Camipèdia Resum dels punts d'interès Balears i Pitiüses

Patrimoni urbà. Els patis

Font: Gaspar Valero i Martí
Patrimoni urbà. Els patis

Els patis dels casals senyorials de Palma constitueixen l´element més emblemàtic de l’arquitectura civil de la ciutat. L’escriptor Miquel dels Sants Oliver ens introdueix literàriament aquestes clastres ciutadanes: “amb llurs superbes entrades ombrívoles, amb llurs colls de cisterna i llurs ferros artístics, amb llurs passamans com a randes de pedres, amb llurs columnes ventrades i llurs galeries italianesques i les portes esculturades dels estudis...". Hem de relacionar l’ aparició dels patis de Palma amb la casa medieval catalana dels s. XIII i XIV, amb pervivències de la casa romana i de la casa-pati de tradició islàmica. Amb el temps, els patis van adquirint una fisonomia pròpia. Una primera etapa d´esplendor es produeix al segle XV i a les primeres dècades del segle XVI, amb els patis d´estil gòtic. Després, s’enriqueixen amb aportacions d´elements renaixentistes. Però, l´apoteosi del pati ciutadà arriba amb el barroc, als segles XVII i XVIII. Els patis de Palma segueixen un model bàsic, amb entrada o vestíbul, portalets dels estudis, pati descobert “on hi plou” i escala, però, alhora, poden presentar diferències considerables entre els diferents exemples. Des dels espais íntims, propis de l´època medieval, fins als patis grans i sumptuosos, com són els que daten d´èpoques més tardanes, del segle XVIII. La bellesa dels patis de Palma ha admirat a propis i a visitants. Com a Francis de Miomandre, que s’exclama així: “Oh, aquests patis mallorquins! Recordaré sempre amb quina sorpresa d’encant els vaig descobrir per primera vegada, en la pàl·lida llum del matí. Semblava que ens aguardassin, greus i senzills, amb aire de grans senyors atents que us fan els honors de la casa”. Una autèntica convidada a la contemplació d’aquests exemplars excepcionals del patrimoni mallorquí. Que tengueu un bon recorregut!

Camipèdia Resum dels punts d'interès Ciutat de Mallorca

Castell de Bellver. (Centres d'Art municipals)

Font: pas
 Castell de Bellver. (Centres d'Art municipals)

Activitats obertes als visitants.

&nbsp,

Visita del Castell: Inscripció oberta fins a completar les places disponibles: [email protected]

&nbsp,Tel. 971735065 Gratuït.

Visita Familiar: Continguts dirigits als nins acompanyats per adults, edat recomanada, entre 5 i 12 anys.

Visita adults: Continguts generals de caire divulgatiu, edat recomanda, a partir de 12 anys.

Visita Torre: Es recomana dur calçat esportiu. No és recomanable la visita amb menors de 5 anys ni tampoc per a persones amb dificultats per pujar i baixar escales.

&nbsp,

A més el Castell de Bellver inclou un museu.

&nbsp,

Història

El setembre de 1931 el govern de la II República acordà la cessió del bosc i del castell de Bellver a l’Ajuntament de Palma per tal de dotar la ciutat amb un parc públic i un museu d’art. Les gestions de la cessió foren realitzades a Madrid pel diputat en Corts Alexandre Jaume i Rosselló. La Comissió Municipal de Cultura, formada per Emili Darder, Andreu Crespí, Lluís Ferbal i Francesc de Sales Aguiló, membres tots ells dels consistoris republicans, fou l’encarregada de crear el Museu Municipal que començà a funcionar l’any 1932 amb dotació de personal i laboratoris de restauració i fotografia propis. El Museu es va inaugurar el juny de 1936 mantenint la seva primitiva configuració fins a 1974, exceptuant el parèntesi de la Guerra Civil (1936-39) en què el castell de Bellver tornà a ser utilitzat com a presó política.

