La llegenda de "El camí de les Bruixes"

Divendres, 21 maig, 2010
Font: 
pas

La gitana s’asseia sempre a redós de ponent a prop del mas Bufador pel camí vell de Sant Joan les Fonts. Era una vella arrugada, espellissada i llenguda que enllardava de fàstics als qui no li volien donar res. Portava una cistella tapada amb mocadors de frare i mai ningú va saber el què hi tenia a dintre.

Un dia 9 de Setembre, una colla de Sant Joan tornava a camí del seu poble després dels braus, mig borratxos, renegant i insultant a tothom. Quan eren a l’indret on hi havia la gitana aquesta se’ls adreça :

-Minyons, voleu que us digui la bonaventura?

-Si. respongueren tots.

- Doncs fem una rodona, i abans de començar ballarem la farandola.

Feren un cercle i es posaren a ballar amb la gitana al mig portant la batuta. No s'adonaren però que la fesomia d’aquesta horripilant vella s’anava trasmudant , prenent poc a poc , la forma d’un ocellàs monstruós, com un espècie d’àguila que s’anava inflant i creixent de manera estranya . Llavors, de Sant Joan arribà una altre colla d’homes que intercalant–se entre cada un d’ells es posaren també a ballar.

Ben prompte si la borratxera no els hi hagués cegat els sentits haurien notat que les mans dels nous vinguts semblaven de ferro i estrenyien cada vegada més de tal manera que quan volien desfer-se’n no podien . Llavors algú comprengué que la gitana era la bruixa i els vinguts darrerament mals esperits . I com les mans li cremaven i no podia desfer-se’n començà a cridar : Ai Sants del Cel, ajudeu-me !

I arribà com un huracà, com un xuclador enorme que s’ emportà a tot el cercle en mig d’ un núvol de sorra , terra i rocs. La nit engolí aquella massa i tot seguit caigué un devessell com mai més s’ ha vist, provocant una crescuda del Fluvià que fins el 1940 no es repetiria .

L’ endemà trobaren dos d’aquells desventurats moribunds sobre el pont de Sant Cosme. Ells i un pastor que prenia la fresca són els testimonis d’aquest fets.

Des de llavors , del camí se’n diu: El camí de les Bruixes

 ,