Un dels atractius de conèixer pobles és descobrir les seves varietats locals i poder tastar els sabors propis de cada terra.
Enciams, fesols, mongetes, tomàquets, pomes i altres varietats, són productes propis de la Vall d’Arbúcies, una joia de la natura plena de vida i molta història.

Entenem per “varietat local” les plantes anuals i biennals que han estat cultivades durant més d’una generació (30 anys) en una àrea geogràfica determinada, conservant les llavors de forma continuada. En el cas de cultius perennes i espècies de reproducció vegetativa, es parla de varietat local quan ha estat cultivada durant més de 60 anys. Aquestes varietats són el producte de la selecció per part dels agricultors sobre les espècies silvestres i/o domesticades adaptables a les condicions ambientals i a les formes d’ús i gestió pròpies de la cultura agrària local.

Us presentem un seguit de productes locals i artesans de la vila d'Arbúcies. 

Les pomes

Durant la primera meitat del s.XX, un dels conreus agrícoles més importants de la Vall d'Arbúcies va ser el cultiu i la comercialització de diferents varietats de pomes.

La rabada, les quadres, la camosa, sang de llebre, bellesa de Roma.... són alguns dels noms de pomes antigues; varietats del passat, no comercials però que han perdurat, resistint el pas del temps i les modes, rescatades i recopilades al pomari de l'Emili Soms, un jubilat d'Arbúcies, l

Els fesols

Els fesols són una de les varietats d’horta més conreades a la comarca de la Selva. Procedents de l’Amèrica Central aquestes lleguminoses van ser introduïdes a la Península Ibèrica a partir del segle XVI. Al llarg del temps les mongetes es van anar adaptant a les condicions climàtiques locals generant noves varietats.

Moltes de les espècies autòctones s’han conservat gràcies a la perseverança dels pagesos que, generació rere generació, han compartit les llavors. Com és el cas del fesol ros de mata baixa d’Arbúcies

També hi ha el fesol del ganxet, mongeta de llavor completament blanca, amb un característic ganxo que li dóna nom. El grau de ganxo depèn de la zona de cultiu, així com la seva talla. Amb una pell rugosa, però una vegada cuita és molt fina. Es pot menjar calenta o freda simplement amb un raig d'oli n'hi ha prou, no li cal res més.

L' oli autòcton d´oliva

L' Oli de la Vall d'Arbúcies ha recuperat la varietat local d'olivera de la cara nord del Montseny i elabora el seu oli d'oliva verge extra monovarietal fruitat intens i de complexitat aromàtica, amarg mig i picant intens amb els adjectius de Verd i Equilibrat i el nom de "Salar d'Arbúcies.  Etiquetat d'oli de Gamma Alta per l'IRTA I pel Panell de Tast Oficial d'Olis  Verge  d'Oliva  de Catalunya.

Elaboració artesana d'embotits

Un dels principals atractius de la Vall d'Arbúcies és la qualitat dels seus productes elaborats artesanalment.

Els productes de proximitat són la base de la cuina d'Arbúcies, una cuina tradicional que es pot degustar als diferents restaurants del poble, que poc a poc s'està convertint també en un referent i ja compta amb un restaurant guardornat amb una estrella Michelín.

El pa de pessic

“Per un bon pa de pessic, Casa Mir”. Des de 1880 els visitants d’Arbúcies poden adquirir a la pastisseria Mir un dels productes més tradicionals de la vila. També podreu provar els torronets de mel i avellana i els ametllats.

Per a tots els gustos;
Salut, terra i bon profit!

El Museu Etnològic del Montseny, la Gabella, és un centre d'exposició, conservació, difusió i investigació del patrimoni cultural del Massís del Montseny, que es troba instal.lat en un edifici del s.XVII (1800m2) totalment restaurat i adaptat, situat al centre d'Arbúcies.

Les sales d'exposició permanent, mostren els testimonis materials de les comunitats que han poblat el massís al llarg de la seva històrica.

En el mateix edifici també hi trobarem l'Oficina de Turisme de la vila i la del Parc Natural del Montseny i una mostra d'oficis artesanals i d'una incipient industrialització basada en la torneria de fusta, el tèxtil i la carrosseria d'autocars,  que a l'actualitat  està plenament consolidada i liderant el sector.

