SÍNTESI HISTÒRICA DE LA PARRÒQUIA DE FORNALUTX (2010) Els orígens de la primitiva església de Fornalutx es poden datar entre finals del segle XIII i la primera meitat del s. XIV. L’únic vestigi gòtic que es conserva d’aquesta època que es perllongà fins a la construcció del temple actual, és el portal que dóna entrada a l’antic cementiri: El Fossar. Sobre el dintell d’aquest portal, com a sentinella que vigila els treball dels vius i el descans dels morts, tenia el seu lloc des de sempre la imatge de la Mare de Déu de la Neu (s. XIV), talla en fusta molt deteriorada per la inclemència del temps. Actualment es guarda en la sagristia. (Aquesta imatge mereixeria un estudi apart, tota vegada que porta l’hàbit dels monjos–guerrers de l’Orde del Temple, igual que la imatge de la Mare de Déu de Lluc) L’any 1481, a l’església de Fornalutx, ja existia una Confraria de la Nativitat de Nostra Dona, titular de l’església. El 1574, se construeix un Sagrari per a la reserva y exposició del Santíssim Sagrament. En l’actualitat aquest sagrari se conserva y està exposat en el Museu Diocesà de Mallorca. El 1580, s’instal·là la Pica Baptismal, y se començà a administrar el sagrament del baptisme. El 1581, se beneeix i s’inaugura el Cementiri o “FOSSAR”, dalt la marjada vora l’església. El 1581 comença a eixamplar-se l’església, construint la capella de Ntra. Senyora del Roser amb son bell retaule. El 1584, l’església ja té el seu orgue per a solemnitzar ses funcions litúrgiques. El 1585, dia 16 de agosto, es feu la benedicció y col·locació de la Primera Pedra de la Capella del Nom de Jesús. El 1585, dia 8 de juny, se beneeix el Sant Crist per a la capella de les Ànimes. El 1587, dia 20 de desembre, s’efectuà la benedicció de la capella del Nom de Jesús. El 1599 compta amb una relíquia de la Vera Creu y una bella custòdia per a l’exposició del Santíssim Sagrament. EL TEMPLE ACTUAL 1613-1621 Durant la primera etapa treballaren des del cinc de maig fins el dotze d’octubre de l’any mil 1613. Y dia 30 de març de 1620 se continua l’obra fins el vint-i-tres de setembre del mateix any. CAPELLA DE SANT ANTONI DE PADUA La segona de l’esquerra, entrant pel portal major, es la capella dedicada a San Antoni de Padua. Era una tela emmarcada en un senzill retaule, que fou construït l’any mil sis-cents setanta sis. L’historiador Jeroni, Berard, en la seva obra titulada VIAJE A LAS VILLAS DE MALLORCA, allà vers l’any 1784, descriu una visita que feu a Fornalutx, y quan parla de la seva església diu el següent: LA CAPILLA DE SAN ANTONIO DE PADUA ESTÁ FORMADA POR UN LIENZO DEL SANTO, CON DOS GRANDES ÁNGELES POR COLUMNAS, Y UN MARCO ANTIGUO, DE MADERA. En el s. XVIII se substituí pel retaule actual neoclàssic. Posteriorment ocupà el nínxol central una imatge del Sagrat Cor de Jesús, i l’estàtua de Sant Antoni de Padua se col·locà en el mur lateral dret sobre una repisa. CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER La tercera capella de l’esquerra, continuant cap a l’Altar Major, es la de la Mare de Déu del Roser. En el fons s’hi troba el retaule de la Mare de Déu. Es el millor de tota l’església, de molt bona factura y bastant ben conservat. És d’estil barroc y començà a construir-se a mitjans segle dissetè. Fou l‘escultor Jaume Llull Bonet (Manacor 1650- Palma 1707). Ocupa el nínxol central la bella imatge de la Verge, tallada en fusta, y al seu entorn hi ha una sèrie de pintures, sobre tela, que representen els 15 Misteris del Rosari. En la part esquerra es troba l’estàtua de Sant Bartomeu, y a la dreta, la de Sant Sebastià. En la coronació, en el nínxol superior, hi ha una altra talla més petita que representa Sant Antoni de Padua. En el mur esquerra d’aquesta capella se venera la imatge de Sant Josep, que substituí a la de Santa Catalina Thomàs, per a la qual s’havia construït el retaule a finals de 1700, amb motiu de la seva beatificació. En el mur dret s’hi troba un petit retaule, tardo barroc, dedicat al Beat Ramon Llull, representat en una tela, de bona factura, flanquejada por dues imatges que representen, la de l’esquerra, Santa Margalida, y la de la dreta, Santa Bàrbara. CAPELLA DEL NOM DE JESÚS Col·locació de la primera pedra, any 1585. El retaule, per suposat sense acabar, arribà a Fornalutx dia 5 del mes de març de l’any 1590 i ocupa el nínxol central la bella imatge del NIN JESÚS, tallada en fusta i revestida de roba (s. XVI). Las dues teles, d’ambdós costats representen, una la Mare de Déu dels Dolors, y l’altre Sant Joan Baptista. CAPELLA DEL SANT CRIST DE LES ÀNIMES Presidint la capella de Les Ànimes, la primera entrant a ma dreta, trobam la imatge de Crist Crucificat. Es una imatge devota del segle XVI. La seva benedicció es va fer dia 8 de juny, de l’any 1585. L’any 1665, es construí