Antigament s’havia ballat a Cardedeu i ara sabem que fa 110 anys, un grup d’aficionats als balls i tradicions populars, es van proposar recuperar el Ball de l’Espolsada i que el varen ballar per Sant Joan del 1901. Va tenir tan èxit que ho varen repetir a l’any següent i va ésser filmat pel fotògraf Napoleó de Barcelona. Quan es va saber que la filmació es conservava, es va restaurar, però només se’n conserva la primera part del ball.
El moviment bàsic del ball és com si amb el peu es remogués la terra per a fer-hi un forat. Fa pensar que tindria relació amb la fertilitat de la terra i la fructificació de les llavors, suposició que seria coherent en el tipus de societat eminentment agrícola de l’època.
Es creu que el Ball de l’Espolsada va cambiar de nom al segle XVIII i es va anomenar Ball de Gitanes, que actualment encara es balla a alguns pobles del Maresme i del Vallès.

Agricultura

L'activitat agrícola ha marcat el passat de la població. Actualment només significa un 1% de l'economia municipal però encara té una forta presència en el paisatge.

A principis del segle XX, la proximitat i el creixement de Barcelona, juntament amb la millora de les comunicacions van estendre l'activitat ramadera adreçada a la producció de llet de vaca, fet que va propiciar l'extensió del conreu de farratges en detriment de la vinya, que als anys 50 encara ocupava 22 has.

Durant els últims anys del segle passat les terres adreçades al regadiu van anar augmentant fins a representar més de la meitat de la superfície conreada. Actualment hi ha una Comunitat de Regants que administra l'aigua provinent del pantà de Vallforners. A les 354 has. agrícoles del municipi predominen el conreu de l'ordi, el blat i dels farratges. També hi ha una forta presència de vivers d'arbres i plantes de jardí.

Un poble de comerç, fires i mercats

En el camp de la ramaderia trobem aviram, bovins, conilles, equins, ovins i porcins. Al 1272 el rei Jaume I va concedir el privilegi de celebrar una fira per la festivitat de la Santa Creu. A partir del 1956 les antigues fires de bestiar van desaparèixer però al 1984 és va recuperar la Fira de Sant Isidre, que recull una mostra de bestiar, maquinària agrícola i productes artesanals. El 2009 es va presentar la nova marca FICARD que revestia la tradicional fira, que sense perdre la singularitat agrícola i ramadera, ha ampliat horitzons fins arribar a ser una mostra multisectorial referent a la zona on s'hi troben representats els sectors de la indústria, el comerç, la restauració, l'automoció, el turisme i el tercer sector.

L'Associació de Veïns del Centre, el 1995, recuperava l'antiga Fira de la Immaculada, que proveïa les llars per les festes de Nadal. Des d'ençà arriba pels vols de la segona setmana de desembre la Fira de Nadal i del Torró artesà, que recull una mostra de productes nadalencs i artesans al voltant de les tradicionals fogueres, on destaca el torró de borrego.
El mercat municipal s'està reformant per ser un equipament referent de proximitat en productes frescos i de qualitat. A partir del 1925 el mercat setmanal, d'origen medieval, es celebra cada dilluns, on es pot trobar productes alimentaris, tèxtils, de ferrateria i complements.

Al llarg de l'any són múltiples les fires i mercats que es celebren per part d'entitats del municipi com la Fira d'artesania, el Mercat del disc de col·leccionista, la Fira d'herbes remeieres, el mercat boig, les descarregades d'antiguitats i la Fira de ràdios antigues, entre altres.
Els carrers de Cardedeu configuren un centre comercial urbà atractiu i amable. Hi trobareu més de 300 comerços al vostre servei, comerços que combinen tradició i modernitat i que segur que donen resposta a les vostres necessitats. El comerç de Cardedeu participa de forma molt activa en la vida del poble. Està agrupat principalment en tres eixos comercials situats al barri de l'Estalvi, al del Centre i al Poble Sec. Actualment significa el 22% de l'activitat.

Industria, comerç i serveis

Cardedeu compta amb tres polígons industrials: el polígon Sud, el més gran, el del Pla del Marital i el de Can Boixadera. Hi predominen les petites empreses, de sectors diversos com el metal·lúrgic, de la il·luminació, de productes abrasius, de mobles, de paper i cartró i del químic. Actualment signifiquen un 20 % de l'ocupació.

