Canillo

La parròquia de Canillo viu bàsicament del turisme, però la ramaderia i l’agricultura també són fonts de riquesa importants. D’altra banda, els accessos a les pistes d’esquí de Soldeu, el Tarter i Canillo, ara incloses dins Grandvalira, el domini esquiable més gran dels Pirineus i la principal oferta d’activitats de neu del país, proveeixen una bona dinamització econòmica reforçada amb un important sistema hoteler.

A l’estiu, Grandvalira ofereix activitats com ara el golf (a Soldeu) en les cotes més altes de tot Europa, a 2.057 m d’altitud. D’altra banda, al centre de Canillo i al peu d’aquesta estació d’esquí hi ha el Palau de Gel, que funciona tot l’any amb diferents activitats que es poden fer sobre pista de gel, disposa també d’una piscina climatitzada, entre altres espais.

Per a més informació: www.grandvalira.com i http://www.palaudegel.ad/

Vianda i Encants de Sant Antoni: 17 de gener (o el diumenge més proper)

Crema del mai: 31 de gener

Carnaval: segons el calendari

Festa Major: tercer dissabte de juliol

Concurs de gossos d’atura: últim diumenge de juliol

Fira del bestiar i de l’artesania de Canillo: octubre

Una de les festes més primerenques en el calendari canillenc és la de Sant Antoni, en la qual es celebren els encants i es reparteix vianda, que és una sopa de muntanya. La segueix, el 31 de gener, la crema del mai, que és per celebrar que es deixa enrere la part més dura de l’hivern: els dies s’allarguen i les temperatures es van suavitzant. Tradicionalment es cremava un avet amb palla i la gent del poble cantava i ballava al seu voltant fins que les flames el consumien. Actualment encara es crema l’arbre, un dels utilitzats com a decoració de la via pública de Nadal, i grups de teatre animen la festa per als més petits.

Una altra festivitat molt arrelada és la de Carnaval, i el de Canillo, de tots els que es fan arreu del país, és un dels més destacats per la gran participació que té. La disfressa típica és la d’arlequí, la qual està feta amb pedaços de roba i coscolles (cascavells) i apareix després de la penjada del rei Carnestoltes. Durant quatre dies, fins al dia del judici i la crema del Carnestoltes, els seus carrers són plens de comparses i disfresses, es reparteix coca i xocolata desfeta per a tothom i es fa una botifarrada popular.

Ja en ple estiu, arriba la Festa Major de Canillo, celebració que comença el tercer dissabte de juliol i s’allarga fins al dilluns següent. I, abans d’acabar el mes, l’últim diumenge de juliol, es fa el concurs de gossos d’atura als Planells de Mereig, que organitzen el Comú de Canillo i l’Associació del Concurs de Gossos d’Atura de Canillo i la prova és puntuable per al campionat dels Països Catalans.

L’església de Sant Joan de Caselles, edifici romànic de final del s. XI, és potser una de les més emblemàtiques del Principat. Té les característiques del romànic andorrà: nau rectangular amb coberta de fusta, absis semicircular i campanar d’estil llombard, aquest últim, però, està separat de l’església per un porxo. A l’interior, s’hi conserva una Majestat romànica d’estuc sobre una pintura mural (s. XII) que representa l’escena de la crucifixió i en la qual es pot apreciar el sol i la lluna, aquesta és una de les dues Majestats que hi ha al món fetes en estuc. Al temple també hi ha un retaule del s. XVI amb influències alemanyes i italianes i, a l’exterior, les restes de les tombes d’un cementiri medieval.

Per concertar visites: tel. (+376) 851 434

Les altres esglésies que cal esmentar de Canillo són la de Sant Serni i la de Santa Creu. L'església parroquial de Sant Serni està ubicada al nucli antic de Canillo, l’estructura actual és barroca (s. XVII-XVIII) però es conserven vestigis de l’església romànica original (s. XII): uns murs exteriors i un baptisteri de granit. Conté, a més, pintures i imatges d’un valor notable: la talla gòtica d’un santcrist (s. XIV) i el retaule barroc de l’altar major, dedicat a sant Serni (s. XVII).

D’altra banda, l’església de Santa Creu, que està situada al mig del poble de Canillo, a la ribera del riu Valira, data de 1781. Cal destacar-ne el campanar d’espadanya, un retaule que representa el calvari i el fet que aquest temple és l’origen de la processó de Santa Creu.

La creu de Carlemany és una de les cinc creus gòtiques que es conserven al Principat i una de les dues que es troben a la parròquia de Canillo, l’altra és la creu de Set Braços (a Prats). Històricament estava ubicada al camí ral que anava de Prats a Meritxell però ara és a l’església de Canillo, es creu que podria ser un tribut als ferrers.

Un altre element patrimonial destacat de la parròquia de Canillo és el grup de gravats rupestres del roc de les Bruixes (a Prats), actualment en podem veure una reproducció davant del Palau de Gel de Canillo.

La capital manté el seu caràcter tradicional gràcies a vells molins i a cases tradicionals de muntanya. És el cas del molí fariner del Peano (una mostra de les antigues fonts de riquesa del país), que actualment és un restaurant, i de les edificacions que trobem al nucli antic: ca l’Armany i cal Fluix, béns comunals d’interès cultural, i cal Ferrer Nou, casa amb portal doble original als baixos. Aquestes cases estan restaurades actualment.