El parlar de Benissa.
Benissa, des del punt de vista sociolingüístic, com tants altres pobles de la Marina Alta, es caracteritza per mantenir fidelment el valencià com a llengua pròpia i vehicular , malgrat la població forastera que hi resideix i les mancances a nivell oficial. La població que no l’entén o no el parla, gràcies a l’ensenyament, i a iniciatives municipals, a poc a poc, va disminuint.
Des d’una perspectiva dialectal, el parlar de Benissa, força conservador, s’inclou dins del valencià meridional no-alacantí, amb nombroses característiques diferencials, que s’insereixen en el conjunt de la Marina Alta, i que fan d’aquesta varietat una mena de subdialecte. ,
Des d’un punt de vista lingüístic, pel que fa a la fonètica, aquest parlar presenta un curiós tractament de les sibilants, pronunciant caxa, pex, en comptes de caixa o peix (absència de la /j/ davant /∫/) o els diferents al·lòfons del fonema /dƷ/ depenent dels contextos. , Cal destacar una tímida influència mallorquina en el lèxic, en paraules com clafoll, encaradís, guiato o ximerlit, i en alguns cognoms benissers, com Rosselló, Ferrer, Ribes, Ginestar o Santacreu, entre d’altres i remarcar l’existència de mots propis benissers, com ananou, batedor, ambuert, forroll, rànciu, tossilao.