Campdevànol

Fins a l'època moderna, l'economia es va basar en l'agricultura i la ramaderia. Entre els segles XVII i XIX es produí un canvi amb la implantació de tallers relacionats amb el treball del ferro mineral, molt abundant a la vall de Ribes.

Així doncs hi hagué obradors de clavetaires, fargaires, serralers, etc. Al segle XVII és precisament quan es van instal·lar les primeres fargues.

Entre finals del s.XIX i el XX, es produí l'esclat industrial, l'economia a més de la farga i el sector primari es va diversificar amb l'aparició d'indústries relacionades amb l'explotació del guix i del ciment. També es van instal·lar fàbriques tèxtils a prop del riu Freser.

A la segona meitat del segle XX, la crisi industrial va propiciar el tancament de la majoria d'empreses, de les quals només resta Comforsa.

Cal destacar també l'activitat comercial, agrícola i ramadera, així com el mercat setmanal que és el dimarts a la plaça de la mainada.

Processó dels Sants Misteris (Setmana Santa).

Diada de Sant Jordi i certamen literari (23 d’abril).

Diada de la Sardana (1 de maig).

Festa dels Elois (últim diumenge de maig). En aquesta festa, cavalls i carros, tal com s’havia fet en èpoques precedents, fan un passant pels principals carrers de la població.

Cursa del Comte Arnau (primera quinzena de juny).

Aplec de Sant Pere d’Auïra (diumenge després de Sant Pere).

Campodavandali, el Circ dels Vàndals (tercer cap de setmana de juliol). En record del poble bàrbar dels vàndals, s’organitza un mercat i activitats relacionades amb aquell període històric.

Festa Major (tercer cap de setmana de setembre).

Aplec de Sant Grau (12 d’octubre). L’ermita de Sant Grau aplega els veïns en una jornada en què es programa un ofici religiós i actes lúdics.

Fira de Nadal (6 de desembre).

El municipi és ric en edificis religiosos, la majoria d’estil romànic. L’església de Sant Llorenç, bastida a tocar del primitiu camí ral que unia Campdevànol i Gombrèn, és dels segles xi-xii. D’aquesta construcció només perviu el campanar de dos pisos i una part dels murs. L’aspecte que ofereix actualment l’edifici és fruit de les obres de restauració recents. De la Vella, edificació del segle xii, únicament són visibles la part baixa de les parets, cosa que s’explica per l’explosió provocada que va partir en acabar la Guerra Civil. Es conta que el pintor Picasso, camí de Gòsol, va veure les pintures murals de l’església, avui inexistents, i li van servir d’inspiració per pintar Les senyoretes del carrer d’Avinyó. D’època romànica també és l’església de Sant Quintí de Puigrodon, del segle xii, situada a la part sud-occidental del terme municipal, destaca per tenir l’absis orientat vers el nord. Però l’edifici que té una major significació per als veïns és l’església de Sant Pere d’Auïra. El motiu és que, després d’un llarg període d’abandonament, va ser restaurada mercès a la decidida participació dels campdevanolencs. A més, el caminant pot apropar-se a d’altres construccions religioses erigides el segle xvii: l’església de Sant Martí d’Armàncies, l’ermita de Sant Grau i l’església de Sant Cristòfol, a tocar del cementiri de la població. Dos ponts criden l’atenció: el de la Cabreta, sobre el riu Freser, que formava part del camí ral que portava de Ripoll a la Cerdanya i que fa de partió dels municipis de Ribes de Freser i Campdevànol, i l’anomenat pont Vell, que destaca pel pendent que serveix per salvar el desnivell que hi ha entre la carretera N-152 i el nucli urbà. El moviment modernista és present a la població en l’edifici de l’hospital municipal. Quant a patrimoni arquitectònic industrial destaquem la fàbrica del Martinet, les colònies industrials Molinou, Pernau i Herand, i el canal que creua el poble de nord a sud.