Deià

Fets històrics rellevants
Amb la conquesta cristiana, Deià va ser adjudicada al Comte de Roselló i integrada com part de Valldemossa. Aquest fet es recull en els documents del repartiment que feren el Rei en Jaume I i els nobles que prengueren part en l'empresa, i és reproduït en les "Notes per a la Història de Deià”. Deià es va separar de Valldemossa l’any 1583 degut als enfrontaments entre el Batle de Valldemossa i l’Abat del Monestir de San Bernat de la Real a Palma, cap del císter a Mallorca, es va iniciar el 8 d'agost de 1526 quan els de Valldemosa (Batle i Jurats) varen comunicar al Gobernador de l'Illa que els habitants de Deià havien construït una església en un turó proper i que el Bisbe els hi havia enviat un sacerdot. Afegeixen també que, moguts per aquestes concessions en el plà espiritual, a més Deià sol•licità la separació administrativa i judicial de Valldemosa. Els valldemossins volien que es denegués. Així s'inicia un llarg pleit (57 anys). La duració d'aquest procés s'explica en part per motius econòmics: les grans propietats del Municipi de Valldemossa corresponien a ciutadans de la Capital. Per aquest motiu Valldemosa no podria subsistir ni recaptar suficients imposts. Avui, una placa a l'exterior de l’església reconeix als que varen aconseguir que avui Deià sigui un poble.
Cal contar que al paratge de Sa Foradada, península de la Serra, es produí una coneguda batalla: el 1582, cent cinquanta corsaris nord-africans foren derrotats per només cinquanta cristians sota les ordres de Mateu Sanglada. A conseqüència d'aquesta i altres nombroses incursions, es decidí construir un sistema de torres de defensa, com la Torre de Sa Pedrissa (Son Marroig), per protegir les costes i que es troba baixant cap a sa Cala de Deià i agafant es camí des Pi de sa Pedrissa.

