Sant Llorenç de Montgai (Camarasa)

Diu la llegenda que la imatge de la Mare de Déu del Castell era venerada per la gent de Sant Llorenç de Montgai després que un pastor l’hagués trobada mentre pasturava el seu ramat. La va recollir del paratge on la va trobar i va dur-la a casa, però tres cops que la va dur, tres cops que li va desaparèixer del sarró, fins que van decidir anar-la a buscar processionalment i entronitzar-la a l’església, que des d’aquell moment va passar a anomenar-se “de la Mare de Déu del Castell”. Llavors, el senyor feudal, va casar-se amb una donzella a qui quintuplicava els anys, però la noia no es trobava pas a gust al costat del cavaller i es va enamorar del jove patge del senyor. Això no va passar desapercebut pel senyor, al qual l’enveja va corsecar el cor i va decidir de prendre terrible venjança: un dia va organitzar una cacera en la qual només va poder matar una peça i va manar al cuiner que cuinés aquell tall trossejat. A l’hora de sopar ell va manifestar estar desganat, però va exhortar la seva esposa a provar la menja. Ella va contestar que tampoc tenia gana, però ell la va obligar a menjar-ne. La jove només va poder fer un mos, però el cruel cavaller ja en va tenir prou per espetar-li la pregunta de si havia trobat bona aquella menja, per afegir a continuació que el que havia menjat era carn del patge estimat, al qual havia matat. La dama, horroritzada, va anar a demanar ajut i clemència a la Mare de Déu, a la capella del castell, i després de molt plorar, la dama va refer-se i en aquell moment va trobar-se amb el seu patge estimat, més eixerit i gallard que mai. Tenia, però, un clotet a la galta, puix que li mancava el bocinet de carn que ella, sense saber-ho, se li havia menjat. Alhora que el patge ressuscitava, el cavaller moria.

Els pobladors de la zona que actualment ocupa el municipi de Camarasa han deixat valuosos testimonis de la seva vida i de la història d’aquestes contrades. En els pobles i diferents contrades del terme municipal trobem testimonis del passat històric, com restes de poblament iber i romà (Monteró), visigot (Palous), islàmic (castells de Sant Llorenç de Montgai i Camarasa) i medieval (baronia de Sant Oïsme, Fontllonga, etc.).
D’èpoques més recents són el fortí del castell de Camarasa (guerres carlines), algunes de les cases dels pobles (segle xvii) i les esglésies parroquials (segle xviii). El patrimoni històric més recent el trobem en els molins d’oli i farina (segles xix i xx) i en les centrals hidroelèctriques i pantans (segle xx).
 

Conjunt de Llorenç Vell
Castell de Sant Llorenç de Montgai. Es troba en un penya-segat que sobresurt de la serra de Sant Cristòfol, la qual s’aixeca immediatament per sobre i en direcció oest de l’actual poble de Llorenç de Montgai. Castell sarraí bastit per Ermengol iv cap el 1082. Actualment, es troba en un estat de conservació malmès i ofereix unes fantàstiques vistes. S’hi accedeix des de l’estació de Sant Llorenç de Montgai, on a mà dreta arrenca una pista de muntanya de 3 km.
Ermita romànica del castell de Sant Llorenç de Montgai. No han estat localitzades fins a l’actualitat notícies històriques de la capella de la Mare de Déu del castell de Llorenç; no es pot descartar, però, que aquesta església hagués estat durant l’edat mitjana la parròquia del terme del castell de Llorenç, que va dependre de la canònica de Santa Maria de Solsona. L’església de Santa Maria del castell de Llorenç s’adiu perfectament a les solucions arquitectòniques del final del segle xii i la primera meitat del xiii, amb reformes més tardanes que podrien estar representades per la capella meridional i les motllures exteriors tant de la cornisa com de la finestra principal.

Església parroquial de Sant Llorenç de Montgai. Temple dedicat a sant Llorenç, actualment d’estil barroc tot i que segurament aquest és successor d’un de més antic. És formada per una sola nau, de planta rectangular molt allargada i capçada a llevant per un absis semicircular. A la coberta de la cara meridional hi ha un campanar d’espadanya de doble obertura amb arcs de mig punt i teulada plana.
Central hidroelèctrica i presa de Sant Llorenç de Montgai. L’embassament se situa al riu Segre i s’estén al llarg de la carretera, vora de desmais, fins a arribar a la presa del pantà, que va ser construïda el 1935 per La Canadenca i que actualment s’utilitza, bàsicament, per a la producció d’electricitat i per al regadiu.

A la segona meitat del segle XI Montgai tenia 27 focs. El 1930 la població va arribar a tenir 1.520 habitants i posteriorment, la població inicià una corba descendent.
La base econòmica del terme són les activitats agràries. Pel que fa a l’agricultura, l’extensió de les terres llaurades es troba força repartida entre el secà i el regadiu. Hom conrea principalment cereals (ordi, blat de moro, blat), farratge, arbres fruiters (pomeres, pereres) i oliveres. La ramaderia és de gran interès en l’economia del municipi. Hi ha cria d’aviram, de bestiar porcí, oví i boví i de conills.