El Museu Municipal actuà com a museu provincial fins a la creació del Museu de Mallorca (1960) i és per aquest motiu que les seves col•leccions tenien orígens molt diversos, relacionats amb l’arqueologia, l’art i la història de l’illa de Mallorca.

Les principals col•leccions eren les següents: - Col•lecció Despuig d’Escultura Clàssica adquirida per l’Ajuntament el 1923 - Col•lecció de materials arqueològics de les coves d’enterrament de Son Jaumell (Capdepera), Son Mulet (Llucmajor) i Na Fonda de sa Vall (ses Salines). Materials cedits a l’Ajuntament per A. Crespí, L. Ferbal i F. de Sales - Materials arqueològics de la ciutat romana de Pollentia procedents de les excavacions de Gabriel Llabrés i Rafel de Isasi i dipositats per l’Estat espanyol - Maquetes de l’Escola Nàutica del Reial Patrimoni - Col•lecció numismàtica de Lluís Ferbal - Col•lecció d’objectes relacionats amb Gaspar Melchor de Jovellanos adquirits per l’Ajuntament.

El 1974 es creà l’actual Museu d’Història de la Ciutat de Palma, fruit d’un conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Palma i la Dirección General de Bellas Artes del Ministeri de Cultura. L’acord municipal de creació del nou museu dóna prioritat a les obres artístiques, plànols, maquetes i objectes relacionats amb la ciutat de Palma i la seva evolució urbana. El Museu d’Història de la Ciutat de Palma se situa a la planta baixa de l’edifici, a les habitacions que envolten el pati d’armes i es distribueix en vuit sales que corresponen a les diferents etapes d’evolució de la ciutat. Cada sala conté les peces imprescindibles per entendre una època de la història de la ciutat, un text significatiu, una cronologia, un conjunt de plafons explicatius i el nom que la ciutat adopta a cadascuna de les èpoques històriques.

Camipèdia Resum dels punts d'interès Ciutat de Mallorca

Galeries d'art alternatives

Font: pas
Galeries d'art alternatives

Waka: Espai d´art

&nbsp,http://www.ablab.org/wakanegra/

&nbsp,

Galeria Altair

C/ Sant Jaume, 15 07012 Palma. Mallorca.

Tel: +34 971 716 282 Fax: +34 971 711 004

[email protected]

&nbsp,

&nbsp,

Intersecció art

carrer santa clara 4 e - 07001 palma

971 711 380 / 667 974 066

horari: dimarts a dissabtes 13 - 21.30h

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

En la espera te esquino

http://enlaesperateesquino.blogspot.com/

&nbsp,

Camipèdia Resum dels punts d'interès Ciutat de Mallorca

CaixaForum Palma

Font: pas
CaixaForum Palma

CaixaForum Palma, ubicat a l'antic edifici del Gran Hotel de Palma, és un dels edificis modernistes més emblemàtics de la ciutat. Recuperat per l'Obra Social "la Caixa", es va inaugurar l'any 1993 com a centre cultural. El modernisme és un dels signes d'identitat de CaixaForum Palma, tant per les característiques arquitectòniques de l'edifici com pel fet d'albergar la col·lecció d'obres del pintor Hermen Anglada Camarasa, que conformen la seva col·lecció permanent. Les exposicions que es fan al centre inclouen com a activitats complementàries activitats educatives, cafès tertúlia, visites comentades per a escolars, visites per a famílies i visites per al públic en general. La Fundació "la Caixa" posa a disposició del públic un centre polivalent que respon a les necessitats socioculturals principals del nostre temps. S'hi pot visitar de manera permanent una selecció de la pintura i l'obra sobre paper de la Col·lecció Anglada Camarasa de la Fundació "la Caixa", constituïda per més de quatre-centes obres, moltes de les quals procedeixen del fons de l'antic Museu Anglada Camarasa del Port de Pollença. De la mateixa manera, la seu acull una gran diversitat d'activitats relacionades amb les àrees d'interès dels quatre programes de la Fundació "la Caixa".

