L’espardenya*.Era el calçat de la gent del camp i des d'ací es fabricava per a molts territoris estatals. Hi ha notícies de la&nbsp,&nbsp,fabricació d’espardenyes a Forcall des del segle&nbsp,XVI. El primer procés&nbsp,del cànem és el rentat, estant en remull, i per això els pobles que estan al costat dels rius (la Mata de Morella, la Todolella, Villores, Forcall) són els que han mantingut l’ofici d’&nbsp,espardenyer. Al final del XIX i principi del XX en trobem la major producció, que coincideix amb un pic demogràfic. Aleshores el treball al camp es combinava amb la fabricació d’espardenyes. Als anys 30 va començar la davallada d’aquest sector econòmic.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Sant Antoni.La nit de la cremà ix la santantonà, una colla de dimonis –botargues, el despullat, la Filoseta que representa les&nbsp,&nbsp,temptacions…– amb el sant lligat i passen per tots els carrers delpoble. Acompanyen sant Antoni i sant Pau a la plaça Major, on han plantat la barraca.&nbsp,&nbsp,Els cremallers encenen la barraca (cova del&nbsp,&nbsp,sant),i els dimonis ballen al voltant amb sant Antoni dins. Un tocde la dolçaina i els dimonis són vençuts: el sant guanya. Tot seguit&nbsp,&nbsp,hi ha la processó dels matxos amb l’alcalde i els majorals.

&nbsp,A l’església i davant la casa del senyor rector es beneeixen els animals. Després s’arreplega la coqueta de mitja lliura i es sopa vora les tronques. L’endemà hi ha missa major amb processó, llaurà i sembrà per la vesprada i ball rodat a la nit.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

ESPARDENYA ROCK

&nbsp,

Calces Blaves.Passades les guerres carlines, un dels personatges&nbsp, sorgits de la fusió de la realitat i la fantasia popular va ser Calces Blaves: barreja de pastor, obrer virtuós i home simplement diferent dels seus veïns. Diuen que per motius personals, amorosos, familiars o qui sap si més amagats, va fugir una nit de ca seua per no tornar més. Però no va marxar lluny, sinó que va continuar vivint als voltants del poble i va anar fent parets i construccions de pedra. Tot i que per a alguns té fama de bandoler i de perillós, per a altres Calces Blaves és un home valent que, assetjat pels que l’acusaven de robar bestiar als masos de la zona, es va refugiar al seu castell depedra en sec particular i els va fer front sense patir cap mal. Calces Blaves es mantindrà a la memòria dels vilafranquins mentre quede una paret de pedra en sec aixecada com toca.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

LA PEDRA EN SEC, PATRIMONI VILAFRANQUÍ

Caminant per qualsevol racó de Vilafranca és fàcil entendre per què cada pedra és important en la construcció de la història d’un poble.&nbsp,&nbsp,Així de contundent ho expressa Joan Garí al proemi de Els hòmens iles pedres:“Vivint entre pedres, construint amb pedres, alçant les mans al cel en un desafiament també petri, els hòmens dels Ports han convertit el vell ofici litogràfic en un emblema local que és, alhora i de facto, un autèntic patrimoni universal.&nbsp,&nbsp,El mateix Déu deu sentir-se’n especialment orgullós.”

Si es vol conèixer a fons lahistòria i la importància de la pedra en sec només cal consultar&nbsp,&nbsp,alguns dels volums editats sobre la temàtica, o visitar el Museu. Però poques coses com contemplar en directe quilòmetres i quilòmetres de pedres perfectament ordenades, que durant anys han organitzat el territori, han indicat el camí, han protegit els pastors de les tronades... Anant fins al Bovalar o el pla de Mossorro comprovarem de quina manera el paisatge té la pedra com origen i final.&nbsp,

&nbsp,EL MUSEU DE LA PEDRA EN SEC

El Museu va més enllà dels límits de l’edifici. Així, a més d’explicarnos&nbsp,&nbsp,les tècniques a través de l’audiovisual Tota pedra fa paret, ens dóna les claus per interpretar el paisatge i ens proposa tres itineraris per a completar la visita.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Museu de la Faixa. Inaugurat el 2007, ens proposa un&nbsp,recorregut per la història de l’activitat tèxtil de la comarca: el&nbsp,&nbsp,procés de teixit, l’elaboració a mà dels cordons i la figura delfaixero.També hi podrem visitar alguna de les empreses localsque hi subsisteixen, on veurem el procés actual d’elaboració de faixes i com les dones fan els cordons a mà.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Els pelegrins de Portell.Es conta que tretze portellans van anar a&nbsp,Roma per demanar al Papa la benedicció que retornara la salut al poble i l’aigua als conreus. Havien passat catorze anys i, quan ja no ho esperaven, un d’ells va tornar amb el manament papal d’anar a l’ermita de Sant Pere –el primer papa– de Castellfort, que també els escoltaria. El 1575 el bisbe de Tortosa Juan Izquierdo va disposar el dia (&nbsp,3r de la Pasqua de Pentecosta)&nbsp, i les formes de la peregrinació: les condicions dels pelegrins, la prohibició per a les dones, la vestimenta, etc., però tot fa suposar que se celebrava desde molt abans. La tradició s’havia perdut fins que es va recuperar l’any 1984.

&nbsp,

&nbsp,

del Museu Tèxtil de la finca del Roserar, les peces més importants&nbsp, són els telers manuals del segleXIX, que van arribar al poble el1927. Han estat completament restaurats, i servien per a fabricar teles de tres colors. També s’hi poden veure mostres dels teixits elaborats.

Luisa Camañes.És una empresària portellana hereva d’una llarga&nbsp,&nbsp,tradició de teixidors. I també la primera dona del país que va dirigir&nbsp,&nbsp,una fàbrica tèxtil, a Castelló. Aquesta comptava amb més de cinquanta treballadors, i un centenar a casa. És també la promotora

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,