Des de principis del segle XX, amb l'establiment d'una important colònia d'estiuejants, Cardedeu es configura com un lloc residencial amb un important pes de les empreses dedicades a la construcció. Al present el sector ocupa un 17% de les persones actives. Però si hi ha una activitat que predomina actualment aquesta és la de serveis, amb un 38%, que donen resposta a les diferents necessitats del ciutadans.

La vida social de Cardedeu és notable, amb un bon nombre d'associacions i d'entitats esportives, culturals, juvenils i socials, que doten el municipi d'un gran dinamisme.

A Cardedeu la festa és, per tradició, a l'estiu, amb les festes dels barris de l'Estalvi (1r diumenge de juliol), la Granada (2n diumenge de juliol), el Poble Sec (4t diumenge de juliol) i Can Canyes (últim diumenge d'agost). Aquestes festes són preludis i cloenda de la festa grossa del municipi: la Festa Major, que se celebra el 15 d'agost. Música, teatre, cercaviles, activitats infantils, concert, sardanes, gegants, correfocs, balls de bastons i un llarg etcètera que suposen la màxima expressió de la vida cultural al municipi al voltant de la Mare de Déu d'agost.

A banda de la Festa Major, però, hi ha tot un ventall d'activitats i ofertes culturals, cíviques i participatives que, organitzades des de l'Ajuntament de Cardedeu i el Patronat Municipal de Cultura, directament per de les entitats i associacions del municipi o mitjançant dinàmiques de col•laboració entre aquests diferents agents, conformen la programació cultural a Cardedeu amb un ampli ventall d'ofertes, les més importants de les quals es detallen a continuació:

• Cavalcada de Reis, 5 de gener
• Aplec de Sant Hilari, el segon cap de setmana de gener
• Els Tres Tombs, el cap de setmana pròxim a la festivitat de Sant Antoni Abat.
• Carnestoltes
• Febrer Musical - Audició i concert on es ret homenatge a noms il·lustres de la Sardana

• Tastautors - Cicle de Música, els tres últims divendres de gener i el primer de febrer.
• Festival de Música de l'Agrupació Coral Cardedeuenca
• Diada de Sant Jordi, dies pròxims al 23 d'abril
• Fira de Sant Isidre, segon cap de setmana de maig
• Aplec de Sardanes, tercer cap de setmana de juny
• Fira de la Música de Cardedeu, al juny
• Diada de Sant Joan, 24 de juny.
• Festa del Foc, últim cap de setmana de juny
• Festa Major, cap de setmana pròxim al 15 d'agost.
• Aplec de Sant Corneli i Cebrià, primer cap de setmana de setembre.
• Escenes d'Estiueig, última setmana de setembre.
• Mostra d'Entitats, tercera setmana d'octubre.
• Cardoterror, festival de cinema fantàstic i de terror, al novembre.
• Aplec de Tardor - Audició matinal i concert de tarda i celebració de l'aniversari de l'Agrupació Sardanista de Cardedeu, al novembre.
• Fira de Nadal i del Torró Artesà, segona setmana de desembre.
A més d'aquestes activitats, hem de destacar també l'oferta de programació estable de teatre, música, cinema, dansa i altres disciplines artístiques que podem trobar en els equipaments del Centre Cultural Cardedeu i el Teatre - Cinema l'Esbarjo.

Al Centre Cultural Cardedeu es desenvolupa l'oferta cultural de temporada de teatre, música i dansa, amb activitats professionals i amateurs, destacant d'aquesta programació l'èxit i la qualitat de les ofertes d'activitats infantils i familiars de Rialles i Concerts Familiars. Aquesta programació es desenvolupa en dues temporades anuals, la primera de febrer a juny i la segona d'octubre a desembre. Podeu trobar tota la programació a l'apartat de Cultura d'aquesta web.