el retaule de la capella y una nova imatge de Crist crucificat que té els braços articulats para poder representar, el divendres Sant, el devallament de la creu. Completen la decoració una sèrie de quadres que representen la passió del Senyor. CAPELLA DE LA PURÍSSIMA El retaule rococó, senzill, però elegant, conté l’estàtua de la Verge Immaculada. Es un talla de fusta, de molt bona factura, del segle XVIII. Formant part del retaule que ens ocupa, en el lloc de la predel·la, al darrere d’un vidre se pot contemplar la figura jacent de la Verge en el misteri de la seva mort y Assumpció al cel. Es una talla molt bona del segle XV. “De plácido rostro, diu l’historiador Mn Rullán i Mir, manos juntas, pies descalzos, y cubierta con amplio manto replegado bajo los brazos”. En una de les parets de la Sagristia, se guarda una taula pintada que representa LA DORMICIÓ DE LA MARE DE DÉU, que antigament ocultava la imatge. A ambdós costats del retaule hi ha unes pintures que representen a San Lluís Gonzaga y Santa Catalina, màrtir. La definició del retaule té una altra tela que representa la Santíssima Trinitat. CAPELLA DE SANT ANTONI DE VIANA El retaule, senzill, però digne, de finals del s. XVIII guarda en el nínxol central la venerada imatge del Sant. Completen el conjunt dues teles que representen a Sant Francesc d’Asis y a Sant Francesc Xavier. En la paret lateral de l’esquerra, sobre senzilla peanya se col·locà últimament l’estàtua de Santa Catalina Thomàs. ALTAR MAJOR El retaule de l’Altar Major d’estil barroc, es construí a finals del segle XVII. En ell ocupa el nínxol central la majestuosa imatge de la Verge amb el Nin Jesús al braç. A la seva dreta figura la imatge de Sant Ignasi, y a la seva esquerra la de Sant Vicenç de Paül. Sota el nínxol de la Verge hi ha un Sagrari expositor, giratori, com el tenen moltes esglésies de Mallorca, y se emprava per a l’Exposició solemne del Santíssim Sagrament. A la dreta del Sagrari–Expositor hi ha la imatge de Sant Joan Evangelista, y a l’esquerra la de Sant Jaume, Apòstol. En la part inferior, just baix en el lloc de la predel·la, a cada extrem s’hi troben dos nínxols petits amb les imatges de Santa Apolònia y de Santa Llúcia. Nota curiosa Molts són els que se pregunten perquè, tractant-se d’una Parròquia dedicada a la Nativitat de Maria, la festa de la qual celebram el 8 de setembre, en el retaule figura la Verge ja adulta y portant l’Infant Jesús en sos braços? En els llibres de las Obreries no se parla de la Nativitat de Nostra Senyora sinó de Nostra Senyora de la Nativitat, en diríem la “Mare de Déu de Nadal”. (Vide Obrerías y Sentencias). ORGUE DE L’ESGLÉSIA L’historiador Binimelis en la “Historia de Mallorca” fa constar que l’església de Fornalutx tenia un orgue per a les funciones de culte. Aquest ORGUE es construí l’any 1584, i l’any 1585, en la solemne benedicció de la imatge del Sant Crist de la Sang o de les Ànimes, el tocà Mn. Antoni Vicens. En els llibres d’administració consten algunes dates en les quals se va haver de reparar i afinar. Any 1638. Segons una nota aferrada en el mateix orgue, consta que en aquest any es feu una reparació o posada a punt. Any 1731, maig, 28. El Clavari de las Rendes de l’Església de Fornalutx paga al mestre Caimari per una reparació a l’orgue la quantitat de tres lliures disset sous. Any 1736, agost, 22. Una nova reparació costa quatre lliures y quatre sous. Any 1756. Segons una altra nota fixada en el mateix orgue es va reconstruir pel mestre de música de Fornalutx Damià Caimari que costà 250 lliures. Any 1868, setembre, 20. El Vicari encarregat de l’església de Fornalutx sol·licità y obtingué permís de l’Autoritat Eclesiàstica per a invertir en la reparació del citat orgue, que es trobava en molt mal estat, la quantitat de cent escuts. Any 1868. Es feu una reparació, y se li va afegir un registre de trompeteria. Any 1907, setembre, 1. El Vicari beneeix un nou orgue construït per mestre Antoni Cardell. Aquesta seria una de tantes recomposicions de que ha esta objecte el l’orgue de Fornalutx. Any 1971, octubre. Es feu una vertadera restauració, efectuada por l’organer alemany Gerard Grenzing. Segons el seu criteri, aquest orgue de Fornalutx, es una “peça de gran valor”. Si no és el més antic, afirma, es un dels més antics de Mallorca y tal vegada d’Espanya. Façanes, com la de l’orgue de Fornalutx, segueix dient, no n’hem vist d’altra en tota Mallorca, tan graciosa, tan senzilla, tan rica y tan proporcionada. És d’estil renaixentista. Té en total més de sis-cents o set-cents tubs. Bibliografia: “Iglesia de Fornalutx”. de G. Adrover. Sense data (vers el 1970). (52 pàg. mecanografiades). La Iglesia de Fornalutx. Notas históricas. (S. XIII - 1968). de Josep Nicolau Bauzà. 69 pàg. (digitalitzades).
