&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

FETS HISTÒRICS RELLEVANTS

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Riu de les Truites (actualment la Pobla del Bellestar o de Sant Miquel), data del 7 defebrer de 1239. Els primers pobladors, atrets pels avantatges de lanova vila, s’hi van instal·lar. La història va fer que, ni un segle després, Vilafranca s’agregara a un altre terme: Morella. No va recuperar la independència fins a tres segles més tard. El 9 defebrer de 1691 Carles II va signar el decret que permetria laseparació de Morella.

&nbsp,

&nbsp,

Durant les guerres carlines del segle XIX a Vilafranca es van lliurar batalles decisives, com la del Mas de la Carrasca i la del Pla de Mossorro.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Les restes trobades a diferents indrets del terme de Vilafranca, com la Rourera i la cova del barranc de la Fontanella, i les pintures rupestres de la Covatina del Tossalet del Mas de la Rambla demostren la presència humana des del mesolític (10.000-5.000 aC).

&nbsp,

El primer poblat data de l’edat del bronze (1.600 - 1.200 aC), se n’han trobat restes a l’Ereta del Castellar, molt a prop de l’actual Vilafranca.Però hauran de passar gairebé vint-i-cinc segles perquèla història de la Vilafranca d’avui comence a teixir-se. La carta de poblament original atorgada per Balasc d’Alagó al

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Fins a l’any 1693 Cinctorres va formar part de Morella, situació que va provocar sovint enfrontaments. Va ser agermanat al segleXVI i&nbsp,&nbsp,maulet al XVIII, moltes vegades tan sols per mantindre una postura&nbsp,contrària a la de la metròpolis. Al segle&nbsp,XIX, i malgrat la influència negativa de les guerres carlines, va assolir la major població de la seua història: l’any 1900 superava els 1500 habitants. A partir d’aquesta data l’emigració, tant de temporada com definitiva, ha sigut una constant.

&nbsp,

A la moleta dels frares es va descobrir l’any 1876 un jaciment iberoromà que fou identificat com la ciutat de Lessera, ja habitada&nbsp, durant l’edat del bronze, els ibers la van fortificar i els iberoromans hi van viure fins al segle

III. Cal esmentar la importància de la necròpolis tumulària de Sant Joaquim de la Menadella, de finals&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,de l’edat del bronze. Durant l’època medieval, i després de la carta de poblament del 1246, Forcall viurà una història comuna amb la resta d’aldees de Morella, solcada de reivindicacions,enfrontaments i litigis sobre murades, contribucions, boscos comunals, jurisdiccions, etc. que no acabaran fins al 1691, quan Carles II li concedeix la independència. Malgrat tot, aquests segles són de gran desenvolupament per a Forcall. Llavors es construeixen les&nbsp,&nbsp,cases senyorials que encara es conserven: la dels Osset-Miró, laFort, la dels Berga&nbsp,(a la vora del riu de Morella i que després serà la fàbrica de Palos),&nbsp,&nbsp,la dels Maçaner&nbsp,&nbsp,&nbsp,(al carrer&nbsp,dels Dolors), el molí Matalí(al camí reial d’Aragó)…&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

Fins al segleXIX són temps d’estabilitat, però a partir del 1833&nbsp,&nbsp,&nbsp,Forcall patirà les anades i tornades de carlins i lliberals. El poble esdevé presó per a 3000 hòmens capturats pel general Cabrera, el Tigre del Maestrat,&nbsp,que va tindre el quarter general&nbsp,&nbsp,&nbsp,alternativament a Cantavella, Mirambell i Morella. Després va vindre, a més de les pèrdues humanes, la crema de l’església (1835) ii les represàlies per haver ajudat el fill de Forcall &nbsp,&nbsp,Tomàs Penyarroja, el Groc.

La normalitat va tornar a principis del segle XX, quan hi havia més&nbsp,de 2000 habitants.Però&nbsp, la&nbsp,Guerra Civil espanyola&nbsp,va provocar una&nbsp,&nbsp,altra davallada social. Acabada aquesta, l’única manera de subsistir&nbsp, és l’emigració, especialment cap a Catalunya. Des de l’inici de la dècada dels noranta del segle&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,XX la població s’ha estabilitzat

&nbsp,

FETS HISTÒRICS RELLEVANTS

Ares comença a aparèixer en els documents i a formar part de las imbologia del país a partir de l’arribada de Jaume I: el primer mes de l’any 1232 el rei iniciava per Ares la conquesta del País Valencià. La mateixa situació estratègica va assenyalar Ares al mapa durant la

guerra de Successió en sentit totalment oposat&nbsp,: si havia estat el principi del camí per a Jaume I, el setge, la crema i la presa d’Ares (1706-1708) van significar la caiguda definitiva del Regne de València a mans de Felip V, i van marcar Ares fins avui dia, ja que s’hi van perdre gairebé tots els edificis i documents històrics. Darrerament s’han retrobat i buidat molts d’aquells textos, que permeten conèixer millor les etapes d’aquella destrucció massiva.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Ares comença a aparèixer en els documents i a formar part de la

