Un altre element complementari a destacar són els abeuradors, dels quals existeixen quatre exemples a poca distància del poble (1’5-2 km, en direcció sud-oest): el del Pou del Lluc, el de la Pica del Murtar, el del Pou del Retor o el del Pou dels Còlbits, que a més disposa d’un descansador.

Les vies pecuàries tenen un alt interès no sols pel fet que conformen patrimoni històric sinó també pel seu valor de corredors ambientals d'una banda i pel seu caràcter de bé públic per una altra. Les vies pecuàries eren camins consolidats en ús des del segle XIII per facilitar el trànsit del ramat a les diferents zones on al llarg de l’any podien trobar la pastura necessària. A Jesús Pobre hi ha 4 una bona mostra de diferents categories de vies (assegador, camí reial, carrerada, sendera, ...). Uns exemples són el tram de l’Assegador de Xàbia a la mar, que coincideix a una part amb El Camí arribant a Jesús Pobre i el tram de l’Assegador del Clot del Mellat, ja camí de Gata.

A tocar del nucli urbà, hi ha pinarets (pinades) que contribueixen a configurar el tarannà natural que presenta el poble. Un es troba a la part sud, al costat del carrer que pren el seu nom, mentre que l’altre està al nord, a tocar de l’escola i el poliesportiu. Cal explicar en aquest punt que a l'estiu de 2006 l’inici d’unes obres per construir una urbanització sobre el segon dels pinarets va generar un moviment social en la seua defensa que, alhora, va demostrar que al marge de la &nbsp,importancia mediambiental, el paratge és un símbol pel poble. Les mobilitzacions de protesta van concloure en la primera gran manifestació organitzada a Jesús Pobre. L'empenta social va aconseguir finalment l'obertura d'un procés per a què el pinaret esdevinga un espai d’ús públic.

Es tracta d'una associació amb gran activitat que té com a fi la posada en valor i conservació dels riuraus a la comarca. Organitzen jornades dedicades a l'estudi d'aques tipus de construcció i gràcies al seu interés han aconseguit dictàmens proteccions per part d'institucions com és el cas del Consell Valencià de Cultura.

Es va constituir l’any 1992 i d'ençà ha estat l'entitat que ha gestionat molts fets que han marcat l’estat actual del poble, com la constitució de l‘EATIM. Durant l’any, a més dels actes reivindicatius que sol gestionar, organitza un gran ventall d’actes culturals com la Festa del Vi, els actes del Dia de la Dona, la Pujada al Montgó, el Sopar de l’estiu, la Festa de la bicicleta, etc.

El Festival Cabrerock va començar el 2001 per iniciativa dels festers d'aquell any i d'ençà no ha parat de créixer. Participen grups que canten en valencià i també formacions que ho fan en altre idiomes. Sempre s'intenta donar suport als grups emergents de la Marina Alta. Pels cartells del festival amb passat molts grups: Broke, Paral·lel 84, One Paper Left, Skalissai, Aspencat, Odi, Slot Machine, Virus, Tarkim, A Kuadros, San Gatxo, Lilit i Dionís, Voltor, Homo No Sapiens, A Kuadros I Bisserots. Bisserots? Hem dit Bisserots? Aquest és el grup de música format per Fus, Jake, Joan, Jordi i Santi preocupat en remoure les consciències dels joves de Jésus Pobre a partir de lletres reivindicatives envalentides amb sons rock i hardcore. Des de la fundació el 2006 la formació ha 3 anat consolidant-se dins del panorama musical de la comarca. El primer disc l'han batejat amb el nom de “Blanc i negre” (2009).

Coincidint amb la festa de sant Antoni (17 de gener), des de 2004 se celebra la Festa del vi del terreny a Jesús Pobre, que està protagonitzada per un concurs de vins elaborats al poble i la seua posterior degustació. Altres actes que es realitzen són xerrades sobre l’elaboració del vi, tallers de tast o viatges a cellers. La festa està organitzada per l’Associació de Veïns i té l'objectiu, per una banda, de conservar les tradicionals elaboracions de vins a la zona, datades des de l’època dels Íbers (Benimaquia), i, per una altra banda, la defensa del paisatge agrícola.

El calendari festiu de Jesús Pobre és molt divers. Comença el mes de gener amb la celebració de Sant Antoni Abat, continua amb les Carnestoltes fins a un llarg etcètera. Així i tot, cal destacar les Festes Patronals, que tenen l’origen en la festa principal per a l’ermita de Jesús Pobre decretada pel Papa Innocenci X en el segle XVII, i que se celebren durant deu dies a finals de maig o principis de juny. Altres de les festes destacables són les del Cabrerot (nom que rep el raïm menut), organitzades al voltant del 9 d’octubre (Diada del País Valencià) i que tenen el seu origen a les primeries dels anys noranta per les ganes de fer festa d’una colla d’amics.

Els segles de cultura àrab van deixar l’empremta en l'ús dels escassos recursos hídrics a l’estiu en forma d’un ric llegat de conduccions i zones d’emmagatzemament d'aigua. Hui encara podem visitar un nombrós catàleg de basses al voltant del poble. De fet, hi ha una partida denominada precisament les Basses, per on passa el Camí arribant a Jesús Pobre. També cal destacar la monumental Bassa dels Moros, un poc més allunyada del poble.