A Sant Esteve de Palautordera, a poca distància del camp de futbol, just a la riba del riu la Tordera, hi ha permanentment instal·lat el Circ Cric, una companyia de circ fundada l'any 1981 per Jaume Mateu, més conegut amb el nom de Tortell Poltrona.

La seu i base d’operacions del circ és un punt neuràlgic de creacions i produccions des de 1995 en ple parc natural del Montseny. Muntanya de seny i de rauxa, on s’apleguen boscos, rierols, cases, sargantanes, carpes i artistes sota un cel de colors on s’hi veuen els estels i es fa volar la imaginació. Són moltes les persones, entitats i grups de la comarca dedicats a les arts escèniques al voltant de la muntanya.

Entre els mesos d’abril i juliol, el Circ Cric celebra anualment el seu festival amb una gran varietat d’espectacles del món del circ, la música, les titelles, el teatre i els pallassos, amb una programació escènica i musical que reflecteix l’experimentació entre les formes clàssiques i modernes amb el circ com a eix central.

Una altra gran proposta consolidada és el festival internacional de pallasses, organitzat pel Circ Cric i l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera. Un festival que potencia la comicitat amb una mirada femenina i que s’ha convertit en una cita anual de referència per a les pallasses d’arreu del món, oferint espectacles de gran qualitat artística  tant a la carpa del Circ com a diferents espais i indrets del municipi.

El somriure és l’element present al Circ quan reb la visita d’escoles. El joc i l’aprenentatge es fusionen en una màgia alquímica que combina el circ i la natura fent participar als nois i noies de l’esperit i la màgia del circ.

Hi podeu arribar tant en cotxe com utilitzant el transport públic. Si trieu la segona opció heu de baixar a l'estació de renfe de Palautordera i des de l’estació amb els autobusos de l’empresa Sagalés apropar-vos fins a la rotonda de Sant Esteve de Palautordera, i en cinc minuts de passejada arribareu al Circ Cric.

Deixeu-vos endur per la màgica companyia dels pallassos i les pallasses, rumb al món de l'imaginari, on el temps i l'espai es converteixen en joc, proximitat i amor. 

Sant Esteve, que està dominat per la presència altiva del massís del Montseny com a quadre de fons, compta amb un paisatge agrícola i un ecosistema mediterrani amb diversos estats de transició. S’hi alteren boscos d’alzines i pins amb vasts camps oberts, i és destacable la presència de nombrosos recursos hídrics: un pantà, la Tordera, rieres, fonts, Basses de regants, safareigs… També són rellevants la plana de Sant Esteve (indret que ocupen la major part de cases del poble), el torrent del Reguissol i la riera Vallmanya. Als torrents encara s’hi conserva bé el bosc de ribera en galeria, ben visibles des de la plana. Vora el castell de Montclús, el bosc d’eucaliptus és una mostra de la important colonització d’aquesta espècie, perillosa per la seva combustibilitat.

Arbres monumentals

Són dignes d’esment l’Alzina Dreta de Can Mainou com També els tres lledoners centenaris de Can Moix, al nucli urbà de Sant Esteve de Palautordera. Un és dins el pati de la casa i els altres dos són al parc de l’església, on hi ha el punt d’informació del Parc Natural del Montseny.

Aquest espai, per cert, era l’antic hort de can Moix i va ser cedit a l’Ajuntament fa pocs anys. Però a la població hi ha un altre lledoner remarcable, el de Can Garballer, que és a tocar de la masia i la urbanització que duu el mateix nom. Tots aquests lledoners que hem esmentat compleixen ara una funció ornamental, però aquest arbre sempre ha estat molt lligat al món rural (se n’obtenien eines per al camp: forques, rampins, rascles, etc.) i n’hi havia un davant de cada casa important. També cal destacar els plàtans del Passeig de les Monges i les impressionants coníferes del llac del castell de Fluvià.

Prop del lledoner de can Garballer i al costats de la porta de la masia, hi ha restes arqueològiques que corresponen a la part superior d’una columna romana toscana, del segle III o IV a.C.

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE
Antiga església del segle XII, situada al costat del punt d’informació i seu de l’associació d’empresaris turístics del Montseny, al costat del parc infantil.

CASTELL DE MONTCLÚS
El castell ocupa un lloc estratègic, amb un accés difícil, fet que permet entendre el topònim de Mont-Clos o món tancat. La tradició popular l’ha designat com a castell del Moros per indicar-ne una construcció molt antiga de la qual es desconeixia l’origen en el temps.

· Els senyors de Sesagudes, Montseny i Montclús
Els orígens d’aquest castell podrien situar-se al segle XI, si bé la primera referència documental correspon al segle XIII. Va ser construït per Guillem de Sesagudes i Montseny, el qual adoptà el nom de Montclús quan va establir-se en aquest indret. Al segle XV el castell es trobava en procés de transformació per esdevenir un palau, tal com mostren els seus grans finestrals (a l’oest). No obstant això, sembla que el terratrèmol de 1448 ho va impedir. Els resultats de la recerca arqueològica permeten afirmar que va continuar essent ocupat fins pràcticament a la segona meitat del segle XVII.