El Museu Etnològic del Montseny (MEMGA) està situat en l'edifici anomenat La Gabella. El nom prové de la denominació donada a un antic impost que es cobrava sobre certs articles de primera necessitat i, per extensió, sembla que s’utilitzava per designar els magatzems on es guardaven aquests productes.

Documentada la seva existència des del segle XVII, es tracta d’una casa pairal de planta quadrada i teulat de quatre vessants. L’edifici consta de planta baixa, dos pisos i entresolat. La planta baixa estava formada per una nau central i dues crugies amb volta de canó. La crugia dreta fou segregada el segle passat formant una nova edificació, tot i que en l’actualitat s’ha tornat a incorporar a l’edifici.

La funció de la Gabella varià amb el pas del temps, de magatzem de productes bàsics, es convertí durant el segle XVIII en Hostal de la Vila per a passavolants i captaires. A finals del segle XIX esdevingué casa pairal de la família Pagès fins que fou abandonada en començar la Guerra Civil. Finalment, l'any 1970 l'Ajuntament d’Arbúcies comprà l'edifici.

En un primer moment s’utilitzà com a magatzem però, ja a partir de l’any 1979, se li començà a donar un ús cultural. Així, aquell any es formà el grup Recerques amb la finalitat de recuperar el patrimoni i la història local. Prenent com a referència la creació d’un Centre Cultural, els seus membres foren pioners tan en la recollida de material etnològic com en la recopilació de documentació fotogràfica i oral de l’àrea del Montseny.

Tot aquest material constitueix la base de les col·leccions del MEMGA. El grup Recerques sobrevisqué fins l’any 1983, quan es creà la Fundació Pública Museu Municipal d’Arbúcies. Finalment, el mes de maig de 1985 s’inaugurà la primera fase del Museu i just dos anys més tard la segona, constituint la base de l'actual MEMGA.

Des de llavors, el Museu Etnològic del Montseny és un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural del massís del Montseny, implicat en la dinamització cultural, social i econòmica del seu territori.

La visita de les seves instal·lacions ens permet observar els mecanismes de l'evolució cultural, en permanent procés de formació, en l'àrea del Montseny, a més de contribuir a una visió diversa de la realitat cultural de la nostra espècie. La visita de les diferents instal·lacions del museu, s'ha de complementar amb la del territori.

Visita virtual

El Museu Etnològic del Montseny consta de 15 sales, distribuïdes en tres plantes, en les quals es poden veure:

Els primers pobladors

El Museu Etnològic del Montseny mostra l’evolució de les formes de vida al Montseny al llarg de la història. A través dels objectes que les diferents comunitats ens han deixat, permet al visitant fer un viatge en el temps per conèixer la vida en la prehistòria, el món iber i romà i mostra com s’ha produït la transformació del paisatge montsenyenc: el paisatge actual és fruit en gran mesura d’un llarg procés d’interacció entre les persones i el medi. 

A l’edat mitjana el Montseny viu un procés de transformacions econòmiques i socials que acaben definint un nou model d’organització: el feudalisme, que en el que en el cas del Montseny, tindrà en el castell de Montsoriu i els vescomtes de Cabrera un dels exemples paradigmàtics. La sala dedicada a Montsoriu, permet conèixer el millor castell gòtic de Catalunya, a partir d’una selecció dels objectes recuperats durant les intervencions arqueològiques i a la recreació del castell del segle XIV en una gran maqueta de la fortalesa.

L’audiovisual El castell de Montsoriu ens permet conèixer la història d’aquest gran monument.

La societat medieval

La primera planta del museu està dedicada a mostrar i explicar el funcionament del que anomenem la societat tradicional autoabastament. 

Aquest model de societat, amb arrels en l’època medieval, s’estructurava al voltant del mas, a partir del qual s’explotava el territori i s’organitzava la societat. Aquesta era una societat basada en l’autonomia econòmica on l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal en foren els fonaments. 

Durant el segle XIX aquests eren encara els eixos econòmics del Montseny, però a mitjans segle XX s’inicià un procés d’abandonament dels masos que culmina els anys 1980 i suposà la desaparició de la majoria de les activitats que havien definit econòmicament el món tradicional.

La industrialització

A finals del segle XIX i principis de segle XX el Montseny experimenta el darrer gran canvi en les formes de vida motivat pel procés d’industrialització del país. Aquest procés va suposar grans transformacions en tots els àmbits de la societat montsenyenca a nivell econòmic i social però també en aspectes culturals com el lleure. 

