Gualba

Fins cinquanta anys enrere, els oficis que tenien més força a les terres gualbenques eren, per una banda, els relacionats amb l’agricultura, la cuniculicultura (cria de conills) i la ramaderia bovina (per a la producció de llet, se n’havien arribat a fer fins a 3.465 L diaris). Per una altra banda, el municipi tradicionalment també ha viscut de l’explotació forestal i de l’extracció de marbre i calç de les pedreres encara existents (se’n produïa molta perquè hi havia molts forns), a més, per la seva importància econòmica, cal destacar la presència de la Farga de l’Aram i el Polvorí, a la segona meitat del s. XIX. Sempre s’havien fet carboneres, fins als anys 70, moment en què molts gualbencs van deixar l’agricultura per anar a treballar a les fàbriques de Sant Celoni. També aleshores algunes cases de pagès com can Prat van ser mecanitzades per a la producció de llet, però aquesta activitat va desaparèixer als anys 80. Gualba també va experimentar una expansió industrial, encara que petita, i es va decantar pels sectors de la química, el paper i el plàstic, les indústries es van edificar a la zona més meridional del poble, prop de la via del tren i la carretera comarcal. A principis del s. XX, i com altres pobles de la comarca, el municipi es va consolidar com a centre d’estiueig, encara es conserven grans torres dels estiuejants, que provenien principalment de Barcelona. Darrerament algunes cases antigues del terme s’han arreglat per acollir la gent que segueix venint de fora.

Foc de Sant Joan: per la Revetlla de Sant Joan, 23 de juny

El joc dels ous: dissabte sant de Setmana Santa

Els Carros: nit de cap d’any

L’església de sant Vicenç de Gualba va ser consagrada el 1099 i ha conservat l’absis i la façana de l’església romànica que hi havia anteriorment, i també ha preservat uns fragments d’un retaule gòtic. L’edifici va ser restaurat entre els anys 1959 i 1961. A l’altra banda de la riera i a tocar del cementiri hi ha l’ermita de sant Cristòfol, la qual apareix documentada l’any 1328. L’any 1587 es va reconstruir amb motiu del 400è aniversari (1587-1987), i se’n van restaurar tant la teulada com els interiors. Cada 10 de juliol s’hi feia l’aplec de sant Cristòfol, però aquesta tradició ara s’ha perdut. A més d’aquests centres espirituals, són rellevants les torres modernistes de can Pahissa i can Monteys, i els masos antics de can Figueres i el Masferrer.

&nbsp,