Tradicionalment s’han volgut atorgar a Palma uns orígens prehistòrics, els quals l’arqueologia no ha pogut corroborar. El cert és que la ciutat neix oficialment com a fundació romana el 123 aC, a mans del general romà Quint Cecili Metel. El carrer de Sant Roc i el carrer de l’Estudi General foren els antics eixos del cardo i decumanus de la ciutat i a llur intersecció hi hagué el fòrum, punt neuràlgic de la ciutat romana. Per tant, l’àrea d’aquesta primera ciutat correspon a l’actual barri de l’Almudaina, la qual fou fortificada. Es conserva una porta d’aquesta muralla: la del carrer de l’Almudaina. El període comprés entre els segles V i IX és conegut per la historiografia com el dels segles obscurs. Amb tot , d’aquest període es té documentada l’arribada d’una comunitat jueva a Mallorca, la qual romangué a Palma al llarg dels períodes successius de la història de la ciutat. L’any 902 les Illes Balears foren incorporades a l’emirat omeia de Còrdova. En un principi la societat andalusí ocupà la ciutat romana, que ara prendria el nom de Madina Mayurqa. Al segle X es dotà la ciutat d’una xarxa hidràulica a partir de la canalització de l’aigua provinent d’una font (la font de la Vila), a sis quilòmetres dels murs de la ciutat. També es construí un alcàsser dins l’Almudaina. La ciutat sofrí un augment demogràfic important, fet que provocà el creixement de la ciutat més enllà de les murades romanes. Per aquest motiu, a principis del segle XI s’executà un ambiciós projecte que eixamplà considerablement la ciutat i l’encerclà dins una nova murada. Aquesta nova ciutat correspon al que avui denominam Ciutat Antiga. El 1114 es produí la ràtzia pisanocatalana que destruí bona part de la ciutat. Això no obstant, Madina Mayurqa es reféu fins que el 1229 les tropes del rei Jaume I conquistaren Mallorca. La conquesta de l’illa per part del rei d’Aragó significa un abans i un després en la història de Mallorca i, per extensió, de les Illes Balears. És a partir de 1229, amb la creació del Regne de Mallorca, quan s’assenten les bases de la societat mallorquina actual: la religió, la cultura, les institucions, els costums, la llengua... Madina Mayurqa passà a denominar-se la ciutat de Mallorca. El 1249 s’organitzà tota l’illa a partir d’un gran municipi anomenat universitat. Les autoritats executives d’aquest nou govern foren denominats jurats. Ja al segle XIV, els jurats gaudiren d’un consell assessor que amb el temps es convertí en el Gran i General Consell. Durant l’edat mitjana i l’edat moderna la ciutat de Mallorca cresqué lentament dins els seus propis murs. L’assalt al barri jueu de 1391, l’assetjament dels pagesos durant la Revolta Forana de 1450 i les Germanies del 1521, en què pagesos i menestrals es feren amb el poder del Regne, són els fets bel•licosos més destacables, als quals es poden afegir episodis puntuals d’enfrontaments entre les diferents bàndols —el que avui en diríem lluites clàniques—. El 1715 les tropes borbòniques del rei Felip V entraren a la ciutat, els jurats de la qual s’havien declarat a favor de l’arxiduc Carles. Aquest fet provocà l’aprovació del Decret de Nova Planta, en virtut del qual desapareixien les institucions civils que des del 1229 havien configurat el Regne de Mallorca. Es recuperarà el nom antic de Palma, que substituí el de la ciutat de Mallorca. Administrativament la ciutat s’organitzà a partir del model castellà. Es creà l’Ajuntament de Palma, el qual heretà la casa dels Jurats i del Gran i General Consell, amb el seu mobiliari, del qual destaca especialment la galeria pictòrica dels fills Il•lustres de Mallorca. Durant la Guerra del Francès (1804-1814) Mallorca no fou escenari de cap camp de batalla, emperò això no vol dir que en visqués al marge. Palma esdevingué refugi de molts peninsulars. La ciutat s’omplí de gent de tota mena i condició. Malgrat aquest sobtat increment de població, Palma seguí creixent intramurs. Només ravals com Santa Catalina o el Molinar s’estenien tímidament. No és fins el 1900 que Palma aprovà el Pla Calvet d’urbanisme, a partir del qual la ciutat s’eixamplà molt més enllà dels seus murs defensius. El 1902 s’inicià l’esbucament de les murades, amb la qual cosa començà a eixamplar-se la ciutat, procés que només s’interrompria dramàticament durant els malaurats anys de la Guerra Civil. Cap a la dècada dels anys cinquanta del segle passat la indústria turística es desenvolupà amb força i arribà a ser el primer motor de l’economia illenca. Quan a finals dels anys setanta es recupera el sistema democràtic a Espanya, Palma ja és una capital turística immersa en un procés modernitzador i es torna a produir un important creixement urbà que s’ha allargat fins gairebé la primera dècada del segle XXI.