La darrera planta del Museu està dedicada a explicar aquests canvis, a conèixer les primeres indústries i veure la seva vinculació amb el medi, exemplificat en el cas arbucienc.

En aquest model d’industrialització, que té un marcat caràcter autòcton i unes arrels artesanals, hi destaquen sobretot les carrosseries d’autocar, la torneria de fusta i el sector tèxtil. 

Aquestes primeres activitats industrials tenien una forta vinculació amb el medi, ja sigui per la utilització de la fusta com a matèria primera o pel paper fonamental que hi jugà l’aigua com a font d’energia.

La Vall d'Arbúcies conserva un conjunt de petits edificis religiosos d'aquest estil artístic desenvolupat ara fa prop de 1000 anys, de manera general a gran part de Catalunya. La seva ubicació privilegiada a diferents punts de la vall és una atractiu afegit que ens aboca aquest origen mil·lenari.

Sant Pere Desplà.  Aquesta església es troba situada en un mirador excepcional a cavall del massís del Montseny i de les Guilleries. Apareix documentada per primera vegada l 'any 923 i des de ben antic s'associa al mas Ferrer de Sant Pere.
L’església de Sant Pere Desplà es d'origen preromànic( segles IX-X) i conserva restes de pintures murals d’aquesta època primitiva on es representen una sèrie de figures d’orants i motius vegetals decoratius a les parets laterals de la nau, actualment restaurades. L'església és d'una sola nau amb capçada a llevant amb absis semicircular. Fou reformada en el segle XII segons l'estil romànic pur. Al segle XVII fou reparada canviant la primitiva volta de pedra per una coberta de fusta i teules,fou en aquest moment quan es construí el campanar d'espadanya.
L'any 1983 en unes obres de restauració s'hi van descobrir les pintures murals preromàniques.

Sant Cristòfol de Cerdans.  El lloc de Cerdans es troba documentat des de l'any 878. L'església  romànica dedicada a sant Cristòfol es bastí abans del 1153. En aquest moment  era el centre espiritual de la parròquia de Cerdans amb una desena de masos, dels quals els més importants de del segle XIV foren: Tarrés, El Serrat i el Mataró.

L'església de Sant Cristòfol de Cerdans conserva alguns elements propis de l'arquitectura romànica dels segles XI i XII( planta, arcuacions i absis) als quals s'afegiren un campanar de torre i dues capelles laterals al segle XVI. Adossada a l'exterior, hi ha la construcció de l'antiga rectoria.

Santa Maria de Lliors. L'església parroquial de Lliors és d'origen romànic, i apareix documentada des del segle X. Al segle XIII la parròquia de Lliors estava formada per uns 5 masos, dels quals destaca per la seva proximitat i relació  amb  Santa Maria, el Crous de Lliors. Des del segle XIV l'edifici patí un abandonament constant, que finalitzà amb una important reforma em el segle XVII, obra que finalitzà el 1709, tal i com s'indica en la dovella de la portalada.

L'església actual és d'una sola nau, amb absis carrat, coberta a dues vessants amb cornisa catalana i ràfec. L’entrada a la façana sud és en arc de mig punt adovellat, al damunt restes d´un rellotge de sol. El campanar és en espadanya.

Sant Mateu de Joanet. El lloc de Joanet ja apareix documentat l'any 886. L' església parroquial de Joanet, dedicada a Sant Mateu, té un origen romànic  però fou reformada completament el 1619 i ampliada amb capelles laterals, posteriorment el 1890 es construí el nou campanar i es reformarà l'antiga façana.

El curs 2013-2014 els alumnes de l'Aula Oberta de l'Institut Montsoriu van començar l'Espai Agudes de poesia local i del Montseny.

Clicant aquí, us convidem a visitar la plana i assaborir obres d'autors i autores locals i d'altres reconeguts a nivell nacional.

Parc de la Dona d'aigua.

El Parc de la Dona d'Aigua es diu així per recordar el saltant que hi ha a uns tres km i a la protagonsita  de la llegenda local. Hi ha una estàtua que la va fer l'escultor australià Lawrence Gundabunka. És un espai lúdic on poden anar-hi famílies i els nens poden jugar-hi amb tranquil·litat. L'aigua de la riera Xica hi dóna molta frescor. Hi ha gran varietat d'arbres i plantes, amb predomini de plàtans. Molta gent aprofita la seva ombra per fer-hi "pícnics"

Jardí dels Arboços.

