Primerament, aquesta població basava la seva activitat econòmica en l’agricultura i el conreu de cereals, patates, vinya, oliveres, pomeres, farratges i pastures pel bestiar, aquests dos últims conreus van motivar l’aparició d’emprius principalment a la vall de Santa Fe. Més endavant s’introduí la ramaderia amb els ramats d’ovelles (que encara avui es fan anar), el bestiar boví per a la producció de llet i el porcí –que era la font principal d’alimentació del mas juntament amb l’aviram i l’hort-. L’aprofitament del bosc també va desenvolupar un gran paper dins l’economia amb l’obtenció -en primer terme- de fusta, llenya i carbó vegetal i -en un segon terme- la recol·lecció de pinyes, l’obtenció de costals o feixines de llenya per als forns de pa o les bòbiles i la fabricació de pipes de bruc. Pel que fa al sector industrial, a Fogars de Montclús tan sols hi ha funcionat una indústria (des de finals del s. XX fins fa poc), la Metilena, va tenir diferents usos: com a indústria tèxtil de catifes, com a destil·leria de fusta (d’on pren el nom), com a productora de caixes fúnebres i, finalment, com a indústria de tints. Tot el terme, però sobretot la Costa del Montseny, va ser un reclam per a persones que necessitaven un bon clima per fer cures de salut relacionades, principalment, amb la tuberculosi. Actualment, amb la davallada del primer sector i la inexistència del segon dins el terme, l’activitat del municipi s’ha decantat cap al turisme, s’ha creat una oferta variada de serveis que inclou -entre d’altres- escoles de natura, cases de colònies, turisme rural i oferta de productes agraris i artesanals autòctons.

A Sant Esteve de Palautordera hi ha un clar predomini de la construcció i els seus derivats i el comerç, tot i així, no s’hi fa cap mercat setmanal. Anteriorment la ramaderia hi desenvolupava un paper força important, hi havia una gran producció de llet, però ara tan sols hi queden dues cases de pagès. El sector agrari ha perdut pes perquè no es produeix el relleu de les generacions joves, i se n’ha beneficiat el sector serveis transformant i destinant al turisme rural cases com can Marc, can Vila o el castell de Fluvià. Sant Esteve de Palautordera és un poble amb poc territori i el fet de tenir l’autopista ben a prop propicia que els seus habitants vagin a treballar fora.

Les principals explotacions agràries del terme municipal estan vinculades a l’horticultura i a la producció de farratges per a les granges de bestiar boví. Per altra banda, la indústria es concentra a la vall de la Tordera (als polígons de can Balmes, can Vernedes – Auleda, la Serra i Pont trencat) amb empreses dedicades, entre d’altres especialitats, a l’electrònica i a la logística. Dins del sector serveis, el comerç desenvolupa un paper molt important a la vila. Podem trobar tota mena de comerços, encara que tenen un pes molt important les botigues de comestibles d’elaboració pròpia, i la confecció de productes artesanals. Destaquen per la seva importància l’elaboració d’embotits i carns, i de pa i pastissos.També és de destacar el mercat setmanal, que es fa el dissabte.

Antigament aquest municipi estava molt lligat al món rural i forestal. Una de les principals activitats d’explotació forestal al massís era l’obtenció del suro i fins als anys seixanta a Sant Celoni hi havia magatzems d’aquest material. Però la davallada de la indústria surera, a partir del 1914, va afavorir el creixement de la tèxtil i, més tard, de la química, que actualment és un dels motors econòmics del municipi i possibilita una de les taxes d’atur més baixes de la zona. Segons l’Idescat, el sector més important és el de serveis, això es pot atribuir –deixant a banda el comerç i el potencial turístic de la zona- al fet que segurament molts celonins treballen en llocs d’ocupació generats per la química -com ara l’administració i la comptabilitat- o desenvolupen aquest sector a la ciutat comtal. Per altra banda, el mercat setmanal dels dimecres segueix aplegant gent vinguda de fins a trenta quilòmetres de tota la rodalia.

Avui dia, Morellàs té una economia basada en el sector serveis, més concretament amb el turisme i la restauració, entre d'altres. Encara es manté l'explotació del bosc (principalment a través de la pela del suro) i l'activitat ramadera hi és present (explotacions de vaques, vedells i ovelles), això sí, hi té un pes força secundari. Bona part dels treballadors del municipi tenen la feina a Perpinyà, Ceret i el Voló.

Val a dir que l'explotació forestal del suro i la indústria surera resultant, amb una dedicació especial a l'elaboració de taps de suro, va ser important fins als anys 1970. El suro de Morellàs i Les Illes ha estat reconegut per la seva abundància i qualitat.

L'agricultura i la ramaderia són la base tradicional de l'economia. A les valls es conrea ordi i farratge principalment, i als sectors muntanyosos hi ha extensions de bosc d'alzines. La cria de bestiar porcí i l'avicultura són la base ramadera, complementada per l'oví i el boví. La indústria hi ha tingut poc desenvolupament, hi destaca una empresa de fabricació de productes de formigó, guix i ciment. El turisme rural troba allotjament en residències cases de pagès al mateix municipi. Destaquen les instal·lacions del Pitch &amp, Putt Golf Garrotxa.

Malgrat que el terme està travessat per tres rius: la Noguera Ribagorçana, per l’oest, i el Farfanya i el Segre, per l’est, el que predomina en aquesta zona és l’agricultura de secà, amb el cultiu de cereals, ametllers i olivers. Amb una estructura econòmica eminentment agrícola i ramadera, compta també amb una petita indústria de torrons i envasament de mel.

En el Monestir de les Avellanes, antiga abadia del S. XII adaptada a les necessitats del S. XXI, hi trobem a part de la vida comunitaria dels G. Maristes, la hostatgeria de 3 estrelles, el Restaurant "El Claustre" i la casa refugi "Els 4 Vents".

Regularment, en el Monestir de les Avellanes s'hi celebren activitats culturals com concerts, exposicions o les ja consolidades VI Jornades d'Història.

La major part de la població es dedica a la pagesia, cultivant terres majoritàriament de secà. La protecció que li dóna el massís del Montsec, que frena els vents freds del Pirineu, encara que també la humitat, li confereixen un clima continental mediterrani propici per al cultiu d'ordi trapadella, olivera i ametller. Pel que fa a la ramaderia, està dedicada principalment a la cria de porc, i a petita escala al corder i a la cabra. Una tercera activitat important de la vall és el turisme que atreu visitants en recerca de natura i esports d'aventura com ara el vol lliure, el piragüisme o l'escalada.

Des de principis de la dècada del 1990 es va impulsar l'activitat industrial al municipi, fet que ha suposat un important revitalització de l'economia local i un creixement sostingut de la població. També s'ha impulsat la divulgació del ric patrimoni prehistòric a través del Parc de les Coves Prehistòriques. Dins de l'economia local, l'activitat agrícola encara té un pes important, amb petites explotacions de cereals, farratges, blat de moro, patates, hortalisses i arbres fruiters. A l'agricultura, cal afegir-hi l'activitat ramadera, amb granges de porcí, boví, oví i aviram.

Beuda manté una relació molt estreta amb el municipi de Besalú, nucli històric de referència.

Majoritàriament, Beuda es dedica a l'explotació de l'agricultura de secà (vinya, oliveres, cereals) i la ramaderia bovina, ovina i porcina.

En altres sectors, pren importància l'extracció d'àrids en pedreres d'alabastre i granit, així com la fàbrica de paper que acull.