L’aigua, és un dels recursos naturals més importants i preuats per l’home i alhora un bé escàs. L’escassetat es veu agreujada pel fet de suportar grans densitats de població a l’estiu, mentre el clima mediterrani es caracteritza per una baixa pluviometria. La principal característica diferenciadora de la hidrologia balear respecte a les conques peninsulars és que, a les Illes, l’aigua subterrània és quasi l’únic recurs hídric natural disponible. Avui dia les dificultats per assegurar un aprofitament sostenible d’aquest recurs són motiu de discussió, donades les característiques limitants del territori i la seva densitat de població. Els problemes de contaminació, sobreexplotació, intrusió marina, etc .són realitats que demanen que la població es sensibilitzi en quant a l’estalvi i el bon ús de l’aigua, i que l’administració reguli el seu bon ús. Banyalbufar s’abasteix d’aigua a través de la Font de la Vila. L’aigua provinent del depòsit de Ses Mosqueres rep un tractament de cloració en es depòsit de Ses Roquetes abans de passar a la xarxa de distribució d’aigua potable del nucli de Banyalbufar. Anualment l’ajuntament de Banyalbufar realitza anualment analítiques de l’aigua en diferents punts de la xarxa en base a la qualificació del Reial Decret 140/2003 i criteris d’aptitud de l’Autoritat Sanitària. Les analítiques realitzades en el 2007 i 2008 complien els requisits d’aptitud requerits. Mentre que al nucli de Banyalbufar actualment tots els habitatges estan connectats a la xarxa d’aigua potable, els camions cisterna són alternativa per l’abastiment d’aigua a algunes zones des Port de Canonge que no tenen connexió d’aigua corrent, i per les cases disseminades. El municipi de Banyalbufar segueix una lleu tendència a l’increment de la generació de residus, donat que en els darreres tres anys s’ha incrementat la recollida de residus sòlids urbans en el municipi en unes 26,4 tn. L’Ajuntament te contractada la recollida no selectiva de residus amb l’empresa GESBA, del grup ACCIONA, mitjançant una concessió que es va iniciar l’any 2004. Els residus tenen com a destí la planta de tractament de Son Reus, on són incinerats per a la seva posterior valorització energètica. La recollida es fa a través de contenidors de recollida situats a tres punts del nucli urbà de Banyalbufar i del nucli des Port des Canonge. En el municipi es realitza la recollida selectiva de paper, vidre i envasos. Els contenidors de recollida selectiva es troben situats al Punt Verd, l’inici de la Ctra. al Port des Canonge, l’entrada al nucli de Banyalbufar per Esporles i a l’entrada al nucli de Banyalbufar per Estellencs. El personal de l’Ajuntament s’encarrega de la recollida als comerços del municipi que du fins al Punt Verd. A diferència de l’increment any rere any de la recollida de RSU, la recollida selectiva ha sofert al llarg dels darrers anys diferents tendències. La recollida selectiva de vidre va disminuir fins l’any 2004 per tornar augmentar i pegar un bot molt important al 2007 situant‐se en el 2º municipi de Mallorca en recollida selectiva de vidre. La recollida selectiva d’envasos a sofert un augment lent però constant des del 2002, i la recollida selectiva de paper ha anat també augmentant i disminuint al llarg dels darrers anys. El municipi es situava el 2006 entre els municipis capdavanters en la recollida selectiva de paper, vidre i envasos per habitant de fet. AJUNTAMENT DE BANYALBUFAR, (2009), Diagnòstic de l’Agenda 21 de Banyalbufar, Ajuntament de Banyalbufar i GRAM.cat, Banyalbufar.

Una part molt important del terme municipal de Serinyà està ocupada per boscos , i el més abundant és l’ALZINAR LITORAL(Quercetum ilicis galloprovinciale). És un bosc ombrívol, presidit per l’alzina, i en el sotabosc,el marfull l’aladern,el llentiscle i l’arboç. Per sota d’ells hi podem trobar plantes enfiladisses com l’aritjol, l’heura, la vidiella, el lligabosc,..el galzeran, l’esparreguera, la falzia roja,..Aquest alzinar podem trobar-lo amb algunes variants dins el nostre terreny.

-Alzinar litoral típic amb marfull. El podem veure al Turó de Can Parella , també vora Can Soler i Can Servosa on hi ha un alzinars molt vells i es troben inclosos en el catàleg d’arbres monumentals.

-Alzinar típic amb pi blanc. És el més abundant. Ocupa amplies franges prop dels rius com el Ser o el Merdançà.

- Alzinar amb roures (Quercus cerrioide). El trobem als boscos de Can Roset, la Bruguera, la Rajoleria, la Creu Blanca,..Sovint combinat amb pi pinyer i pi blanc com a majoritaris, i en petites àrees amb pi roig , pi insigne o pinassa, tots ells afavorits per l’home.

