La Camipèdia és una enciclopèdia territorial dels Països Catalans oberta, popular, feta a partir de les aportacions de tothom qui vulgui sobre qualsevol temàtica del seu municipi, comarca o país: descripció de la seva entitat, grup de música, activitat artística, història, llegendes, danses, cultura popular, tradicions, dites populars, localismes de la llengua, gastronomia, contes i llegendes, personatges destacats, etc.
Els articles poden ser propis o bé d’altres fonts i autors. En aquest últim cas, és imprescindible citar l’origen a l’apartat Font / Autor, ja sigui indicant l’adreça web d’on s’ha extret el contingut o el nom de l’autor, títol de l’escrit i nom de la publicació.
Per aportar el teu text, només cal que et registris com usuari del web i carreguis el teu text.
També tenim una zona costanera amb raconades verges, de pinades i vegetació acostumada a la proximitat de la mar, totes elles en greu perill, el primer perill que va amenaçar la
Segurament haureu sentit parlar de Benissa pel seu paisatge costaner, per la serra de Bèrnia i els seus senders, les partides rurals de Pinos i Marnes, tot ells son enclavaments
Benissa, des del punt de vista sociolingüístic, com tants altres pobles de la Marina Alta, es caracteritza per mantenir fidelment el valencià com a llengua pròpia i vehicular ,
La ciutat està construïda sobre un perllongat tossal, a una altura de 254 m. sobre el nivell del mar.
Formada en l’actualitat per uns quaranta cantors, va interpretar el seu primer concert a Benissa, el mes d’abril de 1982.
La Puríssima Xiqueta (Caràcter religiós i es remonta al primer terç del segle XVII). La més coneguda és la de la Puríssima Xiqueta
La vegetació mediterrània està representada per la brolla i màquia xeròfila on predomina l'estepa blanca i negra, l'argelaga, el llenti
L'activitat agrícola, com a la resta de la comarca fou la base econòmica de Benissa fins ben entrant la dècada dels seixanta del segle passat.
Benissa ofereix una gran diversitat de paisatges des de la seva costa fins a les zones muntanyoses de la serra d'Oltà, La Solana i Bèrnia (1129 m).