La Plaça Bisbe Berenguer Palou acull tots els dissabtes el primer mercat ecològic de Palma promogut per la plataforma social que neix dels grups de consum autogestionats LLIGAMS i que, des del primer moment, ha estat recolzat per l'Associació de Producció Ecològica de Mallorca (APAEMA) i per l'Associació de Varietats Locals, formant juntament amb dos productors la Comissió del Mercat Ecològic de Palma. L'Ajuntament ha autoritzat aquest mercat davant el creixent interès social que hi ha cap aquest tipus de productes i per tal de donar suport a als promotors mancats d'espais propis per promocionar-los a Palma. Així mateix, es considera que aquest tipus d'iniciatives ajuden a fomentar alguns dels objectius de l'àrea de Salut i Medi Ambient de l'Ajuntament de Palma, com fomentar el consum de fruita i verdura, apostar per un consum més sostenible promocionant els productes locals, i ajudant a dinamitzar un espai com la Plaça Berenguer Palou amb un accés còmode tant en bicicleta com en transport públic des de diferents punts de la ciutat. L'APAEMA és una associació que actua sense finalitats lucratives, amb caràcter desinteressat i no adscrita a cap tendència política. L’associació es va constituir el juny de 2006 a partir de la proposta dels agricultors i elaboradors d’Agricultura Ecològica de Mallorca amb l’objectiu de disposar d’una plataforma per la defensa i el foment del sector ecològic. Les activitats d’APAEMA són:

- Representació del sector agrari ecològic de l’illa de Mallorca, vetlla pel prestigi dels productes agroalimentaris ecològics produïts, elaborats o comercialitzats a Mallorca i defensa dels operadors d’Agricultura Ecològica front la competència deslleial, contaminacions per deriva i totes les accions que puguin suposar un prejudici per l’operador que s’ajusti a la normativa vigent en matèria agrària ecològica (CE 834/2007 i reglament d'aplicació 889/2008).

- Difusió de la producció agrària ecològica i els seus productes (locals, de temporada i ecològics) i de la realització d’estudis o investigacions destinades a recolzar el sector. - Organització de reunions, cursos i conferències i millorar i facilitar l’assessorament pels operadors de la producció agrària ecològica per tal de promoure el desenvolupament i millora de les tècniques de l’Agricultura Ecològica.

- Organització de la producció agrària ecològica i els seus subsectors productius.

- Defensa del medi ambient i foment pel desenvolupament rural.

Associació Lligams: fa ja uns quants anys a Mallorca varen sorgir els primers grups de consum autogestionats formats per consumidors i consumidores conscients, que a partir del consens i la cooperació, consumim productes ecològics i locals. Sense intermediaris. D'aquesta forma donam suport als pagesos, amb els quals compartim jornades de feina al camp, realitzam activitats de difusió d'aquest model i reformulam la relació productor-consumidor, integrant els pagesos i les pageses en les nostres activitats. Els consumidors ens convertim en co-productors.

L'agricultura és sostinguda per la comunitat mitjançant una xarxa de grups de consum que s'estén per tota l'illa. D'aquesta experiència, visió i motivació compartides, de la necessitat de crear sinergies, de fer més visible el moviment agroecològic i facilitar-ne el seu creixement, neix l'associació Lligams. Inicialment formada per membres de diferents grups de consum i oberta a totes les persones.

Les finalitats de Lligams:

1. Promoure, impulsar i facilitar un model de consum sostenible i ecològic, prioritzant la formació, desenvolupament i coordinació dels grups de consum organitzats.

2. Potenciar el consum de productes locals i ecològics, sense intermediaris, mitjançant el contacte directe entre els productors i els consumidors, i la realització d'activitats de difusió i sensibilització.

3. Facilitar l'interconnexió i la suma d'esforços entre els productors i els diferents grups de consum ecològics i locals, per afavorir el coneixement mutu, la cooperació, la realització d'activitats conjuntes (jornades de feina al camp, tallers...), i la gestió del consum (comandes compartides...).