Altres tipus de bosc que trobem a l'entorn de Serinyà són:

-LA ROUREDA. Bosc mixt d’alzina (Quercus ilex) i roure (Quercus pubescens). En origen tota la plana estava constituïda per roureda, quedant-ne actualment petites formacions testimonials entre els marges dels cultius. Podem trobar aquesta vegetació en els boscos a partir del Mas i cap a Can Gelada. Precisament en aquest tram hi ha el Roure de la Creu, considerat arbre monumental.

-BOSC DE RIBERA. Ressegueix els següents rius:

Serinyadell. Vegetació molt alterada per l’home sobretot en els trams inicials i al vorejar el poble. No hi ha una comunitat clara, està molt fragmentat, així hi trobem: freixe de fulla estreta, om, avellaner,saüc,auró blanc, gatell,..i introduïts per l’home figueres, cirerers, canyes,..

Ser. Hi trobem ben representada la verneda (Lamio-Alnetum glutinosae).L’arbre dominant és el vern, acompanyat de freixe de fulla estreta i l’om. En l’estrat arbustiu hi trobem el saüc, l’avellaner, el sanguinyol..En l’estrat herbaci:buixol,prímules,consoldes, marxívol,marcòlic...L’home l’ha alterat en alguns trams i hi ha plantat espècies de creixement ràpid per a obtenir-ne fusta com són plàtans, pollancres i acàcies.

Merdançà. Verneda ben constituïda.

Fluvià. Afectat per plantacions de plàtans i pollancres.

&nbsp,

La vegetació arbustiva que podem trobar és:

GARRIGA I BROLLA de romaní i bruc d’hivern amb sanguinària. Sovint amb pi blanc. És una comunitat vegetal de zones de solei. En podem trobar en els marges de camps a prop de Sant Miquel ses Vinyes, Ca n’Arbussar, els Refugis,..

BARDISSAamb roldor o roure o espinavessa. Es propi de marges de camps i a les vorades de carreteres i línies elèctriques. En trobem per exemple entre Can Malloles i el Mas.

&nbsp,

La vegetació de prat la trobem a les planes que no han estat cultivades i al marges de zones boscoses. Són llistonars, prats, fenassars, joncedes,...

&nbsp,

La vegetació aquàtica i palustre, pròpia de zones fontinals( font dels Màrtirs,font de la Canova, font d’en Cofí, font de Gatielles,..) cursos d’aigua i zones pantanoses.

&nbsp,

La vegetació antròpica la trobem sobretot en les plantacions agrícoles: conreu de secà al Pla de Martís i de regadiu en horts al voltant del Serinyadell. També en plantacions forestals: pollancredes, platanedes i pins, per aprofitar la fusta per fer-ne palets i paper.

&nbsp,

Arbres monumentals del municipi:

Aulines de Can Servosa, Aulines de Can Soler, Aulina Reclamadora, Aulina Grossa de la Canova de N’Illa, Alzina Vella de la Cadavall, Llorer de Budellers de Dalt, Pi del Cingle de les Nou Hores a Bacs, Roure de la Creu de Can Gelada, Saula de Can Mollet.

&nbsp,

Seguint la carretera camí amunt, una vegada s’ha deixat el nucli urbà de la Vajol en direcció a Maçanet, es troba el mirador, amb una font anomenada de sant Silvestre, taules i bancs de repòs i sobre una roca les figures del pastor i la sirena com a símbol de l’Empordà.

&nbsp,

Des d’aquí, el paisatge és magnífic. Durant el dia, principalment si és clar, mirant cap al mar s’albira un ampli i extraordinari panorama, dominant-se pràcticament tota la configuració orogràfica de la plana empordanesa, fins el cap de Creus, i per la part del mar Mediterrani la vista arriba fins a la ratlla de l’infinit, es veu fins i tot, el Montgrí, al Baix Empordà.

&nbsp,

Quan és de nit, es veu la llum del far de Sant Sebastià, del municipi de Palafrugell, i el resplendor que produeixen els enllumenats dels pobles, les ciutats, les autopistes i les cases de camp. Mirant també cap enlaire, s’obre una gran finestra a l’univers.

Les condicions atmosfèriques pròpies de la zona mediterrània, si bé amb la important incidència de la tramuntana, són les que dominen en el clima de la Vajol.

A la primavera, assolellada, el paisatge vegetal es recupera tot donant una gran vistositat i coloració a la natura.

La tardor té una llum nítida i formosa gràcies a l’acció de les ventades de la tramuntana, que escampa la fullaraca i, a la vegada comença a portar-nos el fred.

L’estiu és xafogós, amb un buf d’un aire tebi i net molt agradable de respirar.

A l’hivern, els boscos caducifolis han perdut la fulla i estan com adormits, i de tant en tant la neu els cobreix amb un mantell de color blanc que els fa molt bonics.

Són poc freqüents les calamarsades i les pedregades, però sí que hi ha dies de boires baixes.

Quant a precipitacions o pluges, aquestes són irregulars i, en general, no gaire abundoses. Els estius són secs, i plou, sobretot, a la primavera i a la tardor.

Pel que fa a vents, predominen els forts del nord, sobretot la tramuntana, a resultes de la qual, no és gens d’estranyar que la Vajol gaudeixi de molta lluminositat durant tot l’any.