PATRIMONI
Per conèixer Deià s’ha de fer passejant pels seus carrers estrets, traçats a partir de l’edat mitjana i durant la dominació musulmana. Un possible inici pot esser des de l’Ajuntament. Aquest edifici no és l’original ja que fou reformat en una segona etapa constructiva, de la primera, tan sols es conserva l’estructura de l’edifici i les columnes renaixentistes que sostenien “es porxo”. Fou l’Arxiduc Lluïs Salvador d’Àustria qui se les endugué al Mirador de sa Pedrissa, on encara romanen les cinc columnes. Cap a la dreta, pujant per es carrer des Porxo trobam l’amfiteatre Joan Mas, construït durant els anys setanta del segle vint, està dedicat a l’escriptor deianenc. Seguint la pujada pel carrer del Puig cap a l’església de Sant Joan Baptista, estam recorrent&nbsp, el que era l’original límit del poble de la zona nord-est, les cases de la dreta són del segle XX i on abans era un camp d’oliveres. I així, és com, arribant a l’església ens podem donar per introduïts dins del teixit urbà: cases de pedra de dos pisos amb una habitació, la cuina i el rebost a la planta baixa, i com no un petit corral amb hort i vistes, les habitacions al primer pis, i al tercer, els porxos.
Església Sant Joan Baptista està situada a dalt del Puig sobresortint sobre la resta d’edificis. És una construcció d’una sola nau coberta per una volta de mig canó amb planta quadrada, amb una torre de defensa al seu costat. La primera noticia que es té d'aquesta església data de 1497, any en què està documentat un oratori sota l'advocació de la Mare de Déu del Roser, si bé durant el segle XVIII fou reconstruïda degut a les destrosses que provocà un incendi. Al seu interior s’hi troba el Museu Parroquial on es conserven obres d’art religioses i objectes devocionals. Destaca una talla de fusta de Sant Sebastià, datada al segle XIII, un Nin Jesús de Praga, una pica baptismal d’època romànica i el retaule barroc dedicat al patró del poble. En front de l’església, el monument a William Waldren, arqueòleg nord-americà que trobà el Myotragus balearicus, espècia extingida que visqué fa uns 5.000 anys i que és similar a la cabra actual, i assentaments prehistòrics tant a Valldemossa com a Deià.
A la part de darrera de l’església el Cementiri Municipal, un dels llocs des d’on es pot gaudir de belles panoràmiques. Entre les seves làpides hi ha les d’algun personatge rellevant que residí a Deià, com l’escriptor i poeta anglès Robert Graves. Entrant al cementeri i cap a la dreta podem contemplar la part nord-est del poble: a l’est i creuant la carretera que ve de Palma veiem el luxós Hotel La Residéncia, que s’estén per les antigues possessions de Son Moragues, Son Canals i part del llogaret de Son Fony, més a l’est, la finca de Can Forcimany, nobles italians parents dels Visconti, girant la vista cap a l’oest, just abaix del cementeri, el barri de s’Escola Nova, cases de construcció moderna que han guanyat terreny als camps d’oliveres. Per s’Escola Nova, el camí de Son Boi que ens duu a la Cala de Deià, on encara ara romanen un parell de casetes de pescadors. Les vistes, des de l’altra banda del cementeri es pot apreciar el que és i fou Deià: el barri d’Es Clot. El carrer que el creua puja des de sa Cala fins el refugi de Son Boi. Però abans de ficar-nos al nucli urbà del poble, des de les vistes d’aquesta part del cementeri, cal anomenar el Puig des Teix, a l’altra banda de la carretera de l’Arxiduc i que es reconeix perquè el seu cim sobresurt entre els altres, als seus peus i havia el molí d’aigua, actual hotel Es Molí, i en mig es Castell des Moro, construcció ancorada a la roca d’època musulmana i des d’on es vigilava l’entrada de desconeguts invasors, així com Son Rul•làn, antiga finca on es diu que hi ha pistes dels templaris a les seves parets i on es trobaren àmfores d’època romana. Seguint el camí, des de l’església baixant cap a la dreta pel carrer Ramón Llull o sa Costa de ses Monges, perquè hi vivien ses monges franciscanes, desembocam a sa Costa d’en Topa. Baixant, arribam al carrer des Clot on el primer que veim són les restes del segon molí, adaptat avui a una vivenda. Aquest carrer des Clot era antigament el curs del torrent des Racó. Sa Font Fresca, que es troba a la part alta des carrer des Clot, recull&nbsp, l’aigua de sa font des Racó, al nord-est i natural de muntanya, i desemboca al torrent amb el mateix nom. Per un altra banda, sud-est, hi ha una altre sortida d’aigua, la des Salt des Puig des Teix, i que desemboca al Torrent des Salt. Aquests dos torrents es troben al refugi de can Boi i formen el torrent Major que arriba fins a la mar per la Cala de Deià. Cal remarcar que sa Font Fresca durant les plogudes provoca desastres, no bastant-li la sortida del torrent, la seva aigua corr pel carrer del Clot. Seguint la ruta del decurs del torrent des Racó, cap a la dreta els Llevadors des Siquió i, just devora i separats per un pontet, Sa Bassa de can Bi. Un pot pujar al Puig per aquest caminoi que obri es pontet, pel que es coneix com el camí de Can Pabó. Es Clot està format per grups de cases de pedra que surten de la mateixa roca, com si fossin cases penjades. Cada petit nucli de cases té carrerons delimitats per marges que s’enfonsen i apareixen seguint les formes geogràfiques del poble, per aquesta raó el carrer des Clot està dins la Ruta de la Pedra en Sec, representada pel refugi excursionista de Can Boi. Baixant es carrer des Clot desembocam al Camí des Ribassos que baixa a la Cala de Deià i on trobam els llevadors des Clot, reformats perquè encara s’utilitzen. A l’altura dels llevadors des Siquió unes escales, es carreró de can Borino que pugen cap a sa font Ufana i a sa carretera que ve de Palma i va cap a Sóller, la de l’Arxiduc Lluís Salvador, on des de fa un any l’Ajuntament ha condicionat una rampa molt còmoda pels passejants.
Les Capelletes de la Via Crucis es troben a dalt de les escales&nbsp, anomenades “La costa de'n Topa", que parteixen del carrer del Clot i acaben al carrer del Porxo. La Via Crucis són rajoles pintades que segueixen la volta al Puig fins a la Església.&nbsp, &nbsp,
A l’altra banda de la carretera, cap a ses muntanyes, es camí des Racó que puja a sa font des Racó per unes escales bastant pronunciades. Des de aquest zona també es gaudeix d’unes meravelloses vistes, una panoràmica hermosíssima a l’hora del migdia. Pel camí des Racó es llogaret de sa Vinya Vella i a la dreta Can Forcimany, finca renaixentista amb escut de 1618 que actualment és propietat del pintor mallorquí Joan Miralles.

&nbsp,

&nbsp,

De Valldemossa a Deià:

El monestir de Miramar, on el beat Ramón Llull va establir una escola de missioners basada en l'estudi de llengües. Es conserven dues coves on el beat anava a resar. La cova està dintre del bosc, damunt la finca de Miramar, a la part dreta venint des de Palma. S’hi pot arribar des de l'ermita. Dintre la finca de Miramar hi ha una altra cova de Ramon&nbsp, Llul.

Son Marroig és una de les cases de possessió de Deià, situada a l'esquerra de la carretera de Valldemossa a Deià, davant sa Foradada. La casa de Son Marroig conserva una torre fortificada del segle XVI i actualment acull un museu, dedicat a la figura de l´Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, antic propietari de la casa que el 1870 hi establí el centre dels seus extensos dominis a la Serra de Tramuntana. Seguint el seu gust d'estil italianitzant, a un extrem del jardí l'Arxiduc hi feu construir un petit temple neoclàssic amb marbre de Carrara, des de on es domina Sa Foradada i els dies clars es pot arribar a veure l'illa de Dragonera, amb una vista única de la muntanya i la costa. Son Marroig acull anualment el Festival Internacional de Deià, dedicat a la música de cambra. Hi ha un restaurant, amb unes vistes úniques.
El museu està obert de dilluns a dissabte, de 9,30 a 18 h. (Hivern) o de 9,30 a 20 h. (Estiu). Tancat els Diumenges.

