Gentilici: alaroner/alaronera
Patrons: Sant Roc i Sant Pere
Alaró té l’orígen en l’alqueria musulmana d’Oloron formada a baix del castell roquer d’època bizantina on els cristians havien resistit un temps. La història continua al s. XIII, a partir de la conquesta de Mallorca, entorn del seu castell. Durant el conflicte entre Jaume II i Alfons el Franc, resistiren al Castell d’Alaró Guillem Cabrit i Guillem Bassa, que després de ser capturats, foren condemnats pel Rei Alfons a morir rostits damunt brases, tal com indicava el cognom d’un dels defensors del Castell, que durant la resistència no havia reconegut Alfons com a rei del Regne de Mallorca. Dues vegades a l’any els alaroners peregrinen al Castell per celebrar-hi una missa prop de la Mare de Déu del Refugi (una, el diumenge següent de Pasqua i una altra el mes de setembre).
Una de les activitats econòmiques més importants a Alaró ha estat la indústria de la sabata, que en els seus moments d’esplendor va arribar a mantenir en actiu més de 30 fàbriques i 2.000 persones. També foren importants les mines de lignit, avui tancades. Alaró va ser el primer municipi de Mallorca que va disposar d’electricitat. La Central fou inaugurada dia 15 d’agost de 1901. L’any 2001 es restauraren els vestigis que quedaven de la fàbrica elèctrica, l’únic monument civil d’Alaró.
L’encant paisatgístic d’Alaró convida a l’excursionisme. Destaquen per la seva tradició l’excursió al Castell d’Alaró, cim on es troben les restes de la fortificació cristiana i també restes d’aljubs musulmans, a Orient (que pertany a Bunyola) i al puig de s’Alcadena, carregat de llegenda.