El castell estava format pel recinte sobirà i el jussà. En el primer hi destaca la torrer de l’homenatge, al voltant de la qual es distribuïen diferents àmbits de la residència dels senyors. El recinte jussà estava encerclat per la muralla exterior, que delimitava al pati d’armes, protegia la capella, les quadres, estables i magatzems, etc.

Les primeres restes evidents de la construcció ja s’observen a la part inferior del turó, amb la torre circular superior del turó hom pot observar part d’una paret coronada amb merlets (esquerra) i el recinte principal, on destaca una poderosa torre cilíndrica, assentada sobre una base en talús; també pot observar-se el fossar del castell. Seguint el seu traçat vers l’est s’accedeix a l’antiga església de Santa Margarida, d’una sola nau i amb absis. Un cop abandonat el castell aquesta església va continuar essent objecte de la veneració anual fins l’any 1735, quan s’inaugurà l’actual església situada al barri de Sant Margarida. A poc metres de distància, vers l’oest, es troba el túnel d’escapatòria (fòvea).

· La Dama del Montclús
La gent d’aquestes contrades explicava que hi havia passadissos secrets que comunicaven el castell de Montclús amb el de Fluvià, d’altres que anaven fins a Montsoriu… De totes les històries, en destaca la llegenda de La Dama de Montclús, a través de la qual es posaven de manifest els constants i virulents enfrontaments entre els senyors de Montclús i els del Palau (actual castell de Fluvià).

CASTELL DE FLUVIÀ
Es troba damunt un petit turó que li permet un ampli domini visual de la vall de la Tordera.

Aquest conjunt arquitectònic està vinculat a un episodi històric molt important de la història de Catalunya: la Guerra dels Segadors. L’actuació violenta de les tropes castellanes sobre la població de Catalunya resta exemplificada en els actes vandàlics portats a terme al Castell, on va tenir lloc l’assassinat de diverses persones, entre les quals caldria mencionar Antin de Fluvià-Torrelles, senyor del Castell. Aquests esdeveniments foren recollits en la cançó dels Segadors, avui himne Nacional de Catalunya.

Domus de Palau, casa Torrelles, castell de Fluvià. La noticia documental més antiga del castell es remunta a l’any 1154, quan s’hi establí una família de nobles, els Palau.

L’any 1373, a través d’una aliança matrimonial, el domini passà a mans dels Torrellesi posteriorment, l’any 14274, pel mateix motiu, ‘s’incorporà al llinatge dels Fluvià, que perdurà fins el 1832, quan s’extingí la nissaga.

L’edifici actual és el resultat de les reformes efectuades al llarg del temps. Al segle XIV la casa va ser fortificada, s’hi va construir la torre de guaita i es van aixecar els murs amb espitlleres. A partir del segle XVII es convertí en masia senyorial, moment al qual correspon la construcció del sector sud de l’edifici, on es conserva l’escut de la família Fluvià. A final del segle XIX el Sr. Benet Adroer va comprar i va reconstruir el casal, que es trobava en estat ruïnós. Les obres efectuades van consistir en la reforma de l’església i es van construir les galeries, les quadres i els magatzems. També es va obrir un gran portal a la façana est, que va passar a ser l’accés principal de la casa.

· La capella de Sant Cebrià i Santa Justina
Actualment la paella està integrada dins de l’edifici principal del castell. Es tracta d’una construcció d’origen romànic , d’estil llombard, amb una sola nau de planta rectangular amb capçalera trilobulada. La nau està coberta amb volta lleugerament apuntada, reforçada amb arcs torals. A l’interior de l’església, al mur meridional, s’hi pot observar l’antiga porta d’accés, que és d’arc de mig punt fet amb petites dovelles regulars. Al costat té una finestra de mig punt, igual que la que hi ha a l’absis principal.

L’església, al llarg dels anys, ha sofert reformes i afegits que m’han modificat l’aspecte primitiu y romànic. Una de les transformacions més importants és la del s. XIV, quan es fortificà l’edifici, moment en què convertiren l’absis principal en torre de defensa. L’any 1898, es reformà de nou es reformà de nou; d’aquesta època data el porxo de la façana principal.

Desprès de la Guerra Civil, època en què es va cremar l’església, es restaura l’edifici i es realitzaren les pintures de l’absis. L’última reforma data de l’any 1967 i va consistir a recuperar els elements romànics primitius.

De l’interior de l’edifici cal observar, al mig de la nau, la llosa s. XVII. El lema inscrit a la llosa resa: Avui per mi demà per tu. Data del s. XIX.

