Escut de Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès

El Patrimoni de Cerdanyola del Vallès

El Patrimoni de Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès està situada en un indret privilegiat, habitat des de fa més de 600.000 anys. D’aquest transcórrer de la història en resta un llegat a l’abast de tothom que ens permet resseguir les nostres arrels, entroncades amb les del nostre país. Del patrimoni cultural en destaquen algunes cases i indrets:

Castell de Sant Marçal

El castell de Sant Marçal és un dels elements emblemàtics del patrimoni de la ciutat.  Fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l’any 1949.

Diversos historiadors afirmen que el Castell de Sant Marçal o de Cerdanyola té el seu origen al primer terç del segle XI, moment en què ja està documentada l’església de Sant Marçal. El Castell, en canvi, no apareix clarament esmentat fins a la primera meitat del segle XII, quan Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, l’inclou entre els béns que dóna al seu senescal, Ramon Guillem de Montcada.

L’any 1225 el senescal ven el castell a Ramon de Plegamans. El seu fill, Marimon de Plegamans, fou l’iniciador de la família Marimon, una de les més rellevants de l’època i de la qual són descendents els actuals propietaris.

El títol de Marquès de Cerdanyola fou concedit el 1690 a Fèlix de Marimon, membre del consell de S.M. a Itàlia i com a reconeixement a la seva ajuda a la Corona. L’actual propietari del castell es el XXII Marquès de Cerdanyola.

Es pot dir que el castell és en mans de la mateixa família des de fa 700 anys.

Durant els segles XIX i XX el castell de Sant Marçal va anar passant per diferents mans fins a l'actual família Trénor, que són els actuals propietaris.

Originàriament, el castell era un edifici de planta quadrada amb pati central, una torre i una capella gòtica envoltat per un fossar, però l'any 1895 la família Arròspiede va encarregar a Gaietà Buïgas que adaptés l'edifici per poder utilitzar-ho com a segona residència. Aquest ho va fer respectant l'estructura original, però recobrint l'edifici amb una decoració fantasiosa inspirada en l'arquitectura romànica i gòtica.

Museu i Poblat ibèric de Ca n'Oliver

Es tracta d'un jaciment arqueològic d’època ibèrica situat en un turó de la serra de Collserola, al barri de Montflorit. Després de 20 anys de recerca arqueològica, ha estat museïtzat i adequat per a la visita, la qual permet conèixer la història i l’evolució d’aquest assentament, que va estar habitat entre els segles VI i I aC.
El museu i el poblat de Ca n’Oliver configuren un conjunt patrimonial clau per conèixer en profunditat la cultura ibèrica, especialment al territori laietà.

Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes arqueològiques restaurades i les rèpliques de tres edificis ibèrics, dues cases i un taller, que són una porta oberta al passat, a l’evolució d’aquest assentament ibèric i a la vida quotidiana dels seus habitants. Ca n’Oliver forma part de la Ruta dels Ibers i de la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya.

Museu d'Art de Cerdanyola

Es tracta d’un edifici modernista original de l’arquitecte Gaietà Buïgas per ubicar el primer Teatre-Casino per als estiuejants de Cerdanyola, i posteriorment reformat pel seu nebot i també arquitecte Eduard M. Balcells amb l’objectiu de reconvertir-lo en casa d’estiueig (1905-1912). L’edifici es tornaria a reformar, ja que des del 1961 va acollir els laboratoris farmacèutics Domènech fins a 1999, moment en el que va passar a mans de l’Ajuntament.

El museu es va inaugurar el 2009 i compta amb un fons variat dedicat als artistes vinculats a la ciutat, com ara Ismael Smith, Josep Llimona, Josep de Togores, Eduard Maria Balcells i Francesc Juventeny. Però sobretot destaquen el conjunt dels vitralls de les Dames de Cerdanyola, punt culminant del vitrall modernista català, que han estat recuperats i reubicats al seu lloc original i mostrats amb l’exposició permanent “Del modernisme a l’art déco”, juntament amb el fons del museu.

Museu i jardins de ca n'Ortadó

Ca n’Ortadó és una antiga torre d'estiueig d'estil noucentista construïda cap al 1930 aprofitant unes edificacions preexistents. La casa s’inspira en la masia catalana i està envoltat per un magnífic jardí de gust romàntic. Es tracta d’un conjunt de gran interès històric i artístic que forma part de la història de Cerdanyola del Vallès de les primeres dècades del segle XX i d’un fenomen, l’estiueig, que va ser el principal estímul del creixement urbanístic de la població.