Camipèdia Resum dels punts d'interès Ciutat de Mallorca

Museu Fundació Bartolomé March

Font: pas
Museu Fundació Bartolomé March

El Museu a més d'una col·lecció d'art contemporani d'escultura, conté una col·lecció bibliòfila (manuscrits, llibres preciosos i enquadernacions artístiques) i cartogràfica de renom. A més exposa un betlem napolità del segle XVIII.

Camipèdia Resum dels punts d'interès Ciutat de Mallorca

Museu Fundació Joan March

Font: pas
Museu Fundació Joan March

El Museu Fundació Juan March, de Palma, ofereix una col·lecció d'obres d'art espanyol del segle XX, dels autors més significatius de les primeres avantguardes (Pablo Picasso, Joan Miró, Juan Gris o Salvador Dalí), dels diversos moviments de mitjan segle i de les generacions més recents. També disposa de sales per a exposicions que acullen, a més de mostres sobre artistes representats en la col·lecció, projectes expositius dedicats a artistes contemporanis i a les principals tendències i línies de força de la Modernitat. El museu explica a més amb una sala dedicada a l'exposició d'obra gràfica de Pablo Picasso. Situat en un edifici del segle XVII, que va ser concebut originalment com a habitatge, el museu va ser reformat per l'arquitecte Guillem Reynés i Font i escollit per acollir part de la col·lecció de la Fundació Juan March des de 1990. Ampliat i reformat en diverses ocasions, des d'octubre de 2009 es denomina "Museu Fundació Juan March". El museu desenvolupa un programa educatiu dirigit a escolars, universitaris, famílies i grups diversos, i inclou visites guiades i tallers. Horari De dilluns a divendres: 10-18,30 h. Dissabte: 10,30 -14 h. Diumenge i festius: tancat

Camipèdia Resum dels punts d'interès Balears i Pitiüses

Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma

Font: pas Aportat per: Es Baluard, Àrea de Comunicació
Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma

