L'església parroquial de Sant Martí de Surroca (un dels veïnats que conformen Ogassa) es troba situada a la capçalera de la riera de Malatosta i sota una cinglera de la Serra Cavallera que li ha donat el nom (Su-roca o Sots-roca). El lloc de Sant Martí de Surroca és documentat des de l'any 913. L'església ja existia l'any 1090, i devia ésser un edifici força vell, perquè el 1104 fou reedificat i consagrat novament pel bisbe Arnau de Malla, a petició dels priors de les comunitats masculina i femenina que els monjos marsellesos havien establert a Sant Joan de les Abadesses. L'any 1410 son documentades importants obres de consolidació. La planta de l'església és d'una sola nau rectangular, coberta amb una volta de canó seguit, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis de planta semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera. Exteriorment, l'absis ha estat ornamentat amb un fris d'arquacions llombardes. La porta és d'una arcada amb grans dovelles i remarcada per un guardapols. El campanar és de planta regular, de dos pisos, amb dos ulls a cadascuna de les quatre cares. Actualment té adjunt el terreny del cementiri municipal. L’església de Sant Martí de Surroca està reproduïda en el parc Catalunya en Miniatura (Torrelles de Llobregat). Sant Martí, que dóna nom a dues de les esglésies d’Ogassa, va viure al segle IV i va ser bisbe de la ciutat francesa de Tours. Sembla que havia nascut a l'actual Hongria, fill d'un oficial de l'exèrcit romà. Va ingressar a l'exèrcit fins que es va convertir al cristianisme. Va fundar l’any 360 el que es pot considerar primer monestir d'Occident, el de Ligugé. Més tard en fundà d’altres. Va fer nombrosos viatges de predicació per la Gàl·lia central i occidental, sobretot en zones rurals, que el van fer molt popular. Per això, l'any 371 va ser elegit bisbe de Tours per aclamació popular. Es va fer cèlebre per la seva santedat i els seus miracles. Morí a Candes l'any 397, on havia anat per a conciliar-ne els clergues que tenien un conflicte. La seva festivitat se celebra l’11 de novembre a l’església veïna de Sant Martí de Surroca, dia del seu enterrament a Tours,. Martí fou el primer sant nomenat sense haver estat màrtir. Ha estat considerat el patró de l’orde de cavalleria. El costum de clavar una ferradura a la porta del temple la vuitada de la festa de Sant Martí, havia estat molt estès i prové de l'antiga creença que el sant protegia el bestiar i els seus propietaris de tot tipus de mals, com també als forjadors i manyans. Quan els exèrcits francesos van ajudar als catalans en la Reconquesta contra els sarraïns, els soldats francs (grans devots de Sant Martí, patró de França) erigien una capella en agraïment a sant Martí dalt de cada turó reconquerit. Aquesta devoció es va estendre per Catalunya i per això encara avui més d’una trentena de viles el tenen per patró. Llegenda de l’Estiuet i de l’Arc de Sant Martí: Un dia gèlid de novembre del 337, anant a lluitar a Amiens, es va trobar amb un captaire tremolant de fred i mig mort de gana a la porta de la ciutat d’Amiens. Martí va donar-li la meitat dels queviures que duia i una part de la seva capa, que va tallar amb la seva espasa. La llegenda explica que el cel es va obrir, el Sol va brillar esplendorós i es va formar un gran Arc de Sant Martí que va fondre la neu i enretirar el fred. Per aquest motiu hom coneix l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjans de novembre amb el nom d’Estiuet de Sant Martí. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa i dient als àngels: "Aquí hi ha Martí, el soldat romà que no està batejat: ell m'ha vestit". En desvetllar-se, Martí va trobar que la capa estava sencera i va decidir de batejar-se La capa miraculosa es va conservar com a relíquia i va formar part del tresor dels reis merovingis dels francs, que la portaven a les seves campanyes militars com a amulet. El prevere encarregat de la custòdia de la relíquia (una "cappella" o capa curta) era el "cappellanus“, terme que va donar origen a "capella“ com a lloc d'oració (per l'oratori on es conservava) i a "capellà", primer com a sacerdot militar i després, com a sacerdot i religiós en general. La llegenda de Sant Martí i les oques: Martí no volia ser bisbe, ja que, humil, no volia tenir cap mena d'honor. Havia sentit que els ciutadans de Tours volien fer-lo bisbe i venien a cercar-lo, per evitar-ho, es va amagar, però les oques que hi havia van començar a palpar i van descobrir-lo. Sant Martí és un testimoniatge d’escolta i d’entrega humil a la seva vocació al servei dels altres. Fou un home solidari i molt estimat per la gent del poble. Per aquesta raó, a diferència d’avui, fou un bisbe nomenat per aclamació popular. Diuen els goig de Sant Martí: “Patró nostre Sant Martí, model en nostre camí.”La llegenda de la capa, míticament, suggereix que quan hom es lliura als altres, l’univers sencer s’hi fa còmplice: surt el sol, el cel s’obre i es vesteix de gala amb l’Arc de Sant Martí. La llegenda de les oques, en el seu sentit mític, evoca la humilitat de servir els altres sense rebre honors, així com la impossibilitat d’amagar-se del destí (vocació) al que cadascú és cridat, amb la llibertat de respondre afirmativament o no a aquesta crida.

