Campanet

L'economia de Campanet s'ha basat, fins a gairebé els anys 40 del segle XX, de manera exclusiva en el sector agrari. A partir del 1945 el sector del calçat comença a tenir un paper molt important a la vila, ja que durant aquest any es fan 422.000 parells de sabates, destinades a Mallorca, Cuba i l'exèrcit. Actualment, els sectors predominants són la construcció, els serveis turístics a la zona d'Alcúdia i les indústries i serveis d'Inca i Palma.

La tradició agrària, ramadera i artesanal del municipi han donat lloc a la creació de la Fira de Maig, una fira essencialment artesana, on campaneters i artesans de tot Mallorca exposen el seu treball en un medi especial; i també en els darrers anys, una fira ramadera, des de la qual la recent sorgida Cooperativa de Campanet treballa per mostrar a campaneters i visitants la seva tasca i el seu compromís amb el món del camp i amb les races mallorquines.

Carnaval

Dilluns de Pasqua, el matí els quintos de l’any es passegen cantant els goigs tradicionals. 

Dimarts de Pasqua, diada a Sant Miquel

Fira de Maig, del 5 al 12 de maig

Fira de la pagesia, artesana i tradicional, a on els comerciants, artesans, empresaris, artistes o simplement persones que sense cap afany de professionalitat volen mostrar els productes que han elaborat.

Festes de Sant Victorià, del 26 de juny al 12 de juliol

Festa gran de Campanet en la que es fa una festa de carnaval estiuenca, i molets altres activitats festives i culturals.

Festes de Sant Miquel, 29 de setembre

Festa per commemorar el patró de Campanet amb llanternes i fidevada

Pla de Tel o Vall de Sant Miquel. S'hi gaudeix d'una pau impertorbable i s'hi troben alguns dels elements més interessants de Campanet (Coves de campanet, església de Sant Miquel...).

• Coves de Campanet, unes de les més ben conservades de Mallorca i destaquen per la delicadesa i exuberància dels seus dipòsits calcaris en forma d'estalactites i estalagmites, també denominades espeleotemes pels geòlegs. A més de la rica ornamentació natural, s’han trobat restes fòssils de Myotragus balearicus, una espècie de bòvid endèmic de Mallorca i Menorca, extingit fa uns 4.000 anys amb l'arribada de l'home a les nostres illes. Les grutes han inspirat pintors com Casimir Tarrassó qui els va dedicar una sèrie monogràfica d'olis signada el 1948; i poetes com Bartomeu Guasp i Gelabert que compongué l'oda Coves de Sant Miquel (1949). Fins i tot han servit d'escenari a alguna pel·lícula.
• Església de Sant Miquel. Església gòtica de l'època de la conquesta catalana (s. XIII). Essencialment, conserva la factura gòtica de les esglésies de repoblament catalanes edificades a l'illa de Mallorca després de la conquesta, amb l'afegit d'una espadanya vora el portal d'accés del segle XV.
• Fonts de Ses Ufanes. Declarades monument natural, les fonts de Ses Ufanes són el fenomen hidrogeològic més singular de Mallorca. La zona d’aflorament es troba situada a la finca de Gabellí, als voltants de l’església de Sant Miquel. Aquestes fonts intermitents que brollen des del sòl en temps de molta pluja –aquest és precisament el significat d’”ufana”-, dins l’alzinar de l’esmentada possessió constitueixen un autèntic espectacle i un dels principals elements del patrimoni natural campaneter. Ses Ufanes de Gabellí fan part d’un sistema de fonts que s’estén des de Maçana fins a Gabellí, passant per Biniatró, i que tenen l’origen en un vessament cabalós d’un aqüífer fisural que forma un embassament subterrani d’aigua localitzat a la base d’un escarpament calcari.
• Ullaró. Llogaret idíl•lic ubicat al llevant del terme municipal, on destaca el casal de Son Garreta.
• Altres elements patrimonials: abeurador des Camí Blanc, pou d'en Gatell, pou d'Ullaró, pou Bo.

Nucli urbà de Campanet:

• Església Parroquial (XVIII): es va bastir en el lloc d'una anterior i es posà sota . Es comença a construir l'any 1717, amb l'advocació de la Immaculada Concepció quan era rector Miquel Martí Tamorer, i es va acabar l'any 1774, després d'algunes interrupcions en les obres.
• Sala Vella (XVI), edifici de l'antiga seu de l'Ajuntament actual; 
• Cases de tipologia popular; posades de possessió (de Maçana, Biniatró, etc.); 
• Creus de terme, que marcaven els límits del nucli urbà...