La mida del terme municipal, les diferències geològiques i geogràfiques i la riquesa d’estrats fan de Vilafranca un lloc amb gran varietat de flora i fauna.

Pel que fa a la flora, hi podem observar més de set-centes espècies. Així, tot i que predominen les d’origen mediterrani, hitrobem un percentatge elevat d’espècies eurosiberianes o eurasiàtiques, difícils de veure lluny de zones molt més muntanyoses com ara els Pirineus. A la primavera gaudirem del groc de les argelagues florides i a la tardor de les tonalitats delsorons i els orons negres, i de les grans carrasques i roures. Les espècies més abundants són arbres com els pins rojos, pins negrals, grèvols, savines, teixos i xops, i els arbustos com la ginesta, el boix i el coralet. I entre les herbàcies i els matolls, potser els obriülls il’eriçó faran a més d’un apartar la cama.

hi viu la serp verda, una de les més grans d’Europa. Respecte als mamífers, no serà difícil creuar-nos amb algun porc senglar o alguna cabra salvatge, la població d’aquestes darreres, gairebé desaparegudes durant dècades, ha crescut amb força. Si tenim sort, potser veurem una geneta, un liró o una fagina.

&nbsp,

&nbsp,Vilafranca ha viscut durant les darreres dues dècades amb la incertesa sobre el seu futur. Tot i haver estat un dels pobles de la comarca que menys ha patit el despoblament, la situació econòmica general del començament del segleXXI l’ha dut a haver&nbsp,de reinventar-se per mantindre’s i seguir creixent. L’assentament de la fàbrica tèxtil Marie Claire va fer de Vilafranca el poble amb&nbsp,&nbsp,&nbsp,millor situació econòmica de l’entorn, però la descentralització és&nbsp,&nbsp,una amenaça. I afecta pràcticament tothom: qui no hi treballa hi té un familiar o fa una faena relacionada, de manera que la realitateconòmica i social de Vilafranca depèn sempre de la fàbrica.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Un altre dels conflictes socials que han sorgit darrerament deriva de l’aplicació del Pla Eòlic Valencià, que afecta el terme municipal, entre altres zones de la comarca. Malgrat que s’han sentit des de l’inici veus discordants –perquè la Generalitat no va tindre en compte els afectats a l’hora de decidir les ubicacions ni les indemnitzacions–, el vent continua bufant per crear energia. Les demandes populars i les denúncies han provocat alguna resposta,però: la protecció d’algunes aus destorbades pels enormes aerogeneradors, i el cobrament de les primeres indemnitzacions per part dels ajuntaments de la zona són la primera evidència que les veus del poble s’estan escoltant.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

ACTIVITAT ECONÒMICA

DANSES POPULARS

La gastronomia de Vilafranca està lligada als productes naturals. Hi podem gaudir de plats de cullera com el caldo amb pilotes i les&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, diferents varietats d’olla, i també d’altres plats de carn com el conill amb caragols,les perdius, les guatles i tots els productes que&nbsp,deriven de la matança del porc. Pel que fa als dolços l’oferta és variada: quallada, pastissos de carabassa, rotllets d’aiguardent…&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

GASTRONOMIA

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

FETS HISTÒRICS RELLEVANTS

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Riu de les Truites (actualment la Pobla del Bellestar o de Sant Miquel), data del 7 defebrer de 1239. Els primers pobladors, atrets pels avantatges de lanova vila, s’hi van instal·lar. La història va fer que, ni un segle després, Vilafranca s’agregara a un altre terme: Morella. No va recuperar la independència fins a tres segles més tard. El 9 defebrer de 1691 Carles II va signar el decret que permetria laseparació de Morella.

&nbsp,

&nbsp,

Durant les guerres carlines del segle XIX a Vilafranca es van lliurar batalles decisives, com la del Mas de la Carrasca i la del Pla de Mossorro.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Les restes trobades a diferents indrets del terme de Vilafranca, com la Rourera i la cova del barranc de la Fontanella, i les pintures rupestres de la Covatina del Tossalet del Mas de la Rambla demostren la presència humana des del mesolític (10.000-5.000 aC).

&nbsp,

El primer poblat data de l’edat del bronze (1.600 - 1.200 aC), se n’han trobat restes a l’Ereta del Castellar, molt a prop de l’actual Vilafranca.Però hauran de passar gairebé vint-i-cinc segles perquèla història de la Vilafranca d’avui comence a teixir-se. La carta de poblament original atorgada per Balasc d’Alagó al

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

El nom actual de Vilafranca apareix per primera vegada l’any 1274, més de tres dècades després de la fundació del poble per part de Blasc o Balasc d’Alagó. El topònim respon a la necessitat d’indicar dues de les característiques que tindria la població a partir d’aquell moment: en primer lloc, passava a ser vila,&nbsp,és a dir, no una aldea&nbsp,&nbsp,subordinada a un altre lloc, i d’altra banda,franca o lliure, ja que&nbsp,&nbsp,només depenia del rei i gaudia d’alguns privilegis.&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Més d’un poble envejaria el grau de salut del català a Vilafranca, ja que gairebé el 100 % dels habitants el parlen o, almenys, l’entenenperfectament, tot i la proximitat de pobles castellanoparlants com l’Anglesola, Mosquerola o Cantavella. Un dels trets característicsdel parlar vilafranquí és l’apitxament o ensordiment del so[ ] corresponent a les grafies g/j. Així, els joves de Vilafranca

&nbsp,