Vilamacolum

Segons Jordi Geli, el mateix nom de Vilamacolum, escrit antigament “villa Mucroni” o “villa Mucoroni”, fa pensar en un “fundus” o villa baix romana o ja de l’Alta Edat Mitjana, fundada per l’hispano-romà Mucronius, que més tard donaria origen a tot el poble. Al costat d’aquesta teoria, defensada ja en 1928 per Paul Aebischer i, dècades més tard, també per Enric Moreu Rey, Alcover i Moll dubten entre si ve de villa Mucuruna (nom personal germànic) o de villa Mucronia (nom llatí). Joan Coromines afirma que no es pot descartar la via germànica del topònim (Mucuruna, nom de la filla d’un rei burgund) i afegeix la via àrab, segons la qual podria procedir del nom d’un dels molts mossàrabs refugiats a l’Empordà, que s’hi arrelaren fundant-hi propietats, designades després amb el seus noms. Pere Balañá també defensa aquesta darrera opció, és a dir, la configuració del topònim a partir d’un híbrid llatí-àrab, l’etimologia del qual seria l’arrel llatina “villa” i la paraula de l’àrab clàssic “Maqrún”, nom propi de persona. Font: MANUEL MORENO CHACÓN a Notes per a la història de Vilamacolum (http://www.vilamacolum.cat/media/sites/185/historia-de-vilamacolum.pdf)