Altres itineraris a Esporles

Ubicació: 
Temàtica: 
Font: 
Carme Serra

Cova dels Ermassets: veure llegendes.

La possessió de Canet. Des de la carretera principal, una semirotonda o exedra formada per pilastres, oberta a la carretera, permet l’arrencada d’una escala de grans dimensions, construïda el 1862. Aquesta escala constitueix el centre dels jardins, és de traçat recte i puja suaument el coster del turó que acull les cases, i apareix dividida en diversos trams, separats per replans. La part superior és ocupada per una escala classicista, d’inspiració pal·ladiana, que es divideix en dos rams, amb balustrada, puja directament a la carrera de davant la façana principal de les cases. En total, l’escala compta amb 102 graons que porten fins a una esplanada amb brollador que es troba davant la façana principal.

Els jardins compten amb un safareig romàntic amb pèrgola i un parc paisatgístic que conté diversos senders, una glorieta, restes d’una caseta de nines, i un llac amb exuberant vegetació. Segons Jaume Llabrés i Aina Pascual, “els jardins són la consolidació de l’estil italià a Mallorca, en una època avançada del segle XIX que els vincula a una primera fase tardoneoclàssica en l’aspecte monumental i a un lleuger romanticisme expressat en el parc paisatgístic. (...) Un ambient boscós format per pins, xiprers i algun solitari ficus elastica domina l’escala, que tingué des d’un principi un marc de jardineria romàntica.” (Murray-Llabrés-Pasqual, 69-70). L’edifici configura un bloc de quatre cossos al voltant d’una clastra, d’aquests cossos, els més importants són les façanes orientades al nord i a l’est, disposades en angle recte. El portal forà és de llinda, aixecat sobre quatre graons, presenta encoixinat als brancals i dovelles a la llinda, segons l’estil toscà. Segons és tradició, les cases de Canet presenten un total de 365 finestres.

A partir del portal forà, el vestíbul presenta dos trams de volta d’aresta, separats per un arc rebaixat, el primer tram té un portalet de llinda a cada lateral, disposició que es repeteix al segon tram, però amb els portals de llinda de grans dimensions i emmarcats amb brancals i llinda de marbre. El portal de la dreta és el de la capella, mentre que el de l’esquerra dóna accés a l’escala que originalment portava al primer pis. La capella conserva al trespol la reproducció de l’escut d’armes de la família Gual de Torrella. Un arc rodó dóna pas a la clastra, que és de planta quadrada, adossat a la paret, davant el portal, hi ha un coll de cisterna de secció poligonal, tancat en forma d’urna.

En els cossos esquerre i posterior destaquen les estances dels posaders, el forn, un semisoterrani amb tres trams de volta d’aresta i un espai actualment dedicat a oficina, amb coberta de volta de canó, El cos de la dreta condueix, mitjançant una escala de factura moderna, a la casa dels senyors, de la qual destaquen el menjador, amb una avantcambra, i la gran sala. L’actual propietària compta amb una important col·lecció d’art contemporani, part de la qual es troba a Canet.

Darrera les cases es pot visitar el graner, estructura de planta rectangular, d’alçat d’un sol pis i volta de canó, a l’exterior del qual s’han disposat recentment les úniques peces conservades de la tafona.

Son Vic de Superna. Son Vic de Superna ha estat una de les possessions més ponderoses de la vall de Superna i de tot Puigpunyent, no sols pels seus vasts territoris, sinó per ser d’una de les principals famílies de Mallorca: els Vic de Superna. Estilísticament, les cases formen un bon exemple d’arquitectura de finals del segle XIX, entre l’eclecticisme i el regionalisme. El portal forà és d’arc rodó, amb una balustrada superior que comunica amb la clastra quadrangular. El cos d’entrada i de l’esquerra són d’una sola planta. La resta del conjunt és de tres plantes amb excepció de la torre mirador, coberta per una teulada de quatre vessants, amb enteixinat de fusta i quatre plantes. El cos del fons té una espadanya amb campana. Les cases compten amb un conjunt enjardinat d’alt valor estètic amb brolladors i un petit llac amb cignes. Quant a patrimoni menor, la possessió compta amb dos aljubs de muntanya de bona factura, fonts de mina, una síquia major i safareigs.

L’ermita de Maristel·la. Maristella és probablement l’ermita més moderna i d’història més atzarosa de Mallorca. Construïda pels Terciaris Carmelites a na Ferrana, al vessant de tramuntana de sa Mola del Ram, en un planell de 850m. d’altitud, el seu origen està lligat a la família Ferrà i a la possessió homònima. Na Margalida Rosselló i Ferrà com hereva universal de l’esmentada finca, i en la seva última voluntat expressada donà la finca. S’instal·laren entorn al 1890 provisionalment en una barraca existent al petit planell que avui coneixem com s’Ermita Vella i començaren els treballs preparatoris per a la construcció del santuari. Des d’un principi les obres es feren amb lentitud malgrat la modèstia de la construcció. L’11 de març de 1908 mossèn Josep Pons hi beneí i erigí les estacions del Via Crucis. Però si l’oratori es trobava llest, la resta de dependències s’endarreriren, fins el punt que l’any 1923 les obres es trobaven paralitzades. A tot això, s’hi sumà la tràgica mort dels ermitans, provocant el desànim entre els carmelites abandonant definitivament l’ermita el 26 de setembre de 1926.

Des del moment que l’administració de l’ermita del Carme ja depengué de la parròquia d’Esporles, el rector Mateu Togores pogué posar-se tot d’una a la tasca de continuar les obres, no s’aturà de fer projectes: instituí la festa anual, canvià el nom pel que ara té: Maristella, és a dir, Estel de la Mar , com nomenen els mariners la seva patrona la Mare de Déu del Carme.

El mirador del Cor de Jesús. Coneguda la devoció de la gent d’Esporles pel Sagrat Cor de Jesús, el rector Mateu Togores en volgué deixar constància aixecant un monument al mirador. La idea fou ben acollida pel poble i, amb aquesta reacció favorable, s’encarregà a l’escultor don Bartomeu Amorós la monumental figura. Malgrat les dificultats que oferia el terreny, el projecte es realitzà i el 21 de juliol de 1940 el Rector beneí el monument, que fou apadrinat per Bartomeu Bosch i Margalida Bujosa.

 ,