Seguint l’itinerari d’El Camí fins a Xaló es poden trobar diferents plantes com el baladre (Nerium oleander), la camamilla (Santolina chamaecyparissus), el timonet (Thymus vulgaris), el margalló (Chamaerops humilis), la murta (Myrtus communis) o la pitera (Agave americana). Al mateix recorregut també veurem arbres com el garrofer, la carrasca, la figuera, l’ametler, l’olivera o el pi. A més, es poden veure casetes que conserven la naia, el pou, el safareig i el forn d’escaldar. I a la vora del camí hi ha construccions de marges de pedra seca.

Pel que fa a altres punts d'interés, cal esmentar la cova de la Garganta, lloc on tradicionalment anava a berenar la gent de Benissa el dia de Pasqua i on hi ha un arbre fossilitzat. També es pot fer una caminada fins a l'ermita de la Mare de Déu Negreta, a la partida de la Cometa. A la Creueta hi ha una zona recreativa condicionada pel descans i esplai dels visitants. Altres paratges de valor a Senija són el Tossal, la Costera, les Bassetes, els Murterets, el Barranquet i el Pla roig.

Menjars tradicionals de Senija són les coques, les pilotes, el putxero, el torrat, el conill amb tomaca, la borreta de melva amb tomaca seca, el mullaor de bull, l’arròs amb fesols i naps o l’arròs amb fava pelada.

I com a curiositat, un plat que es feia el dia que es batia el blat, l’arròs del batre, preparat amb cigrons, carn de conill i mandonguilles, tot a l’olla de ferro i al foc de llenya.

&nbsp,

Aportació realitzada per Francesc Moragues Mas.

Malnoms com: Costera, Bajoca,&nbsp,Muda (provinent del cognom Mut), Covera (la família ha estat propietària d’un forn de pa i probablement l'apelatiu vinga de que de vegades el pa s'unflava, feia “coves”, i la gent s'hi queixava),&nbsp,Canyota (provinent de quan els seus besavis tornaven d'Orà, la gent portava una vara i el seu besavi tornava amb una canya, motiu de burla),&nbsp,Mintxo o d'Antònia, són pròpis del poble de Senija i són emprats per la gent del poble de forma habitual.

També els noms de famílies dedicades a l’elaboració d’embotit: Els Ferrers, Els Sobans, Els Canyots, Els Blancos.&nbsp,

&nbsp,

Extret d'una reunió social realitzada a Senija. Participants:

Batiste Mut

Una persona important per la poble ha estat Batiste Mut, el pare de Maria la Muda. Era un home d’esquerres que sabia escriure i llegir i ensenyava als xiquets del poble per les nits. L’alcalde d'aleshores, encara que era de dretes, el va deixar donar classes. Per la seua condició de roig la seua filla conta que el van tancar a la presó d’Oriola on va estar 22 mesos i va coincidir amb el poeta Miguel Hernández. Hom diu d’ell que escoltava la Radio España Independiente, més coneguda com La Pirenaica, que informava de l’estat del bàndol roig.

&nbsp,

També conten que va conèixer la Pasionària a Madrid. Batiste estava amagat a una trinxera i en guaitar va veure una dona que portava una bandera blanca i anava cantant la internacional sota les bombes, relata la&nbsp,llegenda.

&nbsp,

Éxtret d'una reunió social realitzada a Senija. Participants:

Dones centenàries&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

Quan es passa per Senija potser caldria preguntar quin és el secret pel qual les dones viuen tant. Conten els veïns que la Tia Orba, per exemple, va morir als 103 anys, la Tia Corneta va faltar als 104 anys i, en tercer lloc, la Tia Concepció (que només sabia parlar valencià i francés per la seua estada a Algèria) es va acomiadar als 102 anys.

&nbsp,

La Roca de la salve, la rivalitat amb Benissa&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

Pel que fa a l’anècdota de la rivalitat entre Senija i Benissa per la roca de la salve, diuen que la gent de Senija no li ha fet mai cas a la roca, sempre ha estat més important per a Benissa, però, això sí, que era i és propietat de Senija. El seu propietari era Jaume, de malnom Sobispo. En endur-se-la els benissers sense dir-li-ho a l’amo, va ser quan es van enfadar.

