Hi ha molts artistes locals que es dediquen al món de l’espectacle. En són un a mostra Tortell Poltrona i Montse Trias, que porten el Circ Cric—instal·lat a Sant Esteve—, Beth Miralta i Jordi Aspa, que a més de dur la companyia Escarlata Circus són els directors del Festival de Circ Trapezi de Reus, i la companyia Txo Titelles.

L’1 de febrer de 1640 un grup de soldats de les tropes castellanes del comte-duc d’Olivares va entrar al castell de Fluvià i va assassinar Antoni de Fluvià, senyor del castell, i d’altres persones que s’hi havien refugiat per por de la violència amb què aquestes tropes actuaven, la població va ser sotmesa a tota mena de furts, saqueigs, extorsions i abusos. Aquests esdeveniments, que s’emmarquen històricament en la guerra dels Segadors, van ser recollits en la cançó dels Segadors, avui l’himne de Catalunya.

La parròquia de Sant Esteve va pertànyer a la jurisdicció i a l’administració de Santa Maria fins a mitjan segle XVIII. L’any 1745, per petició dels veïns i regidors de Sant Esteve, li van ser concedides la separació del municipi i el dret de tenir alcalde propi.

Sant Esteve Solidari és una entitat que va néixer l’any 2000 a arrel del referèndum per a l’abolició del deute extern. Tenim com a objectiu la sensibilització amb la situació del tercer món, però amb el convenciment que qui ha d’actuar i modificar actituds i comportaments és la nostra societat. Al llarg d’aquests anys hem organitzat xerrades, campanyes de sensibilització per a l’objecció fiscal, exposicions, actes per la pau... Vam muntar un espectacle, “Sense equipatge”, per reflexionar sobre l’emigració, amb gent de totes les edats i amb emigrants d’aquí i d’allà. També organitzem el Cine Club de Sant Esteve que enguany ha encetat la sisena edició. Projectem nou pel·lícules anuals en VO de caràcter social. Hem celebrat cinc edicions del Festival de Cinema Social Revoltes en el qual durant un cap de setmana fem una taula rodona, xerrades, exposicions i projectem tres &nbsp,pel·lícules d’autor i tres pel·lícules de temàtica social.

&nbsp,

L’any 2003 vam oferir classes de català als nouvinguts. I el curs 2004-2005 l’AMPA de l’escola va fomentar la campanya de les Parelles Lingüístiques per tal d’afavorir aquest primer contacte amb la nostra llengua. Aquesta campanya va tenir una bona acollida durant la primera edició, però en aquests moments no té tanta força.

&nbsp,

Com a entitat, el darrer any també hem participat en el projecte “Fem Xarxa. Compartim”, juntament amb l’escola del poble, els serveis socials de l’Ajuntament i el Consell Comarcal. El projecte està pensat per treballar preventivament amb aquells menors i les seves famílies que, per les seves característiques o dificultats, no poden tenir cura de l’educació del menor durant les seves hores lliures. L’objectiu és poder compartir amb altres famílies temps, activitats, etc. I que a través d’aquest compartir puguin anar trobant el seu espai dins del poble i de la comunitat, però sempre des d’una visió integradora.

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Isabel Godino&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Des de principi del segle XX es pot dir que hi ha documents gràfics sobre el fet teatral a Sant Esteve. Ara que ja som al nou mil·lenni, i després de breus aturades al llarg d’aquests anys, l’activitat teatral ha estat una de les manifestacions culturals que ha aplegat més persones del poble. Avui dia hi ha membres de l’actual grup de teatre que són ja la cinquena generació d’aquells que van començar. El teatre ha aplegat diverses generacions de joves que, aprofitant els locals disponibles, han anat representant obres a l’església, a la sala de ball, al Patronat, a la plaça, al polisportiu...&nbsp,

Com tothom sap, els pastorets han estat l’espectacle que ha format, si més no inicialment, a la majoria d’actors i actrius tant amateurs com professionals de Catalunya. A Sant Esteve també ha estat així. El grup L’Horitzó, nom que té l’actual grup fundat l’any 1971, intenta mantenir aquesta manifestació tan arrelada al nostre país aconseguint que molts nens i nenes del nostre poble agafin afecció al teatre. Dins d’aquest àmbit s’han representat els pastorets de L’adveniment de l’infant Jesús (de Folch i Torres), L’estel de Natzaret, (de R. Pàmies), El conte de Nadal, El ferrer Magí, Història d’àngels i dimonis... Altres obres representades pel grup L’Horitzó Teatre al llarg dels anys són: Els justos, Assaig general, El malalt imaginari, Terra baixa, La casa de Bernarda Alba, L’hostalera, El pobre viudo, etc.

Actualment l’activitat del grup es concentra en dues actuacions a l’any: una representació interpretada pels joves del grup i una altra que és la dels pastorets, que aplega aproximadament una norantena de persones (entre actors, figurants, tramoistes, tècnics...) de totes les edats.

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Marta Coll&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Sant Esteve de Palautordera és un poble petit, d’uns 2.000 habitants, amb una gran tradició per l’handbol. En general, al Vallès Oriental hi ha una gran tradició per l’handbol, però en el cas de Sant Esteve l’estadística es dispara: el club compta amb una planter de més de cent quaranta jugadors i jugadores. És un percentatge espectacular. Hi ha una implicació molt gran, molts jugadors compaginen ser jugadors i entrenadors i d’aquesta manera aconseguim una retroalimentació que ens fa fer més pinya. El Club d’Handbol, com altres associacions o entitats, està integrat al poble i organitza actes en els quals després també hi participa, com ara actes de la festa major, la marxa de l’11 de setembre, etc. Aquest any 2007 el Club d’Handbol Sant Esteve de Palautordera celebra el 50è aniversari.

