Terrassa

Es troba a Terrassa a la Rambla d’Ègara a una antiga fàbrica tèxtil anomenada Vapor Aymerich, Amat i Jover (està al número 270) i és un dels exemples d’arquitectura  modernista de Catalunya, dissenyat per l'arquitecte Lluís Muncunill . La construcció va ser dirigida per l'arquitecte Lluís Muncunill i l'execució va anar a càrrec del mestre d'obres Baltà Comelles. Muncunill va aconseguir fer-ne un edifici funcional, productiu i bonic estèticament.

Els treballs es van realitzar entre 1907 i 1908 i van donar feina ordinàriament a uns 200 operaris. Mentre va durar l'obra, i en contra del que era usual a l'època, no va haver-hi cap accident.

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya articula un sistema de museus i col·leccions arreu del territori català, especialitzats en diversos àmbits temàtics del Patrimoni Industrial la ciència i la tecnologia.

Podeu anar a visitar-lo i veure exposicions sobre les màquines de vapor, sobre l’energia hidroelèctrica, el ferrocarril, lo tèxtil, el ferro, etc...

La Fira Modernista de Terrassa és una fira d’un cap de setmana que se sol celebrar al maig. Com indica el seu nom, es una fira temàtica de l’època modernista. La gent surt al carrer amb les vestimentes d’aquell temps i fan  coses pròpies d’aquell temps com pot ser teixir o fer ceràmica amb fang. Es realitzen cercaviles tot fent balls modernistes molt elegants.

Aquesta fira es ve celebrant des de l’any 1992. Té com a objectiu principal potenciar el patrimoni modernista que hi ha a Terrassa. Es poden observar diferents oficis propis de l’època com per exemple terrissaires i teixidors. Aquesta festa atrau molts turistes interessats per la societat modernista i que volen disfrutar d’unes hores en l’ambient de l’època.

El parc de Sant Jordi es troba a l'oest de Terrassa, al barri de Ca n'Aurell, entre els carrers del Pare Llaurador, Dr. Ullés i places de Zamenoff, de Sant Oleguer i de Freixa Argemí. Es va inaugurar per la Festa Major de l’any 1959.

Dins del parc es troba la Masia Freixa, que va ser construïda per Lluís Muncunill entre el 1907 i el 1910 a la plaça Freixa i Argemí. És una obra insòlita que trenca tots els tòpics de la residència burgesa. Té una sola planta i està situada en una zona on hi havia indústries i aleshores allunyada del centre. No va ser un edifici projectat de nova planta, sinó que va ser l’adaptació d’una construcció industrial preexistent i alhora va ser molt improvisada. És una construcció de maó premsat , la teulada té una estructura de voltes de maó i té vidres incrustats en el morter, té arcs parabòlics, i una torre.

La masia va estar ideada, originalment, per servir com a fàbrica de filatures i Muncunill la va transformar després en la residència familiar de l'industrial tèxtil Josep Freixa i Argemí. Aquesta transformació va convertir la Masia Freixa en una de les joies del modernisme català que l'arquitecte va envoltar d'uns jardins d'inspiració anglesa.