Activitats obertes als visitants.

&nbsp,

Visita del Castell: Inscripció oberta fins a completar les places disponibles: [email protected]

&nbsp,Tel. 971735065 Gratuït.

Visita Familiar: Continguts dirigits als nins acompanyats per adults, edat recomanada, entre 5 i 12 anys.

Visita adults: Continguts generals de caire divulgatiu, edat recomanda, a partir de 12 anys.

Visita Torre: Es recomana dur calçat esportiu. No és recomanable la visita amb menors de 5 anys ni tampoc per a persones amb dificultats per pujar i baixar escales.

&nbsp,

A més el Castell de Bellver inclou un museu.

&nbsp,

Història

El setembre de 1931 el govern de la II República acordà la cessió del bosc i del castell de Bellver a l’Ajuntament de Palma per tal de dotar la ciutat amb un parc públic i un museu d’art. Les gestions de la cessió foren realitzades a Madrid pel diputat en Corts Alexandre Jaume i Rosselló. La Comissió Municipal de Cultura, formada per Emili Darder, Andreu Crespí, Lluís Ferbal i Francesc de Sales Aguiló, membres tots ells dels consistoris republicans, fou l’encarregada de crear el Museu Municipal que començà a funcionar l’any 1932 amb dotació de personal i laboratoris de restauració i fotografia propis. El Museu es va inaugurar el juny de 1936 mantenint la seva primitiva configuració fins a 1974, exceptuant el parèntesi de la Guerra Civil (1936-39) en què el castell de Bellver tornà a ser utilitzat com a presó política.

El Museu Municipal actuà com a museu provincial fins a la creació del Museu de Mallorca (1960) i és per aquest motiu que les seves col•leccions tenien orígens molt diversos, relacionats amb l’arqueologia, l’art i la història de l’illa de Mallorca.

Les principals col•leccions eren les següents: - Col•lecció Despuig d’Escultura Clàssica adquirida per l’Ajuntament el 1923 - Col•lecció de materials arqueològics de les coves d’enterrament de Son Jaumell (Capdepera), Son Mulet (Llucmajor) i Na Fonda de sa Vall (ses Salines). Materials cedits a l’Ajuntament per A. Crespí, L. Ferbal i F. de Sales - Materials arqueològics de la ciutat romana de Pollentia procedents de les excavacions de Gabriel Llabrés i Rafel de Isasi i dipositats per l’Estat espanyol - Maquetes de l’Escola Nàutica del Reial Patrimoni - Col•lecció numismàtica de Lluís Ferbal - Col•lecció d’objectes relacionats amb Gaspar Melchor de Jovellanos adquirits per l’Ajuntament.

