Cerdanyola del Vallès

El topònim de Cerdanyola està documentat per primera vegada l'any 954, amb la forma llatinitzada Cerdaniola, en una cessió de terres al Monestir de Sant Cugat. Al segle xii es va formar la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola i amb l'abolició de les jurisdiccions senyorials l'ajuntament va prendre el nom de Cerdanyola. Inicialment alternant de forma esporàdica amb la grafia Sardanyola, als segles XVIII i XIX van aparèixer diverses variacions amb grafia castellanitzada: Serdañola, Sardañola i Cerdañola. El 1934 es va fixar el nom amb el complement de la comarca per diferenciar-lo d'altres nuclis de població homònims, tot i que entre 1939 i 1977 el nom oficial va ser l'arcaic Sardanyola. El 1899, Josep Balari i Jovany va proposar l'origen relacionat amb el llatí quercus o cercus amb el significat de «alzinar». Està més acceptada la hipòtesi de ser un diminutiu de Cerdanya, recolzada per motius lingüístics per Joan Coromines, geogràfics per Pau Vila i històrics per l'expansió del comtat de Cerdanya que actuà conjuntament amb el comtat de Barcelona durant el segon quart del segle X. L'origen és el mateix que altres topònims homònims existents en la Catalunya Vella entre els quals destaquen actualment Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà), Cal Cerdanyola (Gisclareny), Serra de Cerdanyola (Sagàs), barri de Cerdanyola (Mataró).