicinal lleugera, sense gas, a la qual se li atribueix un gran valor terapèutic, especialment per als problemes de ronyó. Va ser declarada d’utilitat pública el 1928, però les seues propietats medicinals es coneixien des del segle XVIII. &nbsp,

&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

UN TERME DE FONTS I BARRANCS

La parròquia de Sant Bartomeu de Sóller. La primitiva església de Sant Bartomeu ja existia en el segle XIII. El papa Innocenci IV, a la bul·la que posa els béns de la diòcesi i de les esglésies de Mallorca sota la protecció de la Santa Seu (14 d’abril de 1248) ja l’esmenta amb el títol de Sant Bartomeu. Aquesta església ha passat per diverses fases constructives, segons les necessitats de cada moment, s’ha anat ampliant, ha servit de refugi i defensa de la població amb les murades construïdes entre 1565 i 1575, ha servit per atendre les necessitats espirituals de la vila de Sóller i per enterrar els seus morts. Va esser el rector Sebastià Maimó el que es proposà donar al temple l’aspecte actual. El dia 24 d’agost de 1904 es posà la primera pedra de les obres d’engrandiment de la parròquia que també representaven la construcció d’una façana nova. Ara tenim en la nostra església no només un monument històrico-artístic o un BIC (Bé d’ Interès Cultural), sinó també un dels símbols d’identitat de la nostra ciutat de Sóller.

La remodelació urbana de Sóller (1904-1914). A principi del segle XX l’Ajuntament de Sóller va promoure la reforma de la plaça de la Constitució. Es tractava d’ampliar-la i remodelar-la amb el cobriment del torrent que hi transcorria per aixecar, en aquell lloc, la nova Casa Consistorial. En aquest mateix moment, i per iniciativa de l’Església, es va abordar la resolució del problema de la façana del temple parroquial i, a la vegada, la nova ordinació de l’espai que la rodejava. Els arquitectes mallorquins Joan Rubió, Francesc Roca i Guillem Reynés, varen participar en diferents moments en la consecució d’aquest pla que presentem aquí per la importància que va tenir per la fesomia definitiva del nucli urbà de la ciutat. També es justificava la necessitat de realitzar la reforma per a modernitzar la població amb arguments de caràcter higiènic i circulatori, molt de moda en aquella època.

A Sóller, igual que a Palma, es concentra el nombre més gran d'edificis marcats per l'empremta del modernisme. Al llarg d’aquest passeig el viatger tindrà l'oportunitat de descobrir la nova estètica que va envair façanes i interiors introduint la nota colorista a la ciutat. Un art total articulat sota una vocació ornamental, la font d'inspiració de la qual n’és la natura en totes les seves formes, que va afectar no sols l'arquitectura sinó també l'escultura, la pintura i les arts aplicades. El passeig que a continuació us proposem us traslladarà a una època en què Sóller respirava nous aires arribats d'ultramar, plasmats en la nova arquitectura urbana, la indústria o la moda:

Estació del Ferrocarril

Can Penya

Can Isabel

Cas Fideuer

Can Ledesma

Sa Bleda

Can Bell Esguard

Can Baltasar

Ca S’Americà

Can Cambuix

Can Prunera

Can Massana

Ca la Nena

Església parroquial de Sant Bartomeu – Banc de Sóller

Can Moratal

Can Llinás

Gran Hotel

Can Querol

Can Canals

Can Cremat

Can Mateu Frontera

La Parròquia de Sant Ramon de Penyafort del Port de Sóller. Quan s’establí al Port de Sóller la base naval de l’Armada espanyola (Sa Base), l’antiga església de Sant Ramon de Penyafort i el monestir de Santa Caterina d’Alexandria varen quedar dins la zona militaritzada. Per aquest motiu es va fer necessària la construcció d’una nova església. Donya Antònia Castelló Siquier, viuda de Josep Montis Allende-Salazar, va fer donació d’un terreny de la possessió d’Es Port al lloc conegut com s’Arenal del Port o el Pla del Port, situat darrera de la finca de Cas Siquier. Aquest solar feia 26 metres d’ample per 33 metres de llarg, i va ser el lloc on es va construir la nova església del Port que avui coneixem.

&nbsp,

ELS CASALS D'ÈPOCA BARROCA

Cal General Morante

Aquesta casa va ser l’antiga posada de Bellveure, perquè en el segle XVII els Gelabert, propietaris de la possessió, la compraren als Palou que l’havien feta bastir abans del 1673. Posteriorment, l’edifici fou de distintes famílies fins que en el segle XX va ser de Mateu Morante i Frau (t1934), conegut militar pel qual es manté el topònim actual.