El 1974 es creà l’actual Museu d’Història de la Ciutat de Palma, fruit d’un conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Palma i la Dirección General de Bellas Artes del Ministeri de Cultura. L’acord municipal de creació del nou museu dóna prioritat a les obres artístiques, plànols, maquetes i objectes relacionats amb la ciutat de Palma i la seva evolució urbana. El Museu d’Història de la Ciutat de Palma se situa a la planta baixa de l’edifici, a les habitacions que envolten el pati d’armes i es distribueix en vuit sales que corresponen a les diferents etapes d’evolució de la ciutat. Cada sala conté les peces imprescindibles per entendre una època de la història de la ciutat, un text significatiu, una cronologia, un conjunt de plafons explicatius i el nom que la ciutat adopta a cadascuna de les èpoques històriques.

Waka: Espai d´art

&nbsp,http://www.ablab.org/wakanegra/

&nbsp,

Galeria Altair

C/ Sant Jaume, 15 07012 Palma. Mallorca.

Tel: +34 971 716 282 Fax: +34 971 711 004

[email protected]

&nbsp,

&nbsp,

Intersecció art

carrer santa clara 4 e - 07001 palma

971 711 380 / 667 974 066

horari: dimarts a dissabtes 13 - 21.30h

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

En la espera te esquino

http://enlaesperateesquino.blogspot.com/

&nbsp,

L’Obra Social de “SA NOSTRA” constitueix l’instrument mitjançant el qual “SA NOSTRA” acompleix el seu objectiu fundacional de proveir béns i serveis d’interès general al conjunt de la societat. El propòsit essencial és fomentar el desenvolupament i el benestar social i cultural en el seu àmbit geogràfic d’actuació, així com de promoure la conservació del patrimoni natural i del medi ambient.

&nbsp,

Acció social: l'Obra Social de "SA NOSTRA" fomenta actuacions encaminades a la millora de la qualitat de vida i el benestar de la població, molt especialment els infants i joves, les persones majors, les persones depenents i d'altres en situació d'exclusió social.

&nbsp,

Cultura: l’objectiu primordial de l’Àrea de Cultura de l’Obra Social de “SA NOSTRA” és contribuir al desenvolupament cultural de les Illes Balears. Aquesta desenvolupa exposicions, col•loquis, presentacions, cicles de conferències, publicacions, festival de música electrònica (Centremàtic, mes de setembre),...

&nbsp,

&nbsp,Educació IR+D: l’objectiu primordial de l’Àrea Educació i Recerca més Desenvolupament de la’Obra Social de “SA NOSTRA” és estimular les activitats d’ensenyament i de recerca a les Illes Balears.

&nbsp,

Medi Ambient: l’objectiu primordial de l’Àrea Medi ambient de l’Obra Social de “SA NOSTRA” és promoure la conservació del patrimoni natural i la sostenibilitat del medi ambient de les Illes Balears.

&nbsp,

Campanya Participa: mitjançant &nbsp,la campanya Participa, els clients han estat els que han decidit les accions que l’Obra Social ha programar, la qual cosa s’ha fet tenint en compte les seves preferències sobre quatre gran línies d’intervenció: l’educació, la cultura, el medi ambient i l’acció social. Ha estat precisament aquesta darrera, l’acció social, la comesa per la qual han mostrat més preferència els nostres clients. Així, un 43% dels nostres beneficis s’han destinat a atenció i prevenció a la dependència, ajuda a persones en risc d’exclusió social, cooperació local i internacional, programes d’habitatge i treball per a la joventut, associacionisme i participació ciutadana, oci i activitats per a persones grans, etc.

&nbsp,

Centres de l'Obra Social: l’activitat de l’Obra Social de “SA NOSTRA” s’ha desenvolupat principalment a la seva xarxa de centres distribuïts arreu de l’arxipèlag: el Centre de Cultura de Palma, el centre de formació Can Tàpera i la finca de Sa Canova, a Mallorca, les sales de cultura de Maó i Ciutadella, a Menorca, i la sala de cultura d’Eivissa.