Inaugurat el gener de 2004, Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma és un espai cultural per a la investigació i difusió de l’art balear i mediterrani dels segles XX i XXI, l’eix del qual és la seva col•lecció permanent i el programa d’exposicions temporals. A la col•lecció d’Es Baluard es poden destacar artistes com Picasso, Miró, Barceló, Chagall, Gauguin, Magritte, Klimt, Picabia, Anglada-Camarasa… El museu està ubicat en es baluard de Sant Pere, antiga fortalesa militar del segle XVI, Patrimoni i Bé d’Interés Cultural (B.I.C.). El nou edifici ha estat disenyat pels arquitectes Lluis i Jaume García-Ruiz, Angel Sánchez-Cantalejo i Vicente Tomás i ofereix una impresionant panoràmica sobre tota la badia de Palma. El projecte arquitectònic, molt respetuós amb l’entorn monumental, i amb una superfície total de 5027 m2 i 2500 m2 d’espais expositius simbolitza la mediterraneïtat, integrant els espais exteriors com a part del recinte museogràfic, i establint una relació constant entre l’interior i l’exterior. Un lloc pensat per ser nexe d’unió de la societat amb l’art i la ciutat amb la mar. El Museu compta amb àmplies sales d’exposició, terrasses, sales de conferències, així com un dels majors aljubs a les Illes Balears, datat al segle XVII, ara rehabilitat per acollir les instal•lacions artístiques més avantguardistes. Es Baluard disposa també de tenda-llibreria i restaurant cafeteria. Horari: Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma Plaza Porta Santa Catalina 10 07012 Palma de Mallorca Islas Baleares España www.esbaluard.org [email protected] Hivern (1 d’octubre – 15 de juny) Dimarts – diumenge: 10h – 20 hores Dilluns tancat Estiu (16 de juny – 30 de setembre) Dimarts - diumenge: 10h – 21 hores Tots el divendres de juliol i agost Es Baluard tancarà a les dotze del vespre Preus: Entrada general: 6 euros Entrada reduïda: 4’50 € Tots els divendres: Tu decideixes! Tu poses preu a la teva entrada al Museu (a partir de 10 cèntims) Portes Obertes: - 6 de gener, Festa de Reis - 20 de gener, Festivitat de Sant Sebastià - Primer diumenge de febrer, aniversari Es Baluard - 1 de març, dia de les Illes Balears - 1 de maig, dia internacional del treballador - 18 de maig, dia internacional dels museus - 29 de juny, festivitat de Sant Pere - 12 de setembre, diada de Mallorca - Dia de la Nit de l’Art - 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat - 6 de desembre, ¨Dia de la Constitució El Museu tanca els dies 1 de gener i 25 de desembre. Edifici L’edifici del museu, definit per línies simples i netes, és del tot respectuós amb l’entorn patrimonial i històric que l’envolta i allotja, s’integra perfectament dins el perfil del baluard renaixentista. El diàleg entre l’arquitectura contemporània del nou edifici i l’antiga murada hi és present i constant, i hom se n’adona a mesura que recorre els diferents espais del museu. El projecte pretén ser integrador de la construcció moderna i respectar al patrimoni antic de les murades, a la vegada que diferenciador, s’han emprat materials com el formigó i el vidre, que permeten distingir perfectament les dues tipologies constructives. L’edifici dissenyat per Lluís García-Ruiz, Jaume García-Ruiz, Vicente Tomás i Angel Sánchez Cantalejo té una superfície total de 5.027 m², dels quals 2.500 es destinen a espais expositius. Està dividit en tres plantes que es relacionen amb l’exterior, amb les murades i entre si mitjançant rampes, claraboies i balconades interiors, cercant l’idea de carrer interior. Els espais exteriors són concebuts com a llocs d’exposició i passeig, mentre es traça un recorregut pel perímetre de la murada. El gran aljub es manté també com a espai expositiu, alhora que acull actes diversos en funció de la programació del museu. L’Aljub Antic continent d’aigua dolça, fou acabat de construir durant la dècada de 1640. Compta amb una tipologia clàssica de planta rectangular, de 353 m², coberta amb una volta de canó rebaixada i obertures per a la seva ventilació. Després de la restauració es poden veure les diferents tècniques constructives aplicades en els seus murs, una de les quals és l’antiquíssima espina de peix. L’aigua que emmagatzemava servia per subministrar aigua dolça a tot el barri del Puig de Sant Pere i a tots els vaixells que arribaven al port. Aquesta aigua provenia de la font de la Vila, propera a Esporles, entrava a la ciutat per la porta de Santa Margalida i arribava a l’aljub mitjançant una síquia-aqüeducte que passava pels horts d’en Moranta, actual zona del carrer de Bonaire. Quan el Baluard caigué en desús es convertí en un autèntic abocador de fems. Amb la construcció del