Can Morante, tant per la seva situació com pel seu bon estat és, sens dubte, un dels millors casals de Binissalem. El seu buc s’alça com un bloc compacte de pedra alineat de forma esbiaixada amb el carrer, un dels més importante del poble, conegut històricament amb noms diversos: de la Socorrada, Major o cami de Bellveure. La façana presenta un joc simètric d’obertures format per quatre finestres i el portal rodó rematat per un balcó al mig. Un detall singular, que l’emparenta amb les cases senyorials de Palma, és el porxo amb columnes octogonals i la volada de fusta.

A l’interior destaca l’entrada amb l’arc rebaixat sobre pilastres i un curiós portal al fons, rematat per un frontó triangular amb plints i boles de pedra tot d’un estil manierista popular. Tampoc no podem deslliurar aquí l’interés de l’entrespolat amb dibuixos geomètrics formats per còdols i macs que llambregen polits pel pas del temps.

Abans de seguir carrer amunt, val la pena que contempleu la façana lateral de Can Enric Sureda. Fixau-vos en l’harmonia que tenen les tres finestres obertes en disposició triangular tot remarcant un ritme visual ascendent que troba resposta en la quarta finestra oberta al porxo.

Can Garriga

També coneguda per Can Torró, és un casal singular que destaca per la llargària de la seva façana i pel pati barroc que s’alça tot seguit al pas d’entrada. Aquest edifici, ja el 1728, era la casa més valuosa del poble, reconstruïda sobre propietats anteriors des del segle XVII. Les reformes s’han d’ atribuir als Garriga, una família de notaris, i als seus

successors, els Costurer, dels quals en fou un il·lustre descendent el jesuïta Jaume Costurer i Garriga (1657—1715).

La façana manté el bon portal rodó de pedra viva, un balcó situat de forma asimètrica i una llarga filada de finestres d’ampit motllurat a la planta principal. Pe1 pas d’entrada s’arriba al pati que té pretensions ciutadanes, a l‘igual que el de Can Gelabert de la Portella. El conjunt, que només va restar principiat en el segle XVIII, destaca pels dos arcs carpanells que arrenquen sobre columnes de factura barroca. Ben a prop s’ hi troba el gran coll de font amb les ferramentes d’on penja la corriola. Malgrat trobar-nos en un espai arquitectònic inacabat, hem de dir que aquest lloc té un encís particular, perquè posseeix una romàntica perspectiva cap al jardí-hort on s’alça una típica pèrgola amb columnes i pedrissos.

Can Marc

Es tracta d’un altre bon exemple de casal de l‘època barroca que destaca per la façana de la primeria del segle XVIII, però reformada vers el 1770, amb tres balcons decorats amb ferros artístics d’estil Lluís XV. Això explica l’asimetria que s’observa entre el portal rodó i el balcó central.

Casa principal de la família Salom de la Torre, l’edifici es conserva de forma esplèndida i manté tots els elements propis de com era una casa de la mà major binissalemera. Destaquen el celler, els dos cups, els estables, el corral i l’hort del darrere, a part dels interiors.

Una de les millors parts de Can Marc és la planta baixa apareix l’entrada amb dos arcs que remarquen les tres crugies existents. A la del fons s’alça la caixa d’escala que dóna accés a la planta superior. Des de l’entrada hi ha un portal directe al celler i també es passa als estudis, al menjador i a la cuina. La presència d’alguns mobles típics ajuda a revifar l’ambient tradicional de la casa mallorquina. Per últim, volem remarcar l’existència de nombrosos casals situats al centre històric de Binissalem que s’adapten, en més o manco variants, a les tipologies comentades. Alguns d’ells resten un poc apartats com, per exemple, els que hi ha a Robines: Can Moià, Can Julianoi, CanGarrover, etc. Un bon complement de les cases són les dependències annexes on sobren belles portasses per als carros, i les tàpies que tanquen corrals i horts.