CaixaForum Palma, ubicat a l'antic edifici del Gran Hotel de Palma, és un dels edificis modernistes més emblemàtics de la ciutat. Recuperat per l'Obra Social "la Caixa", es va inaugurar l'any 1993 com a centre cultural. El modernisme és un dels signes d'identitat de CaixaForum Palma, tant per les característiques arquitectòniques de l'edifici com pel fet d'albergar la col·lecció d'obres del pintor Hermen Anglada Camarasa, que conformen la seva col·lecció permanent. Les exposicions que es fan al centre inclouen com a activitats complementàries activitats educatives, cafès tertúlia, visites comentades per a escolars, visites per a famílies i visites per al públic en general. La Fundació "la Caixa" posa a disposició del públic un centre polivalent que respon a les necessitats socioculturals principals del nostre temps. S'hi pot visitar de manera permanent una selecció de la pintura i l'obra sobre paper de la Col·lecció Anglada Camarasa de la Fundació "la Caixa", constituïda per més de quatre-centes obres, moltes de les quals procedeixen del fons de l'antic Museu Anglada Camarasa del Port de Pollença. De la mateixa manera, la seu acull una gran diversitat d'activitats relacionades amb les àrees d'interès dels quatre programes de la Fundació "la Caixa".

El Museu a més d'una col·lecció d'art contemporani d'escultura, conté una col·lecció bibliòfila (manuscrits, llibres preciosos i enquadernacions artístiques) i cartogràfica de renom. A més exposa un betlem napolità del segle XVIII.

El Museu Fundació Juan March, de Palma, ofereix una col·lecció d'obres d'art espanyol del segle XX, dels autors més significatius de les primeres avantguardes (Pablo Picasso, Joan Miró, Juan Gris o Salvador Dalí), dels diversos moviments de mitjan segle i de les generacions més recents. També disposa de sales per a exposicions que acullen, a més de mostres sobre artistes representats en la col·lecció, projectes expositius dedicats a artistes contemporanis i a les principals tendències i línies de força de la Modernitat. El museu explica a més amb una sala dedicada a l'exposició d'obra gràfica de Pablo Picasso. Situat en un edifici del segle XVII, que va ser concebut originalment com a habitatge, el museu va ser reformat per l'arquitecte Guillem Reynés i Font i escollit per acollir part de la col·lecció de la Fundació Juan March des de 1990. Ampliat i reformat en diverses ocasions, des d'octubre de 2009 es denomina "Museu Fundació Juan March". El museu desenvolupa un programa educatiu dirigit a escolars, universitaris, famílies i grups diversos, i inclou visites guiades i tallers. Horari De dilluns a divendres: 10-18,30 h. Dissabte: 10,30 -14 h. Diumenge i festius: tancat

Palma Jove és una iniciativa de l'Ajuntament de Palma que informa als joves sobre l'actualitat que'ls afecte i cobreix activitats entorn a les seves necessitats

Barri.tv, la televisió social i participativa estrena nova web i nous continguts, te convidam a visitar-la i conèixer els rodatges que s’han duit a terme a les barriades de la Soledat i Polígon de Llevant, a Ses Veles, Son Roca, S’Arenal, Manacor i la Fundació Pilar i Joan Miró.

Barri.tv és més que una televisió per internet, és un projecte experimental per incentivar la participació ciutadana recuperant l’esperit de les primeres televisions locals on els mateixos veïns aprenien a fer de càmeres, realitzadors, presentadors… Barri.tv és una associació que facilita la formació i els mitjans per aconseguir-ho.

En aquests dos anys hem treballat amb més de 20 entitats, als nostres tallers hi han participat més de 200 persones i esteim a punt d’arribar als 100 vídeos.

És la creació d’un nou canal de comunicació entre els veïns fomentant la cohesió del barri, alhora que permet obrir una nova via de debat i sensibilització respecte al lloc on vivim. Amb aquesta eina de dinamització i foment de la participació ciutadana els veïns tenen l’oportunitat d’accedir a l’aprenentatge de les noves tecnologies i del llenguatge audivisual.