Noguera

La Noguera, Prepirineu de Lleida

La comarca de la Noguera s’ubica al prepirineu de Lleida. És la comarca més extensa de Catalunya i una de les més heterogènies per la seva gran varietat paisatgística, amb espais pràcticament verges envoltats d’una rica i variada flora i fauna, on es pot gaudir del silenci i la tranquil·litat. La Noguera ofereix un gran ventall de possibilitats a l’hora de visitar-la. La zona nord o Noguera Alta desplega un paisatge encisador que acull paratges i racons d’interès històric, natural i d’oci: la serralada del Montsec d’Ares i de Rúbies, congostos i embassaments com els de Mont-rebei, Terradets, Camarasa i reserves naturals com la de Sant Llorenç de Montgai on es poden practicar diferents activitats. A la Noguera Baixa el paisatge canvia radicalment i s’hi estenen grans planures amb paisatges de rius, sèquies, canals i camps de regadiu i de secà.

Al mateix temps, la comarca ens permet fer un tomb per la història a través d’un llegat que ha perdurat fins als nostres dies. Formen part d’aquest conjunt patrimonial ermites romàniques, castells, col·legiates, monestirs, esglésies, dòlmens... i Balaguer, la capital de la comarca anomenada ciutat de les tres cultures (cristiana, jueva i musulmana).

A la Noguera hi ha 135 pobles agrupats en 30 municipis. L’estructura econòmica en la majoria dels municipis és agrícola i ramadera, complementada amb activitats dels sectors secundari i terciari com indústries artesanals, agroalimentàries, de mobles, tèxtils, de la construcció, comerç, etc.

Habitants 39.376
Superfície 1784.00 km²
Densitat 22.10 hab/km²

Capital: Balaguer
Llengua: El patrimoni lingüístic de la nostra comarca comparteix amb la resta de les terres de ponent uns trets comuns i conserva moltes expressions característiques que malauradament s’estan perdent: la “e” final neutra del català estàndard es fa oberta, com per exemple, cante (canta); el pronom masculí “lo” en lloc d’”el”, per exemple, lo xop, lo tiet....; els pronoms i adjectius possessius meua, teua, seua, mon..., per exemple, mon pare, casa teua...; paraules començades amb “e” es pronuncien amb “a” o “i”, com per exemple, anciam o istiu; paraules que comencen per “al” es pronuncien au, per exemple, aufals, Aubesa, auberginia...; el subjuntiu o imperatiu al final canvia de "is" a "os", per exemple, “no facis” es diu no faigos. El noguerencs tenen també molt vocabulari relacionat amb la pagesia, perquè fins ara ha estat la principal activitat econòmica del territori, alguns cops influenciat pel castellà per la proximitat amb la Franja: secla, braçal, turno, panís, tomates, esbarzer, bultra, malesa, reu, cultivador, etc. L’apartat per qualificar les persones i la seva manera de ser és també molt extens: bleda, badoc, bajoca, carallot, carrau, castís, estaquirot, destraler, dropo, fava, ranci, gormand, llepafils, maixant, pudent, ronyós, ruc, sapastre, tata, etc. Dels mots derivats de la gastronomia en destaquen: llangonissa, coca de recapte, catxipanda, caragols a la brutesca, etc. Altres paraules característiques són: agranera, bací, baldufa, brogular, corder, estalzí, mossada, mos, muricec, pardal, mixó, padellàs, picassor, quartos, senalla, sereny, silló, toll, trabanejar, trebol, etc. Tanmateix, hi ha algunes paraules i expressions que amb el temps s’han anat perdent i, que en molts casos, només diuen persones grans com ara: sisquere, vae, deumosenguard, a retiro, fa un bo que’namora, etc. Algunes frases fetes destacables són: Fer salat, Hi ha mala maror, Remenar les cireres, No mocar-se amb mitja màniga, Fer figa, Posar-se pedres al fetge, No cabre a la pell, Tenir un os a l’esquena, Ficar la banya, A escampar la boira, Alt com un Sant Pau, Anar gat, Anar de rodes a Pilat...   Literatura de la Noguera D’entre els escriptors més coneguts fills de la comarca de la Noguera, en destaquen els següents: Teresa Pàmies, Francesc Puigpelat, Rafel Molina, Josep Aznar, Joan Arjona, Miquel Trilla, Carles Sanuy, Francesc Culleré, Eduard Ribera, Jaume Mateu, Prim Beltran, Josep M. Reixac, Dolors Domingo, Josep M. Morell; i els següents actualment ja desapareguts: Joan Barceló i Cullerés, Ramon Xuriguera i Parramona i Josep Coma.

Patrimoni

Medi i paisatge

Gastronomia

Tradicions

Museus

Moviments socials

Activitat econòmica

Informació pràctica

Etimologia del nom

Hi ha diversos suggeriments sobre l’etimologia de la paraula Noguera. Pot provenir de l’arbre dit noguera o noguer; del llatí naucaria, derivat de nauca, que significa: barca; del mot arcaic neera, procedent del llatí nigra, que vol dir: negre; de l’àrab, nugaira, que significa: cavitat, congost, fondalada, depressió.