El 2 d’agost del 1985, van ser batejats els gegants d’Andorra la Vella, Carlemany i Ermessenda. &nbsp,Un any més tard, inici de la Gresca Gegantera d’Andorra la Vella .

La nostra trobada de gegants té lloc per la Festa Major d’Andorra la Vella, el primer dissabte d’agost. A la tarda, té lloc una lluïda cercavila amb la presència de gegants vinguts d’arreu del món. Diumenge, a les 13h, hi ha el Ball de Capgrossos i el Ball de Gegants, a la plaça del Poble. El ball de Gegants té, com a singularitat, que l’any en què es casa algun membre de la colla, el balla la parella de noucasats, obsequiant-los la Colla amb una rèplica de l’espasa del gegant.

&nbsp,

Tot va començar l’any 1984, quan el Col·lectiu d’Activitats va encomanar una parella de gegants al mestre constructor Manel Casserras i Boix de Solsona. La seva amistat amb el mestre compositor Joan Roure i Jané, nascut també a Solsona, però en aquell temps resident a Andorra la Vella, va ser el desencadenant perquè naixés el nostre ball de gegants.

&nbsp,

L’any 2010, s’han complert 25 anys d’història dels nostres gegants que han estat el detonant perquè les viles d’Andorra la Vella i Sant Pol de Mar hagin formalitzat un agermanament, donat que les nostres colles geganteres han mantingut, durant aquest quart de segle, uns lligams cada cop més estrets, fins i tot podem presumir de ser una de les poques colles que fem un ball conjunt, el Ball Medieval.

&nbsp,

Descripció de les figures:

&nbsp,

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Carlemany i Ermessenda: gegant que representa l’emperador Carlemany (s.IX) qui alliberà Andorra de les invasions àrabs. La geganta representa Ermessenda de Castellbó i Caboet (s.XIII), pubilla d’Andorra que contragué matrimoni amb Roger Bernat II, Comte de Foix, esdevenint aquest fet l’origen de l’actual Coprincipat.

&nbsp,

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Drac Mitxelin: cucafera caracteritzada com un drac simpàtic (sense foc), creada l’any 1987, de fibra de vidre i pels integrants de la Colla, sota la direcció de Josep Maria Turell Duran.

&nbsp,

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Martí: Gegantó que representa un personatge pioner de l’esquí andorrà, batejat l’any 1995, durant els actes del Xè aniversari dels gegants. Dissenyat i construït pel Taller Drac Petit de Terrassa.

&nbsp,

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Decret i Multa: Capgrossos que representen un Conseller General d’Andorra i una agent de circulació comunal d’Andorra la Vella. Van ser batejats l’any 2005, durant els actes del XXè aniversari dels gegants. Dissenyats i construïts per Taller Drac Petit de Terrassa. Tenen un ball propi anomenat Ball de Capgrossos.

Text: Fidel Solsona

Fotografia: Xavier Burgos

Fer voltar falles la nit de Sant Joan era un costum molt estès a les valls d’Andorra. Els seus orígens es remuntarien, segons la llegenda, a l’època de Carlemany (s. IX). &nbsp,En podem trobar referències a l’obra CANIGÓ de Jacint VERDAGUER i en el Butlletí núm. 148 del Centre Excursionista de Catalunya (maig del 1907). Però, ha estat la tradició oral que ens ha fet arribar l’existència de la cremada de falles a Andorra fins als nostres dies.

Una falla tradicional s’aconsegueix enfilant a l’extrem d’una branca llarga de boix, trossos d’escorça de bedoll, tallats de l’arbre a començament de juny.

Un fallaire és la persona que, per la revetlla de Sant Joan, encén i fa giravoltar la falla donant una sensació de roda de foc.

El fallaire major (amb capa vermella) és la persona que va davant del grup de fallaires marcant les figures i els moviments que portaran a terme els demés fallaires (amb capa violeta).

Per raons ecològiques i paisatgístiques, la falla d’avui en dia ha reemplaçat l’escorça de bedoll per paper reciclat

Històricament, les falles es cremaven en diferents parròquies d’Andorra, però malauradament, a mitjans del segle XX van anar desapareixent. El Col·lectiu d’Activitats del Comú d'Andorra la Vella va recuperar aquesta tradició l’any 1987. El 23 de juny del 2010, la cremada de Falles de la parroquia d’Andorra la Vella ha estat inscrita a l’inventari general del Patrimoni Cultural d’Andorra, com a bé immaterial, valorant així el gran nombre de fallaires actuals i des de la seva recuperació, adults i petits, i per les nombroses col·laboracions i representacions en diverses manifestacions culturals.

&nbsp,

Calendari de les falles al Principat d’Andorra:

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 2ª i 3ª setmana de juny: Taller per elaborar les falles modernes.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Dissabte abans de Sant Joan: Recerca de l’Argolla de Fontargent (joc de pistes a la Vall d‘Incles). Qui troba l’Argolla és nomenat Fallaire Major.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 22 de juny al vespre: pujada al Canigó, conjuntament amb el Centre de la Cultura Catalana d’Andorra, a buscar la Flama que encendrà les Falles i les fogueres d’Andorra.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 23 juny, a les 22.30h, actuació dels Fallaires d’Andorra a cada parròquia fins a les 00h, hora en què les falles encenen les fogueres d’Andorra.

Text: Fidel Solsona

Fotografia: Xavier Burgos

El Centre de la Cultura Catalana realitza diferents tipus d’activitats:

Activitats de promoció de la llengua catalana:

Voluntaris per la llengua: es una de les activitats amb mes èxit del Centre, &nbsp,s’organitza conjuntament amb el Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra, aplega gent interessada en aprendre català i alhora gent amb voluntat d’ensenyar-ne. Aprenent i voluntari es comprometen a fer un mínim de deu trobades per tal de practicar la llengua ja sigui amb iniciatives pròpies (sortides, cafès...) o mitjançant el material que se’ls dona al principi de l’activitat.

Joves voluntaris per la llengua: activitat que es realitza a les escoles del principat en la que els nens nouvinguts practiquen la llengua a l’escola ja sigui a l’hora del pati o al migdia amb un altre nen catalanoparlant.

Mostra de cinema català: es projecten en els cinemes d’Andorra tres pel·lícules amb català gratuïtament per tal de potenciar el català al cinema.

Presentacions literàries: s’intenta realitzar un mínim de 3 presentacions de llibres en català amb la presència de l’autor.

Llibre de Sant Jordi: cada any s’edita un llibre.

Premi Carles Sabater: premi a la música jove en català obert a grups i cantautors d’arreu que ja ha arribat a la 11ª edició i que rep cada cop un nombre mes elevat de maquetes de música catalana.

Activitats de promoció de la cultura popular:

Sant Joan: el centre organitza actes paral·lels a la revetlla, cada any es rep la flama portada des del Canigó a una parròquia diferent i aquesta es repartida a les altres parròquies a Casa de la Vall on es reparteix també coca i moscatell.

Concurs de pessebres: quan s’acosten les dates de Nadal el centre organitza un concurs de pessebres on es premien els millors pessebres en tres categories. Els pessebres es visiten a les cases dels concursants.

Jornades de cuina catalana: es realitzen en un restaurant d’Andorra i es proposa un menú típic català/andorrà, en les darreres edicions s’ha fet un tast de vins i d’olis.