Teixit social d'Andorra la Vella

Els Fallaires D’Andorra la Vella fan que perduri una tradició molt estesa a les Valls, les falles enceses la nit de Sant Joan, els orígens de la qual es remuntarien, segons la llegenda, a l’època de Carlemany. Se’n poden trobar referències a l’obra Canigó de Jacint Verdaguer i al Butlletí núm. 148 del Centre Excursionista de Catalunya (maig de 1907). Històricament les falles es cremaven a totes les parròquies, però aquesta tradició va anar desapareixent. Tot i així, el Col•lectiu d’Activitats del Comú d'Andorra la Vella la va recuperar l’any 1987. Una falla tradicional s’aconsegueix enfilant a l’extrem d’una branca llarga de boix trossos d’escorça de bedoll que s’ha d’haver tallat a començament de juny. Els fallaires són qui, durant la revetlla de Sant Joan, s’encarreguen d’encendre-les i fer-les giravoltar tot creant la sensació que es tracta de rodes de foc. Aquests, que van vestits amb una capa violeta, segueixen les ordres del fallaire major, el qual duu una capa vermella i marca les figures i els moviments. Una altra entitat lligada a la cultura popular és la Gresca Gegantera d’Andorra la Vella, la qual fa ballar el gegants Carlemany i Ermessenda de casa Caboet, batejats el 2 d’agost de 1985. Carlemany representa l’emperador que va alliberar Andorra dels sarraïns i Ermessenda, la filla pubilla del vescomte de Castellbò que es va casar amb el comte de Foix, un dels fets que expliquen l’origen de l’actual coprincipat. Aquesta colla organitza també la trobada de gegants durant la Festa Major d’Andorra la Vella, el primer dissabte d’agost. Altres figures que hi ha dins la colla són Decret i Multa, capgrossos que representen autoritats andorranes, el drac Mitxelin, i en Martí, gegantó que representa un personatge pioner de l’esquí andorrà. El ball de gegants té com a singularitat que si hi ha alguna parella de noucasats aquell any, aquests fan ballar la parella de gegants i reben una rèplica de l’espasa de Carlemany. La colla andorrana té molt bona relació amb els geganters de Sant Pol de Mar i són una de les poques colles que fan un ball conjunt: el ball medieval. En relació amb això, val a dir que la vila d’Andorra la Vella està agermanada amb la ciutat de Valls i la població de Sant Pol de Mar. L’acte d’agermanament amb aquesta darrera es va culminar quan fallaires andorrans van iniciar el correfoc de la Festa Major de Sant Pol el 24 de juliol de l’any 2000. També dins l’àmbit cultural, trobem l’Associació Cultural de Residents d’Alto Minho i l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella, una associació que va néixer l’any 1981 amb l’afany de promoure les danses tradicionals entre la població. A més de fer perdurar una tradició, també es dedica a recuperar danses andorranes ja perdudes o en perill d’extinció. Un dels seus objectius és que els infants i els joves s’involucrin en la cultura del país a través de la dansa. Són els encarregats de representar el ball del contrapàs a la Festa Major d’Andorra la Vella, l’única ocasió anual de poder-lo veure. L’esbart, que ha actuat en diferents festivals internacionals. Actualment està format per una seixantena de dansaires dividits entre les seccions infantil i juvenil i el cos de dansa. Pel que fa al teatre, hi ha dues companyies destacades. L’una és la Companyia Líquid Dansa, la qual va néixer en el Brossart l’any 1999. A partir d’aleshores ha fet diverses performances i espectacles com ara Viure.com, o% M.G, Salut, diners i amor i Pensa/ment. La seva feina ha estat reconeguda amb el guardó Andorranes de l’any 2010. L’altra companyia és Somhiteatre, creada l’any 1991 pel Comú d’Andorra la Vella. Sota la direcció de l’actor i director Pere Tomás, ha representat obres com ara El bon doctor, de Neil Simon (1991), Sopar a quatre mans, de Paul Barz (1992), Quatre dones i el sol, de Jordi Pere Cerdà (1993), El xal, de David Mamet (1995), El casament, de Bertold Brecht (1997), El Sac i la Biga, d’Isidre Domenjó (1998), i Dakota, de Jordi Galcerán (2004). Ha estat l’encarregada, a més, juntament amb alumnes de l’Aula de Teatre, de dur a terme les Visites teatralitzades de Don Francisco de Zamora, un recorregut nocturn pel casc antic andorrà per resseguir les aventures que aquest jutge hi va viure i que va plasmar en el seu diari de viatge. Per a més informació: www.andorra.ad Part del patrimoni immaterial d’Andorra la Vella es manifesta també a través de dues organitzacions que mantenen viu l’esperit d’una comunitat tradicional i solidària: el Sometent i la Consòrcia de Casats d’Andorra la Vella. Pel que fa al Sometent, es tracta d’una organització de participació ciutadana formada pels caps de casa que les autoritats locals convoquen en cas de necessitat. D’altra banda, la Consòrcia de Casats d’Andorra la Vella és una germandat d’ajuda mútua integrada per homes que ja apareix documentada l’any 1776. Sembla que també existia consòrcia a les Escaldes, Canillo, Encamp i la Cortinada, però la d’Andorra la Vella s’ha mantingut. Es poden conèixer més detalls d’aquesta agrupació amb el llibre La Consorcia d’Andorra, de P. Canturri.