Els inicis del bàsquet a la Seu d'Urgell es remunten a l'any 1965 quan Francesc Font forma el primer equip sènior que, a partir de 1969, agafa ja el nom definitiu de Associació Esportiva Sedis Bàsquet.
Des d'aquells incís, amb tot just dos equips, el club ha anat creixent i enfortint-se fins&nbsp, esdevindre el que és avui en dia: un referent en l'associacionisme del Pirineu i en l'esport d'àmbit català.
En l'actualitat, el club compta amb un equip sènior femení en la màxima competició estatal, la Liga Femenina i també amb un equip masculí en la lliga EBA, també d'àmbit estatal.
Aquests dos equips, els més representatius del club, estan acompanyats de 14 equips més d'equips de formació, tant en categoria masculina com femenina i una potent Escola de Bàsquet d'iniciació. En total, més de 300 esportistes, alguns dels quals participen en les màximes competicions catalanes de la seva categoria passegen el nom del Sedis i de la Seu d'Urgell arreu de Catalunya.
El projecte de AE Sedis Bàsquet es completa amb dos equips formats per nois i noies amb discapacitats psíquiques i de salut mental que també competeixen amb altres associacions d'arreu de Catalunya.
Aquesta estructura, de molt de mèrit en qualsevol entorn, es converteix en quelcom extraordinari en una ciutat de només 13.500 habitants i situada en ple Pirineu, a 200km dels centres econòmics, polítics i socials més importants del nostre país. Un petit miracle que es manté gràcies a la feina de tota la família de Sedis Bàsquet, jugadors, tècnics, directius i socis i al recolzament de les institucions i empreses col·laboradores que fan costat al Club.

Autor - David&nbsp, Vallvé

Esports

Ajuntament de La Seu D’Urgell

Aquesta Festa&nbsp, Major, el nostre Seu Rock complirà el seu 28è aniversari, des d´aquell llunyà estiu del 82, fins avui. L´estrany és que ho farà d´una manera silenciosa, tot i els cops de bombo, guitarres distorsionades i l´agulla dels decibels pujant al màxim.

28 anys, molt més temps que la fira del formatge, el mercat medieval o la fira de primavera.

Un Seu Rock en el que hi han participat centenars de joves de la Seu durant les tres últimes dècades i que ja forma part de la cultura i la història popular del poble.

Crec que un esdeveniment com aquest es podria potenciar més, ampliant-lo als grups de la comarca i potser també amb algun grup estrella que dins del seu tour europeu i amb no massa pressupost&nbsp, pogués tocar a l´hora punta per tal d´omplir al màxim i ser el reclam de la nit per la gent de fora.

Vendre samarretes, encenedors, pósters del Seu Rock, atreure gent de tot arreu, fent que cada any es donéssin cita, el divendres de la nostra Festa Major aquí a la Seu. No només serviria per donar a conèixer el nostre poble pel que fa al rock sinó per tots els altres atractius turístics que ofereix.

Una bona idea podria ser, fins i tot, enregistrar un disc, amb un recull de fotos, vídeos i cançons del Seu Rock d´aquests qüasi 30 anys. El material per fer-ho es podria aconseguir a Ràdio Seu i de tota la gent que en guardem a nivell particular. Un disc que es podria baixar d´un podcast o distribuir de forma gratuïta. La promoció és important, als diaris, ràdios...

Potser així, &nbsp,de mica en mica aconseguiríem convertir-lo en un festival prou important, com tants altres que es fan arreu de la geografia de tot l´estat. Un esdeveniment més que marcaria una altra data important en el calendari cultural de l´any. Mireu sinó la Fira del Teatre de Tàrrega que va començar com una trobada de joves aficionats i només cal veure en què s’ha convertit. &nbsp,

M´agrada que a la Festa Major hi hagi tot tipus de varietats musicals, per a tots el gustos i edats, però vull recordar, que el rock and roll és una música tocada amb guitarres, baix i bateria, i que parteix de la base del blues, i que no tot és rock´n rold.

Us convido a dir la vostra, a la nostra web, i com deia l´any passat, cervesa en mà ens veiem per allà!

&nbsp,

26/09/2011

ENS VEIEM AL SEU ROCK!

Durant l´estiu del 1982, en Josep Maria Carrasco, conegut per Lemmy, corria pels passadissos de l´Ajuntament de la Seu &nbsp,per aconseguir montar un concert amb grups de la zona, la Seu i Andorra. Se´n va fotre un fart, encara s´esvera ara quant m´ho explica.

FLIPS SC, MONK´S i NECRONOMICÓN de la Seu i els FOKILLOKIS 2002 d´Andorra, van ser les estrelles de la nit, amb aquell primer Seu Rock, al poliesportiu de la Seu, que seria el tret de sortida a aquest esdeveniment juvenil que ha arribat fins als nostres dies.