Al Teatre - Cinema l'Esbarjo es desenvolupa l'oferta de cinema municipal, amb tres sessions setmanals, el dijous i divendres al vespre i el diumenge a la tarda. La programació de cinema municipal aposta per una oferta de cinema de qualitat, en versió original i amb la garantia del segell dels cinemes Verdi, amb qui l'Ajuntament de Cardedeu va signar un conveni per la projecció d'aquestes pel•lícules i l'ús de la marca Verdi. En el disseny de la programació de cinema a l'Esbarjo hi participen el Patronat Municipal de Cultura i els Cinemes Verdi. Podeu consultar la programació mensual a www.esbarjoverdi.cat o a l'agenda d'aquesta mateixa web.

Dolmen de Pins Rosers

Conegut popularment com a dolmen, a la frontera amb Llinars i la Roca, trobem tres pedres, una de dreta i dues d'ajagudes voltades d'un cercle de set menhirs, és a dir, un cromlec. Joaquim Mercader, comte de Bell-lloc, va excavar la zona el 1879 i suggeria que les pedres del centre podrien haver format part d'un dolmen. La imaginació popular ha inventat diverses llegendes sobre les restes, com aquella que diu que era un antic hostal on els transeünts entraven però no en sortien.

La vil•la romana del Pla de les Parets

A la zona de llevant del municipi, al Poble Sec, a tocar del torrent Llibre i sota camps de conreu, trobem un dels jaciments arqueològics més importants del poble: una vil•la romana. Té una part rural i una part residencial amb unes petites termes, i ha estat excavada en diverses ocasions. La primera vegada va ser promoguda per en Tomàs Balvey l'any 1917, i les restes trobades estan guardades al museu. La més recent va consistir en una prospecció feta per l'empresa arqueològica Actium que va confirmar que la vil•la comptava amb una zona construïda d'uns 3.000 m².

La capella de Sant Corneli i Sant Cebrià

Al centre de la població trobem una de les capelles més antigues i emblemàtiques de Cardedeu. De petites dimensions, té el seu origen en època pre-romànica, i en conserva la forma de la planta i els basaments dels murs. Des del 1409 va dependre del monestir de monges de Montalegre, i l'any 1870 va ser desamortitzada i va passar a ser propietat municipal. Tot i així, el culte es va conservar fins el 1920, quan va ser abandonada per les monges. Des de llavors, les funcions de la capella han estat moltes, entre elles la de presó preventiva o local de l'Agrupació Coral Cardedeuenca, que la va restaurar i arranjar.
El 1992, la capella va ser aïllada de construccions antigues que estaven adossades al murs laterals i es va convertir en el centre d'una nova plaça. Actualment la capella és un espai dedicat a exposicions d'art contemporani i altres de temàtica local.

L'església de Santa Maria de Cardedeu

Documentada des del segle IX, conserva encara avui un mur d'època romànica amb arcs de pedra i un finestral, en part visible a la capçalera del temple. L'església actual és dels segles XVI i XVII. Destaca el campanar, amb gàrgoles zoomòrfiques als quatre angles i merlets de tipus català en el coronament. En la façana principal, que havia estat arrebossada fins la última intervenció de restauració, el 1989, és significativa la portalada escultòrica. S'hi pot veure en relleu la Verge Assumpció, patrona del municipi. I per sota, l'entaulament d'estil renaixentista on hi havia l'escut escultòric de la vila sostingut per dos angelets alats. La porta principal està flanquejada per dues cariàtides amb figures femenines: l'una representa la joventut i l'altra la vellesa. Als peus de les figures es pot llegir la data de construcció: 1780.
L'església ha estat cremada dues vegades, la primera el 1873, durant la tercera Guerra Carlina, i de nou el juny del 1936, durant la Guerra Civil.

A l'interior es conserva la pila baptismal del segle XVI, de pedra, amb el relleu de la Mare de Déu amb el nen en una de les cares. Destaca la capella del Sagrament, amb pintures d'Antoni Vila Arrufat. L'absis i la nau es troben decorats amb pintures d'escenes bíbliques i de la vida de Jesús, realitzades entre el 1940 i el 1955, segons projecte de Josep Ma. Messeguer.