Ogassa té un valuós patrimoni arquitectònic constituït per les seves 4 esglésies romàniques de Sant Martí d’Ogassa (s. X), Sant Martí de Surroca (s. XI), Sant Julià de Saltor (s. X) i Santa Maria de Vidabona (s. XII), i la capella de Santa Bàrbara, patrona dels miners, d’estil neogòtic (any 1882), o s’hi celebren actualment les misses durant l’any.

Tot i ser un municipi petit, Ogassa té un ric teixit associatiu: el Club Esportiu Vidabona, la Societat de Caçadors d’Ogassa, l’Associació de Dones, les colles de Ballets Tradicionals (colla de joves i de petits), la Colla Gegantera, la Jove Surroquina i la companyia teatral La Carbonera d’Ogassa. La Germandat de Sant Joaquim (fundada l’any 1893) permetia antigament que, gràcies a una aportació periòdica dels veïns, els necessitats rebessin els ajuts i la companyia necessaris, principalment en cas de malaltia. Dona nom a la Festa Major de l’estiu.

El cim més emblemàtic és el Taga (2.039 m), cim que fou visitat el 1880 per l’escriptor Santiago Rusiñol. També va fer llargues estades a Sant Martí d’Ogassa l’artista contemporani Perejaume. El 6 d’agost de 2007, dia que feia 75 anys, en Lluís Maria Xirinacs va venir a morir en un bell indret d’Ogassa, al Pla de cal Pegot, segons tenia planificat des de feia anys, en un acte d’ofrena espiritual i sense prendre res, per la qual cosa el forense va certificar “mort natural”.

A Ogassa s’hi troba molt bona cuina de muntanya. Un dels plats que antigament menjaven els miners és el cassolet: mongetes, peus de porc, costella i botifarra, que es pot tastar per la Festa del miner.

En aquesta zona prepirinenca hi trobem una gran biodiversitat vegetal i animal. Alguns exemples: Amfibis: Tritó pirinenc, granota roja, salamandra. Rèptils: Escurçó, serp verda. Aus: Àguila daurada (el rapinyaire més gros i potent de la Península Ibèrica), falcó pelegrí, gamarús (rapinyaire nocturn), àguila marcenca, aligot, còlit gris, alosa, gralla de bec groc, cornella, trencalòs, voltor comú. Mamífers: Cabirol, porc senglar, gat mesquer o geneta, fagina, guineu, teixó. Vegetals: Pi roig, faig, roure martinenc, boix, ginebre. En zones rocalloses i humides podem trobar l'orella d'ós, herba fetgera i corona de rei.

