El misteri que envolta el roc de les Bruixes ha donat peu a la creació de llegendes: conten que les bruixes bones d’aquest indret van expulsar-ne el diable i que aquest, mentre queia per l’abisme, va deixar les seves urpes marcades a la paret.

Però també hi ha fets llegendaris vinculats a la creu dels set braços. Es diu que a Prats hi vivia un noi que tenia molta por que un dia el diable se li aparegués i, per riure-se’n, uns quants joves de la vila van tenir una pensada: li van dir que el convidarien a berenar, però que ell abans havia d’anar a buscar vi a Canillo, i li van deixar una escopeta perquè es defensés si se li apareixia el diable. Però l’escopeta estava carregada amb farina i, d’això, se’n va adonar l’hostaler que va servir vi al noi, així que la va carregar amb balins abans que marxés. De tornada cap a Prats, un dels joves va sortir al mig del camí disfressat per esporuguir el noi, però aquest va disparar i va anar corrents a trobar la resta dient que havia matat el diable. Tots se’n van mofar, fins que van arribar al lloc dels fets i no hi van trobar ningú: el diable s’havia endut el cadàver com a càstig. Es va decidir col·locar una creu en aquell indret per recordar els fets. Una creu amb set braços, com set eren els joves que havien participat en la burla. Però de la mateixa manera que un dels joves havia desaparegut, un dels braços de la creu també va desaparèixer al cap d’un temps.

Al centre de la població hi ha l’església de Sant Miquel de Prats. Malgrat que la primera notícia documentada data de 1312, l’edifici actual representa una de les poques mostres arquitectòniques del gòtic a Andorra i és el resultat de les reformes que es van fer cap a final del s. XIII sobre una antiga església romànica. Consta d’una nau rectangular amb un absis semicircular i, a causa de la inclinació del terreny, gran part dels murs laterals (amb un gruix d’un metre d’amplada) i de l’absis queda soterrada. En la construcció hi ha arcs de mig punt (els de l’absis) i apuntats, i un campanar en forma d’espadanya corona el conjunt. Antigament, tal com mostra una fotografia de 1932, hi havia un retaule gòtic dedicat al seu patró pintat per Miquel Ramells, el Mestre de Canillo. La predel•la del retaule, però, s’ha restaurat i forma part de la col•lecció de Crèdit Andorrà. Actualment, un altre retaule de factura moderna substitueix l’original. Un altre element molt destacat d’aquesta població és la creu dels Set Braços, la qual es troba al camí que va de Canillo a Prats. Va ser construïda el segle XVI i és d’estil gòtic, com les altres del Principat. Inicialment posseïa set braços, segons es diu, un per cada una de les set cases que en aquella època hi havia a Prats. Ara, però, n’hi falta un. L’original es pot visitar al vestíbul de la Casa Comuna de Canillo. D’altra banda, no podem oblidar els gravats rupestres del roc de les Bruixes, amb motius realitzats, la majoria, per comunitats agrícoles i ramaderes entre el neolític i l’edat de ferro, alguns, però, també podrien pertànyer a les darreres etapes del paleolític o de l’epipaleolític. Es creu que els gravats van ser fets amb el tall d’una destral i dibuixen formes com ara triangles i sagetes i d’altres que recorden signes d’alfabets prellatins. Aquest roc assenyala un lloc sagrat on, possiblement, es feien ritus i cerimònies.