4. Afavorir l'intercanvi de coneixements, habilitats i experiències, especialment en el camp de l'agricultura ecològica, la cuina, l'alimentació, el reciclatge-compostatge, i l'autoproducció.

5. Estimular la cooperació entre les persones, participant en la formació de teixits i xarxes socials vives al voltant de l'ecologia i la sostenibilitat, i humanitzant el fet de consumir, convertint-lo en un espai de trobada, enriquiment i relació social.

6. Transformar la injustícia alimentària que suposen els excedents i la fam en justícia agroecològica, lluitant per l'aprofitament dels excedents de producció ecològica per part de la població en situació de risc o en exclusió social.

7. Lluitar per la recuperació d'espais abandonats o infrautilitzats (tant urbans com rústics) al servei de la societat, propiciant la gestió comunitària d'aquests espais, i reclamar i fomentar una ordenació urbanística que prioritzi els espais verds i socioculturals.

8. Defensar la igualtat d'oportunitats en el consum i la producció d'aliments, afavorint la visibilitat, la practicitat i la viabilitat econòmica de la producció i el consum ecològic i local.

9. Recuperar i conservar la nostra cultura (agrícola, culinària...), el nostre paisatge, el nostre entorn i biodiversitat, i l'economia local (especialment pel que fa a l'agricultura i l'artesania).

10. Conscienciar, informar i formar a la població (jornades d'estudi, conferències, tallers , cinefòrums...) en temes relacionats amb el canvi climàtic, la sostenibilitat, la sobirania alimentària, el decreixement, l'ecologia i l'economia social i alternativa.

11. Oferir una plataforma per a projectes d'investigació i/o projectes educatius relacionats amb l'agricultura, el medi ambient i l'ecologia.

12. Lligar agents, organitzacions, associacions, entitats o grups de persones interessades en les energies renovables, la mobilitat sostenible, i la producció i el consum ecològic i local, per tal de cooperar o treballar conjuntament, enriquir-se mútuament, i crear comunitats més autosuficients, habitables, saludables i respectuoses amb l'entorn, i menys dependents del petroli.

Pla estratègic de l'associació Lligams: l'associació Lligams vol ajudar a aconseguir els següents objectius en els pròxims anys:

2010

* Confeccionar un directori de productors, grups de consum, associacions i entitats afins.

* Dissenyar un entorn de comunicació que faciliti l'organització conjunta d'activitats.

2011

* Potenciar la producció i el consum de varietats locals.

* Implantar un mercat ecològic setmanal a Ciutat.

* Organitzar una fira ecològica a Palma.

2012

* Assolir l'existència d'un grup de consum a cada poble de l'illa i a cada barri de Ciutat.

* Denunciar l'abandonament d'espais públics i privats, rústics i urbans.

* Recuperar terres per a la producció ecològica i aprofitar els excedents amb participació activa dels grups de consum i grups de persones en situació de risc d'exclusió social.

2013

* Instaurar un sistema alternatiu de certificació ecològica a l'abast de qualsevol productor.

* Augmentar la producció ecològica destinada al consum en un 50% respecte a la producció actual.

* Promoure la incorporació professional de joves agricultors a la producció ecològica.

2014

* Crear i celebrar anualment el dia mundial del consum ecològic i local.

* Formar una xarxa i mapa d'horts comunitaris a l'illa.

* Generar un sistema d'aprofitament de residus orgànics.

2015

* Que el 15% de la producció agrària a Mallorca sigui ecològica.

* Que el 15% dels habitants de Mallorca consumeixi habitualment productes ecològics i locals.

* Que el pagès recuperi l'autoestima i la seva independència.

* Que tothom pugui menjar 100% ecològic i local. I d'aquesta forma que pugam triar en igualtat de condicions, i disposant d'informació, si volem entrar en el súper, integrar-nos en un grup de consum, visitar directament al pagès, anar al mercat, comprar a la petita botiga, o sembrar el que menjam.

La Societat d'Història Natural, és una entitat cultural no lucrativa que es va fundar a Palma l'any 1954 i actualment compta amb més de 300 socis, els principals objectius de la qual són:

* Promoure el coneixement de la naturalesa des de diferents perspectives.