museu es va redescobrir i recuperar aquest meravellós espai i es va convertir en un recinte més del museu. Des de la seva inauguració té un ús polivalent: s’ofereix a artistes contemporanis com a continent de les seves instal•lacions, es destina a allotjar exposicions temporals i per la seva magnífica acústica hi tenen lloc concerts i espectacles. La col•lecció La col•lecció d’Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma reuneix obres dels artistes i moviments principals que han confluït i conflueixen a les Illes Balears des dels inicis del segle XX fins a l’actualitat i les posa en relació amb les d’altres contextos artístics nacionals o internacionals. Si bé la col•lecció comença en el moment en què, amb el modernisme pictòric, es desenvolupa la renovació del paisatgisme a Espanya i un bon nombre de pintors, majoritàriament catalans, coincidiren a Mallorca —Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Hermen Anglada-Camarasa, Joaquín Sorolla o Antoni Gelabert—, i continua amb un recorregut per les avantguardes i fins als principals moviments de mitjan segle XX —amb artistes com Picasso, Joan Miró, Fernand Léger, René Magritte, Picabia, Van Dongen, Nicolas de Staël, Juli Ramis, Poliakoff, Wifredo Lam, entre d’altres—, fa especial incidència en els corrents artístics de la segona meitat del segle passat i els primers anys del segle XXI. En aquest sentit, atén la gran diversitat de llenguatges de la contemporaneïtat: des de la pintura i l’escultura al dibuix, la fotografia, el vídeo o la instal•lació —amb obres de Marina Abramovic, Miquel Barceló, Jim Bird, Christian Boltanski, José Manuel Broto, Miguel Ángel Campano, Ramon Canet, Maria Carbonero, Anthony Caro, Toni Catany, Alberto García-Alix, Rebecca Horn, Ñaco Fabré, Anselm Kiefer, Imi Knoebel, Jorge Mayet, Joan Morey, José María Sicilia, Juan Uslé, etc. El conjunt d’obres d’Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma està format per les adquisicions que realitza anualment el museu amb l’assessoria de la Comissió d’Adquisicions composta per experts externs i també del centre, pels dipòsits de les institucions que fan part del patronat —Govern de les Illes Balears, Consell de Mallorca, Ajuntament de Palma i Fundació d’Art Serra—, per cessions temporals d’altres institucions, empreses, artistes o col•leccionistes particulars i per donacions que, en tots els casos, han de respondre als criteris de configuració de la col•lecció. Història Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma es troba ubicat dins el perímetre del baluard de Sant Pere, el qual forma part del recinte murari renaixentista que envoltava la ciutat de Palma fins a principis del s. XX. La construcció del bastió defensiu data del darrer quart del s. XVI. En aquesta època s’emprèn el reforç dels antics murs medievals amb la realització de noves murades, ideades per l’enginyer italià Giacomo Palearo Fratín. Els seus dissenys s’adapten a les noves necessitats defensives de l’època i concep un recinte murari format per baluards units entre si per llenços de murada. El baluard de Sant Pere destaca per les seves grans dimensions i la seva ubicació estratègica, fins el punt que s’hi instal•larà una de les escoles d’artilleria més prestigioses d’Europa. El baluard de Sant Pere ha sofert diferents modificacions al llarg dels segles, i així el 1646, sota el mandat de Vicenç Mut (nomenat el 1638 enginyer i sergent major de la fortificació), es modifica l’altura del bastió de Santa Catalina, per igualar-la a la dels bastions d’en Moranta i del Sitjar i poder comunicar-los a través de la murada. Serà durant el segle XVIII quan la construcció adoptarà definitivament la forma actual. El 1952, després de més de tres-cents anys, el baluard de Sant Pere deixarà de tenir ús militar. Uns anys més tard passarà a mans privades. Els nous propietaris projectaran construir edificis a tota la zona i, per això, el 1963 atempten contra la murada amb bombes de calç col•locades estratègicament que aconsegueixen esbucar gran part de la cortina de ponent del baluard. Els ciutadans de Palma no romangueren impassibles davant aquest fet i la seva reacció accelerà la declaració del baluard com a conjunt historicoartístic, i l’Estat en projectà la reconstrucció immediata el 1965. Després d’aquest incident els terrenys són qualificats d’ús públic i expropiats a finals de la dècada dels vuitanta. El baluard, sense tenir un ús específic, cau en un estat de complet abandó fins que el 1997 aquests terrenys són cedits per l’Ajuntament de Palma per a la construcció d’Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, inaugurat el 30 de gener de 2004.

