El Camí a la Marina Alta: empremta morisca i mallorquina (introducció a la 3a guia del Camí), per Verònica Ramírez (any 10)
El Camí a la Marina Alta: empremta morisca i mallorquina
Quan inicieu el recorregut del Camí per la Marina Alta, una antiga essència de la Mediterrània vos acaronarà el rostre, el blau d’horitzó profund vos connectarà amb la vida, i la terra, lluitadora constant, prendrà el vostre cos per dur-vos a la paciència necessària per a la bona taula i el bon vi. Es pot dir que a la Marina la mar s’ha endut de mica en mica els vestigis de les cultures més arrelades i nostres i lentament ens torna els records, varats a les cales i a les platges.[@more@]
En encetar el viatge el primer descobriment que fareu és la ciutat de Dénia. Càlida, generosa i amb esperit de dona somiadora, sembla ser una filla de la mar que seduïda pel Montgó s’ha arrecerat al seu cau. L’herència marinera més evident és la seua cuina de poble pescador. Si aneu al barri de Baix la Mar podreu tastar els suquets i arrossos de peix més saborosos. Al terme de Dénia es troba la Xara. Format per gent amb esperit de superació, organitza tots els estius el Festacarrer, una trobada de colles de dolçaina i tabalet, muixerangues i grups de danses singular a la comarca i digna de mencionar per la intenció de recuperar l’esbarjo tradicional al carrer.
De Dénia fins a Xàbia a tota hora anireu vorejant la mar i travessareu el Montgó, muntanya mítica, marinera i germana de les Illes, que ha marcat la identitat dels pobles que l’envolten. Quan arribeu al cap de Sant Antoni, a una banda els austers penya-segats vos semblaran la fi del món; a l’altra, contemplareu Xàbia encisadora i única. La ciutat custodia tresors mil·lenaris i paratges naturals tan sorprenents com la Granadella. Esplèndida a les nits d’estiu, s’aprofita també per a realitzar festivals com el Xàbia Folk o el Xàbia Jazz.
Pel camí Vell arribareu fins a Gata, però no sense haver gaudit del poblet de Jesús Pobre, sota el Montgó i envoltat de pinars. La seua gent agradable i orgullosa ha sabut valoritzar-ne el patrimoni. L’Associació de Veïns i Riuraus Vius són dues de les entitats més actives i han aconseguit, entre d’altres fites, restaurar el Gran Riurau de Jesús Pobre, fet que els ha reforçat en la tasca de preservació de la nostra cultura. En arribar a Gata, el primer que trobareu són les botigues d’artesania de cabassos, cistelles, bosses... antigament elaborades amb llata de margalló. Al voltant del nucli urbà algunes cases conserven els sequers de pansa i els riuraus, peces fonamentals de l’antiga vida rural.
La vila de Benissa, captivadora i diversa, ha conservat en bon estat els carrers i els edificis del nucli històric, llocs que mentre hi passegeu vos traslladaran a èpoques antigues i pròsperes. El terme, molt extens, té un bon grapat d’ermites, llocs d’estiueig i paratges naturals que agafen protagonisme amb activitats culturals com els Llavadors Poètics o el cicle de Música a les Ermites. Espais com la Llobella, la Ràpita i el litoral de Benissa són reivindicats com llocs amb alt valor ambiental pel col·lectiu El Runar.
De camí a la vall de Pop veureu com el conreu de la terra ha convertit les muntanyes i la vall en magnífics bancals de ceps, ametlers i oliveres. El primer poble on arribareu serà Senija. Tradicional i tranquil, conserva en l’essència ambdues cultures: la morisca i la mallorquina. Després d’haver passat pel poble de Llíber aplegareu a la vila de Xaló. Envoltada de raïm, ací s’elaboren els millors vins i misteles, així com bons embotits i dolços. Poble agermanat amb Santa Margalida, acostuma a fer trobades on hi ha actuacions com les d’Aspencat i Skalissai, grups de música formats per jóvens de la Marina.
Quan arribeu a la fi del vostre viatge, entre les sendes, paratges i pobles haureu creat imatges, tastat sabors i escoltat paraules de la Marina. En definitiva, haureu conegut l’ànima del poble i portareu embastades al cor les experiències i emocions de fer el Camí. Sensacions que amb senzillesa i humanitat Vicent Andrés Estellés va saber copsar en dos versos que ben bé representen el nostre recorregut:
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
Verònica Ramírez Buigues
Coordinadora del PAS al País Valencià.