* Participar activament en els moviments conservacionistes de les nostres illes.

* Promoure la creació del Museu de la Naturalesa de les Illes Balears.

&nbsp,

L’Associació Obra Cultural Balear és una entitat sense ànim de lucre. que fou constituïda l’any 1962 amb la finalitat de promoure la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a principal senya d’identitat, en tots els àmbits de la vida política, administrativa, cultural, econòmica i social així com la cultura i l’autogovern a les Illes Balears. Can Alcover – Espai de Cultura és un centre que vol donar continuïtat al vessant dinamitzador del poeta Joan Alcover. A la casa museu del poeta es mostra el seu univers creatiu. Hi són presentats manuscrits, correspondència, fotografies, llibres, mobles i altres elements emblemàtics de la vida particular i artística de l’autor. Així mateix, s’hi pot visitar l’estança en què treballava i la sala on es realitzaven les tertúlies. També ofereix un espai per a la difusió, la promoció i el coneixement de la literatura i de la cultura en general. S’hi organitzen seminaris, conferències, cursos, tallers i concerts, i s’hi du a terme la reedició del llegat literari de Joan Alcover.

L’horari de Can Alcover és el següent:

Dimarts, dimecres, dijous i divendres 10h a 13h i de 17h a 20h. Dissabte 10 h a 13h.

Joves de Mallorca per la Llengua vàrem néixer l’1 de juliol de 1994, com a plataforma de quaranta entitats juvenils. Hi havia des d’associacions culturals, organitzacions estudiantils, joventuts de sindicats, fins a entitats d’esplai i lleure. Després, ens vàrem constituir com a associació independent, amb entitat pròpia. Els nostres objectius des del començament varen ser clars: impulsar la normalització lingüística dins la societat mallorquina, especialment entre els joves, i promoure l’associacionisme juvenil. Ens vàrem configurar com un grup de gent d’orígens socials i culturals diversos, amb un objectiu comú: defensar la llengua catalana, mobilitzar la societat i fomentar l’associacionisme juvenil. La línia de feina que vàrem emprendre va resultar del tot innovadora. Vàrem posar en marxa campanyes i actes massius que combinassin el caràcter lúdic amb el reivindicatiu, i tot això comptant amb una estructura de funcionament molt nova. Ens basàvem en el voluntariat, que es convertiria en la nostra senya d’identitat. En aquests moments som un dels principals moviments en defensa de la llengua a Mallorca. El nostre funcionament intern és a base de campanyes: n’hem fet a favor de la normalització al món comercial, a favor de l’etiquetatge en català, a favor de l’oficialitat del català a la Unió Europea, a favor del cinema en català, a favor de la normalització en àmbits tan complexos com la justícia o les forces de seguretat, i també, finalment, intentant promoure la música en català i la resta de cultura en la nostra llengua. Des de la nostra entitat també hem impulsat activitats de caire cultural, sempre en la línia de fomentar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits i popularitzar la cultura feta en català entre els joves, des de la més tradicional fins a la més moderna, des de la més popular fins a la més culta. Això s’ha plasmat en les nostres activitats més multitudinàries com són el Correllengua i l’Acampallengua, i també en les més modestes. Hem destacat especialment per promoure la música feta en català, tant de Mallorca com de la resta dels Països Catalans, com a mitjà molt efectiu per arribar als joves. També hem publicat dos llibres: Poetes de Mallorca per la Llengua, l’any 1999, i Narradors per la Llengua, el 2003, tots dos amb l’objectiu de popularitzar l’obra d’escriptors mallorquins que escriuen en català. Les campanyes també són un mitjà d’acostament a amplis sectors de la joventut. Els Joves de Mallorca per la Llengua s’han caracteritzat des del primer moment per ser una entitat amb una doble funció: reivindicativa i socialitzadora. Moltes de les nostres campanyes han tingut com a objectiu promoure una cultura jove i moderna en llengua catalana. Ens hem centrat especialment en l’àmbit musical, que és un dels que més enganxa els joves. A totes les nostres activitats hem promogut grups joves de Mallorca que canten en català. Des d’aquest punt de vista hem de destacar l’edició d’un disc de Grups Joves de Mallorca, la realització de quatre edicions del Concurs de Música Jove, que ha donat a conèixer diverses formacions mallorquines, l’impuls donat al Rock’n’Llengua, gran concert de rock amb grups punters del panorama en català. Els Joves de Mallorca per la Llengua fins i tot hem tingut un programa de ràdio musical amb el mateix nom, Rock’n’Llengua, a la desapareguda emissora Ràdio Jove. I això entre moltes altres iniciatives. Les principals activitats dels Joves de Mallorca per la Llengua, i les que més han influït entre la joventut i a la societat en general han estat, però, l’Acampallengua i el Correllengua. L’Acampallengua és una activitat pensada específicament com una gran trobada juvenil, que es fa en cada edició a una població diferent de Mallorca, i que inclou tot tipus d’activitats culturals, un innegable to reivindicatiu, i, com no podia ser d’altra manera, molta, moltíssima música. Hi participen grups de tots els estils, des dels més tradicionals fins als més moderns, i els principals del panorama musical dels Països Catalans en l’àmbit del pop-rock. També destaca la promoció que es fa dels grups joves. Se n’han fetes set edicions i el nombre de participants ha crescut cada any respecte a l’any anterior. Si a la primera hi podíem comptar 2.000 persones, a la darrera, el 2005 a Porreres, els participants foren 18.000. A més, ja des de la segona edició, el nombre de joves d’origen castellanoparlant ha anat en augment. L’Acampallengua ha esdevingut la gran festa de la llengua catalana a Mallorca i dels Països Catalans, i de tots els orígens culturals i socials. La segona gran activitat és el Correllengua, activitat pionera als Països Catalans. Nascut a Mallorca el 1995 , traspassat després al País Valencià i, finalment, al conjunt dels Països Catalans, va néixer com a una cursa de relleus que travessa tot Mallorca, de població a població, durant uns dies concrets. És una iniciativa que agrupa gent de totes les edats i orígens i que permet una gran participació ciutadana, la qual cosa l’ha feta molt popular. La darrera edició va comptar amb uns 45.000 participants. En suma, la tasca feta per Joves de Mallorca per la Llengua, ha impulsat la creació d’un moviment juvenil molt actiu a favor de la llengua catalana, amb ramificacions a altres entitats, tant juvenils com no juvenils, i amb una influència important dins la població d’entre 14 i 30 anys. La força d’aquest moviment ha influït en alguns moments en el comportament més favorable cap a la llengua de les institucions públiques i d’altres entitats ciutadanes. Ens hem convertit en un agent dinamitzador del procés de normalització lingüística i hem estat pioners en la feina de base amb sectors no catalanoparlants.