&nbsp,

LES CASES DE POSSESSIÓ

Morneta

EL dos casals de possessió que ara descriurem pertanyen a una tipologia monumental del segle XVII que va trobar en la riquesa de le pedreres de la zona una àrea geogràfica ideal per a la seva construcció

Aquests casals són particularment bells per les seves façanes que se cenyeixen a les pautes més pures del tradicionalisme illenc: paraments de gran alçat o longitud amb carreus de pedra vista, portals rodons i d’ arc pla, balcons i finestres de distintes tipologies, etc. Citem-ne algnns exemples: son Torrella de Santa Maria del Camí, Solleric i can Xalet d’Almadrà d’Alaró, Bellveure i Morneta de Binissalem. No podem deslliurar del conjunt s’Estorell Vell, una antiga possessió binissalemera, avui en el terme de Lloseta.

El casal de Morneta -antic cap de la cavalleria- té dos bucs que formen la llarga façana principal. El de la dreta correspon a una zona de serveis, per la qual cosa el mur és ben massís i tan sols presenta els finestrons de les dependències, entre les quals hi trobam un gran estable amb columnes i voltes d’aresta. El portal d’arc rodo té les dovelles bicolors i dóna al pas d’entrada amb arcs que s’ obren cap a la clastra. A la planta noble destaca la filera de balcons que accentua alguns efectes de asimetria en les obertures de la façana. Tot això comporta un resultat feliç perquè ajuda a descarregar l’aparença monòtona del parament. Gràcies a la gran esplanada que hi ha al davant, des del camí del Raiguer podem gandir de tan imponent mostra d’arquitectura. Aquesta possessió, que fou la més gran de Binissalem, va ser establerta entre el 1913 le1 1950.

Bellveure

Aquest casal, construït a peu de muntanya dins un paisatge d’olivars, fa honor al seu topònim (bell veure). El conjunt destaca pel seu alçat i espais ben articulats: la clastra, la miranda i, al seu peu, l´hort d´esbarjo. La Clastra és la més monumental del terme, presidida al fons per una façana on hi ha una finestra d’arc conopial (s. XV). Aquí no podem deixar d’admirar el rost escalonat de l’empedregat i la curiosa canaleta d’aigües pluvials que el travessa de biaix.

La façana construïda per la família Gelabert, que havia comprat la possessió als successors dels Descós el 1634, és tota de carreus de pedra i s’estén tot al llarg de la miranda. El portal rodó es troba centrat amb un balcó de peanya molt estreta. El portal de la capella sorprèn per la seva fidelitat a la tradicio medieval.

És d’arc apuntat i te incís l’anagrama de JHS amh la data del 1640. A l’interior es conserva el mobiliari d’època i, sobre l’altar, un quadre de la Puríssima que es pot atribuir al pintor Miquel Bestard (Palma 1592-1633). Quan era propietat del marquès de la Bastida, s’arranjà l’hort de davant la casa, als voltants del 1816.

Sa Torre: can Morante i can Cabrit.

L’origen deIs casals actuals, situats en el camí del Raiguer, es troba en Son Manet de la Torre que ja fon dividida en el segle XV. Can Morante té un buc peraltat qne es corona amb el ràfec de teules pintades més espectacular de Mallorca. Segons J. Busquests i J. Mascaró Passarius: “presenten la particularitat singular de tenir pintats de vermell almangre els motius més heterogenis, així com diverses inscrpcions en caràcters aràbics, gòtics i llatins”. Certament, el reperto és molt variat: lloances a Al·lah, noms d´antics propietaris (Pere Morante), caps d´home amb diferents capells, decoracions vegetals i geomètriques, bestiari (aus, dragons, un bou, etc.), una calavera, una forca amb un penjat, creus diverses, el estels, l’escut de Mallorca, etc., i, a la fi, dues teules datades: una el 1541 1 l’altra el 1668. Tot això ens indica que aquest buc ha sofert distintes intervencions i, per exemple, la façana actual presenta dos elements molt típics del segle XVII: el portal allindanat i la finestra amb balustrada. Tanmateix és clar que el voladís ha estat refet i conserva teules de distinta època, per la qual cosa ens trobam davant un tresor de la nostra etnografia no exempt de certs detalls enigmàtics. Per exemple, hom pot pensar que les frases aràbigues foren pintades per algun esclau sarraí.

Can Cabrit té un portal rodó amb rebranques fetes de pedra viva a l’igual que el cavalcador i el pedrís que hi ha als costats. A la clastra crida l’atenció l’arc rebaixat del pas d’entrada amb dovelles de pcdra de diferent color i l’escala que puja a la casa dels senyors.

