Pobles
Punts d'Interès
El poblat ibèric de Ca n'Oliver, declarat Bé cultural d'interès nacional, és un poblat ibèric de grans dimensions que es troba dins del Parc Natural de Collserola a la serra de Collserola sobre el Turó de Ca n'Oliver, al territori antigament conegut com a Laietània i, actualment, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, al barri de Montflorit. Es tracta d'un jaciment arqueològic que va estar habitat entre el segle VI i el 50 aC i més endavant, a l'edat mitjana.
Parc Natural de la Serra de Collserola és la denominació oficial del parc de Collserola, un parc de 8.259 hectàrees situat a la serra de Collserola que gaudeix de protecció oficial des de 1953 i l'any 2010 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya.
La masia de Can Coll està situada a l’extrem nord-est del Parc de Collserola, dins del municipi de Cerdanyola del Vallès, i la finca té una extensió de 236 hectàrees. La masia, ja documentada des de l’any 1495, conserva tota la bellesa i l’originalitat del món rural vallesà. Des de 1988 és un equipament municipal, restaurat i gestionat pel Consorci del Parc Natural de la serra de Collserola.
El parc es troba repartit en nou termes municipals (Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern) i és gestionat pel Consorci del Parc de Collserola que inclou la Diputació de Barcelona i els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Amagada entre els arbres hi ha la font de la de Sant Pau, redescoberta el 1997 per la Colla dels Dimarts després d’haver estat perduda i soterrada durant dècades i restaurada pel Consorci del Parc Natural Serra de Collserola el 1998 a partir de les restes descobertes.
Can Borrell és un edifici del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) . A l'interior figura la data de 1783 en una porta. La seva situació al final de la vall de Gausac pot venir del fet que en trobar-se a l'antic camí de Sant Cugat a Barcelona fos utilitzada com a posada. És una masia de planta rectangular amb teulat a dues vessants i estructura formada per planta baixa, pis i golfes. La seva estructura és molt simple, cal destacar una característica molt freqüent en les masies d'aquesta zona que és la d'obrir una petita galeria a la part destinada a les golfes. Simetria longitudinal de la porta d'entrada, la finestra central i les golfes.
El pi d'en Xandri és un pi pinyoner (en llatí Pinus pinea) monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès amb més de 230 anys. L'arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres. Es diu d'en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d'un pagès anomenat Xandri.
El conjunt d'edificacions del Reial Monestir de Sant Cugat està format per l'església que té adossat el campanar, el claustre i les seves construccions annexes. Al davant de l'església es troba l'edifici del Palau Abacial. Altres elements del conjunt són el Portal Major i la Creu de Terme. Envolta el recinte, cap al sud i l'est, el mur de l'antiga muralla exterior. La fundació del monestir de Sant Cugat d’Octavià se situa en el segle IX, L’any 1931 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.