Campins

Tot i que el sector agrícola ha anat reculant i és en perill d’extinció, es mantenen els cultius de civada, ordi i alfals. Actualment bona part de la població viu de la indústria i treballa a Sant Celoni. Però on hi ha més gent ocupada és en el sector terciari, dins del poble predominen els serveis destinats als turistes i segons residents i és remarcable el gran nombre d’establiments dedicats a la restauració. Després de la Guerra Civil, Campins es va convertir en un nucli d’estiueig important, hi havia un hostal on s’hi feien cures de salut relacionades, sobretot, amb els problemes respiratoris. Molts dels que hi anaven van acabar quedant-se a Campins perquè es van casar amb gent d’aquí. Actualment són primeres residències les que abans eren segones, i l’àmplia gamma de restaurants que ofereix el poble segueix aportant molts visitants.

Festa Major, últim diumenge d’agost
Aplec de Sant Guillem, segon diumenge de maig

L’església de Sant Joan de Campins apareix documentada l’any 1231, però té elements romànics del segle XII, i conserva una pica baptismal romànica que podria ser, com a molt, d’inicis del segle XIII. De l’estructura original conserva la base del campanar i l’antiga porta d’entrada. L’any 1895 va capgirar-se el sentit de l’església, s’obrí una nova façana on abans hi havia el presbiteri i el portal primitiu romànic va ser tapiat. Un altre centre espiritual que els visitants podreu visitar és l’ermita de Sant Guillem (és al sud del poble, al llom d’una serreta), de la qual es té notícia des que es donà llicència, l’any 1488, per captar per poder-la construir o reparar. Prop d’aquesta ermita hi ha la creu de la Missió (nom oficial) o de sant Guillem (nom popular), un monument realitzat als anys vint per seguidors de Gaudí. D’altra banda, a poca distància de la gran bassa que basteix d’aigua el poble hi ha la Rajoleria, una construcció de finals del segle XVIII que serví per remodelar la pairalia de can Pons, que fou habitada per una de les nissagues més antigues de Campins, els Pons, documentats en un pergamí de l’any 1208. Aquesta casa va convertir-se en una torre d’estiueig al segle XX quan Ramon Cortada la va comprar als antics propietaris. I al nord-est del poble i a peu d’un GR, hi ha el mas de can Cullell, al costat del qual Frederic Soler Hubert, conegut popularment com a Serafí Pitarra, hi erigí l’any 1886 un habitatge annex, can Pitarra.

El carilló

Des del mes de desembre de 2007, el campanar de l’església de Sant Joan llueix un carilló amb dotze campanes que toca per les festivitats i cada dia, just després de les dotze campanades de migdia, fa una melodia que recorda a l’Àngelus.