L’any 1978 un grup de joves de Sant Esteve de Palautordera van organitzar, juntament amb Jordi Pujol i Joana Clusellas, tots dos del grup Marduix Titelles, una trobada dels diferents esplais que aleshores funcionaven a la comarca. Aquest acte, que es va fer durant la festa de la Castanyada i Tots Sants, a partir de llavors va esdevenir la Festa de Tardor. A la primera edició hi va haver les actuacions dels Comediants, Marduix, els Germans Poltrona (avui Tortell Poltrona i Claret Clown), el grup nord-americà Bread and Puppet i l’Orquestra Plateria. Des d’aleshores s’hi han vist moltes cares diferents, tant entre l’organització com pels diferents escenaris, però la Festa de Tardor sempre ha ofert activitats per a tothom a les places i als carrers que han estat un èxit de participació. Tot i no comptar mai amb cap local propi, més d’una vegada s’ha recuperat algun espai nou o vell (quadres antigues, fàbriques buides,etc.) que, net i decorat, s’ha convertit en una zona de ball, un cabaret, un bar musical o un teatre improvisat. Fins i tot, un any es va construir un envelat amb fustes i lones a mida, el Tinglado. La cursa de llits, la guerra de bombardes, els cercaviles, el sopar-espectacle, el mercat d’intercanvi i la matança del porc han estat les activitats més sonades d’aquests trenta anys d’història de la festa.

Els castells de Sesagudes i de Miravalls són els antecedents del castell de Montclús, perquè aquest es va convertir en seu jurisdiccional quan els senyors de Sesagudes, els senyors del Montseny, s’hi van instal·lar després d’abandonar les altres dues residències a mitjans. XIII. Durant aquesta primera etapa, la baronia del Montseny va ser sota el domini dels senyors de Montclús i sota el poder feudatari de l’orde dels Hospitalers, assentat a Sant Celoni. Després de donacions
familiars, la baronia del Montseny va passar a formar part del vescomtat de Cabrera, que tenia seu al castell de Montsoriu, i Hostalric com a centre administratiu. La
decadència del castell podria haver estat causada pel terratrèmol que l’any 1448 en va enderrocar part de l’estructura i va arrasar les terres de la seva propietat.

Ball de gitanes: cap de setmana de Carnaval

Festa Major: primer cap de setmana d’agost

Sant Antoni Abat: 17 de gener

Festa de tardor: durant la festa de la Castanyada i Tots Sants

Festa Major de Santa Margaria: setembre

Els Pastorets: desembre

A Sant Esteve de Palautordera hi ha dos castells, el de Montclús i el de Fluvià, si bé aquest darrer no era pròpiament un castell sinó un gran casal.

L’origen del castell de Montclús pot remuntar-se com a mínim al segle XI. El castell té dos recintes: el jussà, del qual es conserven restes de la muralla defensiva, del fossat i de la capella original de Santa Margarida, i el sobirà, del qual destaquen els murs imponents de l’edifici principal i una poderosa torre cilíndrica. La distribució interior d’aquest segon recinte s’organitza al voltant d’un pati central, on hi destaca la torre mestra. Aquesta fortalesa va ser una de les més importants del Montseny, ja que gràcies a la seva posició estratègica, dominava l’entrada de la vall de la Tordera.

Les primeres notícies del castell de Fluvià daten de l’any 1154. La construcció conté l’església romànica de Sant Cebrià, conservada íntegrament dins del modern edifici del castell. Està conjuntament dedicada a sant Cebrià, un sant oriental, i a santa Justina. Durant unes obres de restauració les imatges romàniques dels sants patrons van ser trobades tapiades en els murs interiors de l’església. Actualment són al Museu Episcopal de Vic.

Però el principal centre espiritual de la vila és l’església de Sant Esteve, una de les esglésies documentalment més antigues del Vallès, la qual conserva restes de l’antiga església, del s. XII. En aquest poble també hi trobareu el poblat ibèric de Montclús, que data dels s. II-III a.C. i que va ser abandonat al s. I a.C..

També són interessants els masos de ca l’Auleda (amb finestra coronella gòtica) i can Bonamic (1553), i, prop de la Tordera, alguns antics molins totalment fora d'ús.

A Sant Esteve de Palautordera hi ha un clar predomini de la construcció i els seus derivats i el comerç, tot i així, no s’hi fa cap mercat setmanal. Anteriorment la ramaderia hi desenvolupava un paper força important, hi havia una gran producció de llet, però ara tan sols hi queden dues cases de pagès. El sector agrari ha perdut pes perquè no es produeix el relleu de les generacions joves, i se n’ha beneficiat el sector serveis transformant i destinant al turisme rural cases com can Marc, can Vila o el castell de Fluvià. Sant Esteve de Palautordera és un poble amb poc territori i el fet de tenir l’autopista ben a prop propicia que els seus habitants vagin a treballar fora.