Museu Etnològic del Montseny, la Gabella, - ARBÚCIES

Dimarts, 13 novembre, 2018
Ubicació: 
Font: 
Ájuntametn d'Arbúcies, Museu etnològics del Montseny, Wikypedia

El Museu Etnològic del Montseny, la Gabella, és un centre d'exposició, conservació, difusió i investigació del patrimoni cultural del Massís del Montseny, que es troba instal.lat en un edifici del s.XVII (1800m2) totalment restaurat i adaptat, situat al centre d'Arbúcies.

Les sales d'exposició permanent, mostren els testimonis materials de les comunitats que han poblat el massís al llarg de la seva històrica.

En el mateix edifici també hi trobarem l'Oficina de Turisme de la vila i la del Parc Natural del Montseny i una mostra d'oficis artesanals i d'una incipient industrialització basada en la torneria de fusta, el tèxtil i la carrosseria d'autocars,  que a l'actualitat  està plenament consolidada i liderant el sector.

El Museu Etnològic del Montseny (MEMGA) està situat en l'edifici anomenat La Gabella. El nom prové de la denominació donada a un antic impost que es cobrava sobre certs articles de primera necessitat i, per extensió, sembla que s’utilitzava per designar els magatzems on es guardaven aquests productes.


Documentada la seva existència des del segle XVII, es tracta d’una casa pairal de planta quadrada i teulat de quatre vessants. L’edifici consta de planta baixa, dos pisos i entresolat. La planta baixa estava formada per una nau central i dues crugies amb volta de canó. La crugia dreta fou segregada el segle passat formant una nova edificació, tot i que en l’actualitat s’ha tornat a incorporar a l’edifici.


La funció de la Gabella varià amb el pas del temps, de magatzem de productes bàsics, es convertí durant el segle XVIII en Hostal de la Vila per a passavolants i captaires. A finals del segle XIX esdevingué casa pairal de la família Pagès fins que fou abandonada en començar la Guerra Civil. Finalment, l'any 1970 l'Ajuntament d’Arbúcies comprà l'edifici.

En un primer moment s’utilitzà com a magatzem però, ja a partir de l’any 1979, se li començà a donar un ús cultural. Així, aquell any es formà el grup Recerques amb la finalitat de recuperar el patrimoni i la història local. Prenent com a referència la creació d’un Centre Cultural, els seus membres foren pioners tan en la recollida de material etnològic com en la recopilació de documentació fotogràfica i oral de l’àrea del Montseny.


Tot aquest material constitueix la base de les col·leccions del MEMGA. El grup Recerques sobrevisqué fins l’any 1983, quan es creà la Fundació Pública Museu Municipal d’Arbúcies. Finalment, el mes de maig de 1985 s’inaugurà la primera fase del Museu i just dos anys més tard la segona, constituint la base de l'actual MEMGA.


Des de llavors, el Museu Etnològic del Montseny és un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural del massís del Montseny, implicat en la dinamització cultural, social i econòmica del seu territori.


La visita de les seves instal·lacions ens permet observar els mecanismes de l'evolució cultural, en permanent procés de formació, en l'àrea del Montseny, a més de contribuir a una visió diversa de la realitat cultural de la nostra espècie. La visita de les diferents instal·lacions del museu, s'ha de complementar amb la del territori.

 

Visita virtual

El Museu Etnològic del Montseny consta de 15 sales, distribuïdes en tres plantes, en les quals es poden veure:

Els primers pobladors

El Museu Etnològic del Montseny mostra l’evolució de les formes de vida al Montseny al llarg de la història. A través dels objectes que les diferents comunitats ens han deixat, permet al visitant fer un viatge en el temps per conèixer la vida en la prehistòria, el món iber i romà i mostra com s’ha produït la transformació del paisatge montsenyenc: el paisatge actual és fruit en gran mesura d’un llarg procés d’interacció entre les persones i el medi. 


A l’edat mitjana el Montseny viu un procés de transformacions econòmiques i socials que acaben definint un nou model d’organització: el feudalisme, que en el que en el cas del Montseny, tindrà en el castell de Montsoriu i els vescomtes de Cabrera un dels exemples paradigmàtics. La sala dedicada a Montsoriu, permet conèixer el millor castell gòtic de Catalunya, a partir d’una selecció dels objectes recuperats durant les intervencions arqueològiques i a la recreació del castell del segle XIV en una gran maqueta de la fortalesa.

L’audiovisual El castell de Montsoriu ens permet conèixer la història d’aquest gran monument.

 

La societat medieval

La primera planta del museu està dedicada a mostrar i explicar el funcionament del que anomenem la societat tradicional autoabastament. 


Aquest model de societat, amb arrels en l’època medieval, s’estructurava al voltant del mas, a partir del qual s’explotava el territori i s’organitzava la societat. Aquesta era una societat basada en l’autonomia econòmica on l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal en foren els fonaments. 


Durant el segle XIX aquests eren encara els eixos econòmics del Montseny, però a mitjans segle XX s’inicià un procés d’abandonament dels masos que culmina els anys 1980 i suposà la desaparició de la majoria de les activitats que havien definit econòmicament el món tradicional.

 

La industrialització

A finals del segle XIX i principis de segle XX el Montseny experimenta el darrer gran canvi en les formes de vida motivat pel procés d’industrialització del país. Aquest procés va suposar grans transformacions en tots els àmbits de la societat montsenyenca a nivell econòmic i social però també en aspectes culturals com el lleure. 

La darrera planta del Museu està dedicada a explicar aquests canvis, a conèixer les primeres indústries i veure la seva vinculació amb el medi, exemplificat en el cas arbucienc.

En aquest model d’industrialització, que té un marcat caràcter autòcton i unes arrels artesanals, hi destaquen sobretot les carrosseries d’autocar, la torneria de fusta i el sector tèxtil. 

Aquestes primeres activitats industrials tenien una forta vinculació amb el medi, ja sigui per la utilització de la fusta com a matèria primera o pel paper fonamental que hi jugà l’aigua com a font d’energia.