La fauna de Serinyà és molt semblant a la resta de municipis del Pla de l’Estany.

Cal destacar com a artròpodes la presència de la papallona Graèlsia (Graellsia isabellae) degut a les plantacions de pi roig i pinassa, que són l’aliment de les erugues.

Com a mol·lusc, és important la població de nàiades (Unio elongatulus ssp. aleroni) al riu Ser. És una espècie protegida a nivell europeu pel conveni de Berna.

Una zona amb especial biodiversitat d’espècies és la Reserva de Fauna de l’ Illa del Fluvià o de Fares que ocupa una superfície de 65 ha. i està situada entre els termes de Serinyà, Sant Ferriol i Maià de Montcal. S’hi poden trobar multitud d’animals aquàtics: escarabats d’aigua, sabaters, sangoneres,esponges, gambetes,.. També amfibis: granotes verdes, reinetes, tritons,.. i rèptils com la tortuga de rierol...Però se’ns dubte, el grup més nombrós és el d’ocells: corbs marins, bernats pescaires, ànecs collverds, blauets, martinets de nit, polles d’aigua, cabussets i rasclons...S’han observat ocells rapinyaires com el milà negre i el petit falcó mostatxut...També el picot garser petit, que viu a les pollancredes de la riba.

Pel que fa a mamífers s’hi ha introduït la llúdria. I s’hi ha trobat com a la resta del municipi el senglar, el cabirol i la mostela.

Les espècies introduïdes per l’home que podem veure són el visó americà i el cranc americà.

La font de Sant Nicolau a Sant Miquel de Campmajor, la del Freixa a Banyoles, la de la Teula a Fontcoberta, la de'n Vilà a Serinyà o la de Can Janic a Palol de Revardit, són algunes de les fonts poc conegudes que podem trobar caminant pel Pla de l'Estany.

&nbsp,

Fonts on s'arriba amb una certa facilitat (excepte la de Can Janic), que malgrat estar en diferents estats de conservació (algunes més embardissades, d'altres menys) Seguiexen oferint aigua ben fresca (entre 15 i 16ºC) als caminants. Actualment de les fonts citades, la de la Teula és la més abundosa, mentre que la del Freixa resta seca.

&nbsp,

&nbsp,

La font de Sant Nicolau a Sant Miquel de Campmajor, la del Freixa a Banyoles, la de la Teula a Fontcoberta, la de'n Vilà a Serinyà o la de Can Janic a Palol de Revardit, són algunes de les fonts poc conegudes que podem trobar caminant pel Pla de l'Estany.

&nbsp,

Fonts on s'arriba amb una certa facilitat (excepte la de Can Janic), que malgrat estar en diferents estats de conservació (algunes més embardissades, d'altres menys) Seguiexen oferint aigua ben fresca (entre 15 i 16ºC) als caminants. Actualment de les fonts citades, la de la Teula és la més abundosa, mentre que la del Freixa resta seca.

&nbsp,

&nbsp,

Prop del coll de la Creu de Rodeja (256m, a la carretera de Banyoles a Santa Pau) hi ha el pla del Llop.

Aquest és un topònim més relacionat amb els llops i mostra de l'expansió que aquest animal havia arribat a tenir al nostre País.

&nbsp,

En aquest punt diu la llegenda que un peroler que anava de mas en mas, va caure en una trampa parada per aquests animals, quan va ser a dins atrapat, es va adonar que no estava sol, sinó que l'acompanyava un gros llop que també hi havia caigut. L'home es posà a brandar les eines i a cridar per espantar la bèstia, i quan finalment ja creia que havia begut oli, va sentir unes veus que deien:

-Peroler on ets?

i aquest contestà:

-Aquí dins hi ha el peroler, i el llop també!

El massís de les Salines (4.199,5 ha) s'estén des de la conca de la Muga - Riumajor fins al Llobregat d'Empordà, per sobre de la cota dels 400 m.

L'Espai de les Salines és una bona representació de la diversitat de paisatges de la terra baixa i muntanya mitjana silícia de les últimes digitacions pirinenques. El seu interès és principalment mostrar el paisatge de contrastos entre la plana litoral empordanesa i la muntanya pirinenca oriental. Conserva, juntament amb l'Albera una de les millors mostres de formacions vegetals com la sureda, rouredes acidòfiles i landes de bruguerola.

L'interès florístic de l'espai és que constitueix el límit corològic oriental als Pirineus per a diverses espècies centreeuropees i orofítiques, algunes d'elles molt estranyes a Catalunya.

La fauna de les biocenosis forestals és molt rica i diversa, i sobresurten espècies que n'ocupen el límit oriental de distribució.

Gorga de les Dones. La Gorga de les Dones és un indret fresc on és permès el bany.

Gorgues i Font de la Farga. Les gorgues de la Farga són un indret molt conegut per la gent de Maçanet, és de fàcil accès a peu. És un bon lloc per refrescar-se i passejar entre els arbres.

A prop de la resclosa hi ha la font de la Farga, d'on raja aigua abundant.