&nbsp,

Text redactat per: Estve Rovira&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Els gegants de Sant Esteve de Palautordera tenen una història recent. Fa aproximadament quaranta anys en Joan Baixas i la Teresa Calafell, components de Putxinel·lis Claca, van dissenyar els primers gegants. Els van fer a partir d’un pal llarg, el qual aguantava un cap fet de pasta de paper i un cos fet amb unes peces d’espuma i roba. A diferència dels altres gegants, no tenien els quatre peus per poder-los deixar descansar. El pal llarg es posava dins d’una cassoleta de cuir que penjava de dues corretges lligades al cos del portador (com a les processons religioses es portava el Sant Crist). D’aquesta manera els gegants tenien més mobilitat, eren com uns grans titelles. Es deien Reguapa i Bon Jan i representaven un pagès i una pagesa del Montseny. Amb el temps, aquest gegants van desaparèixer i l’any 1981 se’n van fer uns de nous amb el mateix sistema però amb materials més lleugers. El pal de fusta ara és una canya de bambú i els caps són fets d’un material que es diu celatex, com un cartró que s’estova amb acetona per poder-hi donar forma. Els braços dels gegants es mouen amb uns pals llargs, enganxats a les mans. Els geganters agafen una mà cada un i fan que la parella balli, s’abraci, s’agafi... El nom d’aquests pagesos és Ben Plantada i Bon Jan. Avui, a més, s’hi han afegit la canalla amb xanques i també un grup de grallers. La festa continua.&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Elfons Bosch&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Què fem al Centre d’Informació de Sant Esteve de Palautordera?

&nbsp,

Informació sobre el Parc Natural del Montseny.

Organització de sortides pedagògiques pel Parc Natural del Montseny per a escolars i també per al públic familiar.

Informació sobre el municipi de Sant Esteve de Palautordera.

Venda d’entrades del Casal Municipal Pare Casals.

Inscripcions i venda de tiquets d’actes populars (aplecs, curses, botifarrades...).

És la seu de l’Associació d’Empresaris Turístics Montseny i des d’aquí es realitzen tasques administratives i de dinamització de l’associació (organització de fires de turisme, mostres gastronòmiques...).

Exposició i venda de productes dels artesans de la zona.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Mireia Puig&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

D’origen incert, però amb una clara influència vuitcentista, el ball de gitanes té una gran tradició al Vallès. Malgrat el nom, més que un ball, es tracta d’un espectacle format per diverses danses que es ballaven durant les festes de carnaval. A Sant Esteve s’havien deixat de ballar als anys vint. Una colla de gent van voler recuperar-ne l’esperit. Després de parlar amb els avis que les havien ballat i recollint informació de com es feia antigament, es va poder reprendre aquest costum durant les festes de carnaval de 1980. L’entusiasme del poble i de tots els participants ha permès la continuïtat fins a l’actualitat.

Cap a les 11 h del matí del diumenge de carnaval els músics, acompanyats dels balladors i dels diablots, comencen la cercavila per anar recollint tot el que la gent ofereix per a fer l’aperitiu a la plaça un cop acabada la ballada (els àpats comunitaris constitueixen una de les característiques que hem volgut recuperar). Es visiten totes les cases que volen col·laborar-hi i, a canvi, se’ls dóna un pom de mimosa i un recordatori, que són uns dels símbols de la festa. La música en directe és una de les condicions per poder ballar gitanes.

El Capità damunt del seu cavall ben guarnit fa l’entrada a la plaça i en pren possessió en representació de la colla. Dos o més homes disfressats de velles, que representen els reis que presidiran i comentaran la festa, ballen carregats d’ironia i de burla com escau al carnaval. La seva identitat i la seva representació sempre és un secret per a tothom molt ben guardat fins a l’últim moment. Entren els diablots fent petar les xurriaques, engrescant la gent i marcant l’espai on es faran les danses. Durant la resta de la ballada es dediquen a molestar el públic, a fer entrebancar els balladors o, fins hi tot, a prendre’ls el lloc.

Els nens comencen la ballada, és una mostra de la vida que té la festa i que n’assegura la pervivència. Entren les colles dels “joves” i dels “grans”. Els balladors fan la seva entrada seguint els qui aquell any fan de nuvis. Les noies amb les faldilles virolades, i els nois, amb els seus camals de cascavells, van enllaçant totes les danses: part de tres, les estrelles, la catxutxa, el xotis, la jota i altres danses que hem anat afegint al llarg de tots aquests anys —amb un petit descans per veure un got de ratafia. L’any 1994 s’hi va afegir el “ball pla” amb la intenció que el públic pugui entrar a la plaça i participar-hi de la mà dels balladors.

Una de les característiques principals de la nostra ballada és la capacitat acollidora d’un espectacle que permet que tothom, sense límits d’edat ni de procedències, pugui participar de la festa. Hi participem des de nens de tres anys fins a joves que ja tenen néts, des de gent que ha viscut tota la vida a Sant Esteve fins a aquell conciutadà vingut d’Escòcia, des del fuster, músic o alcalde, fins al mestre, diputat o botiguer. Al mig de l’hivern, en una plaça més d’una vegada coberta de neu, hi ha una festa de colors, de balls, de mantons de Manila, de somriures de felicitat, de faldilles que voleien, de poms de mimosa, de barrets amb plomes, de camals de picarols i de castanyoles. I tots, balladors i públic, amb una idea compartida: les ganes de fer festa i de gaudir d’un espectacle que hem construït col·lectivament.

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Joan Serra&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008