El Jardí dels Arboços és el nucli d’un petit parc urbà situat al costat de la bassa de la Farga. L’arboç és un arbust emblemàtic a Arbúcies donat que en el seu escut hi llueixen dues branques fructificades que emmarquen un castell. A més,  és una de les possibles etimologies del nom de la vila. Presideix el jardí una escultura de Didier Roca, una al·legoria al Cavall de Sant Jordi inspirada en una poesia del poeta local Rafael Vilar i Barnils.

Jardí del Roquer.

Davant del  pont de la riera destaca la casa senyorial  El Roquer amb un magnífic jardí  deondrològic  que conté més de 150 espècies vegetals d’arreu del món, entre les quals cal destacar alguns exemplars remarcables. Es poden veure flors i plantes subtropicals i altres típiques de zones fredes, com unes sequoies de gairebé 50 metres d’altura, amb abundat aigua, quatre petits llacs, i vistes al Montseny. Són de titularitat privada, però s’hi fan visites guiades amb motiu de les fires de primavera i de tardor.

Parc de la Glorieta, font del Palau i Prat rodó.

El Parc de la Glorieta és la part pública dels extensos jardins de l'antiga masia de Can Badés, ara Parc Monge, tenen gran remon pel fet que Santiago Rusiñol  els va pintar en moltes de les seves teles quan va passar els darrers estius de la seva vida a la Fonda Torres. Hi ha diverses cases, edificades cap a la fi del segle XIX. La casa principal és un edifici de grans dimensions i de tipologia clàssica. El parc enllaça amb els jardins de la Font del Palau i l’espai de el Part rodó on hi ha una zona amb escenaris on a l’estiu hi ha concerts, sardanes  i altres  representacions.

Fotos 1) Parc de la Dona d'Aigua;  2) Bassa de Farga del Roquer i Jardí dels Arboços; 3) Jardí del Roquer; 4) Saltant de la Dona d'Aigua (a 3 km)

Pel que fa a les tradicions, la festa de les Enramades és, sense dubte, la més destacada; no en va, l'any 1999 va rebre la distinció, per part de la Generalitat de Catalunya, de ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.

 Aquesta festivitat, l’origen de la qual es remunta com a mínim al segle XVI (la primera citació indirecta és de l’any 1589, i parla d’un accident en enramar la plaça de la vila), comença el diumenge anterior al Corpus, amb la realització de les catifes florals. A partir del Corpus s'inicia el cicle festiu conegut com la vuitada de Corpus, que consisteix en una successió de festes en els diferents barris que formen la vila.

Altres festes d'interès són: la Festa Major (darrer diumenge de juliol), l'Aplec de la Capella (quart diumenge de setembre), la Festa del Roser de Joanet (segon diumenge de maig), la Festa de Sant Mateu de Joanet (per Sant Mateu, al mes de setembre), la Festa de Lliors (segon diumenge de setembre), la Fira de Primavera del Montseny (al mes de maig) i la Festa del Flabiol (l’única d’aquest gènere a Catalunya), que porta a terme una important tasca de recuperació i revitalització d'aquest instrument tradicional molt generalitzat en altres èpoques a la nostra contrada. Aquesta festa es fa coincidir amb la Fira de Tardor (penúltim cap de setmana d'octubre), que acull, a més de la fira de productes del temps, una mostra d’oficis forestals del Montseny i unes jornades gastronòmiques.

Un altre element que cal destacar és el mercat setmanal dels diumenges, que se situa a la plaça de la Vila i als carrers adjacents, i que data de final del segle XVIII.

