Alcarràs i Montagut l'empremta àrab
La vila Àrab d'Alcarràs - Montagut
No se sap la data exacta que en què es va conquerir la plana i Lleida per part dels àrabs, ja que la majoria de vestigis han estat enderrocats durant les diferents guerres i sobretot durant els temps del període cristià. La presència àrab comença després de Tarragona i Saragossa, que foren ocupades sense violència documentada per part de la població àrab. Sí que n'hi va haver per part de grups de francs, i gods, i també els anomenats hipanii, hispanoromans que fugien de la pressió musulmana de la setptimania o taraconensis durant el segle VIII, que saquejaren i atacaren diverses poblacions del pla de Lleida en diverses ocasions.
Els períodes àrabs foren majoritàriament pròspers, articulant producció, castells i fortaleses, que protegien les zones més fèrtils i estratègiques, on es produïen, hortalisses, oli, vi, cereals, i principalment lli, que es distribuí també a comtats catalans, i també hi havia extracció de minerals com l'or o grans zones de pastura.
El període que va entre mitjans del S. VIII i el X fou especialment convuls, la majoria de poblacions tenien fortificacions i refugis subterranis per amagar a la població. Es donaven tants conflictes entre cabdills musulmans i també agressions exteriors, com la ràtzia hongaresa del 949 que travessa els comtats de Besalú, Girona, Barcelona i fou aturada a Lleida per l'exèrcit musulmà i derrotada definitivament per una coalició catalana – provençal a la Batalla de Baltarga.
La fi del període musulmà a finals de segle XI arribà de la mà dels enfrontaments entre l'Alfons el Bataller amb la seva idea d'estendre's fins al mar i les aliances per evitar-ho entre, Ramon Berenguer III i els almoràvits de Avifelel que governaven Lleida. El debilitament dels governadors àrabs, va permetre que Ermengol VI 'Urgell conquerís Alcarràs, Alguaire i Aitona el 1147 (mentre Ramon Berenguer era a Almeria)
El nom d'Alcarràs és d'origen islàmic, però no apareix documentada històricament fins al segle XI a l'Ordinatio del bisbat de Lleida del 1168 que apareix com a Alcarraz, igual com en altres documents, referits al castell sarraí i a l'església.
La població tornà a sofrir les conseqüències de la guerra dels Segadors i els francesos del governador de M. de Rogles que ocuparen el castell (1642), també patí la guerra de Successió, però el 1721 se n'havia refet en part.
En la guerra del Francès els veïns d'Alcarràs es constituïren en sometent i lluitaren sota les ordres del coronel Baget a la serra d'Alcubierre i al Bruc. L'exèrcit francès ocupà el poble el 1810, amb vista a la presa de Lleida. La població allotjà destacaments liberals en la primera i tercera guerra Carlina.
Un dels elements arquitectònics que estan lligats a la història d'Alcarràs és el que actualment coneixem el terme de Montagut que inclou la casa de Montagut i el Castell de Montagut bé cultural d'interès nacional. Realment s'ha de parlar de lleus vestigis a l'indret dit el Vilot, turó proper a l'església i a l'assentament rural de Montagut que fou completament arrasat els anys 1970-1979.
El castell es localitzava prop del nucli actual, sobre el tossal anomenat el Vilot. Fou una de les fortaleses musulmanes que l'alcaida de Lleida ibn Hilal cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III en virtut d'una convinença feta l'any 1120.
Sembla que la conquesta del castell tingué lloc juntament amb la del castell d'Alcarràs. L'any 1181 apareixen esmentats Pere de Montoliu, Ramon de Montagut, i Guillem d'Albanell restituint els delmes que tenien als castells d'Alcarràs i Montagut a la seu de Lleida. Guerau de Jorba, membre del llinatge dels Cervera, és el primer senyor conegut de Montagut. Ho era també d'Alcarràs, Vallmanya i Raïmat. L'any 1184 Montagut passava a ser del llinatge dels Cardona.
L'any 1249 Guillem II de Cardona vengué el lloc i castell de Montagut, juntament amb el d'Alcarràs, al ciutadà de Lleida Tomàs de Santcliment. L'any 1312, Jaume II atorgà a Nicolau de Santcliment l'imperi sobre aquest feu. Durant la guerra civil de Joan II, el castell de Montagut juntament amb el d'Alcarràs tingueren una funció defensiva de primer ordre.
A la fi del segle XV, el lloc de Montagut fou empenyorat als Prunera, que el 1495 vengueren el poble i castell al beneficiat de la seu de Lleida Manuel d'Argentona. Aquest, el 1501,cedí Montagut al capítol de Lleida i des d'aleshores restà sempre en mans del capítol, fins i tot després de la desamortització.
Des del 1643, arran de la guerra dels Segadors, el nucli de Montagut restà despoblat. La seva repoblació no es produí fins a la fi del segle XIX. Durant la segona meitat del segle XX tot va ser destruït en construir-ne una pista i aplanar-se el turó.
Actualment, a la Casa de Montagut si porten a terme algunes activitats festives i tradicionals, com per exemple la Festa de Santa Anna, el mes de juliol amb motiu d'aquesta festivitat. Amb aquest tipus d'activitats, el municipi d'Alcarràs vol donar a conèixer aquest símbol del patrimoni alcarrassí.
Fotografies
