Arbúcies

Tradicionalment, l’explotació forestal ha estat una de les activitats econòmiques més importants del municipi, l’any 1600 ja es parlava de l’aprofitament de pins i avets d’Arbúcies i Viladrau per fer naus i galeres a les drassanes de Barcelona, i aquesta prosperitat econòmica va generar un notable creixement demogràfic. Però al s. XVIII l’expansió econòmica va ser encara més gran amb la incorporació d’una farga de coure que exportava làmines a Amèrica i l’aparició de teixidors d’estamenya i burell. A finals del s. XIX la indústria arbucienca estava basada en tres sectors: carrosseria, torneria i tèxtil. La torneria va estar molt vinculada a la indústria tèxtil vallesana fins als anys setanta, ja que fabricava bitlles, llançadors i rodets per al fil. Amb el temps, però, la indústria carrossera és la que es va acabar imposant. Aquest sector exemplifica molt bé el fet que en aquesta vila la industrialització va ser iniciada per obrers especialitzats que procedien de classes artesanes. Els primers empresaris carrossers primer havien estat constructors de carros i el personal que es va anar incorporant als seus tallers -que més endavant es convertirien en fàbriques- el formaven carreters, fusters i ebanistes que elaboraven el carrossat (l’estructura bàsica del cotxe), perolers -futurs planxistes-, guarnicioners –futurs tapissers-, pintors, electricistes, etc. Fins a mitjan s. XX, la major part de la població arbucienca treballava en activitats agroforestals, però va ser sobretot a partir de la segona meitat d’aquest segle que Arbúcies es va anar convertint en una vila industrial i de serveis. Al sector carrosser –que havia anat substituint gradualment l’ús de la fusta pel del ferro (més endavant seria el torn de les fibres plàstiques)- s’hi va afegir la indústria de l'aigua embotellada –que experimentà un fort progrés- i l'antiga indústria tèxtil va ser suplantada per una indústria moderna de confecció. Actualment, Arbúcies és un centre laboral primordial dins la zona del Montseny i les Guilleries, compta amb una taxa d’atur molt baixa (del 4% l’any 2007) i un sector turístic en plena renovació i creixement. Els temps han anat canviant, però d’ençà de finals del s. XVIII la plaça de la Vila i els carrers adjacents continuen acollint el mercat setmanal, que es fa els diumenges.

Pel que fa a les tradicions, la festa de les Enramades és, sense dubte, la més destacada, no en va, l'any 1999 va rebre la distinció, per part de la Generalitat de Catalunya, de ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.

&nbsp,

Aquesta festivitat, l’origen de la qual es remunta com a mínim al segle XVI (la primera citació indirecta és de l’any 1589, i parla d’un accident en enramar la plaça de la vila), comença el diumenge anterior al Corpus, amb la realització de les catifes florals. A partir del Corpus s'inicia el cicle festiu conegut com la vuitada de Corpus, que consisteix en una successió de festes en els diferents barris que formen la vila.

&nbsp,

Altres festes d'interès són: la Festa Major (darrer diumenge de juliol), l'Aplec de la Capella (quart diumenge de setembre), la Festa del Roser de Joanet (segon diumenge de maig), la Festa de Sant Mateu de Joanet (per Sant Mateu, al mes de setembre), la Festa de Lliors (segon diumenge de setembre), la Fira de Primavera del Montseny (al mes de maig) i la Festa del Flabiol (l’única d’aquest gènere a Catalunya), que porta a terme una important tasca de recuperació i revitalització d'aquest instrument tradicional molt generalitzat en altres èpoques a la nostra contrada. Aquesta festa es fa coincidir amb la Fira de Tardor (penúltim cap de setmana d'octubre), que acull, a més de la fira de productes del temps, una mostra d’oficis forestals del Montseny i unes jornades gastronòmiques.

&nbsp,

Un altre element que cal destacar és el mercat setmanal dels diumenges, que se situa a la plaça de la Vila i als carrers adjacents, i que data de final del segle XVIII.

&nbsp,

&nbsp,

Text elaborat per: Quim Mateu&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2007

El patrimoni religiós de la vila d’Arbúcies està presidit per l’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita –documentada per primer cop l’any 923 en l’acte de la seva consagració–, d’aquí prové un retaule gòtic del s. XV dedicat als seus patrons i que actualment és al Museu Nacional d’Art de Catalunya. També és molt remarcable l’església romànica de Sant Pere Desplà, que conté restes de pintures preromàniques del s. X. Finalment en el camp espiritual del terme també cal esmentar les esglésies d’origen romànic de Cerdans, Lliors i Joanet. Però si hi ha un monument arquitectònic que ha esdevingut tot un símbol és el castell de Montsoriu (situat entre els termes d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu), el qual data de les darreries del s. X i està considerat com una de les millors mostres de l’arquitectura militar medieval catalana. D’altres construccions de caire defensiu de la zona són la torre Montfort –situada entre els termes de Riells i Viabrea i Arbúcies– i la torre de les Bruixes –a l’extrem nord del castell de Montsoriu–. Al collet que separa aquesta torre del castell hi ha restes molt malmeses del que va ser un petit poblat medieval. Però també hi ha constància que el cim del Montsoriu va ser ocupat durant els s. VI-I a.C. per un poblat ibèric. Aquesta societat també va estar establerta en d’altres zones del terme, i així ho demostra el jaciment ibèric de Can Pons, l’únic mas ibèric –ocupat segurament entre els anys 150 i 80 aC –trobat amb estructura d’habitatge sencera. Totes les seves restes van ser traslladades al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella. Però el jaciment més antic trobat a Arbúcies correspon a uns campaments ramaders del primer mil·lenni aC i és conegut amb el nom de Feixa llarga, d’aquí s’hi han extret ceràmiques de l’època compresa entre el bronze final i la primera edat de ferro.Per una altra banda, també són part important del patrimoni de la vila habitatges particulars com l’edifici modernista de Vicenç Bosc, la granja Royal o alguns dels masos més significatius del terme: el Serrat (documentat ja en el s. XIV, tot i que l’estructura principal és del s. XVIII), el Congost (s. XIV), Fogueres de Montsoriu (documentat al s. XI) i el Regàs (del s. XIII però amb estructura principal dels s. XVIII-XX), a tocar del qual hi ha l’edifici d’un antic molí, ara convertit en habitatge. I ara toca fer girar la sínia per esmentar el molí de les Pipes, una construcció molt vinculada a les primeres indústries montsenyenques que estava destinada a la fabricació de la carcassa de pipes de fumar. Va començar a funcionar l’any 1882 gràcies a l’abundància de soques de bruc en aquestes zones del massís. L’antic molí ara l’ocupa un restaurant.