Actualment, la principal activitat econòmica d’Ogassa són els serveis i el turisme. Alguns dels masos mantenen l’ancestral l’activitat ramadera (principalment vaques i xais, i en menor nombre, cabres i porcs). Bona part de l’any es poden veure pasturar per feixes i prats dels cims, fet que ha determinat l’aspecte i la biodiversitat de les serres Cavallera i Conivella. Als segles XIX i XX, la principal activitat econòmica va ser la mineria. Des de finals del segle XVIII ja s’extreia carbó de les primeres mines. Les mines foren determinants perquè el ferrocarril arribés al Ripollès l'any 1880, a fi de traslladar ràpidament el mineral cap a Barcelona per la creixent indústria catalana, principalment tèxtil. Bona prova de la prosperitat econòmica del moment en són els 1.578 habitants que tenia el municipi d'Ogassa l'any 1900. Tot i disminuir gradualment el nombre de tones extretes de carbó, les mines van restar actives fins l'any 1967. Actualment, es pot visitar l’entrada de la Mina Dolça (a tocar de la plaça Dolça de Surroca de Baix). Ogassa fou dels primers municipis catalans en tenir llum elèctrica l'any 1888. Va tenir dues importants indústries cimenteres: la fàbrica de ciment Benet (1886-1997) i la fàbrica Balaguer (1896-1926).

El municipi d’Ogassa està constituït per 5 veïnats: Surroca de Baix (alt. 950 m) i el Prat del Pinter, Sant Martí de Surroca, Sant Martí d’Ogassa, Santa Maria de Vidabona i Sant Julià de Saltor. Actualment Ogassa té uns 250 habitants. Història i activitat econòmica. Als segles XIX i XX, la principal activitat econòmica va ser la mineria. Des de finals del segle XVIII ja s’extreia carbó de les primeres mines. Les mines foren determinants perquè el ferrocarril arribés al Ripollès l'any 1880, a fi de traslladar ràpidament el mineral cap a Barcelona per la creixent indústria catalana, principalment tèxtil. Bona prova de la prosperitat econòmica del moment en són els 1.578 habitants que tenia el municipi d'Ogassa l'any 1900. Tot i disminuir gradualment el nombre de tones extretes de carbó, les mines van restar actives fins l'any 1967. Actualment, es pot visitar l’entrada de la Mina Dolça (a tocar de la plaça Dolça de Surroca de Baix). Ogassa fou dels primers municipis catalans en tenir llum elèctrica l'any 1888. Va tenir dues importants indústries cimenteres: la fàbrica de ciment Benet (1886-1997) i la fàbrica Balaguer (1896-1926). Actualment, la principal activitat econòmica d’Ogassa són els serveis i el turisme. Alguns dels masos mantenen l’ancestral l’activitat ramadera (principalment vaques i xais, i en menor nombre, cabres i porcs). Bona part de l’any es poden veure pasturar per feixes i prats dels cims, fet que ha determinat l’aspecte i la biodiversitat de les serres Cavallera i Conivella.

A Ogassa es practiquen diversos balls tradicionals: El ball de Sant Ferriol (ballat pels més petits) El ball de la Maniera El ball de la Mare de Déu del Puig de França o ball francès (aquests dos darrers, ballats pels joves).

Festa de la Santa Creu: 1r diumenge de maig. Acte religiós, benedicció del terme i repartiment de l’ofrena-un panet- entre els assistents. Festa del miner (recuperada el 1982), últim diumenge de maig. Ofici, cassolet del miner i sardanes. La colla Jove Surroquina hi organitza el “Miner de ferro”. St. Martí d'Ogassa, aplec de la Mare de Déu del Puig de França, 2n cap de setmana de juliol. Sardanes, ofici, ball de tarda, costellada popular, ballets. Festa de la Germandat (Festa Major d’estiu): 2n cap de setmana d'agost. Balls, sardanes i jocs de cucanya. Trobada de boletaires, 1r diumenge d’octubre Matança del porc: d’octubre fins l’abril (als masos). Festa de St. Martí de Surroca: 2n cap de setmana de novembre: missa i ballets tradicionals. Festa Major (Sta. Bàrbara, patrona dels miners): 1er cap de setmana de desembre. Sardanes i ballets populars. A Ogassa es practiquen diversos balls tradicionals: el ball de Sant Ferriol (ballat pels més petits), el ball de la Maniera i el ball de la Mare de Déu del Puig de França (aquests dos darrers, ballats pels joves).