L’Associació

Què és la GCIB? L’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears és un espai d’encontre i de reflexió, així com una plataforma de representació pels gestors culturals a les Illes Balears. Actualment forma part de la Federació Estatal de Gestió Cultural i té signat un conveni amb l’Associació de Gestors Culturals de Catalunya.

Qui la conforma? Professionals reconeguts de l’àmbit de la gestió cultural que formen part d’entitats públiques, privades i d’institucions dels diferents àmbits de la cultura.

Què pretén?

• Consolidar la figura professional del gestor cultural

• Assolir el reconeixement de la professió per part de les administracions públiques i entitats oficials.

• Afavorir un espai per l’intercanvi d’informació, idees, experiències, així com la formació permanent dels seus membres.

• Promoure el debat i la reflexió sobre temes d’interès col·lectiu en el camp de les polítiques i la gestió cultural

• Esdevenir un òrgan d’interlocució amb les institucions públiques i privades de l’àmbit de la gestió cultural

• Vincular l’associació a altres propostes del mateix àmbit

Per què fer-se soci? Els socis de GCIB tenen els següents avantatges:

• Borsa de treball

• Activitats de formació

• Recursos d’informació a la web

• Descomptes i avantatges en activitats i equipaments culturals

• Gaudir del conveni establert amb l’associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya

• Rebre el butlletí electrònic amb informació sobre temes de gestió cultural, beques, noticies, recursos etc.

