El substantiu alqueria prové de l’àrab Al-garya, que vol dir poblat menut, i de fet és una casa destinada principalment a les tasques agrícoles i ramaderes. No obstant això, de vegades la denominació s’utilitza també per a un conjunt d’aquestes construccions separades del nucli de població. De construcció senzilla, algunes presenten elements defensius, com és el cas de l'Alqueria de Colomer situada a la part est del poble. Mentrestant, a l'altra banda del poble, a l'oest, està l’Alqueria de Ferrando.

Al Tossalet dels Molins, a l'oest del poble, es localitzen tres torres cilíndriques. La cronologia de la seua construcció se situa entre el 1650 i el 1700, dins del gran període constructiu de molins a la Marina Alta (segles XIV i XVIII), en què es poden datar també els molins de la plana de Xàbia així molts altres de la zona. Pel que fa als tres molins de Jesús Pobre a hores d'ara l’interior està totalment buit per bé que encara s’observen els buits a les parets dels elements que formaven l’escala d’accés al pis superior, on se situava la maquinària. Se'n feia ús per moldre cereals.

L'edifici del convent està adossat a la nau de l’epístola de l’església i organitzat al voltant d’un pati central quadrat marcat per un pou. La seua construcció data probablement de la segona meitat del segle XVIII i de la mà del benefactor En M. Pedro Juan Pla i Belda d´Agullent, com consta a un taulellet ceràmic que molt deteriorat.

L'origen del poble va ser l’Alqueria de Benissadeví de la qual tot i que no apareix en el còmput de població de Jerómino Muñoz (1565-1572) ni en la relació de cases de cristians vells i nous de 1609 sí que existeixen referències dins l’àmbit municipal denier en diverses actes del Consell General. Per exemple, la que cita el cronista Marco Antonio Palau en reproduir un acta de 1611 i que diu: “Francesc Esteve altre dels señors de Benisa de vi”. El fet més rellevant de la evolució d’aquesta alqueria va ser sens dubte la decisió de fra Pere Esteve -més conegut com el Pare Pere- d’erigir-hi un santuari dedicat a Jesús Pobre a fi que la imatge estiguera exposada al culte públic. D'aquesta forma, entre el 1660 i el 1668 es van construir la nau, la portalada i la torre de l’església on poc després es va instal·lar la imatge. L’any 1677 es va establir una comunitat de franciscans que amb el temps constituïren un convent en què van haver &nbsp,religiosos fins el 1836. Les desamortitzacions van deixar el convent en mans de la burgesia, restant encara hui el convent en mans privades.

El santuari de Jesús Pobre va ser molt conegut arreu dels territoris de la monarquia hispànica. En el primer viatge del pare Pere a la Cort va donar a conèixer els seus designis als mateixos reis, no amb la fi de demanar almoines sinó per inclinar-los a la devoció. De les grans quantitats que li va oferir la reina Isabel de Borbó, sols va admetre una quantitat per poder concloure l’obra. La mateixa reina va prendre sota el seu patronat una de les capelles. I el mateix va fer la seua filla, lainfanta Maria Teresa (després reina de França), així com la comtessa de Medellín, Marquesa de los Vélez, i altres grans senyores de l’aristocràcia. Per la seua banda, el Pare Pere va exigir una condició, només una, i que deia: que acceptava la seua protecció però es negava a rebre cap cosa que estigués en oposició amb el dictat de pobre que tenia l’ermita. Finalment, el 28 d’abril de 1658 es va constituir a l’ermita de Benissadeví la Confraria de Jesús Pobre, origen del poble actual.

Per bé que pertany a la ciutat de Dénia, Jesús Pobre està constituït des de 1999 com a una entitat territorial d'àmbit inferior al municipi (Eatim, encara que també es coneix com a Entitat local menor, les antigues pedanies o llogarets). El procés per aconseguir aquesta autonomia va començar el 1996 de la mà de l'Associació de Veïns, que va dur a terme una arreplegada de signatures decisòria a la fi. La segregació administrativa de Dénia ha suposat en la pràctica que el conjunt de persones i béns (de Jesús Pobre) amb interessos col·lectius diferenciables dels generals del municipi (Dénia) han pogut constituir una administració pròpia per gestionar-los de forma més eficient. Aquesta compta amb un òrgan unipersonal elegit de manera directa (l’alcalde) i un altre col·legiat (la Junta veïnal) que assumeix tasques de control. Les competències que ostenten són les bàsiques que marca la legislació, més les delegades per par de l’ajuntament mare, el denier en aquest cas.

A pocs metres del Pou del Pare Pere, dins del nucli de població, trobem el Riurau de Jesús Pobre (construït en el període 1848-1873) que ens revela el passat eminentment agrícola del poble. Els riuraus són edificis utilitzats per a resguardar el raïm de les inclemències meteorològiques durant la seua transformació a pansa. L’edifici que ens ocupa és un gran riurau exempt de planta rectangular, estreta i a allargada deixant&nbsp, els dos costats llargs orientats al sud i al nord, amb una única altura. La construcció és molt senzilla, sense concessions decoratives, el que indica que estava íntegrament orientat vers les tasques agrícoles. En alguns aspectes ha sigut fortament remodelat, alterant greument la seua fisonomia original.

Els dos costats llargs, nord i sud, presenten deu arcs carpanells entre pilars. En la fàbrica observem que predomina la maçoneria, però també apareixen esporàdicament alguns carreus de pedra tosca, especialment als pilars. Les dues façanes tenen els arcs i pilars enfrontats, i també els pilars centrals que divideixen les dues nevades. La coberta és a doble vessant de teula àrab. Pel costat oest hi havia dos arcs més com els anteriors, hui cegats, mentre que a l’est apareix centrat un únic buit, allindat.

Tot fa indicar que originalment el riurau era totalment diàfan, sense cap compartiment intern. Alguns foren cegat fa molts anys, amb maçoneria, com els dos de l’oest, mentre que altre ho han sigut més recentment, amb moderns blocs de formigó, per fer algun cobert intern, ja pensant amb noves tasques agrícoles. Altre cos totalment modern apareix afegit a l’extrem sud-est.