Sa Foradada és una península de la Serra de Tramuntana, situada al terme municipal de Deià. Rep aquest nom per l'impressionant forat que la travessa, d'uns 18 m. de diàmetre, visible des de diferents parts de la Serra. El millor lloc per contemplar-la és el mirador de Son Marroig, sobretot durant la posta de sol. Una estampa romàntica i intensa de l'illa de Mallorca.
Hi ha diverses anècdotes sobre la figura de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, un enamorat de Mallorca que va adquirir, entre d'altres, les possessions de Son Marroig i l'antic monestir de Miramar. Una d'elles explica que quan l'arxiduc comprà la finca de Son Marroig, que incloïa la península de la Foradada, algú li va dir que n'havia pagat un preu abusiu. Però ell va respondre que amb el que li havia costat no n'hi havia ni per pagar el forat de Sa Foradada. Fou l'arxiduc el qui manà construir el camí que uneix Son Marroig amb Sa Foradada, així com un petit moll per poder-hi amarrar el seu magnífic veler Nixe. Avui en dia es pescadors diuen que hi ha tintoreres, taurons mediterranis, per Sa Foradada, així que aneu en compta si vos hi voleu banyar.
Just entrant al terme de Deià, davant Miramar hi ha unes cases a ran de carretera on a la façana es pot veure una escultura dins una estructura en forma de campanar de la Beateta Catalina Tomàs, són ses cases de Son Gallard, on el dimoni la temptà en diversess ocassions.

&nbsp,

De Deià cap a Sóller:

Camí de Castelló.

Daten del 1239 els monestirs cistercencs de Ca l’Abat, 500 metres abans d'agafar el camí de Castelló, fou la finca dels frares que promogueren l’independència de Deià i on es conserva encara la simbologia que va donar origen a l'actual anagrama municipal i una capella romànica, Son Coll, finca que es troba al camí de Castelló, el de pedra en sec, entre Deià i Soller a l'altura de Lluc alcari, fou la posada del rei en Jaume. Uns 8oo metres abans de arrir-hi hi ha un refrescadors.

Quan&nbsp, Jaume I feu el repatiment de l’illa de Mallorca, li donà a Nuno Sanç, comte del Rosselló, una gran part de l’alqueria de Deià i quan al segle XIII aquest va fundar el monestir dels monjos de San Bernat de la Real (Palma) els va regalar entre d’altres la dita alqueria, que comptava amb la finca de Ca l’Abat. Es creu que el nom prové de que aquí hi passava temporades l’abat de la Real. La capella amb l’escut cistercenc, està dedicada a Sant Bernat. Tant la finca com la capella estan tancades però el dia de Sant Bernat (20 d’agost) s’hi celebra una missa solemne a la que són convidats tots els habitants de Deià.

Cala de Deià és una platja de còdols de 70 m. de llargada per 15 m. d´amplada on desemboca el torrent Major, un bon lloc per banyar-se, que es troba al final d´una desviació senyalitzada a l´esquerra, sortint de Deià cap a Sóller. Tradicionalment era el lloc on els pescadors i guardaven les seves barques i on es practicava el contrabando. Hi ha dos restaurants.

Cova de Betlem: dintre del torrent Major, a l'endret dels penays segats que hi ha anant a Sa Cala.

Llucalcari és un petit llogaret situat a 3 km de Deià anant cap a Sóller, també conegut amb el nom des Carrer. Situat a la pendent d´una muntanya damunt la mar, acull una vintena de cases i és una de les imatges més idíl·liques de Mallorca. Té un petit oratori amb un interior molt senzill, datat a l´any 1600. Algunes de les cases més grans presenten antigues torres de defensa i una d´elles, ca n´Apol·loni, acull des de el 1933 l´hotel Costa d´Or. Seguint una escala de pedra que baixa fins a la mar per dins un pinar, s´arriba a una petita cala de còdols, anomenada es Canyaret, amb una font d´aigua dolça on algunes persones es cobreixen el cos de fang, cercant unes preteses propietats terapèutiques.

La vegetació presenta una sèrie d´espècies endèmiques. Als indrets més elevats creix la garriga de muntanya, mentre que a les zones més baixes hi ha els alzinars més extensos de Mallorca. També s´hi troben vastes extensions de pinar, que a alguns indrets ha substituït l´alzinar.

Respecte a la fauna i viuen mamífers, dels quals destacarem d´una banda la cabra i l´ovella, que ajuden a mantenir la vegetació i serveixen d´aliment als voltors negres. De l´altra banda s´hi troba el mart, la geneta i el mostel. Amb relació a les espècies ornitològiques, són moltes les que habiten la Serra de Tramuntana, o bé hi passen durant les seves migracions. Destaca una ampla representació d´aus rapinyaires, com l´àguila peixatera o el falcó marí, que provenint de l´illa de Madagascar es desplaça a la ribera Mediterrània. El ferreret és un amfibi descobert els anys vuitanta, tot i que ja era conegut en forma de fòssil, la reduïda població del qual habita les basses i torrents de les zones menys accessibles de la Serra de Tramuntana.