Camipèdia Resum dels punts d'interès Ciutat de Mallorca

Centre Social Flassaders (Entitat Cultural)

Font: pas Aportat per: www.flassaders.org
Centre Social Flassaders (Entitat Cultural)

Centre Flassaders. Àrea d’Educació, Igualtat, Drets cívics i Esports- Ajuntament de Palma

Qui som? Flassaders és un Centre de l’Ajuntament de Palma que té com a finalitat impulsar i realitzar actuacions per a la millora de la igualtat, el civisme i la participació mitjançant:

• Una programació trimestral de tallers propis o realitzats en col•laboració amb entitats i associacions

• Exposicions, conferències i altres activitats de caire puntual

• Servei d’usos d’espais per al desenvolupament d’activitats

• Servei Temps x Tu per a la conciliació de la vida personal i familiar

• Xarxa Municipal dels Bancs del Temps

L’edifici és una antiga fàbrica de teixits de principis del segle XIX que va mantenir la seva activitat industrial fins el 1964. L’any 1985, l’Ajuntament de Palma inicia la reconversió de l’edifici com a centre d’usos socials, en el marc de la iniciativa comunitària URBAN, el qual s’inaugura l’any 2000.

Camipèdia Resum dels punts d'interès Ciutat de Mallorca

Entitat Cultural. Can Alcover

Font: pas
Entitat Cultural. Can Alcover

Can Alcover és un centre cultural adscrit a l'Obra Cultural Balear on s'organitzen i es cel·lebren activitats i presentacions entorn a la cultura mallorquina: conferències, presentació de llibres,...

