Creuarem la carretera N-260 i anirem a buscar el Pont d’Alàs. Al primer trencall abans del pont girarem a mà dreta direcció La Seu d’Urgell. ,
A la banda dreta del camí escollit trobarem un seguit de camps i horts i més enllà, la carretera. Al cantó esquerre de la ruta ens acompanyarà el riu Segre en tot moment.

Aquest camí que prenem, es va construir l'any 1983 durant el procés de canalització del Segre com a conseqüència de la riuada del 1982. Avui és testimoni d'una gran activitat física i esportiva, sobretot a l'estiu.

Sabrem que ens trobem a la meitat del camí quan a la nostra dreta visualitzem l'antiga gravera. Després de caminar aproximadament 15' arribarem al nostre destí: la Seu. El camí de terra que hem anat seguint s'acaba i ens trobem en un trencall amb terra asfaltat. Si decidim anar cap a la dreta, arribarem als Bombers i tot seguit al camí ral de Cerdanya. Si seguim la nostra ruta, pel marge del riu, ens trobarem la primera entrada al Parc del Segre, per on seguirem també per la vora dreta del canal fins arribar a l'entrada principal del Parc, on hi ha l'ascensor inaugurat el 2011 i on donarem per finalitzat el recorregut.
Val a dir que aquest camí que hem pres és adequat per: anar amb bicicleta, passejar o córrer entre d'altres activitats ja que és planer, suficientment ample i el trànsit està regulat. A més a més, vorejant el Segre podem gaudir observant de la fauna i flora de les nostres contrades com per exemple: bernats pescaires, ànecs de collverd i la preuada truita de riu, entre moltes altres. A més a més, el paisatge que ens envolta és un altre plaer a tenir en compte: cap a migjorn, la Serralada del Cadí amb la seua característica roca calcària, i els plecs previs com el del Tossal, on hi ha situada l'Ermita de St. Antoni. O, en direcció nord, el barri de St. Pere i el barri St. Antoni i, si ens hi fixem, en un racó al fons d'una vall, l'antic poble abandonat de Llirt.

Autoria - Redactada entre diversos caps de l'AEiG Urgellenc

El Club Cadí canoë-kayak, de la Seu d'Urgell va ser fundat el 1964 per&nbsp,Francesc Moles Pal, Manel Vernet, Manel Duat, Juanito Gómez, Carles Nart, Josep Castellarnau i Fermí Vidal.

La primera participació en competició internacional del Club va ser al Rally del Noguera al 1965, i al 1972 va ser l'organitzador de la I Setmana Internacional de Canoe-Kayak.

Gràcies a&nbsp,la inclusió de l’Eslàlom en els JJOO de 1992, emparat amb el precedent de 1972 (Augsburg en els JJOO de Munich), es construeix el Parc del Segre, aquesta instal·lació va comportar la nova seu del club, ja que fins aleshores estava ubicada a Arfa, on actualment s'ha habilitat un nou camp d’eslàlom.

&nbsp,

Desprès de l'organització dels Jocs Olímpic el Club ha participat en l’organització de proves internacionals, destacant els Campionats del Món de 1999 i del 2009.

&nbsp,Cal destacà la participació d'esportistes del club als Jocs Olímpics:&nbsp,Barcelona 1992: Pere Guerrero i Marc Vicente, Sydney 2000: Marc Vicente i Carles Juanmartí, Atenes 2004: Carles Juanmartí, Pequín 2008: Guillermo Diez-Canedo i Montse Garcia.

&nbsp,Altres resultats internacionals que cal mencionar&nbsp, són:&nbsp,

- Mundial 2009: Carles Juanmartí 3r individual i patrulles, Guillermo Diez-Canedo i Jordi Domenjó, 3rs en patrulles.

- Mundial 2010: Jordi Domenjó: 3r.

- Campionat d'Europa Sub-23 2011: Núria Vilarrubla: 2a.

Fundat i dirigit per Alfons Carrillo fins a la seva mort l’any 2006, el Cor de Cambra Caterva s’ha especialitat en música del renaixement. Entre d’altres autors de l’època, ha recuperat l’obra de Joan Brudieu, qui va ser mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell.

Diumenge de la Festa Major, a migdia, la Seu d’Urgell celebra el seu acte més arrelat a la tradició: el Ball Cerdà. Es tracta d’un ball pla que gaudeix d’una gran participació popular. Més de cent parelles, entre grans i petits, omplen la cèntrica plaça Patalín i delecte el públic amb l’espectacular figura del caragol.

Últim diumenge d’agost. La Seu d’Urgell

El nom sorgeix de la denominació d'una peça de terra de conreu en forma de terrassa, construïda amb marges de pedra seca als vessants muntanyencs, tan característic de les nostra terra.