Va ser rehabilitat entre 1993 i 1996. Entre 1998 i 2010 va acollir una exposició permanent sobre la història de Cerdanyola. Actualment, el Museu està tancat al públic, tot i que a la planta baixa s’hi fan activitats. El jardí està obert de la primavera a la tardor i s’hi desenvolupen activitats molt diverses organitzades per diferents serveis municipals i entitats de la ciutat, que n’ha fet un espai de referència.

Església parroquial i rectoria de Sant Martí

L’església parroquial de Sant Martí és un temple d’estil historicista projectat per l’arquitecte Claudi Duran Ventosa i construït antre 1902 i 1909, com la casa consistorial, entre els dos barris que durant el segle XIX s’havien anat formant al llarg de les dues principals vies de comunicació del terme. Els marquesos de Cerdanyola del Vallès i altres estiuejants il·lustres van contribuir econòmicament en la construcció del temple, que va substituir l’església del segle XVII que havia quedada fora del nucli urbà.

A l’interior de l’església, al presbiteri, destaquen dos grans mosaics de Lluís Bru Salells que escenifiquen dos miracles de Sant Martí. Al costat de l’església s’aixeca la rectoria, un edifici d’estil modernista dissenyada per l’arquitecte Eduard Maria Balcells al 1908. Es tracta d’una obra inacabada pel que fa la seva decoració exterior.

Al casal parroquial, una petita exposició permet descobrir la història de la parròquia de Sant Martí i dels dos edificis.

Església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes

L’antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes és un edifici romànic construït al segle XII a la vall de les Feixes, a la serra de Collserola, sobre les restes d’un temple preromànic document des del 995 i un cementiri de tombes antropomorfes.

El 1995, amb motiu del mil·lenari de la primera cita documental, es va fer una important intervenció arqueològica a l’interior, es va restaurar l’edifici, recuperant en part l’aspecte que tenia al segle XVII, i es va museïtzar.

Actualment, l’antiga sagristia acull una petita exposició sobre l’evolució de l’església i la parròquia i s’hi poden veure les restes d’algunes tombes antropomorfes. Al temple són visibles elements arquitectònics d’època romànica, gòtica i renaixentista.

Ermita de Santa Maria de les Feixes

Santa Maria de les Feixes és una ermita d’estil barroc dedicada a la Mare de Déu i documentada des del segle XIV que sempre ha format part de la parròquia de les Feixes i ha estat vinculada a la Masia de can Catà. Va ser reformada en diverses ocasions, especialment per la Companyia de Jesús i Magí Negrevernís, que en van ser els darrers propietaris i li van donar l’aspecte actual.

L’any 2005 es van iniciar els treballs de restauració de l’ermita, que encara estan en curs. El projecte de restauració ha estat elaborat per Francisco Javier Asarte i Montserrat Caldés a partir de la documentació i de l’estudi de les evidències arquitectòniques documentades en les primeres actuacions a l’edifici. L’ermita s’aixeca sobre les restes d’una vila romana del segle I dC la importància de la qual han posat en evidència les excavacions arqueològiques realitzades a l’interior durant els treballs de restauració.

D’altres indrets d’interès són, entre d’altres, la Torre Vermella, la casa Mercè Garriga d’Arquer, Can Catà, la Fàbrica d’Uralita, la Cooperativa Padró – Solanet, l’Extensió de Batxillerat – Col·legi Sant Martí o la casa Diviu.

 

Tradicions i festes a Cerdanyola del Vallès

Tradicions i festes a Cerdanyola del Vallès

La Cerdanyola de les tradicions i festes

A la ciutat són assenyalats els dotze mesos de l'any. S’hi celebren un munt d’activitats de caire tradicional, cultural i festiu, molt seguides per la població.

Cerdanyola del Vallès té dues grans festes: el Roser de maig (la festa major, que es celebra el primer cap de setmana de maig) i el dia de Sant Martí (patró del municipi que es celebra ca a l’11 de novembre). A més, a Cerdanyola s'hi celebren altres tradicions de la terra i d'arreu i esdeveniments de categoria internacional com el Festival Blues Cerdanyola, el Festival Internacional de Teatre Infantil i Juvenil (FIT Cerdanyola) i la Mostra de Dansa Popular i el Fanntosfreak o d’altres com la Pallassada o el MAC&Xics, possibles tots ells gràcies a l'esforç de molta gent,i d' un teixit associatiu dinàmic i participatiu que dóna impuls a la ciutat.

Festes d'hivern. Del 21 de desembre al 21 de març. Festes i tradicions al voltant de Nadal i Carnestoltes. Tres grans desfilades (la cavalcada dels Reis Mags d'Orient, la rua de carnaval i els Tres Tombs).