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

simbologia del país a partir de l’arribada de Jaume I: el primer mes

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

de l’any 1232 el rei iniciava per Ares la conquesta del País Valencià.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

La mateixa situació estratègica va assenyalar Ares al mapa durant la

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

El primer telesquí andorrà va ser el del Coll Blanc, al Pas de la Casa, el 1957. Aquest fet va implicar la obertura de la primera estació d’esquí andorrana. El finançament va costar al voltant d’un milió de pessetes d’aleshores i va ser una construcció gens fàcil. Abans però, el 1952, Francesc Viladomat i Jaume Brugat van muntar una telecorda (similar al telebaby), que va ser un mal negoci i van haver de desmuntar. Va ser la passió per l’esquí que va empènyer a aquests dos pioners andorrans a seguir amb la idea construir un telesquí. Aquest, el volien fer funcionar amb un motor de camió, però no ho van aconseguir. Al final van fer-lo funcionar amb un camió, GMC amb motor Heuchel, que Francesc Viladomat utilitzava als hiverns pel telesquí i als estius per pujar materials i sorra per construir l’hotel Pic Blanc.

&nbsp,Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011

L’1 de febrer de 1640 un grup de soldats de les tropes castellanes del comte-duc d’Olivares va entrar al castell de Fluvià i va assassinar Antoni de Fluvià, senyor del castell, i d’altres persones que s’hi havien refugiat per por de la violència amb què aquestes tropes actuaven, la població va ser sotmesa a tota mena de furts, saqueigs, extorsions i abusos. Aquests esdeveniments, que s’emmarquen històricament en la guerra dels Segadors, van ser recollits en la cançó dels Segadors, avui l’himne de Catalunya.

La parròquia de Sant Esteve va pertànyer a la jurisdicció i a l’administració de Santa Maria fins a mitjan segle XVIII. L’any 1745, per petició dels veïns i regidors de Sant Esteve, li van ser concedides la separació del municipi i el dret de tenir alcalde propi.

Els primers pobladors

L'origen de l'ocupació humana en aquest sector és antiga i segons les dades de què disposem actualment caldria vincular-lo a comunitats ramaderes de l’edat dels metalls, com semblen testimoniar-ho els materials trobats fins ara.

Aquestes troballes ens demostren que l'ocupació de la zona on hi ha els diferents jaciments no és tampoc del mateix moment. En aquest sentit caldria ubicar en un primer lloc el menhir conegut com a la Pedra Llarga (Sant Hilari Sacalm), que ens demostraria la presència d'activitat humana en el període calcolític (fa quatre mil anys) i que coincidiria amb la darrera expansió del megalitisme català.

Les destrals polides trobades a Viladrau i a can Dorca, així com els sílexs de Vilarmau i les ceràmiques no tornejades del coll de les Palomeres, són troballes sense un context arqueològic ben definit, cosa que no ens permet precisar la seva cronologia.

Tenim també notícies bibliogràfiques sobre l’existència , de ceràmiques prehistòriques en el Nen Jesús de Praga, prop del menhir de la Pedra Llarga, i de ceràmiques prehistòriques i puntes de sageta de sílex a Viladrau, trobades pel Dr. Ariet a principi del segle XX. Ambdues notícies podrien estar relacionades cronològicament amb el menhir.

Per una altra banda, la Feixa Llarga representa un moment cronològicament més avançat. Es tractaria d'un jaciment datable entre el bronze final i la primera edat del ferro, tenint en compte les ceràmiques que ha ofert.

L'època ibèrica

Un dels testimonis clau per entendre el pas de l’economia i de la societat ibèrica a la romana el constitueix el mas ibèric de can Pons, localitzat en el transcurs de les obres de construcció del nou camp de futbol d'Arbúcies, i excavat entre els anys 1993 i 1994.

Aquesta troballa fou considerada com a excepcional pel fet que per primera vegada al nord-est de la Península es va poder localitzar un assentament d'aquestes característiques amb la planta intacta.

Es tractava d'un edifici de 170 m² de planta rectangular i orientat a l'est, compartimentat en cinc àmbits. Les restes ceràmiques d'aquest assentament, que actualment es poden veure al Museu Etnològic del Montseny, permeten oferir una cronologia bastant precisa de la seva ocupació, que caldria situar entre l’any 150 aC i el 80 aC.

Molt a prop d’aquest edifici es van localitzar restes d'una altra construcció rectangular que hauria servit de magatzem de dolia i que molt possiblement estaria relacionada amb una vilae romana, no localitzada.

Text elaborat per : Quim Mateu. Any: 2007