• Entrada reduïda a: Museus i Fundacions Museu de Mallorca [web] Museu de Menorca [web] Museu d’Eivissa Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca [web] Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma [web] Teatres Fundació Teatre Principal [web] Teatre Municipal de Palma i Teatre Xesc Forteza [web] Teatre del Mar i promocions estrenes Fundació Teatre del Mar [web]

• Formació.

Descomptes en formació especialitzada en les matrícules de:

Jornades d’Interacció (Diputació de Barcelona)

Descomptes en postgraus de gestió cultural de la UIB

Descomptes als congressos i cursos de formació organitzat des de la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales.

Descomptes en postgraus en gestió escènica 30% de descompte al Centre de Recursos de Creació contemporània Quarter D’intendència (cursos, tallers, lloguer d’espais)

Els socis de la GCIB tindràn els mateixos avantatges gaudits pels socis de la resta d’associacions que conformen la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales, així disposeu de descomptes en tots els cursos, seminaris, jornades i altres esdeveniments on tinguin avantatges els propis membres, organitzats per part de: Asociación de Gestores Culturales de Andalucía (GECA) Profesionales de la Cultura en Aragón (PROCURA) Asociación Regional de Técnicos de Cultura de Castilla-La Mancha (ARTEC) Asociación de Gestores Culturales de Extremadura (AGCEX) Asociación de Gestores y Técnicos de la Comunidad de Madrid (AGETEC) Asociación de Profesionales de la Gestión Cultural en Navarra Associació de Gestors i Gestores Culturals Culturals del País Valencià (AGCPV) Asociación Española de Gestores de Patrimonio Cultural (AEGPC)

• Bosses de viatges per a formació

Per poder gaudir de totes aquestes avantatges es imprescindible la presentació del carnet d’associat prèvia identificació amb el DNI

Com formar part? Per fer-se soci de la GCIB s’ha d’haver cursat una formació reglada dins l’àmbit de la gestió cultural, o bé tenir una experiència prou consolidada en aquest camp (experiència mínima de dos anys). Per donar cabuda a gent jove serà suficient l’aval de qualque membre de l’associació.

&nbsp,Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears

C/. Corderia, 15 baixos 07002 Palma de Mallorca

Tel. 971 71 87 66

[email protected]

Centre Flassaders. Àrea d’Educació, Igualtat, Drets cívics i Esports- Ajuntament de Palma

Qui som? Flassaders és un Centre de l’Ajuntament de Palma que té com a finalitat impulsar i realitzar actuacions per a la millora de la igualtat, el civisme i la participació mitjançant:

• Una programació trimestral de tallers propis o realitzats en col•laboració amb entitats i associacions

• Exposicions, conferències i altres activitats de caire puntual

• Servei d’usos d’espais per al desenvolupament d’activitats

• Servei Temps x Tu per a la conciliació de la vida personal i familiar

• Xarxa Municipal dels Bancs del Temps

L’edifici és una antiga fàbrica de teixits de principis del segle XIX que va mantenir la seva activitat industrial fins el 1964. L’any 1985, l’Ajuntament de Palma inicia la reconversió de l’edifici com a centre d’usos socials, en el marc de la iniciativa comunitària URBAN, el qual s’inaugura l’any 2000.

Can Alcover és un centre cultural adscrit a l'Obra Cultural Balear on s'organitzen i es cel·lebren activitats i presentacions entorn a la cultura mallorquina: conferències, presentació de llibres,...

