Banyalbufar surt del topònim arcaic Banyalbahar. Aquest consta de dues parts ben diferenciades i amb significació pròpia: banya i bahar. Banya s'ha d'entendre amb el sentit de construcció fundacional, és a dir d'un assentament nou a la serra de tramuntana duit a terme per una comunitat andalusina durant el segle X. La segona part Bahar, la documentació mallorquina del segle XIII ens ho ha catalanitzat com la mar, o alguns cops en llatí, juxta mare, és a dir, prop o vora la mar. D'aquesta forma el topònim musulmà del poble de Banyalbufar, significa "construït vora la mar".

Maçanet

El nom de Maçanet, prové del llatí “matianetum” que vol dir pomareda o lloc de pomers. Però la primera referència apareix amb la colonització carolíngia i la formació de la Marca Hispànica, concretament a l’any 814 en un precepte de l’emperador Lluís I es fa constar que la població de Ceret al Vallespir limita al sud amb villam quae dicitur Macanetum (DC 2-318).

Altres referències són: l’any 881 Maceneto (NH 10-203), el 947 Mazanedo (ACB-28) , el 952 terminos de Machanedo (NH 11-179)0 , el 954 terminos de Massanedo (NH 11-181), el 966 paroquia de Mazanet (CC,384), el 988 terminio de Mazaned (MH 138-940), el 1017 Massaneto (MH 155-1003), i també el 1017 in valle quae dicitur Mazaneto ecclesiam sancti Martini (MH 177-1008).

Gentilici

viladrauenc, viladrauenca

Etimologia del nom

El nom de Viladrau surt documentat per primera vegada l’any 934 en la venda d’una vinya situada als confins del Vilar Adral (“in fines de Villare Adraldi”). El mot llatí villa (‘vila’), juntament amb l’arrel germànica adrald, derivada del nom propi Adrowald, farien referència a la mansió d’un antic propietari anomenat així.

&nbsp,

Text redactat per: Centre Cultural Europeu de la Natura&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

El mot Berga és un mot d’origen cèltic o visigòtic que voldria dir “elevació del terreny”. Tant en el cas del poble de Santa Eugènia, com en el de Berga l’explicació convenç a alguns historiadors, perquè les dues poblacions es troben en llocs enlairats.

Quan a l’any 879 el compte Guifré el Pelós expulsà els moros que havien envaït la plana de Vic el 713, els habitants refugiats a les muntanyes o que quedaren sotmesos als àrabs començaren la repoblació —sota la protecció eclesiàstica de la Catedral de Vic i militar del Castell de Taradell— d’una vila, en les ruïnes d’una explotació romana o visigòtica documentada abans del 516 i restaurada el 718, anomenada Berga (amb la e oberta). La tornem a trobar l’any 915, concretament el 28 d’abril de 915, quan l’administrador de béns eclesiàstics de la Catedral de Vic va comprar unes terres a un matrimoni de la vila de Berga.

Aquesta família va desaparèixer de la comarca quan l’hereu, Bernat de Santa Eugènia, es va casar amb Adelaida de Torroella, pubilla de la família Montgrí, i muntaren el castell de Torroella de Montgrí.

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Ton Dachs&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Gentilici

fogarencs i fogarenques

Etimologia del nom

El nom Fogars de Montclús està format per un nom simple i un altre de compost:

Fogars: del llatí vulgar filicarias (‘falgueres’)

Mont: del llatí monte (‘muntanya’)

Clus: del llatí vulgar cluso (‘que té praderies o espais closos per pasturar els ramats’).

El lloc de Felgars o Falgars és documentat als anys 1066 i 1082, en referència al lloc on hi havia l’església de Sant Cristòfol de Fogars. El nom Montclús se li dóna pel fet de trobar-se dins la demarcació del castell dels senyors de ses Agudes, els quals al segle XIII s’instal·laren al castell de Montclús. Hi ha també la versió que el nom Fogars ve dels focs o fogatges existents al terme.

A banda del nom actual de Fogars de Montclús, en diferents documents surt esmentat aquest lloc o terme com a Falgars, Falgás, Folgars o Fogás. Fins a mitjan segle XIX surt documentada la parròquia de Sant Cristòfol de Fogás de Montseny i, en altres llocs, com a Fogars i parròquies.

Any: 2008