Patrimoni arquitectònic de Beuda

El patrimoni arquitectònic romànic de Beuda és molt ric i compta amb algunes de les obres més destacables del romànic de les comarques gironines i del romànic català. D’aquest estil mereix especial atenció el pont sobre el riu Llierca, que es conserva en perfectes condicions.

El poble es troba en un replà entre el turó del Castellot, on resten els murs de l’antic castell dels Moros, documentat abans de l’any 1000, i el gran casal gòtic, que pertany a un castell més modern. Altres punts d’interès són:

- , , , , , , , , l’Església de Sant Feliu amb el seu alt campanar. És la parròquia de la vila, un temple romànic del segle XI.

- , , , , , , , , Monestir del Sant Sepulcre de Palera. Romànic del segle XI, d'un antic priorat benedictí i un dels edificis romànics més importants de la zona i un centre rellevant de devoció i pelegrinatge des que es consagrà.

- , , , , , , , , Església de Sant Pere de Lligordà. Romànica del segle XII. Una edificació tancada per la rectoria i el cementiri. De formes un xic austeres, l’alt campanar, convertit en torre, serveix de contrapunt.

- , , , , , , , , Església de Santa Maria de Palera, del segle XII, on es venerava una marededéu gòtica tallada en alabastre, exposada actualment al Museu d’Art de Girona.

- , , , , , , , , Església de Santa Llúcia de Beuda.

- , , , , , , , , Església de Santa Maria de Segueró, romànic del segle XI, té una talla d'alabastre policromat de la Mare de Déu del segle XIV. Té una obra de fortificació a la façana.

- , , , , , , , , Masia del Noguer de Segueró, del segle XVIII, amb la façana plena d'esgrafiats, és una de les més importants de tot Catalunya als segles XVIII i XIX. La nissaga dels Noguer va residir al castell fins al segle XVI, moment que es va construir la casa d’aparença renaixentista que podem veure avui, amb vistosos esgrafiats i un bell jardí d’arbres centenaris.

- , , , , , , , , Santuari Mare de Déu del Mont. Queda enlairat gairebé al límit entre les dues comarques de l’Empordà i la Garrotxa. És un lloc simbòlic per a la cultura catalana, ja que aquí va viure mossèn Cinto Verdaguer, un dels grans poetes del país.