El mas i l'ermita de Sant Hilari

El mas de Sant Hilari, o mas Ros, és una de les 46 masies del terme. Situada a la serra del mateix nom, segurament és hereva d'un antic assentament romà. La família de Sant Hilari la trobem documentada ja durant l'alta edat mitjana. El mas té una estructura en forma de L composta per diferents cossos annexos, el més recent dels quals el trobem a la façana principal, on hi ha la porta d'entrada amb arc escarser. A l'interior conserva una gran llar de foc i la cuina.
Davant el mas hi ha una gran era circular i l'ermita que li dóna nom. Tot i que és d'origen antic, a la llinda d'entrada hi trobem la data de 1795, que indica l'any de l'última reforma. Les pintures de l'interior són obra del pintor local Josep Castells i Planas. L'aplec, celebrat cada segon diumenge de gener, és una de les diades populars més concorregudes del municipi, on la gent del poble va a recollir el tradicional panet.

La Creu de Terme

De les tres creus termals que tenim constància només en resta una, situada a l'entrada del poble venint de Granollers. Es tracta d'una creu monumental del 1679, emplaçada damunt una ampla base circular, amb tres graons, una esvelta columna salomònica coronada per un capitell i la creu, de braços lobulats amb relleus escultòrics a cara i cara: en una la Mare de Déu i, en l'altra, Crist crucificat. En la base de la creu s'hi troben relleus esculpits: l'escut de la vila dins un rombe, un manat de cànem i la llegenda segons la qual resant un parenostre i una avemaria es guanyen 40 dies de perdó. La Creu de Terme és el monument més característic de Cardedeu, i l'Ajuntament en concedeix una reproducció en bronze com a màxima distinció de la vila.

Torres d'estiueig

"Un palco al Liceu i una torre a Cardedeu" era una dita popular que servia per definir la classe i distinció de l'alta burgesia barcelonina de finals del segle XIX. Moltes d'aquelles famílies de Barcelona van formar la colònia d'estiuejants de Cardedeu, on van bastir magnífiques torres des de l'eclecticisme al classicisme passant pel modernisme i el noucentisme. Obres d'arquitectes de renom com Manuel J. Raspall, Ramon Puig Giralt o la singular Casa Gual d'Eduard M. Balcells.

La Torre Lligé

Una d'aquestes torres d'estiueig és la Torre Lligé. És un dels edificis emblemàtics i característics de Cardedeu, seu actual de l'Ajuntament des del 1953. La torre original era residència de la família Lligé, polític i estiuejant a Cardedeu. Va ser construïda el 1890, segons projecte de l'arquitecte Adrià Casademunt. Conserva l'aspecte de casa d'estiueig, amb la torre mirador i una important terrassa balustrada oberta a la plaça, que en planta baixa forma uns porxos amb arcs de mig punt. Interiorment ha estat modificada per a dependències municipals, però cal destacar la Sala de les Columnes, antic menjador de la casa i actual sala de plens, on a més, s'hi celebren els casaments civils.

La Torre Granés - Espinach

Aquesta torre és una de les primeres cases d'estiueig construïdes a Cardedeu, el 1891, per voluntat de Mercè Espinach de Granés i obra de l'arquitecte Eduard Mercader. Avui conserva l'aspecte de torre d'estiueig, envoltada de jardí i encerclada per una interessant tanca i reixa de ferro forjat. La casa i finca ha estat seu de diverses entitats des del 1936, primer com a Casa de la Vila del 1936 al 1942, després Casino de Cardedeu de l'Associació de Propietaris del 1943 al 1957, i Casal d'Associacions des de 1972 fins 1990. Actualment tot l'edifici es dedica a Casal de la Gent Gran, i la casa s'ha adaptat a aquesta funció, sense perdre la imatge i les formes de l'antiga casa d'estiueig. Avui s'hi poden fer diversos tallers i activitats que omplen de vida la casa i el jardí.

El cementiri: modernisme per a l'eternitat

El cementiri municipal és una petita joia modernista poc coneguda, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall, un dels conjunts d'arquitectura funerària més interessants i singulars. El cementiri es va construir entre 1919 i 1920 i encara avui conserva tota l'essència i estructura original. Es troba edificat a la pendent d'un turó, encerclat per una tanca perimetral de pedra, i construït amb pedra granítica. A l'interior diversos panteons (dels quals destaca el panteó de Marc Viader amb una escultura d'Enric Clarasó) i elements com un pou o una pèrgola mirador, conviden a fer un passeig tranquil per descobrir aquest lloc d'interès arquitectònic.