&nbsp,

Extret de la reunió social realitzada a Senija. Participants:

La festa major de Senija se celebra el primer dilluns de maig en honor a la seua patrona, la Mare de Déu dels Desamparats. A més, el primer diumenge d’agost hi ha la festa de la Mare de Déu Negreta, a la partida de la Cometa. Aquesta festa prové de l’any 1935 quan una veïna del poble, Caterina Argudo Martí, va tornar d'Alger i va portar amb ella el reliquiari amb la imatge de la verge. En arribar a Senija els veïns li van preparar un altar en una barraca fins que finalment van decidir construir l’ermita. Conten els veïns que antigament la festa es feia a la partida i que quan encara no hi havia ermita, el Ti Pere Menos agafava una aixà desmanegada i un martell i ho feia sonar com una campana seguint la processó, de garrofer en garrofer, fins al poble.

&nbsp,

Aportació realitzada per Francesc Moragues Mas

A Senija hi ha entitats ciutadanes com són l'Associació de Columbicultura, l'Associació de la Tercera Edat i el Club de Pilota.

Al nucli urbà de Senija es troba l’església parroquial de Santa Caterina Màrtir datada l’any 1770, ubicada a la plaça de l’Ajuntament. Part de la seua àbsida és de l’antiga mesquita. També trobem taulells de ceràmica amb la imatge de la verge a moltes cases del poble. A la partida de la Cometa està l’ermita en honor a la Mare de Déu Negreta datada l’any 1965.

Aportació realitzada per Manolo Moragues Santacreu

El poble de Senija (Sinhadja) va ser una alqueria musulmana fins el segle XVI. Com altres poblacions de l’antiga Corona d’Aragó va ser conquerida pel rei Jaume I l’11 de maig de 1244 i lliurada a Pere Arlandis Cortés, per la qual cosa va passar a dependre de la localitat veïna de Benissa. D’aquesta manera, al segle XIV es va derruir l’antiga mesquita i al damunt es va construir una xicoteta capella. A partir d’aquest moment convisqueren els nous pobladors provinents d'Aragó o de Catalunya amb la població àrab o cristians nous, anomenats moriscs, i que continuarien professant la religió islàmica.

Amb la revolta de la Germania el 1522 es va intentar per part de l’església catòlica i el virrei de València, convertir la població dels nuclis musulmans de l’antic Regne de València al cristianisme. En un principi els moriscs van resistir l’evangelització forçada, però el 1609, amb el decret de Felip III, es va ordenar l’expulsió dels moriscs de tots els regnes de la monarquia, forçant-los a abandonar les seues terres i embarcar cap a Orà. Senija va ser un nucli afectat per l’expulsió i la seua població va quedar molt reduïda.

A partir d’eixe moment, població de les Illes Balears, principalment de Mallorca, van emigrar cap a la comarca de la Marina Alta i es van establir en els nuclis abandonats pels moriscs. Dels nous pobladors provenen molts cognoms de Senija com Moragues, Mas o Santacreu.

&nbsp,

Extret d'un article de Manolo Moragues Santacreu. Data: 2009

Fins el segle XIX va haver activitat alfarera a la població. De fet, a Senija hi havia 6 alfareries. A finals del segle XIX i durant la primera meitat de segle XX la població va haver d'emigrar a zones més pròsperes com Arlés, París, Orà, Alger o la Ribera del Xúquer. Els treballs dels emigrants consistien fonamentalment en el conreu del camp. A la Ribera del Xúquer els homes anaven a treballar l’arròs i se’ls anomenava riberers. Aquest fet va modificar l’antiga devoció de Senija a Santa Caterina que va ser substituïda per l’actual patrona, la Mare de Déu dels Desamparats, com a símbol de gratitud per fer cas a les pregàries per a protegir els riberers del còlera.

Al llarg de segle XX bona part de la població de Senija ha viscut de l’elaboració de la pansa en la seua època més esplendorosa a tota la comarca, i del comerç d’altres productes com el vi i la mistela. Cal fer menció a altres activitats econòmiques a Senija com l’elaboració d’embotits, el treball de la llata i l’espart, i l’ofici de picapedrer, que va ser la família Ivars la família picapedrera de Senija que va fundar el nucli de la Xara.

Actualment Senija viu fonamentalment del sector terciari (cal destacar el nombre de restaurants que hi ha al poble i on acudeixen visitants de tot arreu), la construcció i de l’agricultura.

Extret de la reunió social realitzada a Senija. Participants: Francesc Moragues Mas,&nbsp,Manolo Moragues Mas, Juana Santacreu, Rosanna Moragues Santacreu, Josep Ivars...

Transcripció: Verònica Ramírez

Correcció i adaptació: Cèsar Palazuelos