Del ´82 fins al ´86, al poliesportiu, davant les antigues pistes de tenis, o al càmping de “la Pista”. Al ´87 i ´88 s´havia deixat de fer, el públic era escàs, i per fi&nbsp, al ´89 la tornada, en aquest cas al pati de l´Institut Joan Brudieu, i amb el que jo considero que va ser una gran idea fer-ho just el divendres de la Festa Major. Era una bona manera de començar amb bon peu la festa més esperada de l´any i la presència de públic estava garantida.

Recordo que al ´93, juntament amb el company Pep Rocasalvas, vam pujar totes les&nbsp, bandes de la Seu a la ràdio, una cada setmana, d´aquesta manera els nostres micros van ser altaveu de la cultura musical que naixia i els ajudàvem a fer-se grans.

Hi han toca´t centenars de bandes, algunes tan sols en una o dos edicions, altres durant&nbsp, anys, assajant mesos i mesos en els seus locals a la nit, després de la feina, en molts casos amb instruments deixats o de tercera o cuarta mà, amb més o menys habilitats, però això sí, deixant lo millor d´ells damunt les taules.

Tots tenim companys o amics que han format part d´alguna d´aquestes bandes, tots recordem grups, que no anomenarem per falta d´espai&nbsp, i per no deixar algú al tinter.

Cada agost, torna la Festa Major, i amb ella la millor nit, sense lloc a dubtes, la del Seu Rock, a l´esplanada de les “rulots”, amb versions de bandes conegudes i també amb temes propis.

Cervesa en mà. Ens veiem per allà!

L'Agrupament Escolta i Guia Urgellenc és un agrupament escolta -el Cau- de La Seu d'Urgell, que reneix després d'anys d'inactivitat escolta a la ciutat i que forma part de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

Oferim als nens, nenes i joves l’aventura de créixer i aprendre mitjançant el mètode escolta i guia. Aquest mètode educatiu pretén que cada noi i cada noia esdevingui protagonista del seu propi creixement i de les accions que treballa en equip, amb la finalitat que es formin com a persones solidàries i compromeses amb la societat.

QUI SOM

Som l’associació de veïns i comerciants del carrer dels Canonges.

Des de l’any 1983 anem treballant per fer diferents activitats de tipus cultural, lúdic i econòmic per dinamitzar el nostre volgut casc antic.

Per la nostra associació han anat desfilant diferents veïns i comerciants del carrer, actualment el nostre president és el Jordi i a la junta hi som la Carme, la Dolors i la Marina.

En el nostre carrer també hi tenim un Casal Popular i el local de l’Associació Gitana.

&nbsp,

ACTIVITATS CARRER DELS CANONGES

-Festa del carrer el 15 d’agost: ball de festa, Missa de St. Roc, coca i vi amb música tradicional del Pirineu, campionat de botifarra, jocs per la canalla, dinar de festa i un concert de rock que organitzen el Casal Popular.

-Dos mercats setmanals: el dimarts i el dissabte.

-Mercat medieval: el primer cap de setmana de juny.

-Mercat de Nadal.

&nbsp,

DESCRIPCIO DEL CARRER DELS CANONGES

Actualment aquest carrer és un compendi arquitectònic d’una diversitat extraordinària. En un marc medieval hi trobem edificacions de totes les èpoques: arcs romànics i gòtics, cases de pedra i cases de tàpia, balcons de fusta i balcons de forja, caps de biga medievals esculpits ( ca l’Armenter ), cares de pedra i sants a les fornícules – un d’aquests sants, Sant Emigdi, és un advocat segur contra els moviments de terra, i la seva imatge presideix el carrer per on la tradició assegura que entraven els terratrèmols a la ciutat, Sant Roc protector de la terrible epidèmia de la peste, la epidèmia que en sis anys va travessar mig món, de les estepes mongoles fins a Escandinàvia va arribar un dia d’estiu a la Seu,12 de juny de 1348,&nbsp, probablement procedent de Puigcerdà. El mecanisme de la malaltia era implacable, la mortalitat era molt alta i oscil·lava entre el 40 i el 100% dels afectats, segons la forma que prenia. Les epidèmies de peste van perllongar-se durant tot el segle.

Sortim del parc del Segre, i al peu de les escales que donen accés al casc antic, i trobem un indicador on podem veure el nivell que va assolir el riu en les diferents inundacions que s’han produït fins el dia d’avui. Al capdamunt ens endinsem en un dels carrers més antics i plens d’encant de la Seu, vertebrador de tota la ciutat medieval, el Carrer dels Canonges.