El Museu Arxiu Tomas Balvey

L'element més destacat del Museu Arxiu és el conjunt de la farmàcia Balvey, formada pel mobiliari original de 1812 amb més de 200 pots de farmàcia. Aquest és l'eix vertebrador d'un nou discurs del museu, que té com a temàtica principal els remeis, la salut i els oficis sanitaris. Al costat de les sales d'exposició, el jardí botànic explica els ambients de vegetació mediterrània fent especial atenció a les espècies remeieres. El Museu Arxiu Tomàs Balvey, a més d'un interessant arxiu històric obert a consulta i venda de publicacions, ofereix exposicions temporals i un servei de guies per a grups d'adults (ruta Raspall) i d'escolars (descoberta de la natura, itineraris de coneixement del municipi i tallers).
 

El camp d'aviació de Cardedeu es construí la primavera de 1938, a cavall dels termes de Cardedeu, Llinars del Vallès i Sant Antoni de Vilamajor, al nord de la carretera de Carddedeu a Llinars, amb una petita zona de serveis, al sud d'aquesta carretera. El comandament i la caserna, amb part del personal, s'ubicaren en les masies de Can Morató i Can Jofre. També hi havia l'observatori i disposava de telèfon, teègraf i estació de comunicacions per ràdio.

Les obres consistiren, principalment, en explanacions fetes amb molt pocs mitjans i sense cap pavimentació.

Les construccions es limitaren e uns pous d'extracciño d'aigua, alguna caseta auxiliar i, sobretot una xarxa de nou petits refugis perimetrals, amb capacitat per a unes 15 persones, camuflats en els boscos que envoltaven el camp, i que completaven un refugi gran, construït al costat de can Jofre, amb doble entrada i capacitat per a unes 130 persones. Només el gran estava pensat per resistir atacs de bombes:els altres eren contra metrallaments.

Per arribar-hi, un cop entrats a Cardedeu, per l’antiga C-251, a l’alçada del tercer semàfor, girarem a la dreta, direcció Cànoves, per l’Avinguda d’Angel Guimerà, tot anant cap el Nord de la població. A 1’3 quilòmetres trobem una rotonda, seguim en direcció Nord, cap a Cànoves, per la carretera BV 5108. Al cap de 3’5 qm. cal girar a la dreta, direcció 120º Sud-Est, cap a l’urbanització “Les Pungoles” i el restaurant “Can Miret”. Als 4’1 qm. just devant de la “Jardineria Costa” i avans d’entrar en el terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor, cal pendre un camí a l’esquerra, allí als 4’3 qm. trobarem la pedra a l’esquerra del cami, en mig d’una illeta.

Coordenades&nbsp, U.T.M. X=0447280. Y=4613504
Municipi de Cardedeu. Alçada aproximada 280 metres.

&nbsp,

D’aquesta pedra ja en dona notícia en Tomàs Balbey (1.865-1.954), en les seves notes sobre prehistòria i història, que estan dipositades en el Museu de Cardedeu que porta el seu nom, amb els següents termes, que transcribim: “De la mateixa època serà probablement la pedra foradada de Cal Rajoler d’El Fou, que serviria de linde de les parròquies de Cardedeu i el Fou i tal volta Cànoves i Vilamajor, esmentada en l’acta de consagració de la segona l’any 1.148, i en el capbreu dels drets que tenia el Rei a Vilamajor, ordenat fer per Pere II a Berant de Carotituls, lloctinent (batlle) de dita batllia en 1.281”. També, comparant-la amb els gravats de Pedra Arca: “ i en la pedra foradada de cal Rajoler d’El Fou, per marcar les direccions que prenien els termenals civils o parroquials, quan serviren com a molló o fita”.