&nbsp,

Font: http://www.ajbinissalem.net/municipi/casals/index.ct.html

La Casa de la Vila se situa al número 2. Es un edífici funciona- lista, que també empra solucions de l’arquitectura tradicional. El 1932, i’arquitecte Guillem Forteza Piña el project com a escola graduada. Es tracta d’una construcció de tres plantes amb la coberta de doble vessant i amb la façana recoberta de peces irregulars de pedra viva.

L’església de Nostra Senyora de la Visitació és, sens dubte, i’edifici més emblemátic de Consell. Situada al número 1 de la plaça Major, tal i com es troba en l’actualitat és representativa d’una tendéncia artística de transició coneguda amb el nom de premodernisme i que es caracteritza per introduir dins un edifici, estructuralment historicista, tot un seguit d’elements propis dels repertoris modernistes. Presenta planta basilical, d’una sola nau, amb vuit capelles laterals, quatre a cada costat, té un transsepte inscrit i un absis semicircular.

La Rectoria i ca sa Metgessa o Club Parroquial . •De la primera construcció, sobresurten el portal amb llinda de pedra viva, l’arc carpanell de marès —a través del qual s’accedeix al temple pel portal lateral, com també al Club Parroquial i a la sagristia— i les finestres emmarcades per faixes i amb ampits motllurats. L' única d’aquestes obertures que mostra material amb qué és feta, la pedra viva, és la finestra cega de planta baixa.
De ca sa Metgessa destaca la façana principal situada carrer de Joan Bestard.

Font:http://www.ajconsell.net/municipi/llocsinteres/llocsinteres.ct.html

Destaquen de manera molt especial:
L’Ermita de Son Seguí
L’avenc de Son Pou i tota la vall de Coanegra
El convent dels Mínims
L’antic taller tèxtil de ca’n Bujosa.

La Casa Museu d’Areny-Plandolit, datada de 1613, és un testimoni excepcional d’un habitatge de terratinents andorrans, en aquest cas, els propietaris d’una de les fargues més importants: la farga Areny. Reflecteix la manera de viure de la noblesa rural amb els seus luxes en contrast amb la resta de la societat andorrana. La majoria de les estructures són de mitjan s. XIX i exemplifiquen l’auge econòmic de la família gràcies a la figura de Guillem d’Areny-Plandolit i les seves activitats relacionades amb la indústria del ferro, fruit de les quals s’obtenien elements com ara la gran balconada de ferro forjat que es pot veure a la façana principal. El mobiliari i el parament són els testimonis que ens queden de l’única família nobiliària del país. Aquest museu forma part de la Ruta del Ferro.

Per a més informació i reserves: tel. (+376) 839 760, [email protected] i www.museus.ad

Si disposeu de temps, a la Cortinada hi ha el Centre d’Interpretació de la Natura, un equipament que mostra als visitants els diferents paisatges i hàbitats del Principat des de la formació dels Pirineus, fa 50 milions d’anys, fins a l’actualitat, amb els cinc principals ambients de la muntanya i la diversitat de flora i fauna que s’hi pot trobar.

Per a més informació: tel. (+376) 849 849 i [email protected]

Altres instal·lacions que trobareu a la parròquia de Canillo són el Museu Postal, on s’explica l’evolució històrica del correu a Andorra i on també hi ha una interessant col·lecció filatèlica, el Museu de la Miniatura, que conté una exposició permanent de microminiatures (algunes s’han de veure amb microscopi) del màxim exponent mundial del gènere, l’ucraïnès Nicolaï Siadristyi, i el Museu Iconogràfic i del Cristianisme, que exposa icones cristianes i ortodoxes de les principals escoles europees a més d’oferir la consulta d’una bibliografia de més de 300 obres en diferents llengües.

Per a més informació: tel. (+376) 878 173 i www.ordino.ad

És difícil abastar la realitat material de la Seu d’Urgell sense una sensibilitat adequada. Edificis mil·lenaris i moderns conviuen amb restes palpitants de tots els períodes que la ciutat ha recorregut. La trama de carrers i el conjunt de places acollidores consoliden una personalitat urbana que la fan inconfusible.

A la pàgina de Palma educa podeu trobar tota una sèrie de materials didàctics que vos ajudaran a conèixer en profunditat el patrimoni de la ciutat. Aquesta web compte amb els materials per la visita de deu itineraris o punts d'interès

Les possessions del terme municipal de Palma són en la seva majoria privades i no es poden visitar. Encara que són vestigis de l'economia ciutadana basada en l'agricultura i la ramaderia.