ORIGEN I PRIMERS ANYS: L’estiu de 1987 un grup de ciutadans, professionals de diverses àrees es començaren a reunir-se davant l’abandonament del centre històric, dels seus llocs més significatius i la falta de sensibilitat dels polítics i, fins i tot, dels arquitectes. Els arquitectes havien tingut un paper ciutadà molt important en els anys de la transició política, però el desencís en relació a la política i els polítics començà a desinflar l’entusiasme dels primers temps i també certs col•lectius com el col•legis professionals o la Universitat mateixa es varen tenir que dedicar a organitzar-se, vertebrar-se, i no tingueren , en aquest anys un paper clar en lla transformació de la Ciutat i concretament, en la consideració del patrimoni. Recordem que, en aquella època es va situar i desenvolupar la Universitat en el Campus, partint d’un concepte molt americà, que ara no entrarem a discutir, però que sí va suposar la pèrdua de la vida universitària en el centre ciutadà ( com encara es conserva a Santiago, Salamanca..) amb les conseqüències, que encara patim, de desertització, manca d’activitats etc. Està costant moltes energies intentar donar vida als antics carrers ciutadans. Per aquells primers socis, com pels actuals, era molt important la sintonia amb la sensibilitat europea, amb la magnífica “cultura dels centres històrics”, desconeguda a Mallorca en aquelles dates. D’aquella primera època recordem la defensa , inútil per cert, de l’Hostal Arxiduc, d’en Bennàsser, el tancament un vespre de la circulació per davant del Cafè Modern de la Pl. Sta. Eulàlia (que l’ajuntament assolí sense rèplica) i les grans campanyes de Sa Riera i Sa Gerreria. La primera guanyada, juntament amb el GOB (“Sa Riera fa Ciutat”) i la de la Gerreria guanyada amb el GOB i la FAAVV, només en part , perquè si es cert que el projecte arrasador del Batle Aguiló, no es realitzà, tampoc el del Batle Fageda es pot considerar una vertadera rehabilitació, sinó una destrucció a mitges. TRETS GENERALS D’UNA EVOLUCIÓ ARCA s’apropa als vint anys i es obvi que la societat ha canviat molt en lo polític, en lo econòmica i en l’escala de valors. ARCA començà remarcant el valor de l’herència patrimonial dels segles, però insistint en la necessitat de donar vida a aquest llegat dels avantpassats: de fet, el títol complet d’ARCA és, “Associació per a la Revitalització dels Centres Antics”. Ben aviat, l’aspecte “conservacionista” del nostre missatge fou assolit per grups, associacions, barris, l’Església, partits i polítics, ben entès que, en general, molt superficialment i, pel que fa als polítics, concretament, sempre que no molestés els seus interessos. En qualsevol cas, ARCA, amplià progressivament el ventall de les seves exigències i demanà, a tal d’exemple, la protecció dels entorns dels monuments, els viaris urbans, i més endavant, els testimonis patrimonials menyspreats fins aleshores: els edificis racionalistes, l’arqueologia industrial, la compartimentació interior dels edificis protegits, la enginyeria popular(aljubs, caneletes, parets seques, sínies , “qanats”, cabanes de roter etc.). projectes anuals (descrits breument), Campanyes de defensa i protecció del patrimoni històric de Mallorca. Recorreguts embARCA't Programa Agricultura, paisatge i patrimoni Jornada de Patrimoni Cultural Viatges Conferències Presentacions de llibres Edicions de llibres Exposicions direcció i horari d’obertura al públic o dies de celebracions, President: Pere Ollers Vives Horari: de dilluns a divendres de 8'30 a 13'30h i línia de treball o enfocament cultural CRITERIS 1.-El Patrimoni arquitectònic, juntament amb tots els fets culturals, la llengua, el paisatge, les tradicions immaterials, són el llegat històric entregat pel nostres majors i del que els mallorquins actuals no en som més que dipositaris. El nostre deure és conservar-lo, millorar-lo i entregar-lo als mallorquins que vendran darrera nostre. Nosaltres només som una anella d’una llarga cadena que es perd en els segles. 2.- El Patrimoni de que gaudim és fruit evident de circumstàncies geogràfiques i ambientals, econòmiques, històriques, religioses etc. És molt important entendre-ho i mantenir-ho en un context el més semblant possible al que es creà. 3.- Els elements patrimonials, les peces i, per damunt de tot els edificis, “parlen” i expressen un missatge que està fet d’art, d’història i d’ existències viscudes en els seus interiors. ARCA no considera ètic forçar els bucs dels edificis per a qualsevol ús. S’ha” d’escoltar” l’edifici i després , si és que és possible, veure de fer-ho compatible amb l’ús que es desitja. 4.- La sobrietat és una de les característiques del nostre patrimoni . Els nostres majors aconseguiren crear molta bellesa amb precarietat de medis i a una Illa pobra, amb poques pluges, sempre irregulars. Aquesta “arquitectura d’economia”, ha tenir la continuïtat amb unes intervencions sòbries, respectuoses amb el discurs de l’immoble i que, de cap manera, vulguin “millorar”, en el sentit de més luxes, l’edifici on s’intervé. 5.- Una visió multidisciplinar sobre l’edifici i la seva significació, ens donarà la clau per adaptar-ho a un ús contemporani. 6.- La intensitat de la intervenció ha de ser inversament proporcional a la singularitat de l’edifici i la seva significació en el conjunt del nostre Patrimoni. La nostra intenció és oferir als interessats en visitar la nostra ciutat de Palma, una guia més propera i autòctona en quan a la nostra realitat social.