Text elaborat per: Quim Mateu     Any: 2007

El patrimoni religiós de la vila d’Arbúcies està presidit per l’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita –documentada per primer cop l’any 923 en l’acte de la seva consagració–, d’aquí prové un retaule gòtic del s. XV dedicat als seus patrons i que actualment és al Museu Nacional d’Art de Catalunya. També és molt remarcable l’església romànica de Sant Pere Desplà, que conté restes de pintures preromàniques del s. X. Finalment en el camp espiritual del terme també cal esmentar les esglésies d’origen romànic de Cerdans, Lliors i Joanet. Però si hi ha un monument arquitectònic que ha esdevingut tot un símbol és el castell de Montsoriu (situat entre els termes d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu), el qual data de les darreries del s. X i està considerat com una de les millors mostres de l’arquitectura militar medieval catalana. D’altres construccions de caire defensiu de la zona són la torre Montfort –situada entre els termes de Riells i Viabrea i Arbúcies– i la torre de les Bruixes –a l’extrem nord del castell de Montsoriu–. Al collet que separa aquesta torre del castell hi ha restes molt malmeses del que va ser un petit poblat medieval. Però també hi ha constància que el cim del Montsoriu va ser ocupat durant els s. VI-I a.C. per un poblat ibèric. Aquesta societat també va estar establerta en d’altres zones del terme, i així ho demostra el jaciment ibèric de Can Pons, l’únic mas ibèric –ocupat segurament entre els anys 150 i 80 aC –trobat amb estructura d’habitatge sencera. Totes les seves restes van ser traslladades al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella. Però el jaciment més antic trobat a Arbúcies correspon a uns campaments ramaders del primer mil·lenni aC i és conegut amb el nom de Feixa llarga, d’aquí s’hi han extret ceràmiques de l’època compresa entre el bronze final i la primera edat de ferro.Per una altra banda, també són part important del patrimoni de la vila habitatges particulars com l’edifici modernista de Vicenç Bosc, la granja Royal o alguns dels masos més significatius del terme: el Serrat (documentat ja en el s. XIV, tot i que l’estructura principal és del s. XVIII), el Congost (s. XIV), Fogueres de Montsoriu (documentat al s. XI) i el Regàs (del s. XIII però amb estructura principal dels s. XVIII-XX), a tocar del qual hi ha l’edifici d’un antic molí, ara convertit en habitatge. I ara toca fer girar la sínia per esmentar el molí de les Pipes, una construcció molt vinculada a les primeres indústries montsenyenques que estava destinada a la fabricació de la carcassa de pipes de fumar. Va començar a funcionar l’any 1882 gràcies a l’abundància de soques de bruc en aquestes zones del massís. L’antic molí ara l’ocupa un restaurant.

Tradicionalment, l’explotació forestal ha estat una de les activitats econòmiques més importants del municipi, l’any 1600 ja es parlava de l’aprofitament de pins i avets d’Arbúcies i Viladrau per fer naus i galeres a les drassanes de Barcelona, i aquesta prosperitat econòmica va generar un notable creixement demogràfic. Però al s. XVIII l’expansió econòmica va ser encara més gran amb la incorporació d’una farga de coure que exportava làmines a Amèrica i l’aparició de teixidors d’estamenya i burell. A finals del s. XIX la indústria arbucienca estava basada en tres sectors: carrosseria, torneria i tèxtil. La torneria va estar molt vinculada a la indústria tèxtil vallesana fins als anys setanta, ja que fabricava bitlles, llançadors i rodets per al fil. Amb el temps, però, la indústria carrossera és la que es va acabar imposant. Aquest sector exemplifica molt bé el fet que en aquesta vila la industrialització va ser iniciada per obrers especialitzats que procedien de classes artesanes. Els primers empresaris carrossers primer havien estat constructors de carros i el personal que es va anar incorporant als seus tallers -que més endavant es convertirien en fàbriques- el formaven carreters, fusters i ebanistes que elaboraven el carrossat (l’estructura bàsica del cotxe), perolers -futurs planxistes-, guarnicioners –futurs tapissers-, pintors, electricistes, etc. Fins a mitjan s. XX, la major part de la població arbucienca treballava en activitats agroforestals, però va ser sobretot a partir de la segona meitat d’aquest segle que Arbúcies es va anar convertint en una vila industrial i de serveis. Al sector carrosser –que havia anat substituint gradualment l’ús de la fusta pel del ferro (més endavant seria el torn de les fibres plàstiques)- s’hi va afegir la indústria de l'aigua embotellada –que experimentà un fort progrés- i l'antiga indústria tèxtil va ser suplantada per una indústria moderna de confecció. Actualment, Arbúcies és un centre laboral primordial dins la zona del Montseny i les Guilleries, compta amb una taxa d’atur molt baixa (del 4% l’any 2007) i un sector turístic en plena renovació i creixement. Els temps han anat canviant, però d’ençà de finals del s. XVIII la plaça de la Vila i els carrers adjacents continuen acollint el mercat setmanal, que es fa els diumenges.