Festes de primavera. Del 21 de març al 23 de juny. Per celebrar colors i olors. L'arribada del bon temps convida a gaudir dels llibres i les roses, de la festa major del Roser de Maig i de les fires als carrers.

Festes d'estiu. Del 23 de juny al 23 de setembre. Les revetlles de Sant Joan inauguren una temporada de nits a la fresca. La nit del concert al castell, de la cantada d'havaneres i rom cremat. Les nits de la Mostra de Dansa i dels curtmetratges fantàstics del Fantosfreak. L'11 de setembre la diada nacional de Catalunya.

Festes de tardor. Del 23 de setembre al 21 de desembre. Durant els mesos de tardor, temps de grans festes i fites, tenen lloc el festival internacional de Teatre Infantil i Juvenil (FIT) i el Festival Internacional de Blues de Cerdanyola, ambdós convocats bianualment. El nom de Cerdanyola del Vallès és conegut gràcies a aquests esdeveniments però hi també altres cites, com la festa patronal de Sant Martí, la Festa de Tardor que sacseja la vida de la ciutat.

Festival Internacional de Blues de Cerdanyola

Festival Internacional de Blues de Cerdanyola

El Festival internacional de Blues de Cerdanyola se celebra cada dos anys durant el mes d'octubre a Cerdanyola del Vallès. Compta amb actuacions i activitats relacionades amb el món del blues i ha posicionat Cerdanyola en l'àmbit cultural d'una manera significativa. El Festival va néixer l'any 1987 -el primer de tot l'estat-, i ha anat creixent al llarg dels anys. Habitualment compta amb la col·laboració d'entitats com l'Ajuntament de Cerdanyola, Cerdanyola Radio, l'Associació d'Amics del Blues de Cerdanyola i el finançament de la Caixa de Sabadell.

Es tracta actualment d'un festival referent a nivell estatat dins del gènere del blues, i hi han desfilat personatges de renom tant nacionals com internacionals, omplint els carrers i equipacions culturals de música de qualitat al llarg d'entre una setmana i deu dies. A més dels concerts, la proposta inclou activitats com conferències, masters class, exposicions o xerrades.

Una de les activitats que més ha triomfat durant anys ha estat la Barbacue and Blues, tota una jornada de música a l’aire lliure, que en la darrera edició s’ha replantejat com La Gran Nit del Blues, amb el mateix format però traslladada al vespre-nit, i en la qual es concentren els caps de cartell del festival. 

 

Foto CCKippelboy

Articles

  • CERDANYOLA I EL PARC DE COLLSEROLA

    La història de Cerdanyola està directament vinculada a la del Parc de Collserola. A uns 6 km al nord-est de Barcelona limita amb els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze…

Etimologia del nom

El topònim de Cerdanyola està documentat per primera vegada l'any 954, amb la forma llatinitzada Cerdaniola, en una cessió de terres al Monestir de Sant Cugat. Al segle xii es va formar la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola i amb l'abolició de les jurisdiccions senyorials l'ajuntament va prendre el nom de Cerdanyola. Inicialment alternant de forma esporàdica amb la grafia Sardanyola, als segles XVIII i XIX van aparèixer diverses variacions amb grafia castellanitzada: Serdañola, Sardañola i Cerdañola. El 1934 es va fixar el nom amb el complement de la comarca per diferenciar-lo d'altres nuclis de població homònims, tot i que entre 1939 i 1977 el nom oficial va ser l'arcaic Sardanyola. El 1899, Josep Balari i Jovany va proposar l'origen relacionat amb el llatí quercus o cercus amb el significat de «alzinar». Està més acceptada la hipòtesi de ser un diminutiu de Cerdanya, recolzada per motius lingüístics per Joan Coromines, geogràfics per Pau Vila i històrics per l'expansió del comtat de Cerdanya que actuà conjuntament amb el comtat de Barcelona durant el segon quart del segle X. L'origen és el mateix que altres topònims homònims existents en la Catalunya Vella entre els quals destaquen actualment Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà), Cal Cerdanyola (Gisclareny), Serra de Cerdanyola (Sagàs), barri de Cerdanyola (Mataró).

Fotografies

Camipèdia

La enciclopèdia del Camí

Descobreix tots els articles relacionats amb el territori: patrimoni, natura, història i molt més.

Visita la Camipèdia

Les Llars del Camí

Pròximament: allotjaments i llars del Camí en aquest municipi.

Establiments del Camí

Pròximament: establiments i serveis disponibles en aquest municipi.

Apunta't a les caminades guiades del PAS

Més informació

Estigues al cas de totes les novetats

Subscriu-te