L'Alt Empordà és una comarca situada al nord-est del Principat de Catalunya. Limita amb el Vallespir i el Rosselló al nord; amb el mar Mediterrani a llevant; les comarques del Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l'Estany al sud, i la Garrotxa a ponent. És una comarca fronterera entre l'estat espanyol i l'estat francès. Aquesta característica, i el fet d'estar dotada de comptats colls com a passos fronterers, l'ha feta escenari constant de la relació entre ambdós estats, especialment en nombroses conteses històriques entre les que hi destaca l'exili de la Guerra Civil Espanyola. Essent, des del Cap de Creus el cap de la massa rocosa dels Pirineus, destaquen en el seu relleu les Salines i l'Albera, malgrat que és també una comarca molt planera i dedicada al conreu secà.
L'Alt Empordà també destaca per la seva situació marítima estratègica, amb ports atents a l'entramat mercantil del mar Mediterrani, de gran importància des des enclavaments grecs i romans.
- Habitants 140.214
- Superfície 1357.53 km²
- Densitat 103.30 hab/km²
- Llengua
- El parlar de l'Alt Empordà s'inclou en la variant oriental de la llengua catalana. Hi ha autors que defineixen el parlar de la gent d'aquesta comarca, com el parlar central del nord, o com un parlar septentrional de transició, a mig camí entre el català central i el parlar rossellonès. També cal tenir en compte les característiques comunes del parlar de la gent de les comarques gironines, que també les trobem en el parlar empordanès, en entonació, pronúncia i lèxic. És el cas de l'ús de la vocal -o- tancada en ocasions en què la resta de català central es diu oberta (flor, olla, pont...), o bé el fet de prescindir de la -d- en les construccions -NDR o -LDR (divenres, calre, cenra...), o bé la terminació -ut a la primera persona del singular del present d'indicatiu. En morfologia, els possessius femenins són meu, teu, seu (casa meu, la meu mare), així com altres mutacions del gènere en mots com fred (la fred). S'utilitzen les afirmacions amb "pla" (ell pla que s'espavila); també es fa servir per a les negacions (jo pla que vindré). També és molt habitual dir gota o res en comptes de dir "gens". A l'Alt Empordà s'utilitza el reforç negatiu pas o poc (no pot pas ser), transició amb el parlar del nord. També s'hi coneix amb la conjugació futura del verb anar (jo iré, iria...). També és curiós l'ús del verb auxiliar "ser" en verbs de moviment (som arribats). Pel què fa al lèxic, està ple de rossellonismes i gal·licismes.
Patrimoni
Medi i paisatge
Gastronomia
Tradicions
Museus
Moviments socials
Activitat econòmica
Informació pràctica
Etimologia del nom
Fotografies
