Crònica de la Caminada del CAMÍ8 a Miravet

Dia 1

Les condicions meteorològiques ens van obligar a tenir paciència i a ajornar la nostra aventura una setmana, però finalment el dissabte 14 de març ens vam posar en marxa i, per fi, vam donar el tret de sortida a la primera caminada del CAMÍ8! 

Vam canviar les pluges pel vent, que ens va rebre amb energia mentre ens reuníem al punt de trobada per dirigir-nos cap al castell de Miravet. Aquesta fortalesa, que s'alça imponent sobre la roca, és un testimoni mut de segles de lluites i espiritualitat: entre els segles XII i XIII, els templers van transformar l'antic castell andalusí en una fortalesa de l'orde, on fins i tot la dieta estava pensada per a la batalla, ja que tenien permís per menjar carn tres cops a la setmana per mantenir la seva força guerrera.

Dins els murs del castell, vam viure una experiència única amb la realitat virtual, "Els ulls de la història", una immersió que ens va permetre escoltar en primera persona les històries humanes d'aquella societat medieval.

Després, la visita guiada ens va acabar d'ajudar a encaixar les peces del context històric.

Vam culminar la visita al mirador del castell. Des d'allà, gairebé a vista d'ocell, vam poder apreciar la bellesa serena del riu Ebre travessant els camps amb una elegància hipnòtica.

Un cop acabada la immersió històrica, vam deixar els cotxes al poble de Miravet i vam començar a fer el Camí. Després d'un primer tram de carretera per sortir de Miravet fins a arribar a Benissanet, ens vam endinsar en un mosaic de colors gràcies als camps d'albercoquers, cirerers, ametllers i presseguers en plena floració. 

El vent no ens va deixar ni un moment, fent xiular les canyes com si fossin ocells, però el millor de tot va ser la companyia. I és que dona gust caminar amb un grup de gent tant divers i amb tant bona disposició! 

La relació de cadascún dels participants amb el Camí era ben diversa: des de socis històrics que ens donen suport des dels inicis amb ganes que la iniciativa continuï, fins a persones que havien participat feia una pila d'anys, passant per gent que s'estrenava a les rutes del Camí. Caminaires vinguts d'Andorra, de Vila-real i de moltes comarques catalanes, tots units per les ganes de compartir etapa fins a arribar a Móra la Nova.

Va ser un primer dia on la història, el paisatge i la bona entesa ens van omplir la motxilla de bones sensacions.

Dia 2

L’esperit d’arrel va ser la banda sonora i el factor sorpresa que amb el que vam començar la jornada.

En Ferran Roca, del projecte de La Rondalla dels Ports, ens va fascinar amb la seva capacitat de fer reviure sons tradicionals que ha anat rescatant de l'oblit al llarg de la seva trajectòria professional. Ens va demostrar com, temps ençà, no calia un gran sou per fer música; n'hi havia prou amb la perspicàcia de mirar l'entorn i convertir unes culleres de fusta, unes tisores de ferro o fins i tot una llavor en un instrument per arrencar una cançó. 

Ens va parlar del "bureo" - la passió per menjar i ballar! - i que, en la música tradicional la feia la gent del poble, sense necessitat de saber solfeig o d’identificar les notes. Feien música des de l’ànima. Davant de les explicacions, es va fer un silenci d'admiració profunda. De tant en tant, en Ferran aixecava el cap i ens preguntava: "Us està agradant?" - Què si ens estava agradant? Estavem bocabadats! - El projecte que ens compartia és una joia que aviat creuarà l'oceà cap a Llatinoamèrica per connectar amb els casals catalans, i no podem fer més que recomanar-vos que el seguiu!

Cap a dos quarts d'onze, vam reprendre la marxa direcció a Garcia amb un guia d'excepció, en Jordi Castellví, amic del Camí des de fa molts anys.

Amb ell, el recorregut es va fer curt mentre ens mostrava marques d’aquella etapa del Camí fetes fa més de quinze anys i ens explicava els secrets de la zona i la duresa de la Guerra Civil en aquests paratges.

Tot fent via, vam aprofitar per compartir visions sobre com fer el Camí i el significat del pelegrinatge, a més de parlar de l'estat de la llengua, un tema que ens preocupa i ens uneix a parts iguals.