En primer lloc anem descobrint el carrer estretet, amb totes les seves cases peculiars i els seus porxos. Ens endinsem carrer amunt i al número 29 troben Sant Roc, al número 44 la Dedicatòria a Ramon Moncada- el burgés que va aixecar aquesta casa durant el segle XIV va voler immortalitzar la seva obra. Al número 19 ca l’Armenter- és una magnífica casa gòtica, pertanyent a la família aragonesa dels Luna, presents a la Seu el segle XIV. Al número 13 cal Roger probablement aquesta casa servia d’hostal per a pelegrins. Al teulat s’hi poden veure uns magnífics caps de biga gòtis, del segle XIV. Portal Vell d’Andorra, és la resta del recinte emmurallat que tancava la ciutat abans de l’expansió del segle XIII. Finalment arribem a la nostra Catedral, és l’ única catedral romànica conservada a Catalunya. Es va aixecar durant tot el segle XII. Coneixem el nom d’un dels seus arquitectes, Ramon Llambart. És la quarta catedral que ocupa el mateix emplaçament.

&nbsp,

SERVEIS DIVERSOS

Al Carrer dels Canonges també hi trobem: botigues amb productes dels Pirineus ( embotits i formatges ), herboristeries,&nbsp,&nbsp, botigues d’artesania, de roba, llenceria, merceria i calçats, perruqueries i serveis de restauració, bars i hostals.

La tardor de 2009 es va construir el mirador de rapinyaires de turó Galliner, a tocar del poble deshabitat de Lletó. És una estructura de fusta per acomodar i ubicar un lloc ideal per a l’observació de rapinyaires migradors, ja que per la cara nord de la serra del Cadí passa un tram d’una important ruta migratòria d’aus planadores. S’hi arriba seguint els rètols orientatius que hi ha (és a 6 km d’Artedó). El mirador està equipat amb cartells per identificar el paisatge que s’albira i les espècies d’aus rapinyaires observables. Al llarg de 13 anys d’estudi del fenomen migratori d’aquest grup faunístic, s’hi han comptat més de 36.000 exemplars de 17 espècies, d’entre les quals sobresurten per la seva abundància l’aligot vesper (Pernis apivorus) i l’àliga marcenca (Circaetus gallicus). El mirador de turó Galliner fou possible gràcies a la determinació de l’Ajuntament d’Alàs i Cerc, al suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i al finançament del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. És un lloc obert tot l’any (a l’hivern la neu pot dificultar-ne l’accés, però), gratuït i concebut per facilitar la recerca del fenomen migratori i per potenciar l’ecoturisme.

Text: Jordi Dalmau

Fotografia: Jordi Dalmau

L’any 1998 es va iniciar la recerca sobre la migració d’aus passeriformes (ocells petits) per la vall del riu Segre en el seu tram alt. L’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el Parc Natural del Cadí-Moixeró van fer possible la realització de campanyes d’anellament científic d’ocells per tal de conèixer la importància dels fons de vall pirinencs com a corredors migratoris. Primer es va operar només a la tardor, i més endavant també es monitoritzà el pas primaveral. La recerca es perllongà fins a l’any 2008, i els resultats més rellevants són l’anellament de més de 4.000 moixons de 66 espècies, la recuperació de diversos exemplars anellats a altres països i la comprensió de l’ús dels hàbitats de ribera per part dels passeriformes migradors. A més dels resultats ornitològics, l’anellament d’ocells de la Seu d’Urgell ha tingut un marcat accent social des del primer dia. Així, cada any s’organitza una jornada popular d’anellament per donar a conèixer la riquesa ornítica del lloc. També es convida les escoles de la Seu a assistir a una sessió d’anellament. En aquest període, més de 1.500 alumnes urgellencs han passat pel riu per conèixer de prop els ocells que hi ha. L’any 2007, l’Ajuntament de la Seu va publicar el fullet Les campanyes d’anellament d’ocells de la Seu d’Urgell, on es detalla la motivació, els resultats i la utilitat d’aquesta iniciativa científica i educativa.

Text: Jordi Dalmau

Fotografia: Jordi Dalmau

L'AASU (Agrupació Astronòmica de la Seu d’Urgell) és una agrupació cultural d'aficionats a l'Astronomia que realitza sortides d'observació de camp amb telescopis i equipament semi professional, es visualitzen documentals relacionats directa o indirectament amb l'Astronomia i es duu a terme, quan les possibilitats ho permeten, activitats obertes al públic en general.

La nostra agrupació està oberta a totes aquelles persones que, amb coneixements o sense, estiguin interessades per les estrelles o simplement tinguin curiositat pel cel.

Oferim també sessions d'observació astronòmica per a grups si se'ns demana.

Text: Gustavo E. García

Fotografia: Gustavo E. García