Albanyà

L’Alta Garrotxa és un bast territori de relleu calcari, ubicat al Prepirineu Oriental. La seva orografia extremadament abrupte ha condicionat el paisatge, la vegetació, la fauna i els assentaments humans al llarg de la història i ha permès el manteniment d’un espai natural relativament aïllat que conserva una important riquesa biològica, fins el punt d’haver estat declarat Espai d’Interès Natural (EIN) i, en el marc de la Xarxa Natura 2000, designat com a Zona d’Especial Protecció per les Aus i Lloc d’Importància Comunitària.

L’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa és un territori de notable extensió (32.865 hectàrees) que, per la seva diversitat i singularitat és, sens dubte, l’espai més important de la part oriental del Prepirineu.

El relleu de la zona és de tipus calcari i presenta una marcada abruptesa, amb un predomini de les valls profundes, voltades de cingleres i parets de roca. Aquest relleu tortuós és el que dóna nom a l’espai: les garrotxes són les "terres aspres i de mala petja". El paisatge de l’Alta Garrotxa és veritablement espectacular, no ja només per la magnificència del relleu, sinó també per la seva coberta forestal, dominada pels alzinars i les rouredes.

L’Alta Garrotxa compta, a més, amb un important riquesa pel que fa al patrimoni cultural: jaciments, masies, llogarrets, ermites i places carboneres es dispersen per tot el territori i posen de manifest la importància que tingueren en el passat els assentaments humans i les activitats tradicionals, agrícoles i ramaderes d’aquesta zona.

L’espai ha patit, des de mitjans de segle, un procés de despoblament i abandonament del territori causat per les dificultats de supervivència a la muntanya, per la desvalorització del carbó com a recurs energètic i per l’atracció de les indústries localitzades a la vall del Fluvià.

Avui, és un espai on conviuen activitats com el senderisme i el turisme rural, juntament amb el desenvolupament d’altres activitats lligades a l’aprofitament dels recursos naturals per part de la població local.

Albanyà forma part del Consorci Salines - Bassegoda i del PEIN de l'Alta Garrotxa. L'Ajuntament d'Albanyà i diverses associacions relacionades amb el territori (Associació Salines-Bassegoda, Institució Altempordanesa per la Defensa de la Natura, Centre Excursionista de l'Alt Empordà...) participen al Consorci de l'Alta Garrotxa, tot i pertànyer administrativament a la comarca veïna.

El Riu de La Muga neix dins el terme municipal d'Albanyà, a la part de ponent, i desemboca als Aiguamolls de l'Empordà. En el seu trajecte es pot contemplar tot tipus de fauna i flora. Les seves aigües fresques i cristal·lines conviden a capbussar-s'hi. En el seu recorregut s'hi troben nombroses gorgues i indrets idíl·lics.

Si l'ermita del Mont no té campana,

què en fa del campanar?

Cada dia la verge demana,

qui l'hi voldrà donar?

&nbsp,

Se'n va el pare Falgàs cap a Girona,

a casa d'un courer,

que de la fosa en trau una de bona

per l'acimat cloquer.

&nbsp,

-Doncs, per quin bou heu fosa eixa esquelleta?

-Esqulla li dieu?

lo courer respon, -Per qui l'he feta?

Per vós, si la moveu.

&nbsp,

Agafant-la pel jou, d'una braçada

se la carrega al coll,

una biga que veu arraconada

servint-li de bescoll.

&nbsp,

En la Rossoladora se traboca,

hi puja tan rabent

que com cera blaníssima la roca

ses genolleres pren.

&nbsp,

Uns batedors del pobre frare es riuen:

-No anau prou carregat?

Eixa campana si voleu, -li diuen-

vos l'omplirem de blat.

&nbsp,

N'hi posen d'una a set quarteres,

i, dant-los-en mercès,

juga, pujant al Mont per les dreceres,

a qui correrà més.

&nbsp,

Puja el blat al graner del santuari,

l'esquella al campanar:

-A ser gaire més alt, -diu- l'arribar-hi

m'hauria fet suar!-

&nbsp,

Jacint Verdaguer