La creació de l'associació sorgeix de la necessitat de donar sortida i difusió de la producció ecològica local alhora que valorar la tasca de la pagesia com a (vertebradora, cuidadora, peça&nbsp,clau...no trobo el&nbsp,terme més apropiat per definir el que vull dir, a veure si el trobeu vosaltres),&nbsp,per proveir-se d'aliments sans i naturals, i fomentant el consum responsable i saludable per a les persones i&nbsp,la Terra. &nbsp,

Autora - Silvia Trigueros

Tardor 2011

&nbsp,

El Retaule de Sant Ermengol és una obra de teatre que es va començar a representar el 1957 al claustre romànic de la catedral de la Seu. La representació consta d'un conjunt d'escenes en què es reviuen moments destacats de la vida de sant Ermengol, bisbe de la Seu al segle XI, en un magnífic entorn il·luminat especialment per a l'espectacle. Actualment, el Retaule de Sant Ermengol es continua representant cada any durant la primera quinzena d'agost, i agrupa més d'un centenar d'actors i tècnics amateurs que amb la seva implicació fan possible la representació. L'arrelament i la trascendència social de l'espectacle fan possible que, més de mig segle després del seu inici, el Retaule sigui un veritable referent cultural de l'estiu urgellenc.

L’Aparador és un espai d’art al carrer, que té com a objectiu mostrar, difondre i promocionar la creació artística en l’àmbit del Pirineu.

L’Aparador té com a finalitat donar a conèixer l’obra dels/les artistes que treballen o estan vinculats al territori, així com posar a l’abast de tothom les noves formes i llenguatges de la contemporaneïtat artística.

Està ubicat en un antic aparador d’una botiga de prêt-à-porter, i al mig d’una de les places més emblemàtiques de la Seu d’Urgell, la plaça del Carme.

&nbsp,

Tardor 2011

En motiu del mil·lenari de l’episcopat de sant Ermengol, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha fet una decidida aposta per la preservació i la dinamització del seu patrimoni com a element bàsic de la promoció i la valoració patrimonial i turística del municipi.

En aquest sentit, s’ha creat l’Espai Ermengol – Museu de la Ciutat, un centre interpretatiu que complementa, amplia i diversifica l’oferta d’equipaments i d’activitats existent i que ajuda a valorar i difondre la història, el patrimoni i el llegat cultural de la Seu d’Urgell.

L’objectiu que persegueix la creació de l’Espai Ermengol és el de presentar als ciutadans de la Seu i als turistes i visitants un centre de coneixement, difusió i informació de les singularitats que han fet de la ciutat d’Urgell un referent als Pirineus.

Es pretén que sigui un centre obert, dinàmic i innovador, amb un peu al passat però amb una decidida projecció cap al futur.&nbsp, Un pont entre la Seu d’ahir i la de demà.

A l’Espai Ermengol, que ha obert les portes aquesta primavera al carrer Major número 8, hi podem trobar l’oficina de turisme amb el centre de recepció de visitats a la planta baixa, el museu de la ciutat de la primera planta a la tercera, i un mirador que permet gaudir del veritable museu del nostre territori que és tot el patrimoni que està fora d’aquest edifici: el centre històric, la catedral, el Cadí, etc.

El museu està estructurat en tres exposicions, dues de permanents i una de temporal. D’una banda es presenten els elements més significatius de la història de la Seu i la vinculació passada i present, de la Seu i comarca, amb el món del formatge. I d’altra banda, i en motiu de la celebració del mil•lenari de la mort del Bisbe Ermengol, es mostra la seva vida i la transcendència que ha tingut el Sant per la nostra ciutat.

És difícil abastar la realitat material de la Seu d’Urgell sense una sensibilitat adequada. Edificis mil·lenaris i moderns conviuen amb restes palpitants de tots els períodes que la ciutat ha recorregut. La trama de carrers i el conjunt de places acollidores consoliden una personalitat urbana que la fan inconfusible.

El CINECLUB LA SEU D'URGELL, (1969 – 2011) fa 42 anys ininterrompudament que mostra el cinema “d'autor” i en “Versió Original” a la ciutat de LA SEU. La perseverança el dia a dia, a programar regularment cinema, aquesta capsa de somnis i mostrar directors com Ford, Bergman Renoir, etc... barrejats amb els directors actuals, títols de pel·lícules clàssiques amb altres d' experimentals, no solament passem films Americans i Europeus, donem especial importància a altres cultures cinematogràfiques (sud-americanes asiàtiques africanes, etc... ).

El cineclub és una entitat viva a la nostra ciutat.