Morfologia: El mallorquí es caracteritza, com tot el baleàric, per usar l'article salat es, sa, es (pronunciat ets davant vocal), ses, en lloc de: el, la, els, les amb la majoria de noms en els registres informals. Hi ha, però, l'excepció de la vila de Pollença, on els articles masculins són u, davant consonant (u nin), l davant vocal (l'ase), en el singular, u davant consonant (u nins) i us davant vocal (us ases), en el plural, i els femenins, la (amb la forma elidida l'), les. Després de la preposició amb s'usa la forma so en el singular davant consonant, i sos en el plural, i a Pollença, lo i u en la mateixa posició, i los. En la morfologia nominal, són característics els pronoms forts noltros, voltros (naltrus a Sóller, com a Eivissa, noltrus a Artà, Capdepera i Son Servera, com a Menorca). El mallorquí també es caracteritza per la conservació de formes verbals arcaiques, desaparegudes a la resta de territoris de parla catalana. Així, a la primera persona del singular del present d'indicatiu no hi ha cap desinència, sinó que s'hi utilitza un morfema zero (jo don en comptes de jo dono), com al català clàssic. Es conserva la vocal temàtica a de la primera conjugació en temps en què s'ha convertit en e en els altres dialectes (cantam, cantau per cantem, canteu; cantàs per cantés, etc). En la segona conjugació, en alguns verbs irregulars, es difonen les terminacions -eim, -eis en les persones primera i segona del plural del present d'indicatiu (reim, reis, feim, feis, tot i que hi ha alguna població com a Andratx que no es dóna el cas). També en la segona conjugació, alguns verbs mantenen les arrels velaritzades, mentre que a Eivissa i al continent presenten una palatal, a la primera persona del present d'indicatiu, al present i a l'imperfet de subjuntiu (empenc, empengui, empengués). En la tercera conjugació, en el present d'indicatiu dels verbs incoatius, es conserven les formes amb velar, com a Menorca (partesqui, compartesc). I a tots els verbs de la tercera conjugació, en les persones primera i segona del plural del present de subjuntiu existeixen les desinències -iguem, -igueu (dormiguem, dormigueu), desconegudes a Eivissa. El mallorquí es caracteritza, a més, dins el baleàric respecte a l'eivissenc, per alguns plurals: ases en lloc o d'àsens, -sts, -scs (trists, boscs). A la major part de l'illa es perd la vocal neutra de les terminacions femenines -ia, -ie, -ies (gàbia, espècie, gàbies), però en són l'excepció els parlars d'Artà, Capdepera i Felanitx. El pronom feble enclític (rere el verb) rep l'accent del verb.