El Sr. Pere Comas i Duràn, en un interessant article titulat: “Les Pedres multiseculars de Cardedeu i la seva rodalia”, publicat en el butlletí del 51é Aplec i 43é Concurs&nbsp, de Colles Sardanistes, l’any 2002, afirma : “que fa de fita desl quatre termes d’ençà que es feu el planol parcel.lari, l’any 1853 pel topògraf Pere Moreno, i que ja era la fita de la parròquia del Fou des de quan es va fer la seva consagració”.

Si be les esglèsies antigues ja figuren com a parròquies en data llunyana, Sant Muç de Cànoves el 1.077, Sant Pere de Vilamajor, el 1.044, Santa Maria de Cardedeu, el 1.012, cal observar que el s. XIV el terme de Vilamajor, que era de domini comtal, incloïa les parròquies de Sant Pere de Vilamajor, Cardedeu i el Fou. I que no és fins el 1.559 que Felip II concedeix la separació de la Batllia de Cardedeu, creada el 1.265 per Jaume I, molt més endavant, el 1.840, es separa la parròquia de Sant Pere de Vilamajor, que amb la del Fou, formarà municipi. Cànoves i Samalús, ja estaven lligades històricament des del s. XIV.

Comprobada la situació de la pedra, amb les coordenades U.T.M., sobre el mapa de l’Institut Cartogràfic ens dona la seva situació actual quasi exactament sobre la partició dels límits dels actuals municipis de Llinars del Vallès, Sant Pere de Vilamajor, Cànoves i Cardedeu.

Curiosament, el lloc on roman actualment la Pedra Foradada té la força tel·lúrica corresponent a un menhir, caracteritzada per l'agrupació de les línies de força en feixos de dos, tres i quatre línies. Com que cal considerar-la una estela medieval, tot fent cas de les dades referides, no la compararem amb altres pedres alçades en època prehistòrica.

L'Agrupació Sardanista de Cardedeu és una entitat que té com a objectiu promoure la sardana, la música per cobla, la dansa tradicional i totes les altres manifestacions de la cultura catalana.

Amb aquesta finalitat, l'Agrupació organitza regularment aplecs i ballades de sardanes, concerts i cursets per a diverses edats, edita revistes, discos i llibres, contribueix a l'estudi i divulgació de la cultura popular, i participa activament a les manifestacions festives del poble.

A Cardedeu l'activitat sardanista sempre ha estat molt viva i les primeres dades amb les que comptem es remunten a la Festa Major de 1891, amb tres dies de sardanes amb la Cobla Montgrins.

El 1933 s'organitzava el primer Aplec i així s'iniciava un moviment sardanista que ja no s'aturaria, conduït pel Casal del Foment de la Sardana, primer, pel Patronat d'Aplecs, després, per la germandat de la Santa Espina, més tard, i finalment per l'Agrupació Sardanista, creada l'any 1970.

Des de la primera audició organitzada per l'Agrupació aquell novembre de 1970, ja no hi hauria cap mes de l'any sense sardanes: les audicions se succeïen regularment als diferents barris del poble.

Ben aviat van començar els cursets de sardanes per a totes les edats i l'Agrupació va sostenir diverses colles sardanistes infantils, juvenils i adultes, que participaven en el campionat de colles de Catalunya.

Anant un pas més enllà, l'Agrupació de Cardedeu, va ser impulsora d'una escola de música per a cobla, de la “Big Band” de Cardedeu, en col·laboració amb diversos músics de la vila, així com del grup de danses “Aires del Montseny”.

Tota aquesta activitat històrica i viva, va anar essent recollida en forma de llibres d'història sardanista i enregistraments de sardanes dedicades a Cardedeu (4 LPs i 3 CDs).

Actualment l'Agrupació celebra anualment el seu aniversari a l'Aplec de Tardor i organitza cada febrer una important festa sardanista, el Febrer Musical, en la qual s'han anat homenatjant els millors compositors de Catalunya.

Especialment remarcable és l'arxiu de 14.000 partitures de sardanes, una col·lecció única i de particular valor.

Per tota aquesta intensa tasca de foment de la cultura sardanista, han estat otorgats a l'Agrupació de Cardedeu diversos premis i guardons: Premi SGAE,dos Premis d'Obra del Ballet Popular i el Premi de la Comissió d'Aplecs de les Comarques Barcelonines, en reconeixement als 50 anys d'aplecs.