Camipèdia Resum dels punts d'interès Fornalutx

L'església de Fornalutx

Font: Ricard Janer, M.Ss.Cc.
L'església de Fornalutx

SÍNTESI HISTÒRICA DE LA PARRÒQUIA DE FORNALUTX (2010) Els orígens de la primitiva església de Fornalutx es poden datar entre finals del segle XIII i la primera meitat del s. XIV. L’únic vestigi gòtic que es conserva d’aquesta època que es perllongà fins a la construcció del temple actual, és el portal que dóna entrada a l’antic cementiri: El Fossar. Sobre el dintell d’aquest portal, com a sentinella que vigila els treball dels vius i el descans dels morts, tenia el seu lloc des de sempre la imatge de la Mare de Déu de la Neu (s. XIV), talla en fusta molt deteriorada per la inclemència del temps. Actualment es guarda en la sagristia. (Aquesta imatge mereixeria un estudi apart, tota vegada que porta l’hàbit dels monjos–guerrers de l’Orde del Temple, igual que la imatge de la Mare de Déu de Lluc) L’any 1481, a l’església de Fornalutx, ja existia una Confraria de la Nativitat de Nostra Dona, titular de l’església. El 1574, se construeix un Sagrari per a la reserva y exposició del Santíssim Sagrament. En l’actualitat aquest sagrari se conserva y està exposat en el Museu Diocesà de Mallorca. El 1580, s’instal·là la Pica Baptismal, y se començà a administrar el sagrament del baptisme. El 1581, se beneeix i s’inaugura el Cementiri o “FOSSAR”, dalt la marjada vora l’església. El 1581 comença a eixamplar-se l’església, construint la capella de Ntra. Senyora del Roser amb son bell retaule. El 1584, l’església ja té el seu orgue per a solemnitzar ses funcions litúrgiques. El 1585, dia 16 de agosto, es feu la benedicció y col·locació de la Primera Pedra de la Capella del Nom de Jesús. El 1585, dia 8 de juny, se beneeix el Sant Crist per a la capella de les Ànimes. El 1587, dia 20 de desembre, s’efectuà la benedicció de la capella del Nom de Jesús. El 1599 compta amb una relíquia de la Vera Creu y una bella custòdia per a l’exposició del Santíssim Sagrament. EL TEMPLE ACTUAL 1613-1621 Durant la primera etapa treballaren des del cinc de maig fins el dotze d’octubre de l’any mil 1613. Y dia 30 de març de 1620 se continua l’obra fins el vint-i-tres de setembre del mateix any. CAPELLA DE SANT ANTONI DE PADUA La segona de l’esquerra, entrant pel portal major, es la capella dedicada a San Antoni de Padua. Era una tela emmarcada en un senzill retaule, que fou construït l’any mil sis-cents setanta sis. L’historiador Jeroni, Berard, en la seva obra titulada VIAJE A LAS VILLAS DE MALLORCA, allà vers l’any 1784, descriu una visita que feu a Fornalutx, y quan parla de la seva església diu el següent: LA CAPILLA DE SAN ANTONIO DE PADUA ESTÁ FORMADA POR UN LIENZO DEL SANTO, CON DOS GRANDES ÁNGELES POR COLUMNAS, Y UN MARCO ANTIGUO, DE MADERA. En el s. XVIII se substituí pel retaule actual neoclàssic. Posteriorment ocupà el nínxol central una imatge del Sagrat Cor de Jesús, i l’estàtua de Sant Antoni de Padua se col·locà en el mur lateral dret sobre una repisa. CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER La tercera capella de l’esquerra, continuant cap a l’Altar Major, es la de la Mare de Déu del Roser. En el fons s’hi troba el retaule de la Mare de Déu. Es el millor de tota l’església, de molt bona factura y bastant ben conservat. És d’estil barroc y començà a construir-se a mitjans segle dissetè. Fou l‘escultor Jaume Llull Bonet (Manacor 1650- Palma 1707). Ocupa el nínxol central la bella imatge de la Verge, tallada en fusta, y al seu entorn hi ha una sèrie de pintures, sobre tela, que representen els 15 Misteris del Rosari. En la part esquerra es troba l’estàtua de Sant Bartomeu, y a la dreta, la de Sant Sebastià. En la coronació, en el nínxol superior, hi ha una altra talla més petita que representa Sant Antoni de Padua. En el mur esquerra d’aquesta capella se venera la imatge de Sant Josep, que substituí a la de Santa Catalina Thomàs, per a la qual s’havia construït el retaule a finals de 1700, amb motiu de la seva beatificació. En el mur dret s’hi troba un petit retaule, tardo barroc, dedicat al Beat Ramon Llull, representat en una tela, de bona factura, flanquejada por dues imatges que representen, la de l’esquerra, Santa Margalida, y la de la dreta, Santa Bàrbara. CAPELLA DEL NOM DE JESÚS Col·locació de la primera pedra, any 1585. El retaule, per suposat sense acabar, arribà a Fornalutx dia 5 del mes de març de l’any 1590 i ocupa el nínxol central la bella imatge del NIN JESÚS, tallada en fusta i revestida de roba (s. XVI). Las dues teles, d’ambdós costats representen, una la Mare de Déu dels Dolors, y l’altre Sant Joan Baptista. CAPELLA DEL SANT CRIST DE LES ÀNIMES Presidint la capella de Les Ànimes, la primera entrant a ma dreta, trobam la imatge de Crist Crucificat. Es una imatge devota del segle XVI. La seva benedicció