Os de Balaguer

Malgrat que el terme està travessat per tres rius: la Noguera Ribagorçana, per l’oest, i el Farfanya i el Segre, per l’est, el que predomina en aquesta zona és l’agricultura de secà, amb el cultiu de cereals, ametllers i olivers. Amb una estructura econòmica eminentment agrícola i ramadera, compta també amb una petita indústria de torrons i envasament de mel.

En el Monestir de les Avellanes, antiga abadia del S. XII adaptada a les necessitats del S. XXI, hi trobem a part de la vida comunitaria dels G. Maristes, la hostatgeria de 3 estrelles, el Restaurant "El Claustre" i la casa refugi "Els 4 Vents".

Regularment, en el Monestir de les Avellanes s'hi celebren activitats culturals com concerts, exposicions o les ja consolidades VI Jornades d'Història.

Sant Antoni: 17 de gener, quan es beneeixen els animals i els vehicles.

Trobada de Campaners de Catalunya: darrer diumenge d’abril.

Aplec a l’ermita de la Mare de Déu d’Aguilar: 1 de maig

Aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Cérvoles: 17 de maig

Revetlla i aplec a l’ermita de Sant Salvador: 6 d’agost

Aplec dels padrins a l’ermita de la Mare de Déu de Cérvoles: 6 de setembre

Festa Major d’Os de Balaguer: 29 de setembre

&nbsp,

Cada any Os de Balaguer acull la trobada de Campaners que ve a ser una reivindicació festiva d’una pràctica ancestral. La festa l’organitza la Confraria de Campaners de Catalunya, Campanes, Campaners i Campanars i els objectius de la trobada són reivindicar l'ofici de campaner, la conservació de la tradició dels tocs de campanes i fer una festa al voltant de les campanes per tal de difondre la seva cultura i música al conjunt de la societat. Hi assisteixen campaners de Catalunya, València, Aragó i Navarra, que mostren en directe diverses tècniques i estils, en la Mostra de Tocs, un dels actes centrals de la trobada.
Es tracta d'un esdeveniment de característiques úniques que l'han convertit en un dels més importants d'Europa.

Església de Sant Miquel

Església parroquial de la qual en destaca la magnífica façana barroca, el cos de tres naus i un campanar de planta quadrada que a mitja alçada esdevé poligonal, i és on té lloc el popular concurs de campaners.

Es diu que la vila d’Os està joiosa perquè va veure acabat el seu magnífic temple, cosa que va succeir els primers dies de setembre del 1769, i que es va fer amb el curt espai d’un any, cosa realment difícil tenint en compte la sumptuositat del temple.

La Font Vella

Antic rentador i font d’aigua de la població d’Os de Balaguer. L’escultor Leandre Cristòfol, fill de la vila, en va fer un baix relleu que es troba al museu de Lleida. Actualment en ruïnes, es conserva un mur de pedra i quatre pilars ceràmics amb arestes de bigues de fusta que formaven la coberta, i les piques dels rentadors. S’hi accedeix a través de l’avinguda Leandre Cristòfol, a l’encreuament amb el carrer de la Font Vella –al capbaix d’aquesta hi trobem una parcel·la amb les restes de la font Vella.

Cova dels Vilars

Va ser descoberta per Josep M. Borràs Viu, l’any 1973. S’hi troben pintures rupestres que representen un total de vint-i-nou figures i símbols que van ser fetes, possiblement, durant l’edat de bronze (1800-650 aC). Es conserva la base d’una murada o tanca en pedra seca poc o gens desbastada, d’amplada important, i al seu interior, petites estructures d’aterrassament i restes de construccions en pedra, s’hi han trobat restes de materials ceràmics fets a mà. Hi podem arribar a peu seguint un camí senyalitzat.

El Castell

Situat al cim d’un turó, damunt del poble d’Os de Balaguer, des d’on es controlava la part alta del riu Farfanya. Actualment i des de 1990 és propietat de l’Ajuntament i es troba en fase de restauració. El castell, de grans proporcions, amb els basaments primitius corresponents a una fortalesa sarraïna (d’origen àrab, ja documentat l’any 1036) del segle IX utilitzada per a la defensa de la frontera amb els carolingis, va ser conquerit pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 1116, va passar a formar part del comtat d’Urgell, i a mitjan s. XVI era propietat de la família Siscar fins a la desamortització del s. XIX. Destaquen una torre cilíndrica del segle XIII, un fragment de muralla i algun portal adovellat. Actualment està molt desfigurat, sense que es pugui concretar la seva estructura primitiva, tot i que conserva, encara, part del recinte emmurallat de la fase andalusina: provist de torres semicirculars de franqueig, amb una tècnica constructiva d’encofrat, emprant, emperò, pedra i argamassa.