Vocalisme: El dialecte mallorquí es caracteritza per una gran fidelitat al so neutre, el qual apareix en formes tòniques, a diferència del català continental. Per exemple, "tres" es pronuncia ['tɾəs], i no pas ['tɾɛs]. També es caracteritza per una gran obertura de les vocals "e" i "o". Especial atenció al cas de la O: a diferència del català central, a Mallorca no es tanca en posició àtona. Així doncs, davant el mot "colom", el mallorquí no pronuncia [ku'lɔm], sinó [ko'lom]. Aquesta característica la comparteix amb el català nord-occidental i el valencià. Si passem a exemples més concrets, veiem com es manté la vocal neutra tònica del mot ceba, que és tancada en català occidental i oberta en el central. Hi ha l'excepció, però, dels pobles d'Alaró, Lloseta, i Binissalem, on s'ha obert com en el dialecte central. La o àtona es pronuncia sense tancar-se, excepte a Sóller en qualsevol posició i, sols entre els vells, en posició final de paraula a Capdepera, on es neutralitza en [u] com es fa a la resta de dialectes del català oriental. En algunes paraules, però, la o àtona es tanca pertot (cobert, tronyella, rembombori...). Precedint una síl·laba amb i o u, a part de Mallorca la o es tanca (molí, comú), mentre que, a la resta de l'illa, es produeix el fenòmen invers: la u s'obre en o (fugir, pronunciat fogir, com a part del català-valencià). Així doncs el mallorquí és diferent, del menorquí i de l'eivissenc pel que fa la pronúncia de la o àtona. Pel que fa a la vocal neutra tònica, representada gràficament per e i è, la pronúncia d'Alaró, Lloseta i Binissalem és com la de la zona de Maó, en el menorquí, i la de Sant Antoni de Portmany, en l'eivissenc.

Consonantisme: En una part de Mallorca, a les consonants oclusives velars en contacte amb un so palatal els corresponen una sèrie de palatals davant les vocals a, i, i les diferents e (tancada, oberta, neutra) (ca, qui, pec, guerra). Aquesta palatalització pot convertir la a en e oberta (gall), i arriba a les màximes conseqüències als parlars sineuer, felanitxer i mariando. La sibilant sonora s de vegades s'emmudeix entre vocals (camisa, rosella, rosegar). En la sèrie de laterals, l'alveolar l en alguns contexts es deslateralitza en u (alba (auba), palpar (paupar), alfals (aufals)). Pel que fa a la palatal, com a la resta de les Balears, es manté ferm el fenomen de la iodització etimològica (ui, paia), encara que n'hi ha excepcions. La semiconsonant i intervocàlica, procedent o no de la iodització, s'emmudeix comarcalment, com al menorquí. En els aplecs consonàntics a interior de paraula, es manté el grup -nr- sense epèntesi de d (genre, cenra). Els aplecs consonàntics finals nt, lt, mp, nc, ng es mantenen (sant, camp, alt, trenc, sang) sense elidir el darrer element, com en el menorquí i la major part del català valencià. Tant a l'interior de la paraula com en fonètica sintàctica, una consonànt oclusiva davant una de fricativa produeix l'africació d'aquesta («acció», «bec suc», «sap jugar», pronunciats [ətsi'o], ['bət 'suc], ['sat ju'ga]). En els aplecs consonàntics formats entre paraules diferents, es produeixen dissimilacions entre una sibilant alveolar (s, z) i una altra sibilant (ses sabates, es gelat, pronunciat ['sət sə'batəs], ['ət gə'lat]). Les consonants oclusives finals s'assimilen al punt d'articulació d'una consonant següent, amb el resultat d'una geminació de la segona («set carros», «poc peix», «sop tard», pronunciat ['sɛk 'karos], ['pɔp 'peʃ], ['sot 'tard]).

Sintaxi: Es conserva, en retrocés, en la combinació de pronoms febles, l'ordre de complement directe + complement indirecte (el te duc).

Lèxic: El mallorquí es distingeix per l'existència d'una sèrie de geosinònims i pel significat distint d'alguns mots, respecte d'altres zones del català, tant insulars com continentals, encara que també hi ha diferències locals dins Mallorca. L'origen principal d'aquestes diferències, que caracteritzen el mallorquí per l'arcaisme, és l' aïllament lingüístic -i per tant, major conservació del lèxic- provocat per la insularitat geogràfica. Encara que hi ha alguns caràcters comuns a quasi tot arreu de les Illes Balears, no té una uniformitat total, tal com passa en comparació amb la resta de parlars balears.