es va fer dia 8 de juny, de l’any 1585. L’any 1665, es construí el retaule de la capella y una nova imatge de Crist crucificat que té els braços articulats para poder representar, el divendres Sant, el devallament de la creu. Completen la decoració una sèrie de quadres que representen la passió del Senyor. CAPELLA DE LA PURÍSSIMA El retaule rococó, senzill, però elegant, conté l’estàtua de la Verge Immaculada. Es un talla de fusta, de molt bona factura, del segle XVIII. Formant part del retaule que ens ocupa, en el lloc de la predel·la, al darrere d’un vidre se pot contemplar la figura jacent de la Verge en el misteri de la seva mort y Assumpció al cel. Es una talla molt bona del segle XV. “De plácido rostro, diu l’historiador Mn Rullán i Mir, manos juntas, pies descalzos, y cubierta con amplio manto replegado bajo los brazos”. En una de les parets de la Sagristia, se guarda una taula pintada que representa LA DORMICIÓ DE LA MARE DE DÉU, que antigament ocultava la imatge. A ambdós costats del retaule hi ha unes pintures que representen a San Lluís Gonzaga y Santa Catalina, màrtir. La definició del retaule té una altra tela que representa la Santíssima Trinitat. CAPELLA DE SANT ANTONI DE VIANA El retaule, senzill, però digne, de finals del s. XVIII guarda en el nínxol central la venerada imatge del Sant. Completen el conjunt dues teles que representen a Sant Francesc d’Asis y a Sant Francesc Xavier. En la paret lateral de l’esquerra, sobre senzilla peanya se col·locà últimament l’estàtua de Santa Catalina Thomàs. ALTAR MAJOR El retaule de l’Altar Major d’estil barroc, es construí a finals del segle XVII. En ell ocupa el nínxol central la majestuosa imatge de la Verge amb el Nin Jesús al braç. A la seva dreta figura la imatge de Sant Ignasi, y a la seva esquerra la de Sant Vicenç de Paül. Sota el nínxol de la Verge hi ha un Sagrari expositor, giratori, com el tenen moltes esglésies de Mallorca, y se emprava per a l’Exposició solemne del Santíssim Sagrament. A la dreta del Sagrari–Expositor hi ha la imatge de Sant Joan Evangelista, y a l’esquerra la de Sant Jaume, Apòstol. En la part inferior, just baix en el lloc de la predel·la, a cada extrem s’hi troben dos nínxols petits amb les imatges de Santa Apolònia y de Santa Llúcia. Nota curiosa Molts són els que se pregunten perquè, tractant-se d’una Parròquia dedicada a la Nativitat de Maria, la festa de la qual celebram el 8 de setembre, en el retaule figura la Verge ja adulta y portant l’Infant Jesús en sos braços? En els llibres de las Obreries no se parla de la Nativitat de Nostra Senyora sinó de Nostra Senyora de la Nativitat, en diríem la “Mare de Déu de Nadal”. (Vide Obrerías y Sentencias). ORGUE DE L’ESGLÉSIA L’historiador Binimelis en la “Historia de Mallorca” fa constar que l’església de Fornalutx tenia un orgue per a les funciones de culte. Aquest ORGUE es construí l’any 1584, i l’any 1585, en la solemne benedicció de la imatge del Sant Crist de la Sang o de les Ànimes, el tocà Mn. Antoni Vicens. En els llibres d’administració consten algunes dates en les quals se va haver de reparar i afinar. Any 1638. Segons una nota aferrada en el mateix orgue, consta que en aquest any es feu una reparació o posada a punt. Any 1731, maig, 28. El Clavari de las Rendes de l’Església de Fornalutx paga al mestre Caimari per una reparació a l’orgue la quantitat de tres lliures disset sous. Any 1736, agost, 22. Una nova reparació costa quatre lliures y quatre sous. Any 1756. Segons una altra nota fixada en el mateix orgue es va reconstruir pel mestre de música de Fornalutx Damià Caimari que costà 250 lliures. Any 1868, setembre, 20. El Vicari encarregat de l’església de Fornalutx sol·licità y obtingué permís de l’Autoritat Eclesiàstica per a invertir en la reparació del citat orgue, que es trobava en molt mal estat, la quantitat de cent escuts. Any 1868. Es feu una reparació, y se li va afegir un registre de trompeteria. Any 1907, setembre, 1. El Vicari beneeix un nou orgue construït per mestre Antoni Cardell. Aquesta seria una de tantes recomposicions de que ha esta objecte el l’orgue de Fornalutx. Any 1971, octubre. Es feu una vertadera restauració, efectuada por l’organer alemany Gerard Grenzing. Segons el seu criteri, aquest orgue de Fornalutx, es una “peça de gran valor”. Si no és el més antic, afirma, es un dels més antics de Mallorca y tal vegada d’Espanya. Façanes, com la de l’orgue de Fornalutx, segueix dient, no n’hem vist d’altra en tota Mallorca, tan graciosa, tan senzilla, tan rica y tan proporcionada. És d’estil renaixentista. Té en total més de sis-cents o set-cents tubs. Bibliografia: “Iglesia de Fornalutx”. de G. Adrover. Sense data (vers el 1970). (52 pàg. mecanografiades). La Iglesia de Fornalutx. Notas históricas. (S. XIII - 1968). de Josep Nicolau Bauzà. 69 pàg. (digitalitzades).